Arxiva - gen 2012

No cal insistir que Europeana és ara un projecte perfectament integrat a l'Agenda Digital Europea (Diario Oficial de la Unión Europea del 26 d'agost de 2010). Aquesta Agenda Digital Europea ja va ser objecte d'una encertada ressenya en aquest mateix "Blok de BiD" a càrrec d'Ernest Abadal. Encara que es va concretar en el segon semestre de 2010, l'Agenda Digital havia estat elaborada durant la presidència espanyola en el primer semestre d'aquest mateix any. Una de les característiques fonamentals del projecte Europeana és que disposa d'un model de dades específic, Europeana Data Model (EDM). Gràcies a aquest model i les especificacions funcionals (30 d'agost de 2010) es va iniciar l'1 de maig de 2011 l'anomenada Fase Danubi en la qual actualment ens trobem.

Les petites i mitjanes empreses (pimes) i les microempreses constitueixen les tipologies d’empreses més nombroses en les economies del coneixement i desenvolupen un rol clau en la innovació. Per aquest motiu determinar el nivell d’accés i l’ús de la informació tècnica i derivada de la recerca per part d’aquestes empreses, identificar les dificultats i barreres, així com quantificar els costos, els beneficis i el valor assignat és bàsic per la viabilitat dels processos innovadors i per a les pròpies pimes. Aquest és l’objectiu de l’informe danés, Access to Research and Technical Information in Denmark elaborat per la Danish Agency for Science, Technology and Innovation i la Denmark’s Electronic Research Library. La investigació ha estat realitzada a partir de qüestionaris en línia breus a un centenar d’empreses i una vintena d’entrevistes en profunditat a professionals investigadors o gestors d’empreses innovadores, sovint de recent constitució vinculades a incubadores i a empreses col·laboradores de l’administració.

Informació en suports físics i tangibles; tipus ben establerts d’objectes d’informació; accions que es poden fer sobre aquests objectes; coneixements i habilitats necessaris per fer-les; espais concrets on es poden dur a terme; usuaris destinataris de les accions i els objectes, delimitats i definits pel propi espai i els tipus d’objectes. Aquests són els elements fonamentals que formaven l’univers de la professió del bibliotecari, documentalista o arxiver, àmbits diferenciats en funció dels mateixos elements esmentats.

Informació digital; Internet; web; xarxes socials, dispositius mòbils; tipologia documental inclassificable; nous coneixements i habilitats necessaris i inabastables; accés a tot, per a tothom i des de tot arreu; camps d’acció i funcions canviants i diversificats; simplificació aparent de la cerca d’informació; indexació a text complet; usuaris desconeguts i barrejats; creadors de continguts; informàtics; treballadors socials; arquitectes d’informació; community managers; gestors d’informació... Són només una petita mostra del conjunt d’elements relacionats actualment amb la professió, elements que constitueixen la desaparició dels límits de l’univers conegut. Uns límits que constituïen en si mateixos la definició de la professió.