accés obert

Ciència oberta: polítiques científiques de pals i pastanagues

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


OECD (2015), “Making Open Science a Reality”, OECD Science, Technology and Industry Policy Papers, No. 25, OECD Publishing, Paris. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/5jrs2f963zs1-en [Consulta: 15/11/2015].


El terme “ciència oberta” fou encunyat el 2003 per l’economista Paul David per descriure les propietats dels béns científics generats pel sector públic, en oposició a l’extensió de la percepció dels drets de propietat en l’àrea dels béns d’informació. Els economistes consideren el coneixement científic generat per la investigació finançada amb fons públics com un bé públic, la qual cosa significa que qualsevol hauria de poder fer ús d’aquest coneixement sense costos addicionals un cop s’han fet públics, generant així un major benefici social.

Promoció de l'accés obert entre estudiants i investigadors

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

UNESCO (2015). Open Access Curriculum. Paris: UNESCO. 9 vol. Disponible a: http://www.unesco.org/new/en/communication-and-information/resources/news-and-in-focus-articles/all-news/news/unescos_open_access_oa_curriculum_is_now_online [Consulta: 12/07/2015]


 

La UNESCO ha publicat recentment dos conjunts de materials divulgatius sobre accés obert dirigits a dos tipus de públic: estudiants de biblioteconomia i investigadors. El primer dels materials s'estructura en quatre mòduls i porta per títol "Open Access for Library Schools", mentre que el segon paquet consta de cinc mòduls sota el títol col·lectiu de "Open Access for Researchers".

El primer dels quatre mòduls destinats a alumnes d'escoles de biblioteconomia té un caràcter introductori, centrant-se en la descripció de les etapes del procés d'investigació i la comunicació dels resultats al conjunt de la comunitat científica. La resta d'unitats es dediquen a la història del moviment per l'accés obert, els aspectes legals, la gestió de drets, la promoció de l'accés obert i els procediments per a l'avaluació de la ciència.

Accés obert: el camí recorregut, la situació actual i les tendències de publicació científica

Rosângela Schwarz Rodrigues,
Programa de Pós-Graduação em Ciência da Informação
Universidade Federal de Santa Catarina
 

Packer, Abel et al.  SciELO - 15 Anos de Acesso Aberto: um estudo analítico sobre Acesso Aberto e comunicação científica. Editora UNESCO, 2014.


El llibre sobre els 15 anys del Programa SciELO, publicat en col·laboració amb la UNESCO, relata la seva trajectòria com a biblioteca, sistema d'indexació, plataforma editorial, xarxa editorial i meta-editorial des de la seva concepció el 1997 fins a l'any 2014. L'obra està organitzada en 10 capítols, escrits per 15 autors membres de l'equip de SciELO i col·laboradors internacionals. Analitza des de diferents perspectives el camí recorregut, la situació actual i les tendències de publicació científica en Accés Obert.

El principal producte de la recerca científica. Monografies i accés obert: un informe del HEFCE

Maria Cassella
Divisione Sistema Bibliotecario di Ateneo
Università di Torino

Higher Education Funding Council for England (2015). Monographs and Open Access. A report to HEFCE. http://www.hefce.ac.uk/pubs/rereports/year/2015/monographs/

El 2014 el Consell de Finançament de l’Educació Superior d’Anglaterra (HEFCE) va finançar un estudi sobre el tema de les monografies i l’accés obert o bé sobre les humanitats i el seu comportament cap a l’accés obert. Se sap, de fet, que el moviment de l’accés obert neix a l’àmbit STM i es concentra a la seva fase inicial en l’article científic. Progressivament, tot i que molt lentament, el moviment s’ha dirigit també a les disciplines humanístiques i a les ciències socials. Pels humanistes i estudiosos de les ciències socials la monografia era, i és, el principal producte de recerca científica. Per què -es pregunta el HEFCE- a la monografia li costa més entrar al circuit de les publicacions a accés obert?

L'ombra de Finch és allargada: la política d'accés obert del RCUK

Andoni Calderón
Biblioteca
Universidad Complutense de Madrid
 

Research Councils UK. RCUK Policy on Open Access and Supporting Guidance. 2013. http://www.rcuk.ac.uk/RCUK-prod/assets/documents/documents/RCUKOpenAccessPolicy.pdf [Consulta: 10/03/2015]
 
Research Councils UK.  RCUK Policy on Open Access Frequently Asked Questions. 2013. http://www.rcuk.ac.uk/RCUK-prod/assets/documents/documents/OpenaccessFAQs.pdf [Consulta: 10/03/2015]

Els 7 Consells de Recerca del Regne Unit compten des d'abril de 2013 amb una política d'Open Access aprovada pel RCUK que els "consorcia".

La seva rellevància prové dels més de 4.000 milions d'euros que dedica a l'any a finançar la investigació, tot i que -com expressament subratlla no sigui l'única instància finançadora. També perquè aquesta política és posterior a l'Informe Finch (ressenyat per Lluís Anglada en aquest mateix espai) que serveix com a referència i inspiració.

Les seves claus podrien resumir-se en l'aposta per la via daurada, encara que permeti les dues vies, la seva dedicació exclusiva a articles de revista i comunicacions a congressos avaluats per parells, l'establiment d'un període de transició de 5 anys, el finançament mitjançant l'assignació de una única quantitat anual (block grant) a les institucions escollides, destinada sobretot a pagar APCs (pagaments per costos de publicació) a les revistes; i la creació d'un comitè independent que ha de generar una primera avaluació basada en l'evidència que permeti ajustar la política, el capital emprat o el repartiment del finançament de tal manera que al final dels 5 anys el 100% de les publicacions la investigació ha estat finançada pels Consells d'Investigació es trobi en accés lliure.

Pàgines

Subscriure a RSS - accés obert