Segons el butlletí de l’any pluviomètric 2016-2017 del Servei Meteorològic de Catalunya, el 2017 va ser un any en el que la precipitació fou baixa a tota la província de Barcelona. A bona part de les comarques només hi va ploure entre el 70 i el 90% del que és habitual i en algunes parts del litoral i prelitoral fins i tot menys. A la zona de Sant Llorenç, del Montseny i Prepirineu, la precipitació va arribar a ser superior al 90% però en cap cas es van arribar a totals de pluja iguals o superiors a la mitjana. Tot i això, els cabals mesurats el 2017 foren, en general, els habituals perquè no han variat de forma no significativa i és que els la variabilitat natural dels rius mediterranis és tan elevada que només es poden detectar canvis significatius i generalitzats en el cabal dels rius en anys extremadament secs o humits.

La conca del Foix, de marcat caràcter mediterrani és la que sol presentar trams d’estudi secs o quasi secs en anys amb poca precipitació. Així, a la primavera ja s’hi trobà un punt sec; el de la riera de Vilobí a Font-Rubí (F04). El cabal era zero a la part mitja del Foix (F31a) i pràcticament zero a la Riera de Llitrà a la zona esportiva de Vilafranca (F01a). També cal recordar que aquesta conca que drena bona part de la zona agrícola del Penedès té una forta pressió hidrològica per les extraccions d’aigua tant per aigua de boca com per als conreus de regadiu o amb reg de suport.

A la resta de conques no es va trobar cap punt sec a la primavera.

Parlant del PN del Montnegre i el Corredor, tots els punts estudiats s’han trobat secs a l’estiu, com sol ser habitual. Al PN de Collserola, la Riera de Can Bova (Sc01), ha mantingut un petit flux d’aigua fins i tot a l’estiu. Al PN del Montseny, l’estiu es va trobar el punt del Torrent de Riudeboix (B29) totalment sec, cosa que no succeïa des de fa deu anys, l’estiu de 2007.

Al PN de Sant Llorenç, a la primavera i l’estiu es va trobar aigua a tots els punts, tot i que a la Riera de Castelló (R13) només hi havia basses desconnectades. En canvi, al Torrent de la Vall d’Horta (R09b), un any més s’ha trobat aigua circulant també a l’estiu ja que les alteracions hidrològiques que afectaven aquest Torrent han estat mitigades per part de l’Ajuntament de Sant Llorenç Savall. En aquest sentit, el 2017 s’ha presentat un treball a les IX Trobada d’estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac on s’exposa el canvi observat tant en la hidrologia com en l’estat ecològic d’aquest torrent des de que s’han pres mesures per reduir el volum d’aigua extret des de dos dels pous situats en aquesta vall. A mode de resum i a l’espera de que el treball complet aparegui publicat en les monografies d’aquestes jornades, les conclusions d’aquest estudi són les següents:

Conclusions del treball: “La disminució de les extraccions d’aigua millora l’estat hidrològic i ecològic del Torrent de la Vall d’Horta.

Es pot dir que el torrent de la Vall d’Horta estava afectat per les alteracions hidrològiques que causaven les extraccions d’aigua dels pous situats en la seva conca de drenatge. La resposta hidrològica a aquests canvis ha estat immediata i s’ha notat de seguida en els estudis fets el 2016 i 2017. Durant aquests anys, malgrat que el valors de precipitació han sigut menors a l’habitual i característics d’anys secs, la Vall d’Horta ha portat aigua tot l’any, fins i tot a l’estiu. Així, es pot dir que amb la disminució de les alteracions hidrològiques, el torrent ha recuperat el seu règim hidrològic natural i ha passat de ser un curs d’aigua temporal a un curs d’aigua mediterrani de cabal variable.

La resposta de la comunitat de macroinvertebrats també ha estat immediata. Els valors de riquesa de la comunitat, tant a nivell de família, com de gènere, han augmentat clarament en els estudis de 2016 i 2017 i s’ha arribat als màxims històrics de tota la sèrie de dades a l’estiu de 2017. Aquestes altes riqueses de macroinvertebrats han suposat uns valors rècord de la qualitat biològica, assegurant, per tant, un estat ecològic molt bo del torrent, fins i tot en condicions de sequera, fet que només passava de manera puntual abans de 2016.

Aquesta resposta tan immediata i positiva que s’ha observat que tenen els ecosistemes aquàtics quan són eliminades les alternacions hidrològiques que suporten haurien de potenciar noves iniciatives de canvis en la gestió dels recursos hídrics en molts dels nostres torrents, sobretot quan els ecosistemes afectats es troben en zones naturals protegides. Restaurar el règim hidrològic natural hauria de ser prioritari sobretot en tots aquells rius i torrents del parc on hi ha peixos autòctons. Els estudis sobre la fauna piscícola realitzats el 2016, i que es presenten en aquestes mateixes monografies (Vinyoles et al., 2017), mostren unes condicions dramàtiques que poden desembocar en una desaparició generalitzada dels ciprínids als rius del Parc de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en un futur proper. En canvi, l’exemple de les bones pràctiques portades a terme des de l’ajuntament de Sant Llorenç Savall per conservar la Vall d’Horta anima a emprendre projectes més ambiciosos en aquest torrent, com podria ser la repoblació amb les espècies de peixos autòctons que han estat extingits des de l’incendi de 2003. Aquests passos contribuirien a recuperar i conservar la biodiversitat aquàtica dels rius i torrents mediterranis, una de les més amenaçades de tota Europa (Carrizo et al., 2017).