PROJECTE DE CULTIU EXTENSIU DE LA GIRGOLA DE CARD

La gírgola de card o gírgola de panical ( Pleurotus eryngii )

Es tracta d’un bolet relativament fàcil de reconèixer, especialment per l’ambient on es troba (A terra, en zones més aviat de secà, als erms, pastures i marges de camí, mai sobre fusta o en el bosc) . Fixeu-vos també en les làmines de color crema pàl·lid que baixen fins al peu, el barret bru, i sobretot, al collir-la, desenterreu-ne una mica la base i comproveu que està directament unida a l’arrel del card, que és força gruixuda (vegeu el dibuix, i la resta d’imatges).

Fitxa tècnica: Pleurotus eryngii(DC: Fr.) Quèl var. eryngii

Noms populars: Cat.: Gírgola de panical, Bolet d’espinacal, Gírgola de card, Gírgola d’arenal. Eusk.: Karduziza, Orejua. Cast.: Seta, Seta de cardo.

Barret:de color ocraci a bru fosc, convex i amb el marge enrotllat de jove, aplanat en la maduresa, fins a uns 10 cm de diàmetre. La cutícula és més aviat llisa, seca, i amb menudes fibril·les molt brunes enganxades a la superfície, especialment abundants al marge, i també al centre en els exemplars més foscos.

Làmines: de color ocre pàl·lid, poc espesses, amb freqüents lamèl·lules intercalades. A vegades les làmines són bifurcades a la base.

Cama: central a una mica excèntric, concolor amb les làmines, massís. La base està íntimament unida a l’arrel de la planta que parasita.

Carn: Blanca, massissa.

Esporada: Blanca, abundant

Reaccions químiques: Roig porpra en contacte amb sulfovainillina.

Microscopia:Espores cilíndriques, de 10-13 x 4,5-5,5 µm, hialines, gutul·lades. Basidis claviformes, estrets, tetraspòrics. Queilocistidis lageniformes presents.

Hàbitat: Sobre Eryngium campestre L., en erms, pastures, guarets i marges de camí, preferentment en terrenys calcaris. També sobre Eryngium maritimum  L., en la sorra de la reraduna de la platja; a Mallorca aleshores l’anomenen Gírgola d’arenal.

La gírgola de canyaferla ( Pleurotus eryngii var.ferulae  )

És un bolet gaireb´ idèntic a la gírgola de panical, però es fa molt més gran (quasi el doble). A més, presenta tonalitats no tant fosques, i en comptes de les arrels del card, viu sobre les arrels de la canyaferla, que és present sobretot a Menorca, la resta de les Balears, i a la serreta Negra de Fraga, on probablement també s’hi faci.

Noms populars: Cat.: Gírgola de canyaferla, gírgola de canyaférlera. Cast.: Seta de cañaheja.

El panical o card girgoler ( Eryngium campestre L.)

Probablement el nom popular de centcaps és el que millor representa quin aspecte té. El més característic n’és l’inflorescència, una tija al voltant dels 15 i 50 cm, ramificada, plena de punxes, i acabada amb nombrosos "capets" que no son més que agrupacions de petites flors (glomèruls). Aquesta inflorescència s’asseca i es trenca per la base, de manera que se l’enduu el vent, tot rodolant per terra. Vegeu la foto.

Quan no està florida, de Abril a Juliol podem trobar les fulles, de color verd gris, molt dividides i també plenes de punxes, amb un aspecte com el del dibuix. La trobarem sobretot en erms, guarets, pastures i marges de conreus i camins.

El card marí ( Eryngium marítimum L.)

És una planta molt similar a l’anterior, peròò aquesta es fa exclusivament a la sorra de la platja, a la reraduna. Té un color glauc (verd blavós), i les fulles son molt menys dividides i un xic més menudes que les del panical. Si el trobeu florit, fixeu-vos en els “capets” de l’inflorescència: son més grans que els del panical, n’hi ha menys, i les floretes de que es composen són d’un color blau molt atractiu. L’arrel enfondeix molt en la sorra.

La canyaferla ( Ferula communis L.)

La trobareu en marges de camins, i replans de roques, sobretot a les Illes Balears. La coneixereu per que fa unes espesses fulles amb l’aspecte del fonoll, però aquestes no tenen olor anisat. Si està en flor, aleshores no hi ha confusió possible: fa una canya molt alta, de fins a tres metres, ramificada a la part superior i fent tot de flors grogues molt llampants. Aquesta canya acabarà assecant-se, però roman dreta força mesos.