Com poden incidir les biblioteques universitàries en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants?

Laia Alonso
Cap de la Biblioteca de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)


Connaway, Lynn Silipigni [et al.] (2017). Academic library impact: improving practice and essential areas to research. Chicago: Association of College and Research Libraries. 124 p. Disponible a: http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/wh... . [Consulta: 20/12/2017].


L’Association of College and Research Libraries (ACRL) és una divisió de l’American Library Association (ALA) que ofereix programes, productes i serveis per tal que la comunitat bibliotecària de l’entorn universitari aprengui i innovi. L’informe que ara presenta es basa en un informe publicat l’any 2010 sobre el valor de les biblioteques universitàries, The value of academic libraries: a comprehensive research review and report (the “VAL Report”), i en el posterior programa Assessment in action: academic libraries and student success, la finalitat del qual és identificar de quina manera és possible mesurar l’impacte en l’aprenentatge per part de les biblioteques acadèmiques, i on participen 203 institucions dels Estats Units, Canadà i Austràlia.

Amb aquest informe, fet en col·laboració amb membres d’OCLC, l’ACRL pretén investigar com les biblioteques poden incidir en l’aprenentatge i èxit dels estudiants, alhora que comuniquen la seva vàlua als responsables institucionals.

L’informe consta de les següent parts:

  • Un resum executiu amb totes les fases del projecte i resultats.
  • Un programa d’investigació basat en aquests resultats.
  • Un panell de visualització que filtra la literatura rellevant i crea gràfics que permeten comunicar la vàlua de la biblioteca als responsables.
  • Una bibliografia de la literatura analitzada.
  • Una bibliografia completa de tots els treballs citats i revisats.

Per realitzar aquest informe, s’ha fet una anàlisi de la literatura especialitzada en biblioteques i educació superior, s’han realitzat entrevistes grupals i sessions de pluja d’idees amb administradors de biblioteques acadèmiques de diferents tipus d’institucions dels Estats Units i, finalment, s’han fet entrevistes individuals amb rectors.

L’informe identifica clarament sis àrees prioritàries d’actuació i, per a cadascuna d’elles, suggereix accions específiques per als bibliotecaris universitaris i administradors a l’hora de desenvolupar programes, col·leccions i espais centrats en l’aprenentatge i l’èxit dels estudiants. Per a cada àrea també s’inclouen pràctiques efectives, estudis exemplars i planteja qüestions a partir de les quals els bibliotecaris poden investigar més sobre els temes proposats.

Les sis àrees prioritàries identificades són:

  1. Comunicar les actuacions de la biblioteca: les biblioteques han de comunicar de manera efectiva als responsables institucionals el valor de la biblioteca a l’hora de donar suport a l’aprenentatge i èxit dels estudiants, ja que una bona comunicació és vital en el moment de posicionar la biblioteca dins la institució i obtenir recursos.
     
  2. Alinear la biblioteca amb la missió de la institució: els responsables institucionals jutgen les biblioteques en funció de com alineen estratègicament els seus serveis, espais i col·leccions amb els objectius i missió de la institució. Aquest alineament estratègic pot incloure el suport de la biblioteca a prioritats no tradicionals per a les biblioteques com, per exemple, la captació d’estudiants o bé l’acreditació.
     
  3. Incloure les dades de la biblioteca dins el repositori institucional de dades: l’analítica de l’aprenentatge és la mesura, recopilació, anàlisi i presentació de dades sobre estudiants, els seus contextos i les interaccions que es generen, amb la finalitat de comprendre el procés d’aprenentatge i optimitzar els entorns en els quals es produeix. En aquest sentit, les biblioteques han de treballar per incloure les seves dades dins els volums de dades que els responsables de la institució analitzen.
     
  4. Quantificar l’impacte de la biblioteca en l’èxit dels estudiants: contribuir a l’èxit dels estudiants ha esdevingut la via més significativa amb què les institucions i les seves unitats demostren el seu valor davant dels comitès de governança. Cal treballar, doncs, per veure en quina mesura els serveis, espais i col·leccions de la biblioteca tenen efecte en els indicadors de l’èxit dels estudiants.
     
  5. Millorar l’ensenyament i aprenentatge: tradicionalment les biblioteques donen suport a l’ensenyament i l’aprenentatge a través dels seus programes de formació, col·laborant amb el professorat a l’hora de fer la selecció dels materials docents i, fins i tot, desenvolupant recursos docents. D’altra banda, un resultat molt lligat a l’aprenentatge de l’estudiant és la implicació i compromís dels estudiants, i les biblioteques han de treballar en aquesta línia.
     
  6. Col·laborar amb els agents de la institució: la missió principal de les biblioteques universitàries és donar suport a la docència i la recerca de la institució. Aquesta missió necessita de la col·laboració amb d’altres agents de la comunitat educativa, tant de dins com de fora de la institució.

Si bé és un informe elaborat en un entorn nord-americà (l’anàlisi de la literatura especialitzada s’ha limitat a la publicada als Estats Units, i les entrevistes grupals i individuals s’han realitzat a membres d’institucions nord-americanes), les conclusions que se’n poden extreure són perfectament extrapolables al nostre context català. I tot i que es tracta d’un informe adreçat a personal i gestors de biblioteques universitàries, els professionals d’altres tipologies de biblioteques també poden aplicar-lo a la seva realitat. Per tant, tots aquells professionals que el llegeixin no només tindran un marc teòric de cap on van les biblioteques universitàries, sinó que en podran extreure idees per desenvolupar espais, serveis i col·leccions, veure casos pràctics que han estat efectius, consultar models d’enquesta i tenir una orientació en cas que vulguin investigar més profundament algun dels temes tractats.

En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull


Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].


Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Ciència Oberta: llistes de recursos per bellugar-s’hi

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Masuzzo, Paola; Martens, Lennart (2017). «Do you speak open science?: resources and tips to learn the Language». PeerJPreprints, 5:e2689v1. 22 p. Disponible a: https://peerj.com/preprints/2689/. [Consulta: 13/12/2017].

Pontika, NancyKnoth, PetrCancellieri, MatteoPearce, Samuel (2015). «Fostering open science to research using a taxonomy and an eLearning portal». iKnow: 15th International Conference on Knowledge Technologies and Data Driven Business: Graz, Austria, 21-22 October. 8 p. Disponible a: http://oro.open.ac.uk/44719/. [Consulta: 13/12/2017].

Resources. FOSTER. Disponible a: https://www.fosteropenscience.eu/resources. [Consulta: 13/12/2017].


El moviment de la Ciència Oberta vol adequar la pràctica i la comunicació científica a les possibilitats tecnològiques actuals, vol redissenyar la manera de fer ciència per reedificar-la amb les eines d’avui, vol augmentar-ne l’eficàcia eliminant les anomalies del sistema de difusió del coneixement científic creat en un context tecnològic mecànic i imprès. El panorama del sistema actual està ple de restriccions: revistes que només arriben als subscriptors, articles publicats molt més tard del que han estat escrits, després de filtres de qualitat limitats a uns pocs revisors, sense incloure les dades en què es basen... Restriccions que són –tecnològicament parlant– obviables en el moment actual d’informació digital comunicable de forma immediata i universal per la xarxa. Aquesta nova manera de fer ciència –aquest nou paradigma de la Ciència Oberta–  es fonamentaria en tres criteris: la ciència ha de ser oberta, col·laborativa i feta amb i per a la societat.

«Ciència oberta» és un concepte que, per nou, és indeterminat, i és normal donat que molts ens preguntem quantes i quines pràctiques engloba i quins recursos tenim per conèixer-les. En aquest post donarem notícia d’eines que ens poden ajudar a bellugar-nos en aquest panorama incipient.

Els resultats del REF2014 del Regne Unit marquen el camí a seguir en l’avaluació científica

Nicolás Robinson-Garcia
School of Public Policy
Georgia Institute of Technology (Estats Units)


Research Excellence Framework 2014: the results (2014). Higher Education Funding Council for England (HEFCE) … [et al.] 62 p. Disponible a: http://www.ref.ac.uk/2014/media/ref/content/pub/REF%2001%202014%20-%20fu.... [Consulta: 10/12/2017]


Comencen a aparèixer noves notícies sobre el REF2021, l’exercici avaluatiu més important per al sistema científic al Regne Unit. Es tractarà de la segona ocasió en què s’avalua les universitats britàniques segons el sistema actual. Aprofitant la proximitat d’aquest exercici, comentarem els resultats de la seva primera implementació, el 2014, i introduirem algunes reflexions sobre les importants novetats que incorpora en el sistema d’avaluació britànic.

Recentment, el meu company Richard Woolley, investigador d’INGENIO (CSIC-UPV), i un servidor vam publicar al LSE impact blog un petit article d’opinió sobre el Research Excellence Framework del Regne Unit conegut com el REF. Aquest exercici, l’última edició del qual segueix sent motiu de continu debat malgrat haver transcorregut el 2014, és el procés d’avaluació de l’activitat investigadora més important del Regne Unit. Tot i el seu alt cost, al voltant de 250 milions d’euros, distribueix més d’un bilió i mig d’euros entre les universitats britàniques, convertint-se el seu disseny, metodologia i implementació en un tema de debat constant dins del sistema universitari britànic. Malgrat l’àmplia tradició avaluativa del Regne Unit (els seus primers exercicis d’avaluació institucional daten del 1986), l’any 2014 va suposar tota una fita al revolucionar radicalment tant els mètodes com els objectius. En aquesta breu nota, revisarem com funciona el REF, quins objectius persegueix i quins són els resultats obtinguts. Resumirem les principals conclusions derivades de les nostres anàlisis en els resultats del REF. Finalment, acabarem amb una petita reflexió sobre les importants diferències entre el sistema d’avaluació de la recerca a Espanya amb el del Regne Unit.

Construïm col·leccions plegats (i 2)? Viabilitat de la gestió conjunta de monografies al Regne Unit

Santi Balagué
Cap de l'Equipament GEPA
Àrea de Biblioteques, Informació i Documentació - CBUC
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Feasibility study on monographs: final report (2017). [Kirkcudbright]:  Information Power. June. 46 p. Disponible a: http://www.ukrr.ac.uk/resources/NMSG%20Feasibility%20Study%20final%20Jun.... [Consulta: 27/11/2017]


El sector bibliotecari fa anys que experimenta i desenvolupa programes de col·laboració per assolir una àmplia gamma d'objectius: des de maximitzar economies d'escala i estalvis a la formació del personal, entre molts d’altres. I més en concret, i com s’apuntava fa uns anys en aquest Blok ressenyant el treball d’OCLC Cloud-sourcing research collections: managing print in the mass-digitized library environment, en l’àmbit de les biblioteques universitàries i de recerca fa temps que s’exploren les possibilitats de donar respostes de manera conjunta als desafiaments que suposa la gestió de les col·leccions impreses, la seva conservació i la limitació i reconversió dels espais disponibles a les biblioteques.

N’és un bon exemple la UKRR (UK Research Reserve), un programa col·laboratiu coordinat entre les biblioteques universitàries i de recerca britàniques i la British Library, per gestionar de manera eficient i sostenible a llarg termini la conservació de publicacions periòdiques impreses amb baixos nivells d’ús. Les grans col·leccions de revistes representen una valuosa font de coneixement, i per tant les biblioteques han de proporcionar-ne l'accés als investigadors perquè en puguin utilitzar el seu contingut. Tanmateix, els baixos nivells d'ús d'alguns d'aquests títols fa que les col·leccions es puguin emmagatzemar off-site, més enllà dels preuats espais de les biblioteques de campus o centrals, cosa que ha de permetre alliberar espai per a d’altres usos. Mitjançant la deduplicació coordinada de títols de revistes a tot el Regne Unit des de 2007, la UKRR ha processat més de 104 km de fons oferts pels membres participants i ha facilitat a les biblioteques la presa de decisions estratègiques sobre les seves col·leccions i espais. També ha contribuït a canviar trets de cultura organitzativa dins i fora del sector de l'educació superior.

Pàgines

Subscriure a blok de bid RSS