Aquest foc que s’alimenta amb aigua és una paradoxa que pretén convidar a pensar en la unitat dels oposats. En la possibilitat que les coses puguin ser i no ser al mateix temps. Com antics alquimistes observarem si la debilitat i la resistència tenen la mateixa arrel, si el que ens atemoreix és probable que ens alliberi, o si el senzill i el complicat són reflexos l’un de l’altre.
comments title
Comments are closed.