accés obert

El paper transformador de les preprints en l’acceleració de la comunicació acadèmica

Remedios Melero
Grup Accés Obert a la Ciència
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Chiarelli, Andrea; Johnson, Rob; Richens, Emma; Pinfield, Stephen (2019). Accelerating scholarly communication: the transformative role of preprints. Bristol: Knowledge Exchange Office. 58 p. Disponible a: <https://repository.jisc.ac.uk/7525/1/Knowledge_Exchange_Accelerating_Scholarly_Communications_Sept_2019.pdf >. DOI: 10.5281/zenodo.3357727. [Consulta: 19/12/2019]. 


Aquest informe forma part de l’activitat duta a terme pel consorci internacional Knowledge Exchange (KE), en relació a l’evolució i el paper que juguen les preprints en el paisatge de la comunicació científica i l’accés obert a la ciència. L’estudi es basa en la informació obtinguda d’una revisió bibliogràfica sobre el tema i de l’anàlisi de les entrevistes fetes a 38 persones, entre les quals investigadors, representants de centres de recerca i d’entitats finançadores. Els objectius que es plantegen en aquest treball, i és així com s’estructura el text, són els d’analitzar els beneficis i ús de les preprints per part dels investigadors, quines són les polítiques o criteris de les institucions dedicades a la recerca i de les agències investigadores, i quines són les estratègies i valors que proporcionen els servidors de preprints. A l’informe també es fa una anàlisi del creixement dels servidors de preprints des de la dècada de 1990, quan es crea ArXiv i Repec, fins avui dia. En total, comptabilitzen al voltant de 60 servidors/repositoris de preprints temàtics.

L’alliberament de les monografies en accés obert

Sílvia Redondo
Cap de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)


Snijder, Ronald (2019). The deliverance of open access books: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press]. 234 p. Disponible a: <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 05/01/2020].


El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open acces les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?

Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Accés obert i les monografies científiques, pas a pas: «first we take Manhattan, then we take Berlin»

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles (2019). The state of open monographs: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science. 21 p. (Digital science report). Disponibles a: <https://doi.org/10.6084/m9.figshare.8197625.v4>. [Consulta: 05/11/2019]. 

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books. Brussels: Science Europe. 15 p. Disponible a:  <http://www.scienceeurope.org/media/qk2b1cq4/se_bp_oa_books_092019.pdf>. [Consulta: 05/11/2019].


Aquest estiu s’han publicat dos informes de diversos actors al voltant de les monografies i l’accés obert. Segons el nostre parer, no és casual ni que els autors dels informes hagin triat aquest moment ni que hagin estat ells. Cal tenir en compte que, en aquests moments, el debat al voltant de l’accés obert està essent més viu que mai, sobretot en l’àmbit europeu, on el Pla S promogut per la cOAlition S (amb el suport d’una bona part d’agències europees públiques de finançament de la recerca) ha sacsejat la (massa) lenta progressió de l’accés obert del conjunt de la producció científica d’universitats i grups de recerca. L’objectiu de la iniciativa és assolir l’accés obert a les publicacions científiques que s’han realitzat gràcies al finançament públic d’aquestes institucions. 

Ciència oberta a Bèlgica: un model tricolor

Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Direcció General de Recerca
Generalitat de Catalunya


Open Science Conference 2018 (Back-to-Back Belgium-European Commission) [2018]. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=events&eventcode=67A0F327-DD21-CD2D-F8347DDB5F261A60>. [Consulta: 30/10/2019]. 


L’informe An analysis of open science policies in Europe, v4 (2019) d'SPARC Europe i DCC, es feia ressò recentment de l’estat actual de les polítiques sobre ciència oberta en els 28 estats membres de la Unió Europea (UE) i en d’altres estats vinculats a l’espai europeu de recerca, com ara Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa. En l’informe es constatava que 14 dels 28 estats membres de la UE tenien polítiques estatals relacionades amb la ciència oberta, i també que són cada cop més els estats que n’estableixen estratègies i polítiques actives a favor. 

D’altra banda, el paper de la Unió Europea a l’hora de promoure l’alineament d’aquestes estratègies és fonamental. Per aquest motiu, la Comissió Europea (conjuntament amb el Govern federal belga i els Governs regionals flamenc i való) va organitzar fa uns mesos la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission). Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science. La jornada se subdividia en dos blocs: Open science in Belgium i Open science in Europe.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert