Programa de la jornada
9:30 Presentació:
Dr. Jordi Alberch, Vicerector de Recerca
Universitat de Barcelona
Dr. Francesc Cardellach, Degà de la Facultat de Medicina
Universitat de Barcelona
Dr. Josep M Canals, Coordinador científic de la Jornada
Facultat de Medicina, Universitat de Barcelona
9:35 "Teràpia Cel.lular, la medicina del futur"
Vídeo produït per la Red de Terapia Celular, Instituto de Salud Carlos III, Ministerio de Ciencia e Innovación.
Sinopsi:
La teràpia cel.lular constitueix una de les alternatives terapèutiques del futur. El biòleg-reporter Pere Renom es proposa aprendre un xic més sobre aquesta teràpia tant nova que ja fa temps que li preocupa.
Per això, en Pere viatjarà a diferents laboratoris espanyols per a tal que distingits investigadors en teràpia cel.lular li resolguin els dubtes que té sobre el tema.
El Dr. Javier García-Sancho, catedràtic de la Universitat de Valladolid i coordinador de la Red Española de Terapia Celular, li explicarà en que consisteix la teràpia cel.lular i per que molts investigadors espanyols s’han agrupat en una xarxa per tal de posar en comú les seves experiències en diferents malalties i aproximacions. El Dr. García-Sancho també li explicarà que la teràpia cel.lular ja fa anys que s’aplica en alguns casos de leucèmia.
Per entendre millor la teràpia cel.lular que s’aplica a les leucèmies, en Pere anirà a visitar el Dr. Enric Carreras del Hospital Clínic de Barcelona, expert en aquesta matèria.
En Pere també es pregunta que son les cèl.lules mare i de a on es poden treure. Aquestes i altres preguntes les hi respondrà el Dr. Josep M Canals, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona. Una possible font de cèl.lules mare són els embrions sobrants i per aprendre més sobre aquestes en Pere anirà a visitar la Dra. Anna Veiga, directora del Banc de Línees Cel.lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. La Dra. Veiga li resoldrà alguns dubtes sobre les cèl.lules mare embrionàries i sobre la clonació terapèutica.
En Pere també es planteja com es poden obtenir les anomenades cèl.lules mare adultes i per a que poden servir. Amb aquesta finalitat es desplaçarà al hospital La Paz de Madrid a on es trobarà amb el Dr. Damian García-Olmo, cirurgià de l’hospital i catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid. El Dr. García-Olmo li explicarà com es poden treure cèl.lules mare del greix i les possibilitats terapèutiques de les mateixes. El Dr. García-Olmo també ens ensenyarà la empresa Cellerix, una de les més importants per a Teràpia Cel.lular que s’ha creat a Espanya.
Una de les coses que més amoïnen a en Pere son les malalties neurodegeneratives i si aquestes son tractables amb Teràpia Cel.lular. Per això es desplaçarà a l’Hospital Virgen del Rocio de Sevilla per a conèixer el Dr. Juan José Toledo-Aral, catedràtic de la Universitat de Sevilla. El Dr. Toledo-Aral li explicarà les possibilitats curatives de tipus cel.lulars per a les malalties del cervell.
Ja de tornada, en Pere encara s’aturarà un cop més a Madrid per a trobar-se amb el Dr. Gregorio Garrido, cap de l’àrea mèdica de la Organización Nacional de Trasplantes. El Dr. Garrido li clarificarà alguns aspectes de la legislació espanyola sobre teràpia cel.lular i el tranquil.litzarà al mostrar-li que el nostre estat es un dels més controlats, però a la vegada capdavanter en terapies avançades.
9:55 "Arriba la revolució de les cèl.lules mare"
Vídeo produït pel programa “Quequicom” de TVC.
Sinopsi:
Gràcies a les cèl.lules mare s’arribarà a fer l’autoreparació d’òrgans. El reporter Miquel Piris se sotmet a un experiment en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Una cèl.lula extreta de l’arrel d’un dels seus cabells es convertirà en una cèl.lula mare i posteriorment se la manipularà perquè esdevingui una cèl.lula cardíaca capaç de bategar. Aquest experiment el dirigeix la doctora María José Barrero. Però la utilització de les cèl.lules pluripotents que produeix el cos humà ja és una realitat que va més enllà de la prova feta amb els cabells de Miquel Piris, com ho demostren en aquest programa el dr. Macchiarini i el dr. Fontdevila. A l’Hospital Clínic, el doctor Paolo Macchiarini fa trasplantaments repoblant la tràquea d’un donant amb cèl.lules mare del receptor per evitar rebutjos. I al mateix hospital, “Quèquicom” assisteix a una operació del cirurgià plàstic Joan Fontdevila, que fa servir el greix que extreu en una operació de liposucció per regenerar parts del cos d’una persona. Marc Boada explica en el plató que reprogramar un cèl.lula és aconseguir que s’expressin un gens que estaven adormits, alhora que es desactiven els anteriors; d’aquesta manera la cèl.lula aprèn la funció a què se la vol destinar. Els científics tenen per objectiu regenerar òrgans amputats, com ho fa l’axolot, un amfibi americà que es capaç de regenerar-se les extremitats, com es mostra en el programa.
10:20 Pausa/cafè
10:45 "A Stem Cell Story "
Vídeo produït per la Red Europea EuroStemCells.
Sinopsi: This 15-minute film provides an engaging, accessible and visually stunning introduction to the world of stem cell research. It uses innovative hand-drawn animation, beautiful cell photography and documentary interviews to capture the fascination and complexity of this cutting-edge area of science.
We hear a lot about stem cells these days. But what are they, where do they come from, and what do we really know about them? Inside our bodies there’s a microscopic world busy and complex like the world around us. Stem cells build and maintain this world.
This is a story of stem cells and their lives inside and outside our bodies. Life begins with one cell, the fertilized egg. Throughout development cells divide over and over again to produce the billions of cells that make up the body.
At certain stages most cells stop making copies of themselves and start to specialize. When we are fully formed almost all of our cells are specialized.
11:05 "El cordó que dona vides"
Vídeo produït pel programa Quequicom de TVC
Premi 2008 de Periodisme en Medicina que atorga Boehringer Ingelheim en la categoria de mitjans audiovisuals.
Sinopsi: Les cèl.lules mare poden curar la leucèmia, però encara les llencem. Si a Catalunya neixen dues-centes criatures al dia, només se n'aprofita el cordó umbilical d'una dotzena. I d'això depèn la vida de nens com Joel Plasencia, el protagonista d'aquesta edició del programa "Quèquicom". En Joel és un nen de cinc anys que necessita un donant de cèl.lules progenitores sanguínies per superar una leucèmia. Ni la seva germana ni cap dels seus familiars són donants compatibles, de manera que la seva vida depèn que algú hagi donat sang de cordó umbilical amb les seves característiques. Des de la Unitat d'Oncologia Pediàtrica de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, s'explica què és la leucèmia i com és un trasplantament de cèl.lules mare procedents de cordó umbilical. El doctor Sánchez de Toledo aclareix per què són precisament aquestes cèl.lules les que tenen la capacitat de regenerar tot el sistema sanguini d'un malalt de càncer. Un cop s'han trobat cèl.lules compatibles per a en Joel, coneixerem què passa durant les set setmanes d'espera per veure si les cèlules mare arrelen i en Joel entra en el procés de curació definitiu. El reporter Pere Renom assisteix a un part per veure com s'obté la sang de cordó umbilical i segueix el tractament que se'n fa al Banc de Sang i Teixits. Segons l'Organització Catalana de Trasplantaments, Catalunya hauria de triplicar el nombre de donacions de cordó umbilical per poder tractar sense problemes les diferents malalties que es poden curar amb cèl.lules mare, un camp en què cada cop hi ha més recerca. Al plató, el presentador del programa, Toni Mestres, fa servir exemples pràctics per aclarir què són les cèl.lules mare i com gràcies a aquestes cèl.lules es poden curar malalties com ara la leucèmia.
11:35 Clonar ¿Para qué?
Vídeo produït pel programa REDES de TVE
Sinopsi: ¿En qué piensas cuando oyes la palabra clonación? ¿Te genera miedos e inquietudes? Tal vez estos miedos se remonten a Frankenstein, "El ataque de los clones" o otras películas de ciencia ficción. Además, Dolly y el resto de animales que han sido clonados nos han despertado miedos a tener copias de nosotros mismos en libertad.
¿Cuál es el significado científico de clonación? ¿Nos podría ayudar a tratar enfermedades cómo el Parkinson? Y si es así, ¿qué hay de malo en ello?
En los años ochenta la reproducción in vitro era impensable. Aunque era una necesidad clínica para muchas parejas que no podían tener hijos, causó tanta controversia ideológica y política, que tardó muchos años en ponerse en práctica. Los problemas éticos que generó por aquel entonces no permitían imaginar que algún día la tendríamos en casa ¿Será la clonación terapéutica un tratamiento rutinario de aquí a 25 años?
Ésta semana en Redes viajamos a Newcastle para entrevistar a Alison Murdoch, Directora Internacional del "Centre for Life" .
También contaremos con la opinión de Juan Carlos Izpisúa, Director del Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB), Anna Veiga, Directora del Banco de Líneas Celulares del CMRB, Ángel Raya, Coordinador Científico (CMRB).
12:00-14:00 - Taula rodona:
Moderador:
Josep M. Canals, Universitat de Barcelona
Participants:
Paolo Macchiarini, Universitat de Barcelona – Hospital Clínic
Juan José Toledo, Universidad de Sevilla
Agustin Zapata, Universidad Complutense de Madrid
Anna Veiga, Banc de Líneas Cel.lulars del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona - Institut Universitari Dexeus
Pere Renom, Reporter del programa de ciència Quèquicom, Televisió de Catalunya
