biblioteca pública

Les biblioteques: espais de creació. Com avaluar-ne l’impacte

Judit Terma
Directora tècnica de planificació, projectes i avaluació
Biblioteques de Barcelona


Light, Ben; Houghton, Kirralie; Burgess, Jean [et al.] (2016). The impact of libraries as creative spaces. [Brisbane]:  Queensland University of Technology . Digital Media Research Centre. Disponible a: http://www.plconnect.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0003/339717/S.... [Consulta: 29/12/2016].


Les biblioteques han estat responsables de garantir l’accés a la informació i al coneixement, de promoure la lectura i la cultura, de promoure i facilitar la formació al llarg de la vida. Des de mitjan dècada dels 90 les biblioteques s’estan reorientant. Aquesta reorientació ha estat propiciada, en part, pel fàcil accés a continguts digitals (Internet ho ha canviat tot), però també pels canvis de la societat mateixa: ciutadans cada vegada més participatius que han deixat de ser consumidors d’informació per ser generadors de continguts; aprenentatge al llarg de la vida basat en l’experiència i en la pràctica; societat que vol ser col·laborativa i involucrar-se en la vida de la comunitat, etc. Les biblioteques estan deixant de ser espais d’emmagatzematge i préstec de materials per esdevenir espais de participació, d’interacció amb els usuaris, tendint a ser espais flexibles amb una oferta creixent d’activitats creatives.

Partint d’aquesta realitat, el 2015 l’State Library of Queensland (a partir d’ara SQL) va encarregar als investigadors del Digital Media Research Centre de la Queensland University of Technology (a partir d’ara QUT) un estudi que explorés l'impacte en la comunitat de les biblioteques com a espais de creació, que proporcionés a les biblioteques eines per mesurar i demostrar aquest impacte i, finalment, que les ajudés a avançar en la planificació d’activitats creatives.

El punt dolç de la vida pública

Eulàlia Espinàs
Secretària de la Fundació Biblioteca Social
Professora de la Facultat de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual

American Library Association; Harwood Institute for Public Innovation [2015]. Communities have challenges: libraries can help: a step-by-step guide to “turning outward” to your community. [Chicago, IL: American Library Association]. Disponible a: http://www.ala.org/transforminglibraries/sites/ala.org.transforminglibra... [Consulta: 11/09/2016].


Que les comunitats canvien constantment és un fet. Altra cosa és la magnitud, la velocitat o l'orientació d'aquest canvi. I que les biblioteques tenen el deure d'acompanyar les comunitats a les que serveixen en aquest canvi constant és un repte admès per tot el col·lectiu professional (especialment el de les públiques, però no només). La dificultat rau en com fer-ho i, sobretot, en com fer-ho bé, o el millor possible.

Des de sempre, les biblioteques públiques han dut incorporada la funció social i des del seu àmbit poden fer múltiples accions, especialment en moments complexos com l'actual, amb una creixent necessitat social derivada de la crisi, i en la qual molts estudiosos preveuen que s’incrementarà tant en complexitat com en profunditat. Mostra d'això és que cada vegada són més les biblioteques del nostre entorn que emprenen projectes per pal·liar, en major o menor mesura, aquesta situació1.

El disseny de l’espai de la biblioteca pública: un lloc comú d’aprenentatge, inspiració, creació i participació de la comunitat

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


Model programme for public libraries [en línia]. Copenhagen: Danish Agency for Culture and Palaces, c. 2013- . Disponible a: http://modelprogrammer.slks.dk/en/ [Consulta: 02/05/2016].


El febrer del 2015, coincidint amb la declaració de l’Any de les Biblioteques, la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i el Consorci de Biblioteques de Barcelona van organitzar el Midterm Meeting de les seccions de Biblioteques Públiques i d’Edificis de l’IFLA i una jornada dedicada als Nous usos de la biblioteca pública.

Fotografia: Ørestad Library, Copenhagen

El valor econòmic de la biblioteca pública: no és millor parlar de retorn social?

Assumpta Bailac
Gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona


Jervelund, Christian; Kjøller-Hansen, Anders Oskar; Steen-Knudsen, Jossi [et al.] (2015). The economic value of public libraries. [Copenhagen]: Danish Think Tank Libraries of the Future. Disponible a: http://fremtidensbiblioteker.dk/wp/wp-content/uploads/2014/07/Samle_fina.... [Consulta: 07/04/2016].


Des de ja fa uns anys s’han incrementat les iniciatives, especialment en diferents sectors de la cultura i també a les biblioteques, amb l’objecte d’identificar el retorn econòmic i social d’aquestes institucions.  

Libraries of the Future és un think tank danès, constituït l’any 2012 per trenta biblioteques, quatre associacions professionals i diverses institucions privades del país, que té per objectiu produir coneixement i analitzar de forma interdisciplinària el rol de futur de la biblioteca pública, generant debat tant en l’àmbit polític com professional i ciutadà.

Prescriure llibres per millorar la salut mental: una aliança entre la biblioteca pública i els professionals de la salut

Aurora Vall
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


The Reading Agency; Society of Chief Librarians (2015). Reading Well Books on Prescription: Evaluation 2014-15. October 2015. 36 p. Disponible a: http://readingagency.org.uk/news/RWBOPEvaluationReport2015.pdf [Consulta: 29/01/2015]


El gener de 2013, quan la crisi econòmica s’havia instal·lat definitivament a la societat britànica i les retallades als serveis públics creixien en la mateixa proporció que els ciutadans els necessitaven, la Society of Chief Librarians juntament amb el Ministeri de Cultura van promoure els 4 universal offers, quatre propostes estratègiques orientades a la creació i manteniment d’uns serveis bàsics que totes les biblioteques públiques havien d’oferir. La idea subjacent era donar un valor real a l’entorn local de manera que tots els serveis que es proporcionessin es plantegessin de manera integral, comptant sempre amb la biblioteca pública com a referent i promotora d’aliances amb els diferents agents implicats, atenent de manera especial els grups més vulnerables. La primera d’aquestes propostes era, precisament, la salut (Public Library Universal Health Offer). A grans trets, la biblioteca pública pot participar activament en la salut i en el benestar dels ciutadans i de la comunitat mitjançant l’oferta d’un ampli ventall de serveis que inclouen informació de qualitat sobre salut, promoció de la salut i activitats, a més d’espais comunitaris no sanitaris (tercer espai).

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca pública