ISSN: 2014-0894

Arxiva - febr 2012

Data
  • Tot
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • 6
  • 7
  • 8
  • 9
  • 10
  • 11
  • 12
  • 13
  • 14
  • 15
  • 16
  • 17
  • 18
  • 19
  • 20
  • 21
  • 22
  • 23
  • 24
  • 25
  • 26
  • 27
  • 28
  • 29

Febrer 29th

Biblioteques acadèmiques: el relat del canvi

Giovanni Di Domenico
Departament de Ciències de l'herència cultural
Universitat de Salerno

 

Potter, William Gray; Cook, Colleen; Kyrillidou, Martha (2011). ARL profiles: research libraries 2010. With contributions from Jennifer Rutner [et al.]. Association of Research Libraries. 47 p. <http://www.arl.org/bm~doc/arl-profiles-report-2010.pdf>. [Consulta: 2011.12.06]. ISBN 978-1-59407-863-7.

L'informe ARL profiles 2010 és resultat d'un projecte creat amb el propòsit de remeiar les limitacions de les mesures estadístiques, relatives a les biblioteques de recerca, i de posar en evidència el valor i l'eficàcia d'impacte en els usuaris, mitjançant un enfocament qualitatiu, basat en la recollida i anàlisi de descripcions narratives.

Es tracta d'un patró d'avaluació estadística que el Comitè d'Avaluació i Estadística de l'Associació de Biblioteques de Recerca (the Statistics and Assessment Committee of Association of Research Libraries), en col·laboració amb altres components de ARL, ha desenvolupat entre el 2007 i el 2008, amb la idea d'exposar de manera més flexible programes, oferta documental i de serveis, models i experiències de cooperació d'aquestes biblioteques, recollides en un període de profunda transformació de la seva presència i dels seus objectius. Un cop llest, es va utilitzar el model per a una enquesta que va registrar la participació de 86 estructures pertanyents al ARL, gairebé totes biblioteques acadèmiques (7 pertanyents a institucions canadenques, 53 a universitats públiques dels Estats Units i 22 a privades). Temes i idees continguts en els perfils institucionals enviats per les biblioteques han estat identificats, analitzats i avaluats amb l'ajuda del programari ATLAS.ti.

Febrer 22nd

Millors pràctiques de les biblioteques governamentals dels EUA

Miguel Navas
Xarxa de Biblioteques Judicials de Catalunya
 

Kaddell, Marie (2011). Best Practices for Government Libraries e-Initiatives and e-Efforts:Expanding our Horizons. Disponible a: <http://www.lexisnexis.com/tsg/gov/Best_Practices/Best_Practices_2011.pdf> LexisNexis. EUA
 

Aquesta és la darrera edició de l’anuari sobre millors pràctiques en biblioteques governamentals nord-americanes iniciat el 2007. Tots els volums estan disponibles en lliure accés a Internet.

Subtitulada com “Iniciatives i esforços electrònics: expandint els nostres horitzons”, inclou uns 70 articles i comunicacions de més de 60 autors que provenen de biblioteques governamentals, tribunals i sector militar, així com associacions professionals i consultories .

Febrer 15th

Situar les biblioteques al núvol

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

OCLC (2011). Libraries at Webscale: a discussion document. Dublin, OH: OCLC (Online Computer Library Center, Inc). 71 p. ISBN 978-1-55653-438-6. <http://www.oclc.org/ca/fr/reports/webscale/libraries-at-webscale.pdf>. [Consulta: 13/02/2012].

Quan jo era petit, estar als núvols era sinònim de no tenir els peus a terra, de ser un somiatruites i d’estar despistat. Ara mateix però, els serveis d’informació que no vagin pensant en estar al núvol estan ancorats en el passat, no saben per on van i no són realistes.

L’informe que ressenyem comença assenyalant que hi ha diferents escales o nivells d’estar a la xarxa. Crec que el que volen explicar es veu bé si contemplem els diferents moments que –de moment- han tingut els ordinadors aplicats a biblioteques. Un primer moment és intern, d’automatització d’operacions. Un segon és pel públic, quan a través dels OPACs l’automatització comença a poder ser usada pels usuaris. El tercer –no completat encara-, quan les dades de la biblioteca es fusionen amb dades d’altres biblioteques i es creen catàlegs col·lectius i serveis cooperatius.

Febrer 8th

De com les biblioteques públiques "enreden" a les comunitats i als ciutadans: qui dóna més per menys?

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública del Estado de Salamanca
 

 Hoffman, Judy [et al.]. "Public library funding & technology access study 2010-2011". American libraries magazine: Digital supplement. Summer 2011. 102 p. <http://viewer.zmags.com/publication/857ea9fd#/857ea9fd/1>. [Consulta: 09/02/2012].

 


L'informe "Libraries Connect Communities: Public Library Funding & Technology Access Study 2010-2011" sobre accés tecnològic i finançament de les biblioteques públiques americanes 2010-2011, avalua l'accés públic a ordinadors, Internet i serveis relacionats amb Internet a les biblioteques públiques dels USA i l'impacte dels canvis en la connectivitat, la implantació de la tecnologia i la sostenibilitat del finançament de les biblioteques. L'informe es basa en l'estudi més exhaustiu realitzat fins al moment sobre la connectivitat a Internet en biblioteques públiques iniciat el 1994 per John Carlo Bertot i Charles R. McClure. Les conclusions de l'informe, codirigit per l'American Library Association (ALA) i The Information Policy and Access Center (IPAC) de la Universitat de Maryland i finançat per la Fundació Bill & Melinda Gates, es publiquen com a suplement digital de la revista American Library Association Juny 2011.

Febrer 1st

Experiències digitals: tecnologies aplicades als serveis i col·leccions documentals

Jesús Gascón
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


The Code4Lib journal. <http://journal.code4lib.org>. [Consulta: 01/02/2012].


Quan aquesta publicació apareix per primera vegada, en acabar el 2007, la presència de la informàtica i les tecnologies de la informació i la comunicació a biblioteques, arxius i institucions similars, era ja habitual. Eren centres que de feia temps vivien en un estat de canvi progressiu i d’adaptació al canvi, i on ja es donava una àmplia oferta de serveis digitals, consolidats i integrats en la realitat quotidiana de qualsevol biblioteca. La constant ampliació d’aquests serveis i el gran nombre de nous productes i tecnologies aplicables d’una o una altra manera fa difícil al professional de la informació estar-ne al dia i valorar-ne adequadament les possibilitats d’incorporar-les al seu centre.