accés obert

Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].


Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

L'objectiu de l'informe és establir un conjunt d'indicadors que serveixin per avaluar de manera estandarditzada quin és el grau d'apertura cap a l’accés obert que tenen les editorials acadèmiques. Si es vol avaluar el progrés en qualsevol àmbit cal disposar d’indicadors i contrastar-los amb la realitat de manera periòdica. En aquest sentit, es tracta d’un anhel similar al que va demostrar la Comissió de seguiment sobre el grau de compliment de l'article 37 de la Llei de la Ciència (creada per la FECYT) quan va establir un indicador per avaluar el percentatge d’accés obert a Espanya.

La primera part de l’informe serveix per establir i definir els indicadors per a l'avaluació de les editorials i també per detallar com s’ha de fer per aplicar-los. Els indicadors són set i s’apliquen globalment a una editorial acadèmica:

  • Percentatge de revistes en accés obert
  • Cost dels APC (article processing charges)
  • Ús de llicències CC (Creative Commons)
  • Permisos autoarxiu
  • Facilitats de descàrrega del text i les metadades (text and data mining)
  • Apertura de les citacions
  • Accessibilitat de les informacions sobre accés obert

A cada un dels indicadors se’ls assigna una puntuació que va de 0 a 3 en funció del grau d’apertura. Així, per exemple, pel que fa als costos dels APC es puntua amb 0 si se superen els 2.000 euros per article, amb 1 (1.000-2.000 euros), 2 (500-1.000) o 3 (menys de 500 euros) i, pel que fa al grau d’apertura de les citacions, la màxima puntuació s’obté si els editors s’han adherit a la Initiative for Open Citation.

Un cop establert l’instrument d’avaluació, a la segona part de l’informe es passa a aplicar-lo a nou dels principals editors científics: ACM (Association for Computing Machinery), ACS (American Chemical Society), Elsevier, IEEE (Institute of Electrical and Electronic Engineering), LWW (Lippincott, Williams & Wilkins), Sage, SpringerNature, Taylor and Francis, i Wiley-Blackwell. La recollida de dades es fa per mitjà de la consulta als seus portals web i també a DOAJ (Directory of Open Access Journals), Sherpa-Romeo i GOAJ2 (Golden OA Journals). En aquesta part s’analitzen un total de 158 revistes de les nou editorials amb SpringerNature encapçalant la llista (77 títols revisats) i IEEE (que només en té 4), tancant-la. Aquestes diferències són notables i, des del meu punt de vista, condicionen notablement els resultats.
Les puntuacions finals obtingudes –que es poden veure a la il·lustració adjunta– són bastant disperses i mostren un rang prou ampli, ja que van dels 14 punts (70 % del total de puntuació) d’SpringerNature i Taylor and Francis fins als 6 punts d’ACS (el 30 %). També es constata que la meitat dels editors no arriben a la puntuació mínima d’apertura cap a l’accés obert.

 

 

 

 

 

 

 

L’aplicació dels indicadors a les editorials ha estat difícil i complexa ja que hi ha algunes qüestions avaluades que no apareixen explícitament als portals web dels editors (i probablement caldria determinar-les per mitjà d’enquestes o entrevistes). També cal tenir present que es fa una avaluació global d’editorials i no pas de revistes i que les editorials poden tenir polítiques i actuacions diferents en funció de la revista, de la disciplina o del país (podria ser el cas, per exemple, del preu dels APC). Finalment, ja s’ha indicat que el nombre de revistes analitzades varia molt segons quina era l’editorial. Aquestes limitacions fan que, des del meu punt de vista, els resultats obtinguts siguin només exploratoris i no es puguin considerar concloents. Poden ser un primer pas si es continua amb l’aplicació anual dels indicadors i es crida l’atenció a les editorials cap a la millora de les seves pràctiques per aprofundir en l’edició en accés obert.

En resum, es tracta d’un informe que obre una línia de treball innovadora i d’interès però que no arriba encara a propostes concloents. Ja se sap que, en el cas dels indicadors és molt més fàcil establir-los que no pas estendre el seu ús o ampliar la seva acceptació per part d’altres comunitats. És per això que l’impacte de la proposta cal mirar-la amb una certa distància i esperar una mica més de temps per veure la seva consolidació i la utilització que se’n faci per part, també, d’altres agents. En qualsevol cas, és un bon començament.

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].


Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

Una jornada de reflexió sobre accés obert: èxits i desafiaments

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


ISSN Conference 2018 : une perspective internationale sur le libre accès dans la communication scientifique: succès et défis = an international perspective on open access in scholarly communication: achievements and challenges. Disponible a: <https://webcast.in2p3.fr/container/issn-conference-2018>. [Consulta: 14/05/2017].


El proppassat 26 d’abril es va celebrar a l’École Nationale d'Administration a París una jornada que, sota el títol Une perspective internationale sur le libre accès dans la communication scientifique: succès et défis, va abordar diversos aspectes relacionats amb el fenomen de l’accés obert. La sessió estava organitzada pel Centre International de l'ISSN, l’agència encarregada de l’assignació de codis ISSN per a la identificació unívoca de revistes. Aquells que no vam tenir la sort de viatjar a París per assistir a la jornada podem almenys consultar els vídeos de les diverses presentacions.

El programa constava d’una conferència inaugural a càrrec de Jean-Claude Guédon, professor de la Université de Montréal, seguida de vuit presentacions, cadascuna de les quals es pot consultar per separat. A continuació resumirem breument les diverses intervencions.

La publicació de monografies en accés obert en vuit països europeus

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Ferwerda, Eelco; Pinter, Frances; Stern, Niels (2017). A landscape study on open access and monographs: policies, funding and publishing in eight European countries. Knowledge Exchange. Disponible a: <https://zenodo.org/record/815932#.Wul6eG6FOM8>. [Consulta: 20/04/2018].


Afortunadament, comencen a ser cada vegada més freqüents els estudis sobre com es pot afrontar la transició cap a la publicació de monografies acadèmiques en accés obert. La llista d’organitzacions que han promogut informes en aquesta línia també es va ampliant. Tots els hem anat ressenyant al Blok. Vam començar amb Knowledge unlatched (Montgomery, 2014), el projecte OAPEN (Collins, Milloy, 2016) i també Springer-Nature (Emery et al., 2017). Ara n’afegirem un altre a la llista, ja que l’informe que ens ocupa està patrocinat per Knowledge Exchange (KE), un consorci que agrupa sis organismes estatals de suport a la recerca i l’educació superior: CSC (Finlàndia), CNRS (França), DEFF (Dinamarca), DFG (Alemanya), Jisc (Regne Unit) i SURF (Països Baixos) i que té per objectiu desenvolupar una infraestructura que faciliti la comunicació científica en accés obert.

Seguint l’evolució de l’accés obert

Ignasi Labastida
CRAI
Universitat de Barcelona


Monitoring the transition to open access (2017). London: Universities UK. Disponible a: <http://www.universitiesuk.ac.uk/policy-and-analysis/reports/Pages/monito.... [Consulta: 21/03/2018].


L’any 2012 es va publicar a la Gran Bretanya l’informe Finch. En aquest informe, comissionat pel Govern britànic a un grup d’experts liderats per la sociòloga Janet Finch, s’apostava clarament per la via daurada com a estratègia preferent per assolir l’accés obert, deu anys després de la Declaració de Budapest. Recordem que la via daurada proposa, per una banda, la creació de noves revistes d’accés gratuït que facilitin la lliure reutilització dels continguts publicats sense haver de demanar cap permís i, per altra, la transició de les revistes existents cap aquest model. El principal repte de la via daurada ha estat el de trobar un model de negoci per assumir els costos de publicació i molts cops ha estat, injustament, identificada com l’opció de pagar per publicar. Aquesta identificació és pel fet que les revistes d’accés obert més rellevants utilitzen aquest model de negoci, tot i que la majoria de revistes no el fan servir, segons les darreres dades del DOAJ (Directory of open access journals).

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert