En el laboratori de Biotecnologia Ambiental es treballa bàsicament en dues línies: la aeròbica i l’anaeròbica.
En la primera línia, l’aeròbica, s’aborda l’estudi de processos més ecoeficients (per ex. amb menys emissions de gasos d’efecte hivernacle) pel tractament d’aigües residuals, tals com processos d’eliminació de nitrogen amb menys consum d’oxigen (menys necessitats elèctriques); aprofitament de subproductes pel tractament (ex. glicerina per la desnitrificació), reactors més compactes amb grànuls pel tractament d’aigües vinícoles amb comparació amb bioreactors de membranes, etc. La financiació prové bàsicament de projectes subvencionats pel Ministeri de Medi Ambient i pel de Ciència i Innovació (programa nacional de I+D+i i projecte NOVEDAR_Consolider).
En la línea anaeròbica es treballa en pretractaments per augmentar la biodegradabilitat dels residus sòlids (agraris, agropecuaris, fangs de depuradora,etc.) de manera que en el seu posterior tractament anaeròbic produeixin més biogas (més rendiment en energia produïda) Aquest augment de rendiment també es vol aconseguir a través de la co-digestió de residus de diferent tipus, és a dir, dos residus comparteixen el mateix tractament, és complementen i donen un més gran rendiment. En aquest sentit, a traves del projecte europeu AGROBIOGAS, s’ha desenvolupat una eina informàtica que permet predir el rendiment en biogas que produirà una determinada barreja de residus agroindustrials. Al mateix temps, a través del projecte RE-WISE, també s’estudia la co-digestió de fangs de depuradora i la fracció orgànica dels residus municipals amb un enfoc completament diferent,: Es tracta de instal·lar trituradores en les piques domèstiques, de manera que la fracció orgànica arribi a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR). D’aquesta manera s’aprofita el carboni dels compostos dissolts pels processos d’eliminació de nutrients i per produir energia a l’EDAR per co-digestió dels fangs amb la fracció orgànica. La producció de biogas es pot duplicar, i, conseqüentment la de la producció d’electricitat associada. Com a conseqüència es produeixen addicionalment estalvis en la recollida (menys camions, menys emissions) i amb la freqüència (els residus inorgànics no són es descomponen i no fan mala olor). A més s’aprofita una infraestructura existent (EDAR) per tractar una fracció dels RSU. Cal disposar d’una xarxa de clavegueram en condicions, moderna i amb un pendent adequat i d’una selecció de la fracció orgànica de qualitat. Tot i així, moltes zones poden ser susceptibles d’aquest enfoc.
També es treballa en un aspecte molt important relacionat directament amb la difusió de la tecnologia anaeròbia o de biogas. Aquest estudi es canalitza a través del projecte BIOGAS ACCEPTED, el qual estudia las causes socials, tècniques i polítiques que condicionen l’acceptació de la tecnologia de biogas. D’aquesta manera es proposen vies per l’educació en temes relacionats amb el biogas i pel desenvolupament de campanyes de difusió i de demostració d’aquesta tecnologia. Tots tres són programes financitas per la Unió Europea.
Finalment es disposa d’acords i convenis amb diverses empreses, per estudiar aspectes particulars del seu interès. A assenyalar el de l’empresa ROS ROCA, amb temes relacionats amb la biometanització.
ESQUEMA DE LES LINIES DE RECERCA
PROJECTES DE RECERCA
LINIA D’AIGÜES RESIDUALS (AERÒBICA)
Estudi de mètodes més ecoeficients per a la remoció de carboni i nutrients d’aigües residuals:
a) Reactors de grànuls i de membranes (aigües de la industria vinícola i aigües de digestió, amb nitrificació parcial).
b) Procés Anammox i de nitrificació parcial (Sharon i SBR) per a diferents tipus d’aigües, sobrenadant, purins digerits,
c) Desnitrificació de purins amb glicerina.
d) Modelització dels processos.
LINIA DE RESIDUS LÍQUIDS I SEMI-SOLIDS (ANAERÒBICA)
a) Pretractaments per l’augment de la biodegradabilitat dels fangs de depuradora (conseqüència producció de més energia i menys llots residuals a gestionar)
b) Estudis de co-digestió de residus per augmentar el rendiment de la digestió.
c) Projecte AGROBIOGAS Modelització matemàtica de la co-digestió. Eina informàtica per predir la producció de biogas de una determinada barreja de residus agropecuaris.
d) Projecte BIOGAS ACCEPTED: Estudi de las causes socials, tècniques i polítiques que condicionen l’acceptació de la tecnologia de biogas.
e) Projecte RE-WISE. Nou enfoc de la gestió de residus urbans i estacions depuradores d’aigües residuals.
f) Estudi de l’evolució dels microcontaminants orgànics (emergents) presents en els fangs de depuradora. S’estudia la seva evolució tant en el tracatment anaeròbic, com en els seus pretractaments.