ISSN: 2014-0894

Arxiva - des 2011

Data
  • Tot
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29
  • 30
  • 31

Desembre 21st

Convivència de formats: a cada u el que li pertoca

Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politécnica
 

Li, Chan, Felicia Poe, and Michele Potter, et. al. UC Libraries Academic e-Book Usage Survey. Oakland, CA: University of California Libraries, May 2011. At: http://www.cdlib.org/services/uxdesign/docs/2011/academic_ebook_usage_su... [Consulta: 19/12/2011].

Si bé la presència de llibres digitals a les biblioteques universitàries no és un fenomen tan recent com es pot pensar (REBIUN), si que és cert que la penetració que ha tingut en les seves col·leccions ha estat més lenta que en altres formats digitals, fet que ha provocat que hagi costat un cert temps poder disposar d’informes que n’analitzin l’accés i l'ús. En aquest context s’emmarca l’estudi que avui presentem.

El document conté els resultats d’una enquesta feta als usuaris de les biblioteques de la Universitat de California (més de 2.500 respostes), sobre l’ús d’una col·lecció d’uns 20.000 títols de llibres digitals d’Springer, pluridisciplinars però amb una presència majoritària en l’àmbit de les ciències per sobre de les humanitats.

Desembre 14th

Estratègia d’Europeana per als propers anys

Eugènia Serra
Coordinació general
Biblioteca de Catalunya
 

Europeana (2011). Strategic plan: 2011-2015. 23 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=c4f19464-7504-44db-ac1e-3ddb78c922d7&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].
Europeana (2011). Business plan 2011. 17 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=06a23e5f-e0d2-46c4-8d3a-c0add5c20321&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].

Europeana ha presentat aquest any 2011 el seu pla estratègic per als propers cinc anys i el pla de negoci del 2011, documents que concreten l'estratègia, els temes claus i els indicadors que permetran avaluar la seva acció. Tots dos documents estan alineats amb les recomanacions fetes pel Comitè de savis en el seu informe The New Renaissance, ressenyat en aquest mateix bloc.

Les línies estratègiques identificades al pla són quatre:

Agregar contingut per construir una font de patrimoni europeu oberta i fiable, representativa de la diversitat cultural europea; això implica estendre la xarxa d'agregadors, millorar la qualitat de les metadades i millorar la interoperabilitat amb tecnologia de web semàntica gràcies al nou model EDM.

Desembre 2nd

El full de ruta digital: oportunitats i reptes per a la indústria editorial

José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
Grupo E-Lectra: Edición, Lectura Electrónica, Transferencia y Recuperación Automatizada de la Información
 

Celaya, Javier; Rodeja i Gibert, Teia (2011). Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d’Empresa i Ocupació. (Les diagnosis de l'Observatori de Prospectiva Industrial; 8). 80 p. ISBN 978-84-393-8766-4. Disponible també en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/19%20-%20Industria%20i%20Seguretat%20Industrial/Documents/Arxius/08_EDITORIALDIGITAL.pdf>. [Consulta: 02/12/2011]. 

La indústria editorial constitueix un dels sectors productius més importants d'Espanya. No en va ocupa el quart lloc en l'àmbit mundial per importància de producció i facturació. En els tres últims anys ha anat cobrant importància creixent el sector dels continguts digitals, que segons l'últim informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, presentat en el fòrum FICOD el 23 de novembre de 2011, ha sobrepassat en importància l'analògic. Les dades mostren un sector en què les xifres augmenten exponencialment i el creixement és, per ara, permanent. Pel que fa els llibres electrònics, enfront dels 12.514 ISBNs concedits el 2009, el 2010 han ascendit a 18.500, produïts per petites i mitjanes editorials que aglutinen el 60% del mercat, i amb un significatiu 8,2% relatiu a l'autoedició, que s'incrementa en gairebé un 30% respecte a l'any 2009.