[Versión castellana]

L. Fernando Ramos Simón

Catedràtic d'Escola Universitària. Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid

lframoss@pdi.ucm.es


Rosario Arquero Avilés

Professora titular de la Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid

carquero@pdi.ucm.es


Iuliana Botezan

Professora contractada doctora de la Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid

ibotezan@pdi.ucm.es


Silvia Cobo Serrano

Personal investigador. Doctoranda en Ciències de la Documentació
Universidad Complutense de Madrid

s.cobo@estumail.ucm.es


Andrea Sala Jiménez

Doctoranda en Ciències de la Documentació
Universidad Complutense de Madrid

andrea_ccdoc@hotmail.com


Rodrigo Sánchez Jiménez

Professor titular de la Facultad de Ciencias de la Documentación
Universidad Complutense de Madrid

rsanchezj@ccinf.ucm.es


Félix del Valle Gastaminza

Professor titular de la Facultad de Ciencias de la Información
Universidad Complutense de Madrid

fvalle@ccinf.ucm.es



Resum [Abstract] [Resumen]

Objectius: Identificar els portals open data engegats pels governs dels països membres de la Unió Europea, descriure les llicències d'accés i ús de la informació pública i analitzar les característiques dels recursos d'informació des del punt de vista tècnic.

Metodologia: La metodologia seguida es basa en un estudi qualitatiu dels portals seleccionats, iniciat a l'abril de 2012 i finalitzat a l'octubre de 2012, data en la qual es posen en comú les dades i es formulen conclusions. S'han estudiat tots els portals d'accés públic de països membres de la Unió Europea, que són accessibles en anglès o en llengües romàniques (espanyol, francès, italià i portuguès) i que estan gestionats per un organisme del sector públic.

Resultats: Una vegada analitzats deu portals europeus, seleccionats segons els criteris exposats en la metodologia, es posa en relleu que les iniciatives són molt recents, i després de l'esforç inicial per engegar el portal són pocs els països que continuen incrementant a bon ritme el catàleg de dades. No hi ha un model únic de desenvolupament dels portals, si bé el del Regne Unit és el que amb molta diferència respon millor a una proposta d'ús eficient de les dades públiques.


1 Introducció

La primera missió de la informació digital del sector públic és augmentar l'accessibilitat i la transparència administrativa, per millorar, per tant, el dret dels ciutadans a conèixer els assumptes públics, a participar-hi i a controlar els governants. D'altra banda, la web ha afavorit el flux mundial de la informació, a la vegada que s'ha demostrat que el flux d'informació a Internet —i a través de les xarxes de telecomunicacions— afavoreix la millora de les condicions de vida i el benestar tant als països pobres com als rics. La constatació evident que la informació generada per organismes públics, a causa de l’abundància i la qualitat, és un dels principals motors d'aquest canvi, ha convertit aquests recursos d'informació pública (informació meteorològica, geogràfica, de transports, etc.) en un valor inestimable que ha d'estar al servei dels ciutadans. Sense informació geogràfica, per exemple, els individus no poden participar en assumptes governamentals que afecten la seva vida diària, per la qual cosa necessiten accedir a aquestes dades per conèixer amb detall el funcionament del Govern, per realitzar sol·licituds a les dependències públiques o fer reclamacions sobre activitats il·legals, evitar abusos i controlar l'acció del Govern, per això és necessari que tinguin accés a tots els arxius públics (Committee on Licensing Geographic Data..., 2004, p. 33).

Al llarg d'aquest segle, s'ha anat forjant un moviment anomenat dades públiques obertes (Open Data Government) que s'assenta sobre una filosofia política en la qual la informació pública és dels ciutadans i ha d'estar a la seva disposició, tant per fomentar la transparència i la participació com per dur a terme una praxi que s'orienti a complir aquest principi com a finalitat del govern electrònic (Huijboom; Broek, 2011). Aquesta praxi exigeix que la informació pública sigui accessible, oberta i interoperable, en el sentit que ha d’haver-hi un esquema de la informació i de les dades que permeti la col·laboració entre les administracions públiques i d'aquestes amb els ciutadans perquè la filosofia sigui possible. És a dir, govern/administració electrònica, transparència, dades obertes i participació formen un tot inseparable i interdependent.

La concreció durant els últims anys en una generalització dels portals de dades públiques obertes als països de l'Europa comunitària té una connexió directa amb tres fets que ressenyem breument:

Tal com assenyala l'esmentada comunicació de la Comissió sobre les dades obertes, la situació actual és d'impuls a la implantació de l'obertura de dades per raons de transparència, eficiència administrativa i potencial econòmic de la reutilització, però amb una situació desigual entre els diferents països de la Unió Europea. Així mateix, en termes econòmics no es coneixen amb exactitud el volum, el creixement, els costos i l'impacte de les activitats relacionades amb la informació del sector públic. Les xifres que s’esmenten en els diferents estudis duts a terme des de l'any 2005 oscil·len entre 27.000 milions i 140.000 milions d'euros anuals, encara que alguns estudis (PIRA INTERNATIONAL, 2000; MEPSIR, 2006) situen aquesta xifra a mig camí entre els dos extrems. D'altra banda, sembla clar que el creixement més dinàmic es dóna en els sectors d'informació geogràfica, meteorològica i legal-jurídica (Fornefeld [et al.], 2009).

Un estudi elaborat per a la Comissió Europea per G. Vickery (2011?), antic responsable d'aquestes activitats a l'OCDE, repassa el desenvolupament del mercat de la informació del sector públic i, a més de comparar les xifres esmentades a dalt, suggereix que l'obertura de dades amb accessos més fàcils, gratuïts o a costos de distribució podria suposar un benefici de l'1,7 % del PNB de la Unió Europea, sense tenir en compte que el benefici associat a les noves aplicacions i a les innovacions en l'ús de la informació del sector públic seria més gran.

Pel que fa a Espanya, les activitats de reutilització d'informació pública i l'obertura de dades sens dubte han ocupat un paper important en el context del desenvolupament europeu, no només a l'Administració central, sinó també a nivell autonòmic i local. És molt freqüent que en els fòrums internacionals es facin referències a iniciatives d'aquest tipus, com és el cas de Catalunya, Aragó i el País Basc, així com d'algunes ciutats que ocupen un lloc destacat en el llançament d'iniciatives d'obertura de dades. Espanya va traslladar amb retard la Directiva 2003/98/CE a la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic, tot i que s'ha desenvolupat amb dinamisme en alguns àmbits, i la seva norma de desenvolupament (RD 1495/2011, de 24 d'octubre) regula un accés i una reutilització de les dades públiques plenament compatibles amb el moviment open data. Unes frases d'un informe publicat pel Colexio Profesional de Enxeñaría en Informática de Galicia (Diez Rico; Millán Calenti, 2011, p. 21), presentat a principi de 2012, sembla que resumeix bé la situació:

"En España se aprecian grandes diferencias en cuanto al esfuerzo realizado por las diferentes administraciones públicas en torno a las iniciativas open data. Cabe destacar en este sentido, por ejemplo, el trabajo realizado por las comunidades autónomas del País Vasco, Navarra o Cataluña y por algunos ayuntamientos, como el de Zaragoza, el de Barcelona o el de Madrid".

"A nivel estatal destaca el trabajo realizado en el marco legislativo y en el apartado de divulgación a través del Proyecto Aporta, pero se echa en falta, sin embargo, un papel de liderazgo más decidido que propicie un despliegue coordinado de algunos conjuntos de datos de especial utilidad en todos los niveles de la administraciones públicas".

Abans d'acabar aquest apartat, és convenient indicar les activitats dutes a terme pels autors d'aquest estudi en el marc del grup d'investigació Publidoc-UCM, que els han permès conèixer la realitat de l'accés i de l'ús de la reutilització de la informació pública a Espanya. Destaquem sobretot l'elaboració d'una recerca sobre les bases de dades de lliure accés a Internet de l'Administració General de l'Estat (Grupo Publidoc, 2008), que una vegada actualitzada va servir de base d'informació al primer catàleg del Proyecto Aporta el 2010, on les més de 500 bases de dades identificades i la metodologia emprada en la recerca han estat el substrat del catàleg fins al llançament, el 2012, del nou portal de dades obertes. D'altra banda, el mateix grup d'investigadors va dur a terme un estudi sobre la identificació d'acords exclusius (Grup Publidoc, 2010; Arquero Avilés [et al.], 2011), que va permetre conèixer de primera mà la realitat de la informació del sector públic en l'àmbit de l'Administració central i de les comunitats autònomes. A partir de l'experiència del treball de camp i de les conclusions de l'estudi, es van formular les recomanacions següents:

Abans de fer una anàlisi dels portals europeus seleccionats, cal fer un recorregut per les principals actuacions dutes a terme en el marc de la Unió Europea que es presenta a l’apartat següent.


2 Objectius i metodologia

Els objectius fonamentals de la recerca són els següents:

La metodologia de la recerca s'ha basat en:

  1. La identificació dels criteris de selecció dels portals que s’havien d’analitzar. S'han estudiat tots els portals d'accés públic de països membres de la Unió Europea que són accessibles en anglès o en llengües romàniques (espanyol, francès, italià i portuguès) i que estan gestionats per un organisme del sector públic.

    S'han analitzat deu portals editats per organismes públics i estatals (d'Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Grècia, Itàlia, Portugal i Regne Unit) que recopilen informació pública de diversos orígens i sectors.

  2. Una anàlisi qualitativa dels portals seleccionats (iniciat l'abril de 2012 i finalitzat l'octubre de 2012), segons els blocs i paràmetres d'anàlisis següents:

    • Dades d'identificació. Adreça d'Internet (URL d'accés al portal), data de creació del portal, registres totals declarats i organisme públic editor.

    • Llicències. Denominació de la llicència general: identificació de la llicència utilitzada al portal; possibilitats d'explotació comercial; informació sobre llicències específiques; obligacions que comporti l'ús de les llicències, i precisions concretes sobre les bases de dades públiques.

    • Descripció. Fitxa model de registre: definició dels camps utilitzats en la fitxa dels registres de cada conjunt de dades; nivells de les dades: determinació del nivell administratiu de les dades (estatal, regional, local, etc.); enfocament i objectiu del portal: de quina manera es presenten o s’autodefineixen els portals i quins objectius concreten; i cobertura temàtica dels registres i bones pràctiques: detecció d'iniciatives, idees, solucions, ajudes o propostes desenvolupades pels portals que contribueixen a millorar l'experiència de l'usuari i a dotar de valor afegit la informació recopilada.

    • Característiques tècniques. Tipus de cerca: eines i tipus de cerca, filtres geogràfics, temàtics, administratius o documentals; resultats de la recerca: manera de presentar els resultats, ordre, filtres de recerca; aplicacions: detecció d'aplicacions (apps) per consultar dades en dispositius intel·ligents, i Linked Data (possibilitat d'enllaçar les dades).

  3. L'anàlisi i la discussió dels resultats obtinguts i la generació de conclusions derivades.

3 La informació pública en format digital com a origen de la reutilització

Els problemes derivats d'aspectes tan bàsics com l'accés als continguts informatius públics, l’organització o les estratègies de tractament i difusió d'aquesta informació constitueixen un gran desafiament per als àmbits de la governança electrònica que es van configurant en paral·lel a l'anomenada societat de la informació, tant a la Unió Europea com als Estats Units. El 1996, en la línia de les propostes diferents de les institucions europees sobre la societat de la informació i a partir de l'Informe Bangemann (1994), el Consell de Ministres de la Unió Europea obté dels estats una millora de l'accés a la informació pública i una cooperació dels sectors públics i privats. Cal destacar també la declaració ministerial aprovada a la Conferència sobre les Xarxes d'Informació Mundial (Bonn, 1997) i la declaració de Viena del Fòrum de la Societat de la Informació (1998).

Amb aquests antecedents, el 1998 la Comissió publica la comunicació La información del sector público: un recurso clave para Europa. Libro verde sobre la información del sector público en la sociedad de la información (Comissió Europea, 1998). Amb aquest document, pretén obrir un debat sobre el paper que exerceix la informació del sector públic en el funcionament del mercat interior i en la lliure circulació de mercaderies. L'objectiu del document —en el qual van col·laborar representants del sector públic, usuaris i la indústria de la informació— és "emprender una amplia consulta pública entre todos los operadores afectados con miras a estudiar los principales problemas y a suscitar un debate político a escala europea".

El Libro verde parteix del diagnòstic que la informació pública europea —a diferència dels Estats Units— està "fragmentada i dispersa", situació que té una incidència negativa greu sobre la competitivitat de la indústria europea, amb un efecte negatiu particular sobre les pimes.

En l'any 2001, la Comissió publica la comunicació La eEuropa 2002: Creación de un marco comunitario para la explotación de la información del sector público. El document, de 16 pàgines, recull la informació del sector públic com una de les iniciatives dins dels resultats del Consell Europeu de Lisboa de juny de 2000, com a part de l'eEurope 2002. Una sociedad de la información para todos. Plan de acción. El treball destaca el potencial de creixement del sector, ja que, segons investigacions realitzades, entre un 15 i un 25 % del total de les dades requerides en el comerç electrònic es basen en informació del sector públic.

L'impuls principal d'aquesta política orientada a la posada a l'abast dels ciutadans de les dades obertes es materialitza en la Directiva 2003/98/CE, de reutilització de la informació del sector públic, que estableix un esquema bàsic d'accés i ús de la informació pública, basat en els principis següents:

Durant els primers anys d'aplicació de la Directiva, que van coincidir amb un període llarg de transposició per part dels estats, no s'aprofita el potencial que ofereix la informació pública en suport digital (Comissió de les Comunitats Europees, 2009), per diverses causes:

No obstant això, el 2009, el mateix informe, orientat a la revisió de la Directiva de 2003, posa en relleu un conjunt d'avanços significatius que s'han produït des de l’aprovació per diferents motius:

Certament, els avanços en l'augment de la reutilització d'informació pública són substancials aquests primers anys d'aplicació de la Directiva, però aquesta circumstància coincideix amb un impuls molt decidit a l'accés a la informació pública. D'una banda, aquest suport procedeix del govern dels Estats Units i, d'altra banda, es consolida en l'ampli moviment que des de 2002 —principalment des del món acadèmic—, amb les declaracions de Budapest, Berlín i Bethesda, ha enfortit en tots els àmbits un principi basat en el fet que tota la informació, especialment la que es genera amb fons públics, ha d'estar disponible en lliure accés a Internet. Aquests arguments es reforcen amb l'impuls que es dóna a Internet al moviment de dades obertes i amb el Linked Data.

En l'àmbit dels organismes del sector públic, durant aquest període es vencen les resistències principals que fins llavors havien impedit l'alliberament de la informació i de les dades. D'una banda, el creixement exponencial dels continguts a Internet fa indiscutible el principi que la informació pública ha de ser posada a disposició dels ciutadans; d'altra banda, els gestors públics assimilen tàcitament que els costos de fer accessibles —penjar a la web— els recursos públics d'informació són molt baixos i, per tant, en la gran majoria dels serveis d'informació, no es justifica cap càrrec per posar a disposició aquesta informació. Hi ha un altre al·licient addicional que no és menys important: la presa de consciència per part del sector empresarial que posar a l'abast la informació pública sense restricció per a ús comercial o no comercial obre les portes a un àmbit de negoci amb un gran potencial de creixement.

Com a resposta a aquest repte, un gran nombre dels estats membres ha iniciat, amb major o menor entusiasme, la creació de portals open data amb l'objectiu principal de fer accessible als ciutadans la informació pública disponible i, al mateix temps, facilitar als infomediaris l'ús de la informació orientada a finalitats econòmiques i socials. L'informe sobre aquests portals es presenta en els apartats següents.


4 Característiques principals dels portals nacionals i regionals

4.1 Open data Alemanya2

4.1.1 Aspectes generals

PortalU és el portal web d'informació mediambiental de l'administració alemanya. És el resultat d'un acord entre el govern federal, els 16 estats alemanys (Länder) i alguns municipis de l'administració local amb l’última finalitat de proveir un punt d'accés únic en línia a un conjunt de fonts d'informació de caràcter heterogeni, des del punt de vista tècnic, organitzatiu i de procedència geogràfica i institucional.

PortalU forma part d'una estratègia de l'administració alemanya per complir amb la Convenció d'Aarhus i amb la Directiva 2003/4/CE. En aquesta línia, permet obtenir una visió global de tota la informació pública rellevant sobre medi ambient i l’enfocament s’inspira en la definició d'accés públic a la informació mediambiental de la directiva europea esmentada.

Des de final de maig de 2006, substitueix a l'antiga xarxa German Environmental Information Network (gein®) i integra el catàleg d'informació mediambiental UDK (Environmental Data Catalogue). És un sistema nacional compartit sobre informació mediambiental a Alemanya (Kruse [et al.], 2009) i, com a projecte a llarg termini, pretén inspirar un prototip del sistema paneuropeu d'informació mediambiental (European Shared Environmental Information System – SEIS). El portal està gestionat pel Centre de Coordinació de PortalU, que depèn del Ministeri de Medi ambient, Energia i Protecció Climàtica de la Baixa Saxònia a Hannover.


4.1.2 Anàlisi de les dades del portal

Ofereix l'accés a 3.600.000 pàgines web i a unes 500.000 entrades de bases de dades d'unes 470 institucions públiques d'Alemanya i té un accés intuïtiu a tota aquesta informació sobre medi ambient a partir d'una interfície web molt agradable, amb formularis de recerca simple i avançada, disponibles en alemany i anglès.

Des del punt de vista tècnic, PortalU es basa en la utilització del programari Ingrid®, que consta de diversos mòduls que vinculen pàgines web, dades i metadades en una mateixa plataforma basada en la utilització d'estàndards CSW (catalog service web) i WMS (web map service).

Ingrid® integra un servei de catàleg web, un visor de mapes i diverses interfícies tècniques per connectar i transferir informació (Kruse [et al.], 2011). Es basa en components de codi obert i en desenvolupaments interns, per tant, es pot utilitzar sense despeses de llicència externes en l'àmbit de l'administració pública.

Un dels components nuclears del PortalU és el catàleg de metadades que aglutina les metadades dels catàlegs de dades mediambientals alemanyes de diferents nivells administratius, amb la finalitat de contribuir a l'objectiu de la Directiva 2007/2/CE Inspire: establir una infraestructura europea de dades espacials.

Quant a les modalitats de formulació de cerques a PortalU, tenint en compte la dificultat d'analitzar la informació total accessible al portal —donat que no és possible descarregar-ne tot el contingut—, s'ha procedit a realitzar una recerca sobre un tema d'interès general. L’ús del formulari de cerca simple s'ha basat en una exploració a partir de l'operant frisches Wasser (aigua dolça), que ha permès obtenir 2.140 ítems (amb data 26/10/2012).

Com es pot observar a la Figura 1, en l'obtenció de resultats del formulari de cerca simple inicial, els resultats es presenten en un sol rànquing, tot i que aquesta informació també s'ofereix agrupada segons els paràmetres següents:


Disposició de la informació proporcionada per PortalU® després d'una consulta utilitzant el formulari de recerca simple

Figura 1. Disposició de la informació proporcionada per PortalU després d'una consulta utilitzant el formulari de cerca simple


D’altra banda, el formulari de cerca avançada presenta quatre filtres o pestanyes d'acotament addicionals de l'estratègia de cerca (Figura 2):

PortalU permet accedir als tipus de recursos següents:


Formulari de consulta avançada de PortalU®, amb filtres d'acotació addicionals

Figura 2. Formulari de consulta avançada de PortalU, amb filtres d'acotació addicionals


A més, permet identificar els tipus de fonts de dades en les quals buscar, amb les categories següents:

En qualsevol cas, malgrat l'heterogeneïtat de les dades i de les fonts d'informació que són subjacents a PortalU, tots els ítems que es recuperen com a resultat d'una cerca (tant si es fa servir el formulari de cerca simple com si es fa servir l'avançat) es presenten en un rànquing únic, de manera que l'usuari pot seleccionar els ítems més rellevants segons les seves necessitats informatives, independentment del format o origen i de la font de procedència. No obstant això, s'ofereix informació sobre aquests paràmetres en les categories d'agrupació dels ítems (tipus de dades i proveïdor) per si l'usuari necessita conèixer-los.

Pel que fa a l'ús de llicències a PortalU, cal destacar que els proveïdors de les dades són els responsables de les llicències, si n’hi ha.4


4.1.3 Comentari crític

En el cas alemany, hem de destacar el caràcter sectorial i especialitzat del portal. L’abast i la finalitat responen al compliment de la Convenció d'Aarhus i, en conseqüència, de la Directiva 2003/4/CE, enfocada a definir l’accés públic a la informació mediambiental, i no a l'abast global de reutilització de la informació del sector públic de la Directiva 2003/98/CE i de la seva revisió de 2011. De qualsevol manera, és indiscutible que la informació del sector especialitzat que recull el portal analitzat constitueix, sens dubte, un subconjunt molt rellevant i significatiu de la informació del sector públic coberta per la directiva Directiva 2003/98/CE.


4.2 Open data Àustria5

4.2.1 Aspectes generals

Data.gv.at és el portal principal de dades obertes d'Àustria (atès que hi ha diversos portals de ciutats importants com Viena o Gratz), i és l'únic amb cobertura federal. En realitat, Data.gv.at ofereix dades regionals, locals i federals. El portal depèn orgànicament d'un consorci d'administracions (OGD Àustria) que uneix actualment la Cancelleria federal amb diferents ciutats (com Viena) i regions (com l'Alta Àustria).

Els objectius del portal es refereixen tant a la millora en la transparència i en la visibilitat de les dades com en la utilització per terceres parts (com les empreses infomediàries), per la qual cosa les dades originals s'ofereixen en diversos formats, com CSV, JSON, KML o GML.

Un altre dels aspectes clau del portal és la intenció que es constitueixi en un mecanisme d'integració regional amb països com Alemanya o Suïssa, i en un portal compatible i integrable en el conjunt del metaportal europeu publicdata.eu.


4.2.2 Anàlisi de les dades del portal

Data.gv.at ofereix els camps següents:

Es va cercar Süßwasser (aigua dolça) i no se’n van obtenir resultats, per la qual cosa es va canviar el terme per Trinkwasse (aigua potable), del qual es van obtenir tan sols dos resultats, sobre els canals de distribució de Viena i Engewitzdorf (dades locals, per tant). La consulta Wasser (aigua) va obtenir cinc resultats, un dels quals sobre la gestió de recursos hídrics, que és subjacent a la consulta original. No obstant això, fins i tot sobre aquesta base tan escassa, es poden detectar problemes d'heterogeneïtat en la qualitat de les metadades: després d'una prospecció més àmplia, es detecta que, en general, molts dels camps no s'introdueixen; tot i que la fitxa de metadades distingeix entre metadades principals i metadades secundàries, aquestes normalment no es proporcionen.


Resultat de cerca al portal Data.gv.at

Figura 3. Resultat de cerca al portal Data.gv.at


4.2.3 Comentari crític

Tot i que la llista d'entitats presents al consorci OGD Àustria no és gaire llarga, alguns dels membres no contribueixen al portal amb cap registre. A més, es fa evident com les ciutats grans (Viena, Linz, Graz) són les grans productores de dades per al portal, amb l’excepció notable d'Engerwitzdorf, una població petita de poc més de 8.000 habitants que proporciona gairebé el 20 % dels recursos del portal. Els Bundesländer (estats de la federació) proporcionen una quantitat de dades minúscula, i la cobertura sobre les agències i institucions que depenen de l'administració federal és molt desigual.

Quant a l'eina utilitzada per crear el portal, la navegació és senzilla i les cerques es poden fer directament a partir dels filtres "categoria", "entitat responsable", "format" i "consultes populars". Els resultats es despleguen correctament i les dades es poden descarregar directament (sense haver de visitar pàgines intermèdies).

Finalment, cal destacar un nombre bastant elevat d'aplicacions que s'organitzen per sistemes operatius, per tipus de dispositiu i per una classificació temàtica bastant genèrica, així com per l'origen de les dades. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que Viena i Linz proporcionen la informació per a gairebé totes les aplicacions.


4.3 Open data Bèlgica6

4.3.1 Aspectes generals

El portal Data.gov.be és la plataforma belga en la qual hi ha les dades obertes dels serveis públics federals i flamencs i de les institucions del govern federal i flamenc.

El portal —una versió beta— està desenvolupat per FEDICT (Federal Public Service for Information and Communication Technology), el servei públic responsable de la implementació de l'estratègia federal de govern electrònic que utilitza la informació i les tecnologies per adaptar els serveis a les necessitats socials.

Els usuaris del portal Data.gov.be poden fer servir la informació disponible al portal de forma gratuïta, lliure i amb finalitats personals. No obstant això, al registre dels datasets hi ha informació relativa al tipus de llicència per als casos en què hi hagi restriccions o es necessiti una autorització per reproduir o utilitzar les dades; els serveis o institucions governamentals són els responsables d'establir les condicions que regulen l'accés i utilització de les dades disponibles al portal.

Actualment, el portal belga —accessible en holandès, francès, alemany i anglès— disposa de 105 datasets (octubre de 2012) publicats en formats diferents, com per exemple: Atom/RSS, CSV, HTML, MDB, TXT, XHTML, XLS o XML. És significatiu destacar que aquests formats no es poden recuperar mitjançant un camp de recerca determinat, ja que les opcions de consulta estan limitades a la selecció d'un desplegable i cap d'elles permet l'accés a aquest tipus d'informació. La possibilitat de relacionar el conjunt total de datasets d'un format específic s'ha de fer mitjançant la identificació i l'enllaç del format en el registre d'un dataset.


4.3.2 Anàlisi de les dades del portal

Les cerques només es poden fer a través de la selecció d'un sol ítem als camps desplegables següents: "categoria", "tipus" i "granularitat".


Presentació dels ítems de cada camp de cerca al portal Data.gov.be

Taula 1. Presentació dels ítems de cada camp de cerca al portal Data.gov.be


Després de conèixer el sistema de cerca i establir una estratègia de consulta, com la descàrrega de datasets culturals en qualsevol àmbit geogràfic del portal, el sistema ens proporciona tots els conjunts de dades que s'ajusten a aquestes característiques. En aquest cas, només hi ha cinc datasets que responguin als criteris de cerca establerts inicialment.


Presentació de la relació de datasets com a resultat de la consulta realitzada al portal belga

Figura 4. Presentació de la relació de datasets com a resultat de la consulta realitzada al portal belga


Per conèixer amb més profunditat el portal i les dades disponibles, se selecciona un registre determinat, l'estructura del qual, global i específica, es reflecteix a continuació:


Estructura d'un registre del portal Data.gv.be

Figura 5. Estructura d'un registre del portal Data.gov.be


4.4 Open data Dinamarca7

4.4.1 Aspectes generals

El portal Digitaliser.dk és un repositori centralitzat d'informació pública oberta i de normes d'intercanvi de dades i, alhora, un espai creatiu per a totes les persones, organismes i empreses involucrats en la digitalització del sector públic. El portal funciona com a xarxa social, com a eina per al desenvolupament i l'intercanvi de coneixements i com a fòrum públic per a la digitalització de la informació pública a Dinamarca. L’objectiu és estimular el desenvolupament i l'adopció d'eines obertes per a la gestió de continguts digitals públics mitjançant la utilització de les tecnologies web 2.0.

Amb aquesta eina, el govern danès ha creat un bon model de col·laboració entre la comunitat tecnològica i el govern, l’objectiu del qual és facilitar el camí per aconseguir una comunicació més directa entre el sector públic, els ciutadans i les empreses, que ja no són receptors passius d'informació pública, sinó que participen en el diàleg i en l'intercanvi de coneixement amb el sector públic.

El portal pretén ser útil per als usuaris aliens al sector públic danès i és obert a qualsevol tipus d'usuari, tant del sector públic com privat, així com a usuaris danesos i no danesos. Digitaliser.dk l’ha creat i el manté l'Agència Nacional Danesa d'IT i Telecomunicacions.


4.4.2 Anàlisi de les dades del portal

El lloc posa a la disposició dels usuaris quatre catàlegs.

Els catàlegs inclouen l’enllaç singular Caçadors de dades per proposar al portal dades públiques disponibles.

Tots aquests catàlegs tenen una interfície de cerca similar que permet acostar-se de manera sistemàtica a la informació recopilada, mitjançant una primera pestanya en la qual s'indica l'àmbit temàtic ("cultura, oci i natura"), un segon nivell temàtic dins de cada àrea principal ("medi ambient") i fins i tot un tercer nivell desplegable ("aigua").

També permet la cerca per tipus de dades i per responsable de les dades, i inclou també un cercador de text lliure. També disposa d'un filtre de documents a través d'un conjunt d'etiquetes (tags) que es poden ordenar alfabèticament o per freqüència. Això ens indica que els temes més recurrents tenen relació amb el medi ambient i els recursos naturals.


Interfície de cerca al portal Digitaliser.dk

Figura 6. Interfície de cerca al portal Digitaliser.dk


Els resultats de la cerca es poden ordenar per títol, nom del propietari de les dades, manera d’accedir-hi o per data; s’ofereix a més un resum del contingut i l'enllaç a les dades.


Resultats de la cerca al portal Digitaliser.dk

Figura 7. Resultats de la cerca al portal Digitaliser.dk


Els resultats de la cerca condueixen a la fitxa individual de cada conjunt de dades, en la qual, a més d’haver-hi les etiquetes temàtiques, hi apareixen els camps següents:

Camps d'un registre al portal Digitaliser.dk

Figura 8. Camps d'un registre al portal Digitaliser.dk


Pel que fa a les bones pràctiques, es pretén no limitar el portal a un dipòsit de dades i incloure-hi un espai de debat i d'intercanvi d'idees important sobre la reutilització en tots els aspectes (tècnics, legals o de negoci); incloure-hi un catàleg de programari —especialment de programari lliure, relacionat amb la digitalització i la reutilització—; suggerir camps d'aplicació possibles o reutilització dels datasets, i oferir la possibilitat de registrar-s’hi per afegir comentaris o etiquetes.


4.5 Open data Espanya8

4.5.1 Aspectes generals

Datos.gob.es és el portal nacional que organitza i gestiona el Catàleg d'Informació Pública de l'Administració General de l'Estat d'Espanya (AGE). S’hi pot trobar informació general, materials formatius i notícies sobre la reutilització de la informació a Espanya i a la resta del món; són destacables el catàleg de dades i les aplicacions.

Encara que oficialment els orígens del catàleg són del 2010, l'any 2009 l'entitat pública empresarial Red.es, adscrita al Ministerio de Industria, Turismo y Comercio, ofereix a Publidoc-UCM la signatura d'un conveni que estableix la cessió del directori de bases de dades de lliure accés de l'Administració General de l'Estat i el manteniment, actualització, identificació i incorporació de registres nous per part del grup de recerca, fruit d'un projecte de recerca que havia donat lloc al llibre Bases de datos de libre acceso difundidas por la Administración General del Estado; aquesta obra va servir de suport base per a la publicació de la primera versió del catàleg. Així, el 2010, la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones y para la Sociedad de la Información (SETSI), en el marc del Proyecto Aporta, crea una versió beta del Catàleg d'Informació Pública del Govern d'Espanya. L’objectiu era proporcionar un punt d'accés únic a les bases de dades de l'Administració General de l'Estat (Sala Jiménez; Cobo Serrano, 2011) i conscienciar de la importància i del valor de la informació pública.

La versió actual es va obrir el febrer de 2012, i el juny de 2012 es van donar per finalitzades les tasques de col·laboració en el manteniment i actualització del catàleg per part del grup Publidoc-UCM; actualment els diferents organismes públics són els encarregats d'aquestes tasques, amb la col·laboració de Red.es a través d'una comanda de serveis.

Aquest portal s’adreça a professionals, empreses, gestors institucionals i ciutadania, amb l'objectiu principal de millorar l'accés a la informació pública i afavorir la reutilització de la informació al sector públic que correspon a l'Administració General de l'Estat i a altres altes institucions estatals. No obstant això, s’ha de tenir en compte que hi ha un nombre important de portals autonòmics i locals.


Portals autonòmics i locals de dades obertes a Espanya. Font: Datos.gob.es

Taula 2. Portals autonòmics i locals de dades obertes a Espanya. Font: Datos.gob.es


Presentació del portal Datos.gob.es

Figura 9. Presentació del portal Datos.gob.es


4.5.2 Anàlisi de les dades del portal

El portal Datos.gob.es s'estructura en tres parts:

El catàleg de dades del portal conté 658 registres. Les cerques es poden fer o bé per text lliure, o bé per altres opcions de cerca com "Filtreu per categoria" (21 opcions, entre les quals destaquen "Sector públic", "Cultura i lleure" i "Ciència i tecnologia"), "Filtreu per format" (17 opcions entre les quals destaquen XHTML, HTML i PDF),9 "Filtrar per dates" ("mes", "trimestre" i "any") i "Filtrar per organisme" (15 opcions, entre les quals destaquen "Puertos del Estado", "Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente" i "Centro Nacional de Información Geográfica"). El catàleg es pot descarregar completament en format compatible amb full de càlcul.

Una vegada feta la consulta, apareixen dades diferents del registre, com ara:

A més, s’hi pot veure el nombre de visites del registre (hi ha un comptador) i hi ha la possibilitat de deixar-hi un comentari i/o compartir-ho a les xarxes socials de Facebook, Twitter, +Google i LinkedIn. D'altra banda, a la pàgina principal del catàleg, s’hi poden consultar les "Dades destacades", que són enllaços directes als registres més visitats.

Pel que fa a les aplicacions, al portal n’hi ha prop de 40, aproximadament. S’hi pot accedir a través d'una cerca o a través d'enllaços directes als registres més visitats. La cerca es pot fer per text lliure o per altres opcions de cerca, com són "Filtreu per categoria" (22 opcions, entre les quals destaquen "Transport", "Sector públic" i "Ciència i tecnologia"), "Filtreu per plataforma" (6 opcions, entre les quals destaquen "Web", "Web mòbil" i "Android") i "Filtrar per dates" ("mes", "trimestre" i "any").

També cal destacar que Datos.gob.es ofereix la possibilitat de consultar i descarregar informació sobre normativa d'àmbit nacional, la guia d'aplicació del RD 1495/2011, informació sobre trobades Aporta, iniciatives espanyoles, estratègies RISP, estudis, esdeveniments o formació. També hi ha notícies, un bloc que actualitza la informació i suport a organismes del sector públic estatal. A més, té un apartat de suggeriments en el qual es pot fer un suggeriment, "Filtreu per tipus" (idea, petició d'ajuda, petició de dades i comentari general) i buscar un suggeriment concret.

L'aprovació del RD 1495/2011, pel qual es desenvolupen la Directiva i la Llei de reutilització de la informació, ofereix un esquema modular que permet que cada organisme públic faciliti un model d'accés als recursos d'informació que s'adapti a les expectatives i als usuaris d'aquesta informació, de manera que puguin complir els objectius en aspectes com la difusió de la informació o la captació de recursos econòmics.

El decret proposa un model de llicència per defecte d'accés a les dades, que requereix el compliment d'unes condicions generals (avís legal tipus) que són aplicables a tots els reutilitzadors d'informació procedent d'organismes que depenen de l'Administració central, amb finalitats comercials o no comercials, pel fet utilitzar els documents. Aquestes condicions generals són:

El decret preveu un període d'adaptació a les disposicions del Reial Decret que acaben a mitjan 2013, període en el qual els organismes públics han d'adaptar la seva informació reutilitzable. Des del portal s'han posat a disposició dels organismes públics diversos documents i plantilles per facilitar-ne l’adaptació, entre els quals hi ha l’anomenat "avís legal tipus per a la reutilització de la informació del sector públic", previst en l'annex del Reial Decret i que haurà de ser-hi quan s'apliquin les condicions per defecte a la reutilització d'informació pública. La llicència per defecte, encara que sigui pròpia, és plenament compatible amb la definició de coneixement obert de l'Open Knowledge Foundation.


4.6 Open data França10

4.6.1 Aspectes generals

Data.gouv.fr és la plataforma francesa d'obertura de dades públiques. És un portal únic interministerial per agrupar i posar a lliure disposició la informació pública de l'estat francès i està obert a tots els municipis que ho desitgin, així com als organismes de dret públic i privat concessionaris d'un servei públic.

El portal està desenvolupat per Etalab, una unitat creada per l'oficina del Primer Ministre del govern anterior per donar suport als organismes públics en les tasques de reutilització, que a final de 2012 és a punt de transformar l’activitat després del canvi de Govern, consolidat a mitjan d'aquest mateix any. El portal s'orienta a facilitar aquesta reutilització i a automatitzar la posada en línia de les dades en brut i la seva actualització, amb la intenció d'harmonitzar les dades i d’usar formats oberts. Hi ha uns formats més comuns per a cada tipus de dades: a les taules, CSV, ODS, XLS, etc.; en textos, ODS, RTF, TXT, etc.; en dades estructurades, XML, etc.; en dades geogràfiques, GML, KML, etc., i en dades semàntiques, RDF, etc. L'octubre de 2012 disposava de 354.927 conjunts de dades.

Les dades públiques disponibles al portal poden ser reutilitzades de manera lliure i gratuïta en les condicions definides en la llicència oberta, amb les característiques següents:

S'inscriu en un context internacional amb l'adopció dels estàndards de les llicències open data. La llicència específica és molt senzilla en la presentació i bàsicament remet als estàndards ODC-BY i CC-BY 2.0, és a dir, a la llicència Open Data de l'Open Knowledge Foundation (OKF) i a la llicència d'atribució de Creative Commons.

El portal informa de l'aplicació d'un decret de 2011 que obliga a inscriure a la plataforma tots els paquets d'informació i dades subjectes a un cànon, de manera que les taxes sobre la informació que no estiguin registrades al portal l'1 de juliol de 2012 es consideren caducades i deixen de ser aplicables. Queden exclosos d'aquest requisit principalment els productes editorials i la informació continguda en documents administratius que no necessiten una llicència de reutilització per accedir al contingut. Hi ha una trentena d'organismes que han inscrit al portal paquets d'informació subjectes a taxes.

Actualment, les dades s'ofereixen en el format que han estat produïdes, si bé alguns conjunts de dades es presenten amb annexos descriptius de les dades que contenen, amb la producció i l'estructura de fitxers per facilitar-ne la reutilització. En aquest sentit, des del punt de vista tècnic, Etalab orienta la seva tasca a aconseguir que les dades del portal compleixin aquestes característiques:


4.6.2 Anàlisi de les dades del portal

Atesa la dificultat de fer una anàlisi general del portal, ja que no és possible descarregar-ne el contingut, s'ha procedit a realitzar una cerca sobre un tema d'interès general en diversos períodes. El terme triat ha estat eau douce (aigua dolça) amb aquests resultats:

Nombre de resultats de la consulta: 163 (data de l'última consulta: 19/10/2012).

Camps del registre:


Resultats de la cerca al portal Data.gouv.fr

Taula 3. Resultats de la cerca al portal Data.gouv.fr


Camps d'un registre al portal Data.gouv.fr

Figura 10. Camps d'un registre al portal Data.gouv.fr


4.6.3 Comentari crític

Una anàlisi presentada al juliol de 2012 per Cyrille Vincey, especialista en economia digital, posa en relleu algunes mancances d'aquest portal francès, especialment pel que fa al volum de datasets, qualitat i antiguitat de les dades. Segons els resultats presentats, una vegada suprimides les dades duplicades, la xifra superior a 350.000 queda reduïda a només 4.114 datasets.

Quant a la qualitat de les dades, d'aquests 4.114 conjunts de dades, només 206 corresponen a dades estructurades; la majoria correspon a dades semiestructurades (3.366) i 542 a dades sense estructurar. D'altra banda, aquest especialista revela que aquesta distribució de les dades estructurades (5 %) no és gaire diferent de la del portal britànic de dades obertes (8 %), encara que sí que ho és substancialment del nord-americà (33 %).

El portal francès tampoc surt ben parat si es compara l'antiguitat de les dades: només el 38 % de les dades són posteriors a 2010, xifra que arriba al 58 % en el portal britànic.

Pel que fa a les bones pràctiques, es pot destacar que les consultes realitzades al portal en els mesos de desenvolupament de la recerca mostren que, d'una banda, les crítiques que s'acaben de comentar són coherents amb l'experiència de recerca: l'INSEE (el centre nacional d'estadística francès) és qui més dades aporta; descartats els datasets d'aquest organisme, els resultats es redueixen considerablement. No obstant això, és notori l'esforç realitzat pels editors per aconseguir més consistència en les cerques i precisió en els resultats, com hem pogut comprovar en realitzar dues consultes similars a l'abril i a l'octubre de 2012. En la comparació, s'aprecia una clara millora quant a les dades estructurades, així com en l’actualització. Així mateix, ens sembla molt útil que s'incorporin a la pàgina principal els enllaços a portals de dades obertes, tant francesos com de la resta del món. Per exemple, els portals locals i regionals de França a l'octubre de 2012 eren els següents: La CUB (Communauté Urbaine de Bordeaux), Brocas, Portail mutualisé Opendata locale - Region Aquitaine, Rennes Métropole en acces libre, Tolouse Métropole Data, Indre et Loire, Loire Atlantique, Maine et Loire, Le Mans, Montpellier Territoire Numérique, Nantes ouverture des données i Open Data 71 (Paris Data, Pilote 41 du Loir-et-Cher, OpenData Touraine # 37, Data.VisitProvence.com).


4.7 Open data Grècia11

4.7.1 Aspectes generals

Geodata.gov.gr és el servei web grec que ofereix dades públiques geoespacials i la visualització de mapes interactius.

El portal, d'accés obert i en versió beta, va ser dissenyat i desenvolupat per l’Institut per a la Gestió de Sistemes d'Informació del Centre d'Investigació Athena l'any 2010, amb l'objectiu de "ser un punt focal per a l'adjunció, recerca, disposició i representació d'informació geoespacial".

Actualment, ofereix 200 conjunts de dades dels ministeris, administracions locals i ONG gregues. Així mateix, el portal es considera una iniciativa del Govern grec en el marc de l'Open Government Partnership, i el funcionament vol donar suport a l'aplicació de la Llei 3979/2011 de l'administració electrònica, com a actuació exemplar per a l'aplicació de les tecnologies i "com a repositori de dades obertes per al subministrament d'informació geoespacial".

Les àrees temàtiques del portal són globals, ja que els conjunts de dades fan referència a aspectes mediambientals, energètics, culturals, educatius, de comunicació o d'infraestructures.

Geodata.gov.gr fa servir la llicència Creative Commons —és a dir, només cal esmentar la font de les dades—; no obstant això, per a l'ús i explotació de material que pertany a tercers, l'usuari ha de contactar amb els propietaris dels drets de propietat intel·lectual corresponents per adquirir les llicències necessàries. Malgrat això, s'han de tenir en compte les llicències de Google Maps, OpenStreetMap i el cadastre grec.

D'altra banda, és important destacar que, juntament amb els serveis de cerca i descàrrega de datasets, Geodata.gov.gr també permet visualitzar mapes interactius en grec, tal com es pot observar a la Figura 11.


Servei de visualització de mapes al portal grec Geodata.gov.gr

Figura 11. Servei de visualització de mapes al portal grec Geodata.gov.gr


4.7.2 Anàlisi de les dades del portal

Els usuaris poden buscar dades a partir de paraules clau, mitjançant la selecció d'un organisme públic d’un llistat, per la classificació dels conjunts de dades basats en diversos criteris, o mitjançant una combinació d'aquests mètodes. L'única opció, de les esmentades anteriorment, que permet la introducció de text lliure és la recerca de conjunts de dades per paraula clau. El major inconvenient és la qüestió idiomàtica, ja que el grec és l'únic idioma que s’accepta, la qual cosa obliga a fer servir eines de traducció per a la cerca de datasets.

A continuació, es presenta la caixa de cerca a partir de text lliure i la relació de resultats oferts pel sistema davant la recerca del terme παραλια (platja).


Presentació de les opcions de cerca al portal Geodata.gov.gr

Figura 12. Presentació de les opcions de cerca al portal Geodata.gov.gr


Per conèixer amb major grau de detall el conjunt de dades seleccionat, el registre ens proporciona l’estructura següent:


Estructura d'un registre del portal en anglès

Figura 13. Estructura d'un registre del portal en anglès


4.8 Open data Itàlia12

4.8.1 Aspectes generals

Dati.gov.it és el portal de dades obertes de l'Administració pública italiana. Els organismes responsables del llançament i funcionament del portal són els següents: FormezPA, centre de serveis, assistència, estudis i formació per a la modernització de l'administració pública; Digit PA, entitat nacional per digitalitzar l'Administració Pública; Funzione Pubblica, Ministeri per a l'Administració Pública, i el Departament per a la Digitalització de l'Administració Pública i la Innovació Tecnològica.

L'objectiu del portal és actuar d'observatori permanent de l'open data a Itàlia, i promoure el lliure accés a les dades. El portal es va engegar l'octubre de 2011, i el primer any d'existència ha posat a disposició pública 875 datasets de 47 administracions diferents, d'àmbit estatal, regional i local. El portal facilita a més enllaços als portals regionals i locals i als organismes de l'administració pública que compten amb dades obertes. També recopila aplicacions (apps) per accedir als serveis de l'Administració a través de dispositius mòbils (smartphones). Així mateix monitora de manera permanent l'activitat pública relacionada amb l'open data i ofereix dades actualitzades, interactives i reutilitzables sobre l'estat de l'open data a Itàlia. També és una font completa de notícies i documents sobre el tema.

És especialment interessant la secció Infografica, que de manera oberta, interactiva i permanentment actualitzada exposa la situació de l'open data a Itàlia. S’han posat en format obert més de 3.600 datasets per les diferents administracions públiques italianes, prop del 70 % amb un nivell destacable *** a l'escala d'open data de Tim Berners-Lee, que indica que utilitzen un format no propietari (CSV en lloc d'Excel, per exemple); el 13 % estan al nivell ****, que fa servir URI per a les dades, i el 8 % han estat qualificats amb el nivell màxim *****, que suposa enllaçar les dades amb unes altres que les proveeixin de context (Linked Data). És a dir, que més del 90 % dels conjunts de dades alliberades són, des d'un punt de vista tècnic, fàcilment reutilitzables.

Encara que prop del 70 % dels conjunts de dades alliberades pels organismes públics italians fan servir diversos models de la llicència Creative Commons (CC0, CC-BY-NC, CC-BY-NC-ND, CC-BY-NC-SA, CC-BY-ND, CC-BY-SA), el portal aposta per la utilització lliure i gratuïta en les condicions definides en la llicència italiana oberta:


4.8.2 Anàlisi de les dades del portal

L'accés als datasets es realitza a través d'una interfície senzilla que exposa d'entrada totes les dades disponibles i en la qual es poden introduir termes en una única finestra de recerca. Els termes escrits per separat actuen com si hi hagués entre ells un operador booleà d'unió; els termes entre cometes busquen la seqüència concreta, i pot utilitzar-se l'operador d'intersecció amb el signe "+" i l'exclusió amb el signe "-".

A fi d'especificar la cerca, es poden marcar els filtres següents:

Els resultats de la cerca ofereixen una versió reduïda de la fitxa, en la qual figura el títol enllaçat al dataset, un resum breu, la URL, la llicència i el format de les dades. A més, amb els resultats de la recerca es recompten els filtres i poden aplicar-se de nou. En el cas dels tags, una vegada feta la cerca, n’apareixen altres de més específics, extrets del conjunt resultant de datasets. No obstant això, una anàlisi dels resultats obtinguts en cerques successives ens indica que no tots els conjunts de dades tenen especificada l'àrea temàtica o fan servir tags.

Cada dataset està format pels camps següents:


Estructura d'un registre del portal Dati.gov.it

Figura 14. Estructura d'un registre del portal Dati.gov.it


Pel que fa a les aplicacions, el catàleg d'apps (amb un disseny similar al catàleg de datasets) recull aplicacions dissenyades per a telèfons mòbils intel·ligents i tauletes que reutilitzen la informació pública i hi afegeixen valor. Són aplicacions relacionades preferentment amb l'esport, el turisme i el temps lliure o amb la cultura. La interfície de cerca té els mateixos mètodes i filtres que el catàleg de datasets, i incorpora un filtre específic sobre el tipus d'aplicació (IPhone, Android, Web, App World, Ovi o Windows).

El portal italià destaca per la vocació decidida a favor dels moviments open data internacionals, manifestada per la gran quantitat de referències així com pels materials relacionats posats a la disposició del públic. Conscients de la gran descentralització administrativa característica d'Itàlia, el portal pretén agrupar recursos i coordinar l'accés als portals regionals i municipals, sense pretendre competir-hi.

Itàlia ha proposat a més la seva pròpia llicència, a fi de definir amb claredat les possibilitats d'ús de la informació pública. El portal italià, des del seu origen, s’ha centrat en una de les maneres més interessants per redistribuir un determinats tipus d'informació pública: les aplicacions per a telèfons mòbils intel·ligents (apps). Cal destacar la creació d'Apps4Italy, un concurs per projectar solucions útils i interessants basades en la utilització de les dades públiques capaces de mostrar a la societat el valor del patrimoni informatiu públic. I també, en la mateixa línia, la incorporació al portal del catàleg d'apps.

Un dels elements més destacables, finalment, és el monitoratge constant sobre l’alliberament de dades públiques que desenvolupa el portal, ofert a més en format obert i reutilitzable.


4.9 Open data Portugal13

4.9.1 Aspectes generals

Dados.gov és el portal a través del qual l'administració pública portuguesa posa a disposició dels ciutadans informació perquè sigui reutilitzada. L'objectiu principal del portal és la transparència i la posada a l'abast de la informació produïda per les administracions públiques.

Aquest portal es va crear a finals de 2011, en versió beta, per l'Agência para a Modernização Administrativa de Portugal; s’adreça principalment a tots els ciutadans que vulguin accedir a la informació presentada per les entitats públiques, a més d'empreses o sectors de recerca com les universitats.


Figura 15. Presentació del portal Dados.gov


4.9.2 Anàlisi de les dades del portal

La pàgina principal del portal Dados.gov té una estructura molt semblant a la del portal espanyol:

El catàleg de dades de Dados.gov conté 250 registres aproximadament. S’hi poden consultar els registres més destacats, visitats i recents a través d'enllaços directes o a través d'un sistema de cerca.

Les opcions de cerca de registres són: per categoria (matèria / etiqueta), per exemple, interior, govern local, agricultura i pesca o geografia, entre altres; per proveïdor (organisme creador del registre), per exemple, Agência para a Modernização Administrativa, Câmara Municipal de Lisboa, Comissão Nacional d'Eleiçõés o Direcção Geral do Orçamento, entre unes altres. En tots dos casos cal seleccionar l'opció desitjada.

També es poden fer cerques per data, indicant un període de temps (de… a…), o per paraula clau.

Els resultats dels registres apareixen en una llista amb les dades següents:

Quant al registre en si, apareix descrit detalladament amb els camps següents:

Pel que fa a les apps, hi ha només sis aplicacions desenvolupades a partir del contingut del portal. Aquesta part està poc desenvolupada, però tot i això es mostren ordenades amb els camps següents:

Altres dades interessants del portal són que Dados.gov ofereix altres serveis, com ara consultar els proveïdors principals i els registres o la informació més ben valorats o més visitats. A més, anima que els ciutadans hi participin per desenvolupar noves aplicacions i aportar idees noves, i proporciona una sèrie de tutorials per consultar i entendre el funcionament del portal.


Quadre comparatiu de les dades d'identificació dels 10 portals analitzats

Figura 16. Quadre comparatiu de les dades d'identificació dels 10 portals analitzats


Quadre comparatiu d'aspectes relatius a les llicències dels 10 portals analitzats

Figura 17. Quadre comparatiu d'aspectes relatius a les llicències dels 10 portals analitzats


Quadre comparatiu de les característiques tècniques dels 10 portals analitzats

Figura 18. Quadre comparatiu d'aspectes descriptius dels 10 portals analitzats


Quadre comparatiu de les característiques tècniques dels 10 portals analitzats

Figura 19. Quadre comparatiu de les característiques tècniques dels 10 portals analitzats


4.10 Open data Regne Unit14

4.10.1 Aspectes generals

Data.gov.uk és el portal del Govern britànic dedicat a la reutilització d'informació. Té la vocació d'afegir recursos que ja existien, però també sembla que ha servit de catalitzador perquè altres institucions publiquessin més dades. De fet, barreja informació del govern central, dels governs regionals i de les autoritats locals. És una peça clau en la política de transparència del govern. No obstant això, no es tracta d'informació pública destinada a un públic general (d'un portal finalista, per tant), sinó que està destinada a un públic capaç d'analitzar-la i de crear aplicacions amb les quals donar-li una utilitat per al ciutadà del carrer.


4.10.2 Anàlisi de les dades del portal

Els camps que ofereix Data.gov.uk són els següents:

Una anàlisi breu dels resultats de la cerca sweet water (aigua dolça) (amb 407 resultats) va revelar força homogeneïtat en la qualitat de les metadades, excepte potser en la indexació per paraules clau i els formats de descàrrega, sovint no indicats. Les llicències aplicables a aquests resultats (303 llicències no obertes i 104 llicències obertes) no es corresponien en proporció amb les dades del conjunt del portal (1.326 no obertes enfront de 7.415 obertes).

Les llicències obertes es refereixen en essència a l'OGL (Open Government Licence 1.0), que permet copiar, modificar i distribuir amb i sense ànim de lucre la informació facilitada al portal. Mitjançant l'acceptació de la llicència s'accepten també algunes condicions (essencialment referides al reconeixement de la font) i excepcions d'ús, relacionades amb la privadesa de dades i informació dels datasets subjectes a restriccions específiques. Els recursos en els quals no s'indica cap tipus de llicència han de ser utilitzats sota les condicions de l'OGL. Molts dels recursos en els quals apareix esmentada una llicència no oberta en realitat no tenen associada cap llicència, per la qual cosa acabarien per estar subjectes al marc global de l'OGL.

Finalment, s’ha de destacar la gran diversitat d'entitats que col·laboren amb conjunts de dades amb el govern. Moltes d'aquestes entitats depenen directament del govern, però també hi ha un nombre molt notable d'editors regionals aparentment no vinculats i d'entitats locals de certa envergadura que proporcionen les seves pròpies dades.


Estructura d'un registre del portal Data.gov.uk

Figura 20. Estructura d'un registre del portal Data.gov.uk


4.10.3 Comentari crític

Tot el projecte té com a filosofia comuna la utilització d'estàndards oberts, codi obert i dades obertes. Un altre aspecte que cal destacar és l'èmfasi en la participació dels usuaris, a través del sistema de puntuació —es pot valorar cada recurs d'1 a 5—, el sistema de comentaris —per afegir qualsevol idea sobre un recurs— i el sistema de contacte amb l'editor de les dades, que permet escriure un correu breu a la institució que manté el conjunt de dades.

Des de la perspectiva del portal com a sistema de gestió de la informació, ofereix diferents alternatives per trobar recursos adequats. En primer lloc, es pot fer servir un cercador que, tot i que no admet cerques avançades, permet restringir els resultats posteriorment a través de filtres com editor, organisme responsable, tipus de recurs, format de les dades, paraules clau i regió. A més, es poden visualitzar els resultats en forma de llistat pla, per jerarquia institucional de l'editor o a través d'un mapa. També es pot optar per la navegació a través d'un mapa, per la jerarquia administrativa dels editors o a través del núvol de paraules clau.

D'altra banda, hi ha una secció d'aplicacions que sembla estar bastant desenvolupada (al contrari que en molts altres casos), gairebé totes basades en mapes. Moltes són també per a telèfon mòbil i per a ordinador de sobretaula. A més, hi ha una secció dedicada al Linked Data en la qual s'ofereix la possibilitat de descarregar les dades en RDF.

Finalment, dins del caràcter participatiu que s’ha esmentat, s’ha de destacar l'existència d'un bloc amb notícies sobre informació del sector públic, altres notícies d'open data i Linked Data en general, així com un fòrum amb temes oberts per excel·lència sobre l'ús del lloc, suggeriments i opinions, que sembla que serveix de contacte per a persones que fan aplicacions sobre les dades ofertes al portal.


5 Conclusions

Tal com assenyalem a la introducció, des de 2009 hi ha un corrent internacional clar a favor de l'obertura de dades públiques a Internet, la qual cosa ha induït a la promoció, per part de molts governs de tot el món, de portals per fer accessibles les dades públiques. Aquesta recerca s'ha centrat en l'àmbit de la Unió Europea, on és aplicable el marc comú de la Directiva 2003/98/CE. Durant uns quants mesos s'ha seguit l'evolució dels portals governamentals de dades obertes, fins que finalment s'ha fet una anàlisi qualitativa dels deu portals governamentals que figuren a l'estudi tancat a finals d'octubre de 2012. Després de l’anàlisi individual, s'ha arribat a unes conclusions que es consideren representatives de la situació actual en la qual es troben aquests portals:

  1. La creació dels portals analitzats és molt recent: la majoria tenen menys de dos anys i es troben en una fase d'organització i posada en marxa, per la qual cosa la consistència i cobertura de les dades és molt desigual. Hi ha una percepció general que aquesta manca de profunditat es pot deure a una manca de compromís real dels governs a impulsar i mantenir aquestes iniciatives, que s'oposa a l'entusiasme i dedicació dels responsables directes de cada portal.

  2. El portal de dades obertes és una targeta de presentació per exhibir la transparència pública, de cost baix i relativament fàcil de construir. Però darrere hi ha dades poc estructurades i una oferta d'informació poc consistent en qualitat i en quantitat, en relació amb l'oferta disponible d'informació pública.

  3. Hi ha una diferència substancial entre el portal del Regne Unit i la resta. El portal del Regne Unit és el que respon de forma més consistent a una proposta d'ús eficient de les dades públiques.

  4. També resulta singular el cas d'Alemanya, que ha optat per la inserció de dades en un model sectorial basat en la informació mediambiental i que ens ha semblat significatiu presentar en aquesta anàlisi.

  5. Hi ha un model diferent de concebre el portal a cada país, no hi ha un model únic.

  6. Mentre que els formularis de cerca ofereixen, en general, característiques similars, la forma de presentar els resultats divergeix segons el tipus de dades mostrades. Es dedueix que aquesta disfunció té com a causa principal el fet que les dades integrades procedeixen de bases de dades organitzades molt abans de la idea de crear un portal i que, per tant, van ser dissenyades amb criteris diferents unes de les altres.

  7. L'inventari dels recursos respon a la tradició administrativa de cada país i a la seva estructura competencial, tant en el sentit territorial com funcional, d'aquí la dificultat de comparar —ara com ara— els datasets o paquets d'informació. Cadascun ha estat realitzat amb la seva idiosincràsia i respon a les necessitats informatives de cada organisme públic. Algunes de les bases de dades es van crear els anys 80 i 90 del segle xx, i en alguns casos van ser reconvertides al format digital quan l’origen era centenari. En definitiva, en la majoria dels casos aquestes fonts d'informació no van ser concebudes per ser consultades pels ciutadans.

  8. Les condicions d'accés i ús de les dades establertes en les llicències, en general, estan orientades al model de llicències obertes, basades en Creative Commons, encara que de vegades la regulació detallada de les condicions d'ús del portal entra en contradicció amb els principis d'aquestes llicències; es percep certa resistència a acceptar l'ús comercial de la informació.

  9. Les aplicacions informàtiques per explotar les dades dels portals, conegudes com a apis, presenten un desenvolupament molt desigual, que va des d'una presència molt testimonial fins a una presència molt sòlida, com és el cas el del Regne Unit, amb més de 230. En altres països, com Itàlia, al portal es posa molt èmfasi a impulsar aquest tipus d'aplicacions, especialment les dissenyades per a dispositius i telèfons mòbils intel·ligents (apps).

  10. A Espanya, després de l'aprovació de la Llei de reutilització el 2007, l'oferta de dades públiques als portals web i la creació dels portals de dades obertes han tingut un impuls molt notable a nivell nacional i particularment en els àmbits autonòmics i locals. Aquests portals tenen una bona imatge en els fòrums internacionals de dades obertes. La Llei de transparència i accés a la informació, en tràmit parlamentari, obre la incògnita de com es coordinarà el portal de dades obertes amb el portal de transparència, previst en la nova llei.

  11. És difícil identificar unes característiques comunes, que no siguin els trets bàsics de les directives de reutilització en els quals es basen tots els portals, o aspectes com la cerca de la transparència en l'accés a la informació i l'eliminació del tracte desigual, o els acords exclusius, objectius que compleixen tots els portals.

  12. D'alguna manera, aquest estudi contribueix a plantejar aquests problemes des d'una perspectiva global, que estableixi l'operativitat d'una estratègia de benchmarking, entre aquests i altres portals, que ajudi a millorar l'eficiència de la informació des del punt de vista dels ciutadans que fan servir Internet, que poden accedir a aquests recursos simultàniament i contrastar l'operativitat de cadascun d'ells.

Bibliografia

Alonso, José M. (2012). "Introducing the Open Data Index". Blog de World Wide Foundation. <http://www.webfoundation.org/2012/09/introducing-the-open-data-index/>. [Consulta: 18/09/2012].

Arquero Avilés, Rosario [et al.] (2011). "Reutilización de la información generada en el sector público español". Revista española de documentación científica, vol. 34, n.º 3, p. 427–446. <http://redc.revistas.csic.es/index.php/redc/article/viewArticle/706>. [Consulta: 08/11/2012].

Berners-Lee, Tim (2010). The year Open Data went worldwide. TED: Ideas worth spreading. <http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_the_year_open_data_went_worldwide.html>. [Consulta: 08/11/2012].

Comissió de les Comunitats Europees (2009). Reutilización de la información del sector público - Revisión de la Directiva 2003/98/CE. COM(2009) 212 final. Bruselas, 2009. <http://eur-lex.europa.eu/Notice.do?mode=dbl&lang=en&ihmlang=en&lng1=en,es&lng2=bg,cs,da,de,el,en,es,et,fi,fr,hu,it,lt,lv,mt,nl,pl,pt,ro,sk,sl,sv,&val=494763:cs>. [Consulta: 08/11/2012].

Comissió Europea (2011a). Datos abiertos: un motor para la innovación, el crecimiento y la gobernanza transparente. COM(2011) 882 final. Bruselas, 2011. <http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/opendata2012/open_data_communication/es.pdf >. [Consulta: 08/11/2012].

— (2011b). Propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se modifica la Directiva 2003/98/CE relativa a la reutilización de la información del sector público. COM(2011) 877 final. Bruselas, 2011. <http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/directive_proposal/2012/es.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

— (2010). Una agenda digital para Europa. COM(2010) 245 final. Bruselas, 2010. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=COM:2010:0245:FIN:ES:HTML>. [Consulta: 08/11/2012].

— (1998). La información del sector público: un recurso clave para Europa. Libro verde sobre la información del sector público en la sociedad de la información. Documento COM(1998) 585.
<http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/green_paper/gp_es.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

Committee on Licensing Geographic Data and Services, National Research Council (2004). "Licensing Geographic Data and Services". Washington, D.C.: The National Academies Press. <http://www.nap.edu/openbook.php?record_id=11079&page=1>. [Consulta: 18/09/2012].

Diez Rico, Emilio J.; Millán Calenti, Rafael A. (2011). Open Data y RISP: generando valor social y económico. Transparencia e innovación en la eAdministración. Santiago de Compostela: Colexio Profesional de Enxeñaría en Informática de Galicia. <http://www.cpeig.org/portal/node/1307>. [Consulta: 08/11/2012].

Fornefeld, Martin [et al.] (2009). "MICUS study 2008: assessment of the re-use of public sector information (PSI) in the geographical information, meteorological information and legal information sectors". Dusseldorf, Germany. <http://epsiplatform.eu/content/micus-study-2008-assessment-re-use-public-sector-information-psi-geographical-information-me>. [Consulta: 08/11/2012].

Grupo Publidoc-UCM (2010). "PSI: identification of potential exclusive agreements, Spain - Final report". <http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/ea2009/es_final.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

— (2008). Bases de datos de libre acceso difundidas por la Administración General del Estado. Madrid: Ministerio de Cultura; Editorial Complutense.

Huijboom, Noor; Broek, Tijs van den (2011). "Open data: an international comparison of strategies". European journal of ePractice, no. 12 (March-April), p. 1–12. <http://www.epractice.eu/files/European%20Journal%20epractice%20Volume%2012_1.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

Kruse, Fred; Konstantinidis, Stefanie; Klenke, Martin (2009)."PortalU, a tool to support the implementation of the Shared Enviromental Information System (SEIS) in Germany". <http://gein.de/pub/praes/2009/paper1_enviroinfo_berlin_kr_09-2009.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

Kruse, Fred [et al.] (2009). "PortalU®, a tool to support the implementation of the Shared Environmental Information System (SEIS) in Germany". Towards eEnvironment: opportunities of SEIS and SISE: integrating environmental knowledge in Europe. Prague, 25–27 March 2011. <http://www.epractice.eu/files/PortalU,%20a%20Tool%20to%20Support%20the%20Implementation%20of%20the%20Shared%20Environmental%20Information%20System%20%28SEIS%29%20in%20Germany.pdf >. [Consulta: 08/11/2012].

MEPSIR (Measuring European Public Sector Information Resources) (2006). Final report of study on exploitation of public sector information - Benchmarking of EU framework conditions.  <http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/mepsir/final_report.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

The Obama Administration's commitment to Open Government: a status report  (2011). <http://www.whitehouse.gov/sites/default/files/opengov_report.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

PIRA INTERNATIONAL (2000). "Commercial exploitation of Europe's public sector information: final report".
<http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/pira_study/commercial_final_report.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

Sala Jiménez, Andrea; Cobo Serrano, Silvia (2011). "El catálogo de información pública del Gobierno de España: un proyecto documental de origen complutense". En: Martínez Comeche [et al.] (ed.). Actas del VIII Seminario Hispano-Mexicano de Biblioteconomía y documentación: Información y documentación; investigación y futuro en red. Madrid: 21-25 marzo 2011.Madrid: Departamento de Biblioteconomía y Documentación de la UCM, p. 389-397.

Vickery, Graham (2011?). Review of recent studies on PSI re-use and related market developments: information economics. <http://ec.europa.eu/information_society/policy/psi/docs/pdfs/report/final_version_study_psi.docx>. [Consulta: 08/11/2012].

Vincey, Cyrille (2012?). "Opendata benchmarck: FR vs UK vs US". <http://www.slideshare.net/cvincey/opendata-benchmark-fr-vs-uk-vs-us>. [Consulta 08/11/2012].

Vries, Marc de (2012). Charging for PSI re-use: a snap shot of the state of affairs in Europe. <http://epsiplatform.eu/sites/default/files/Topic%20Report%20pricing_final%201.3.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].

Vries, Marc de [et al.] (2011). "Open data portals (E)". En: POPSIS (Pricing of Public Sector Information Study).
<http://epsiplatform.eu/content/popsis-assessment-psi-charging-policies>. [Consulta: 08/11/2012].

W3C Interest Group Note (2009). Improving access to government through better use of the Web. <http://www.w3.org/TR/egov-improving>. [Consulta: 08/11/2012].

World Wide Web Foundation (2012). Web index 2012. <http://thewebindex.org/2012/09/2012-Web-Index-Key-Findings.pdf>. [Consulta: 08/11/2012].


Data de recepció: 08/11/2012. Data d'acceptació: 03/12/2012.



Notes

Aquest article s'inscriu en el projecte de recerca dirigit pel professor L. Fernando Ramos Simón (Universidad Complutense de Madrid), titulat "Organización del acceso, uso y reutilización de la información del sector público en España. Hacia la consolidación de una industria de la información". Ref. CSO2010–17451. En formen part tots els autors de l'estudi: Dra. R. Arquero Avilés, Dra. I. Botezan, S. Cobo Serrano, Dr. L. F. Ramos Simón, A. Sala Jiménez, Dr. R. Sánchez Jiménez i Dr. Valle Gastaminza. Tots els autors estan adscrits al Departamento de Biblioteconomía y Documentación, de la Facultad de Ciencias de la Documentación de la Universidad Complutense de Madrid. Per a correspondència sobre l'original: lframoss@pdi.ucm.es i s.cobo@estumail.ucm.es.

1 La proposta de modificació de la Directiva 2003/98/CE, presentada al desembre de 2011, preveu la incorporació d'aquestes institucions. Vegeu la bibliografia final.

2 Anàlisi realitzada per Rosario Arquero Avilés.

3 Disponible a Semantic Network Service (SNS).

4 Segons la informació proporcionada per Stefanie Konstantinidis (Coordination Center PortalU® at Lower Saxony, Ministry of Environment and Climate Protection).

5 Anàlisi realitzada per Rodrigo Sánchez Jiménez.

6 Anàlisi realitzada per Silvia Cobo Serrano.

7 Anàlisi realitzada per Félix del Valle Gastaminza.

8 Anàlisi realitzada per Andrea Sala Jiménez.

9 Relació format-número de registre: XHTML (422), HTML (222), PDF (136), XLS (17), XML (4), ZIP (4), CSV (2), JSON (1), PC-Axis (1), plain (1), XBRL (1).

10 Anàlisi realitzada per L. Fernando Ramos Simón.

11 Anàlisi realitzada per Silvia Cobo Serrano.

12 Anàlisi realitzada per Félix del Valle Gastaminza.

13 Anàlisi realitzada per Andrea Sala Jiménez.

14 Anàlisi realitzada per Iuliana Botezan.