Arxiva - gen 2011

El Govern d’Austràlia és, com la majoria de governs anglosaxons, un dels més avançats en la incorporació de polítiques d’accessibilitat, i un dels primers a adoptar la versió 2.0 de les Directrius per a l'accessibilitat al contingut web[1], que com  a novetat, inclouen explícitament l’obligació de complir les directrius també amb els documents PDF.

L’estudi “The Australian Government’s study into...”[2] és el resultat d’un encàrrec d’aquest govern a Vision Australia per determinar l’accessibilitat real dels documents PDF per a persones amb discapacitats, donat que a nivell internacional hi ha divergència d’opinions en aquest tema. El govern assevera que els documents PDF són el principal motiu de les queixes d’accessibilitat rebudes en els seus webs.

Vision Australia, per la seva banda, és una organització sense ànim de lucre que treballa des de fa molt temps en el camp de l’accessibilitat divulgant bones pràctiques i que és coneguda per la creació de la barra AIS Toolbar i de l’eina Contrast Analyzer, molt usades en la revisió de l’accessibilitat web.

Current cites. Vol. 1, no. 1 (August 1990)-  . Berkeley: Library Technology Watch Program, University of California, 1990-  . Mensual. Des de vol. 16, no. 1 (Jan. 2005), subtítol: An annotated bibliography of selected articles, books, and digital documents on information technology. Des de vol. 11, no. 8 (August 2000), el director és Roy Tennant.  Des de vol. 16, no. 1 (Jan. 2005) és publicat per WebJunction.org. <http://lists.webjunction.org/currentcites/>. [Consulta: 6 gener 2011]. ISSN 1060-2356.

Bibliografia mensual especialitzada en tecnologies de la informació, de caràcter selectiu i d’accés gratuït, publicada únicament per Internet. L’àmbit temàtic és força ampli, donat que les tecnologies són presents en tots els àmbits de la nostra professió. S’hi tracten temes com ara les biblioteques digitals, preservació de recursos, gestió de repositoris, Google, Internet, usabilitat, catalogació, opacs, gestors de continguts, accés obert... Els treballs citats fan referència tant a biblioteques públiques com universitàries, i a altres contextos d’aplicació.

No es descarta cap tipologia documental. Hi són més abundants, com és lògic, els articles de revista; però també hi trobem monografies i contribucions a congressos. La gran majoria de documents citats són en línia.

Pràcticament tots els treballs citats són en anglès. Es revisen sistemàticament 55 revistes, totes en aquest idioma. Entre elles hi trobem els títols més prestigiosos del nostre camp, tant aquells pròpiament dedicats a les tecnologies com d’altres de més generals. Per exemple, Journal of the American Society for Information Science and Technology, Journal of documentation, Journal of computer mediated communication, Cataloging & classification quarterly, College & research libraries, Information technology and libraries, Online information review, The serials librarian, The electronic library...

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya

Carbone, Pierre (2010) Coûts, bénéfices et contraintes de la mutualisation des ressources électroniques: éléments de comparaison internationale et propositions: Rapport à madame la ministre de l’Enseignement supérieur et de la Recherche ([Paris]: Inspection générale des bibliothèques, Octobre 2010). Rapport - n° 2010-012.  http://media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2009/69/8/rapport_MRE_diffusion_159698.pdf

Propuesta para la creación de la BECYT (Biblioteca Electrónica de Ciencia y Tecnología): desarrollo de un marco de contratación consorciada de recursos de información científica electrónica en España (Madrid: FECYT, 2006) http://www.cbuc.cat/cbuc/content/download/5671/35210/version/3/file/BECyT060703.pdf

Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals’, acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d’adquisició de determinats materials bibliogràfics.

Aquesta actuació conjunta s’ha fet sota una figura organitzativa que ha rebut el nom de consorci (malgrat molts consorcis no siguin, jurídicament parlant, consorcis) i que ha estimulat la cooperació fins superar els alts nivells que aquesta va tenir en els anys 70. Com ha estat això? Què fan els consorcis? Com s’organitzen? Com contracten la informació? Aquestes i altres preguntes són les que es planteja (i a les que parcialment respon) l’informe francès que citem.