Conclusions

OBJETIU 1: BIODIVERSITAT. Pel que fa a la biodiversitat, el conjunt de parcs tenen fins a 189 taxa (Figura 17), una biodiversitat considerable. La major aportació la fa el parc del Montseny. El mateix es pot veure a la taula 9 quan estudiem la biodiversitat d’un grup com els efemeròpters que tenen fins a 29 taxa i només 5 no es troben al parc del Montseny, tot i que alguns dels taxons no trobats al Montseny son molt interesants (Thraulus bellus). Tot i que l’any 2015 pluviomètricament ha estat un any més aviat sec, la biodiversitat global no s’ha vist afectada quan ho comparem amb anys anteriors.

 

OBJECTIU 2. CANVI AMBIENTAL. Respecte als efectes del canvi ambiental, un any més, es pot concloure que no hi ha efectes detectables sobre els ecosistemes fluvials estudiats als Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Aquesta afirmació es basa en els resultats obtinguts, és a dir, en que les espècies que considerem sensibles al canvi ambiental, com el Baetis gr. alpinus, continuen estant presents als rius de les parts altes de les serralades prelitorals catalanes. Estudis recents a Sierra Nevada mostren també un patró similar, de moment es detecta que moltes espècies de cotes més baixes pugen amunt però les de cotes altes encara no estan desapareixen. La densitat de punts que es té no permet fer un detall de si algunes espècies de la part més culminal van perdent habitat, el que sí podem dir que en els punts a on es trobava B. alpinus s’hi continua trobant.

 

OBJECTIU 3. QUALITAT FISICOQUÍMICA. Els rius de les àrees protegides de la Diputació de Barcelona continuen tenint una bona qualitat de l’aigua segons els paràmetres fisicoquímics analitzats. L’excepció a aquests bons resultats es troba, un any més, al tram del riu Foix situat a Castellet i la Gornal. De tots els resultat destaca que mentre en 86 cops s’ha donat una millora de l’estat fisicoquímic, en altres 80, ha empitjorat segons les mitjanes a la primavera. Així, en general, a la primavera no hi ha hagut gaires canvis en la qualitat fisicoquímica. A l’estiu en canvi hi ha 25 dades d’empitjorament i 4 de millora, el que sens dubte ha de tenir relació amb la menor precipitació. En funció de com això pugui modificar els valors de la propera primavera, es podrà valorar la seva importància, tot i que pel que sabem d’altres anys no hi ha una correlació directe entre sequera d’un any i estat fisicoquímic de la propera primavera.

 

OBJECTIU 4. LA QUALITAT ECOLÒGIC DINS LA XARXA DE LA DIPUTACIÓ. L’any 2015 ha estat un any sec, amb pluges minses i irregulars i tots els rius estudiats s’han vist afectats en menor o major mesura d’aquesta situació tan habitual del clima mediterrani. Així, molts dels rius portaven poca o gens d’aigua ja a la primavera i en certs casos ha resultat en uns valors de qualitat biològica inferiors a el que sol ser habitual, com per exemple, a la riera de Castelló situada al PN de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. És per casos com aquest, en els que la qualitat biològica es pot veure afectada per la falta de cabal i no pas per la possible contaminació de l’aigua, quan és important tenir en compte l’estat aquàtic en que es troba el riu per adaptar-hi les metodologies de mostreig i els llindars de qualitat que defineixen l’estat ecològic. En canvi, el punt de la riera de Vallvidrera al PN de Collserola, aquest any ha assolit per primer cop un bon estat ecològic ja que hi ha hagut un petit augment de diversitat d’organismes que ha resultat en una millora de la qualitat ecològica. De totes maneres tenint en compte que 32 valors han millorat i 15 han empitjorat a la primavera i a l’estiu tampoc hi ha un empitjorament general, podem dir que no hi ha canvis significatius i que per tant no cal preocupar-se per un possible empitjorament de l’estat ecològic als parcs

 

OBJECTIU 5. VALORAR LA QUALITAT DE L’AIGUA DE TOTA LA XARCA FLUVIAL DE LA PROVINCIA DE BARCELONA AMB LES DADES DE L’ACA. Pel que als punts estudiats fora de l’àrea protegida de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, s’hi ha observat una millora significativa en la diversitat d’organismes presents als trams estudiats i també una corresponent millora en la qualitat de l’aigua segons l’índex IBMWP. En canvi, com a la majoria de localitats la qualitat del bosc de ribera ha estat pèssima, dolenta o moderada, els trams d’estudi no han vist millorat el seu estat ecològic.