arxius

Investigadors en arxius i biblioteques patrimonials: què pensen dels centres i com treballen amb les fonts?

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]


Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

Biblioteques, arxius i museus: reis del GLAM?

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza


Mansfield, T., Winter, C., Griffith, C., Dockerty, A., Brown, T. (2014). Innovation Study: Challenges and Opportunities for Australia’s Galleries, Libraries, Archives and Museums. Australian Centre for Broadband Innovation, CSIRO and Smart Services Co-operative Research Centre. Disponible a: https://sites.google.com/site/glaminnovationstudy/home/GLAM%20Innovation... [Consulta: 15/11/2015].


Sota l’acrònim GLAM (que en castellà s’ha relacionat amb cert glamour) s’engloben actualment les activitats que duen a terme galeries, biblioteques, arxius i museus (galleries, libraries, archives and museums). Més específicament, aquestes sigles s’acostumen a relacionar amb accions i actuacions de difusió dels patrimonis culturals i històrics, dels quals aquestes institucions són dipositàries, en el món digital. L’ús de l’acrònim, malgrat que sembli recent en entorn europeu, ja fou utilitzat per l’Australian Society of Archivist1 en la seva conferència general de 2003, celebrada a Adelaida, i intitulada precisament “GLAM: Galleries, Libraries, Archives & Museums”. Més de 10 anys després, el setembre de 2014, diverses organitzacions dependents del Govern d’Austràlia han publicat un informe i materials complementaris2 sobre reptes i oportunitats per a les galeries, biblioteques, arxius i museus d’Austràlia.

Quan l'expertesa arxivística pot aportar valor a les biblioteques

Jordi Serra Serra
Gerència de Serveis Comuns per l'àmbit d'Universitats i Recerca
Departament d'Educació i Universitats
Generalitat de Catalunya


Dooley, Jackie (2015). The Archival Advantage: Integrating Archival Expertise into Management of Born-digital Library Materials. Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-... [Consulta: 04/10/2015]


Un dels estudis publicats enguany per l’OCLC és aquest estudi de Jackie Dooley, en el qual es planteja el valor de l’aportació arxivística al tractament de fons digitals dipositats en biblioteques. L’estudi s’adreça a especialistes involucrats en programes i projectes de gestió de recursos digitals, la qual cosa inclou el nivell directiu que planifica les adquisicions, com també el nivell tècnic que s’ocupa de la preservació digital, la gestió de metadades, i la prestació de serveis, especialment en l’àmbit de les biblioteques de recerca.

L’estudi planteja d’entrada tres entorns on, malgrat que la intervenció arxivística no ha estat sistemàtica, l’autora considera que hi hauria de ser essencial:

Capbussar-se en la comunitat arxivística

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya
 

Washburn, Bruce; Eckert, Ellen; Proffitt, Merrilee (2013). Social Media and Archives: A Survey of Archive Users. Dublin, Ohio: OCLC Research: Agost 2013. 32 p. [Consulta el 5/11/2013]. Disponible a <http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/library/2013/2013-06.pdf> ISBN: 1-55653-462-0 (978-1-55653-462-1).

Buceo. Pato pescando en un estanque del Alcázar. Sevilla

 
Conèixer els hàbits i les preferències de la comunitat arxivística és l'objectiu principal de l'informe que us ressenyem. Fins ara al Blok de BiD havíem parlat del comportament dels usuaris, però mai centrant-nos en el sector dels arxius i les col·leccions especials. L'interès per information behaviour té una trajectòria consolidada, permet focalitzar en perfils concrets d'usuaris i repetir l'anàlisi al llarg del temps per veure l'evolució i tendències.
 

Durant el període d'un mes es van recollir dades del professorat, estudiants graduats i genealogistes, tant d'Estats Units com del Regne Unit, mitjançant una enquesta que combinava metodologies quantitatives i qualitatives. Aquesta estava estructurada en les següents  àrees d'interès:

Els usos, les necessitats i les eines dels historiadors del segle XXI (documents primaris vs. documents digitals)

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona


National Endowment for the Humanities; Ithaka S+R (2012). Supporting the Changing Research Practices oh Historians. Roger C. Schonfeld; Jennifer Rutner. Washington DC; Nova York: National Endowment for the Humanities Ithaka S+R: desembre2012. 52 p. [Consulta el 15/10/2013]. <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/supporting-changing-research-practices-historians>.

An Old Book

Escriu Nancy R. John a La ètica del clic: los usuarios y la información digital en la era de Internet que cal no perdre de vista l'objectiu, encara avui, de la nostra feina, la qualitat objectiva de les fonts d'informació i el reconeixement de les necessitats dels investigadors, els usos de la informació en qualsevol suport o les seves mancances. John aclareix: […] Si és així, la propera vegada que utilitzem internet ens demanarem si ho fem perquè és allà o si hi ha una font millor per a aconseguir la informació. Potser no ens ho qüestionem però si ho fem, encara que només sigui per un segon, la revolució contra l'ús d'internet d'una manera mecànica i la creació d'una comunitat d'usuaris formats haurà començat […].

En el petit paràgraf anterior rau l'eix i l'ànima del treball que us parlaré: Supporting the Changing Research Practices of Historians, obra de dos autors de prestigi (Roger C. Schonfeld i Jennifer Rutner ) i, es clar, de les organitzacions que li han donat suport: National Endowment for the Humanities i Ithaka S+R. L'informe presenta, qüestiona , aborda i analitza el resultats d'un treball de camp dut a terme entre els anys 2011-2012 , oferint –molt important- conclusions, bones pràctiques i arguments per a la reflexió en un àmbit sempre dificultós, les humanitats i concretament, la història i la seva relació amb les fonts històriques (arxius). Com a molts estudis d'aquesta mena es basa en un nombre important d'enquestes realitzades a especialment a professionals de la informació i a investigadors de l'entorn acadèmic, tot i que finalment també es van incloure editors i/o proveïdors de serveis.

Pàgines

Subscriure a RSS - arxius