accés obert

El paper transformador de les preprints en l’acceleració de la comunicació acadèmica

Remedios Melero
Grup Accés Obert a la Ciència
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Chiarelli, Andrea; Johnson, Rob; Richens, Emma; Pinfield, Stephen (2019). Accelerating scholarly communication: the transformative role of preprints. Bristol: Knowledge Exchange Office. 58 p. Disponible a: <https://repository.jisc.ac.uk/7525/1/Knowledge_Exchange_Accelerating_Scholarly_Communications_Sept_2019.pdf >. DOI: 10.5281/zenodo.3357727. [Consulta: 19/12/2019]. 


Aquest informe forma part de l’activitat duta a terme pel consorci internacional Knowledge Exchange (KE), en relació a l’evolució i el paper que juguen les preprints en el paisatge de la comunicació científica i l’accés obert a la ciència. L’estudi es basa en la informació obtinguda d’una revisió bibliogràfica sobre el tema i de l’anàlisi de les entrevistes fetes a 38 persones, entre les quals investigadors, representants de centres de recerca i d’entitats finançadores. Els objectius que es plantegen en aquest treball, i és així com s’estructura el text, són els d’analitzar els beneficis i ús de les preprints per part dels investigadors, quines són les polítiques o criteris de les institucions dedicades a la recerca i de les agències investigadores, i quines són les estratègies i valors que proporcionen els servidors de preprints. A l’informe també es fa una anàlisi del creixement dels servidors de preprints des de la dècada de 1990, quan es crea ArXiv i Repec, fins avui dia. En total, comptabilitzen al voltant de 60 servidors/repositoris de preprints temàtics.

Actualment, el concepte de preprint està vinculat a l’accés obert a la producció científica, però inicialment el que es pretenia era poder compartir de forma oberta la recerca de determinades comunitats, com en el cas de la Física que, altrament, hagués estat difícil treballar de forma col·laborativa. D’altra banda, el Pla S, requereix que els treballs de recerca de projectes finançats per entitats que subscriguin el Pla s’han de publicar a revistes open access o a plataformes digitals que compleixin amb els criteris del Pla, incloent-hi els repositoris, per bé que també insta a compartir les preprints abans de la seva publicació. Tenint en compte el cost de la via daurada, mencionat per algun entrevistat, la via de les preprints pot ser una alternativa a considerar per part de les entitats finançadores. En aquest sentit, i una mica en contraposició al Pla S, es va concebre el Pla U, que proposa que el dipòsit de les preprints sigui un requisit de les polítiques de finançament d’aquestes entitats. L’efecte de la disciplina a la qual pertanyen els investigadors és important a l’hora de compartir preprints i de veure els avantatges de fer-ho. Alguns dels beneficis del dipòsit de les preprints resideixen en la ràpida difusió dels resultats, la potencial retroalimentació com a resultat d’aquella visibilitat, i l’augment de l’accés als resultats de la recerca. Alguns autors temen que aquesta obertura pugui suposar que hom pugui apropiar-se de la primícia dels treballs, i d’altres tot el contrari, donat que el repositori li dona el segell de prioritat en cas d’algun conflicte. De la mateixa manera que s’identifiquen avantatges, també s’han definit els possibles riscos de les preprints, com ara la falta de control de qualitat (abans de la peer review) o que algunes revistes apliquin la regla d’Ingelfinger per la qual un manuscrit només podrà ser considerat per a la seva publicació si el seu contingut no s’ha compartit públicament previ a l’enviament. Un dels mitjans que més contribueix a la difusió de les preprints és Twitter, que va ser la forma més acceptada pels enquestats pel que fa a la via de difusió. No obstant, els servidors de preprints han d’implementar altres serveis que facilitin la comunicació dels seus continguts.

Alguns dels reptes mencionats en aquest informe són com fer que les preprints s’integrin en el flux editorial, sense que quedin com a fitxers aïllats, és a dir, vincular la versió acceptada o publicada amb aquesta versió inicial, i qui ha d’assumir el cost i el manteniment i la preservació d’un servidor de preprints.

L’informe conclou amb el futur de les preprints en funció del model de negoci que pugui prevaldre, un centrat en l’investigador, on es creen nous fluxos que connectin els servidors preprints amb els sistemes de publicació, i un altre centrat en les editorials, que serien qui gestionarien les preprints des del seu dipòsit fins a la seva publicació, d’aquesta manera l’actualització dels registres els assumiria la revista. D’aquestes dues opcions sembla que la primera sigui més difícil d’implementar, encara que a l’estudi no s’arrisquen a apostar per una o per l’altra, per raó dels canvis permanents en aquesta matèria. A l’informe també s’assenyala la importància de l’ús de llicències a les preprints que en permetin fer un ús posterior. Les preprints també poden jugar un paper important en els sistemes d’avaluació, ja que són documents accessibles immediatament, sense necessitat d’esperar a la seva publicació formal, cosa que faria que el focus es dirigís cap al producte i no cap al seu recipient (impacte de la revista). L’estudi acaba amb un seguit de qüestions adreçades a investigadors, institucions i entitats finançadores sobre el paper que podrien jugar en el futur les preprints.

L’alliberament de les monografies en accés obert

Sílvia Redondo
Cap de la Biblioteca del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)


Snijder, Ronald (2019). The deliverance of open access books: examining usage and dissemination. [Amsterdam: Amsterdam University Press]. 234 p. Disponible a: <https://www.doabooks.org/doab?func=fulltext&uiLanguage=en&rid=32891>. ISBN 978-90-8555-120-1. [Consulta: 05/01/2020].


El model de publicació de revistes va canviar radicalment amb l’aparició d’Internet. Anys més tard, amb el moviment open access (OA o accés obert), les llicències creative commons i la ràpida evolució dels processos de digitalització, el canvi es va accelerar. Ara bé, per què aquesta ràpida evolució no ha estat la mateixa en el cas de les monografies, tot i que el moviment open acces les té en compte? Quins són els factors que intervenen en l’ús i la difusió de les monografies en accés obert? L’accés obert influeix positivament en la venda de monografies?

Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Accés obert i les monografies científiques, pas a pas: «first we take Manhattan, then we take Berlin»

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del grau d'Informació i Documentació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Grimme, Sara; Holland, Cathy; Potter, Peter; Taylor, Mike; Watkinson, Charles (2019). The state of open monographs: an analysis of the Open Access monograph landscape and its integration into the digital scholarly network. Foreword, Michael A. Elliott. London: Digital Science. 21 p. (Digital science report). Disponibles a: <https://doi.org/10.6084/m9.figshare.8197625.v4>. [Consulta: 05/11/2019]. 

Science Europe (2019). Science Europe briefing paper on Open Access to academic books. Brussels: Science Europe. 15 p. Disponible a:  <http://www.scienceeurope.org/media/qk2b1cq4/se_bp_oa_books_092019.pdf>. [Consulta: 05/11/2019].


Aquest estiu s’han publicat dos informes de diversos actors al voltant de les monografies i l’accés obert. Segons el nostre parer, no és casual ni que els autors dels informes hagin triat aquest moment ni que hagin estat ells. Cal tenir en compte que, en aquests moments, el debat al voltant de l’accés obert està essent més viu que mai, sobretot en l’àmbit europeu, on el Pla S promogut per la cOAlition S (amb el suport d’una bona part d’agències europees públiques de finançament de la recerca) ha sacsejat la (massa) lenta progressió de l’accés obert del conjunt de la producció científica d’universitats i grups de recerca. L’objectiu de la iniciativa és assolir l’accés obert a les publicacions científiques que s’han realitzat gràcies al finançament públic d’aquestes institucions. 

Ciència oberta a Bèlgica: un model tricolor

Xavier Lasauca i Cisa
Responsable de Gestió del Coneixement i Sistemes d’Informació en R+D
Direcció General de Recerca
Generalitat de Catalunya


Open Science Conference 2018 (Back-to-Back Belgium-European Commission) [2018]. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/index.cfm?pg=events&eventcode=67A0F327-DD21-CD2D-F8347DDB5F261A60>. [Consulta: 30/10/2019]. 


L’informe An analysis of open science policies in Europe, v4 (2019) d'SPARC Europe i DCC, es feia ressò recentment de l’estat actual de les polítiques sobre ciència oberta en els 28 estats membres de la Unió Europea (UE) i en d’altres estats vinculats a l’espai europeu de recerca, com ara Islàndia, Noruega, Sèrbia i Suïssa. En l’informe es constatava que 14 dels 28 estats membres de la UE tenien polítiques estatals relacionades amb la ciència oberta, i també que són cada cop més els estats que n’estableixen estratègies i polítiques actives a favor. 

D’altra banda, el paper de la Unió Europea a l’hora de promoure l’alineament d’aquestes estratègies és fonamental. Per aquest motiu, la Comissió Europea (conjuntament amb el Govern federal belga i els Governs regionals flamenc i való) va organitzar fa uns mesos la jornada Open Science Conference 2018 (Back-to-back Belgium-European Commission). Atès que les estratègies sobre ciència oberta s’han de desenvolupar de manera coherent tant en l’àmbit estatal i regional com europeu, la conferència pretenia combinar una discussió al voltant de les polítiques belgues en matèria de ciència oberta amb debats relacionats amb l’H2020 Policy Support Facility Mutual Learning Exercise on Open Science. La jornada se subdividia en dos blocs: Open science in Belgium i Open science in Europe.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert