biblioteca pública

França informa d’un benchmarking internacional de préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni


IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. París: Ministère de la Culture et de la Communication: març 2013. 79p. [Consulta: 03/10/2013]. Disponible a: <http://www.culturecommunication.gouv.fr/Disciplines-et-secteurs/Livre-et-lecture/Actualites/Etude-IDATE-sur-les-livres-numeriques-en-bibliotheque>.

Libros de texto a formato e-books

Les polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques europees no tenen definida una línia clara i única de funcionament, tal i com parlàvem en una anterior ressenya d'un informe del Departament de Cultura londinenc. Recollim ara un dels estudis que hi citàvem i que s'origina d'una demanda del Ministeri de Cultura francès. El treball ofereix un benchmarking de la situació a diferents països utilitzant els següents cinc apartats: 1) oferta de llibre digital a les biblioteques 2) el mercat per a l'edició comercial 3) models econòmics que presenta el llibre digital a les biblioteques 4) l'estratègia dels actors i 5) una síntesi de la situació al país.

 

El benchmarking s'ocupa dels següents països:

Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].

"Perfect."

Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.

Es tracta d'un document molt ben pautat on s'expliquen les conclusions d'un grup de treball intersectorial per redactar consells a l'hora d'endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.

Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.

Principalment, s'exposa la por per part d'aquest sector de que la facilitat d'accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la "manca de fricció" comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.

I a tu, creus que et beneficia la biblioteca pública?

Rosa Togores Martínez
Direcció d'Estudis i Prospectiva. Diputació de Barcelona

Sílvia Rabat Fàbregas
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona


State Library of Queensland (2012). The Library Dividend. SUMMARY Report. A guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. September 2012. <http://www.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0018/226143/the-library-dividend-summary-report.pdf>. [Consulta: 6 març 2013].

Molt probablement, a dia d'avui, pràcticament ningú gosaria dir que les biblioteques públiques no són part essencial del territori en el que s'ubiquen. Aquestes, al desenvolupar les seves funcions en àmbits tant diversos i fonamentals com són la vida social, econòmica, cultural o educativa d'una comunitat s'han configurat, progressivament, com un dels centres de referència de la vida cultural i social de les societats actuals.
 
Ara bé, en què es concreta la contribució de la biblioteca pública al seu entorn? Què li reporta a la ciutadania la seva presència i acció? És al intentar respondre a aquestes preguntes quan ens trobem amb un problema: com ho mesurem?. I és que determinar en quina mesura les biblioteques públiques generen uns beneficis en el seu entorn es configura, a dia d'avui, com un camp d'investigació escassament desenvolupat però prioritari per encarar els reptes i necessitats d'un context en transformació.
 
D'acord amb aquest repte, fer visible el valor generat per les biblioteques públiques a la societat i els beneficis que aporten tant a nivell individual com comunitari és l'objectiu de l'estudi The library dividend: a guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. En aquest sentit, la investigació encarregada per la Biblioteca Estatal de Queensland (Austràlia) i presentada al setembre de 2012, ha permès demostrar i quantificar el valor que aquestes han generat en la seva comunitat entre els anys 2010 i 2011. Així i com a principal resultat, s'ha quantificat el retorn a la inversió realitzada pel govern estatal i local, fent palès que per cada $ 1 invertit a les biblioteques públiques de Queensland, aquestes han generat un valor de $ 2,30 a la comunitat.

D'Andrew Carnegie a OverDrive, Amazon i… alguna cosa més? Biblioteca pública i préstec de llibres digitals als Estats Units

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona


2012 survey of ebook usage in U.S. public libraries: third annual survey. LJ/SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [Consulta: 27 feb. 2013].

Kent Free Library - Fotografia de Cristóbal UrbanoLa necessària perspectiva històrica

El 1883 va obrir la primera biblioteca pública de les milers que va finançar el filantrop i magnat de l'acer de Pennsilvània Andrew Carnegie. El model actual de biblioteca pública que procedent des Estats Units ha estat referent per a tothom deu molt a la seva aportació. A canvi de les donacions que atorgava per a la creació de les biblioteques, principalment als Estats Units i al Regne Unit, Carnegie requeria un compromís de la comunitat local en el seu manteniment i en el compliment d'uns requisits de funcionament: un edifici singular i una bona localització, una digna dotació en fons i instal·lacions, integració en la dinàmica sociocultural de la comunitat local, tot això sota el principi d'accés lliure i gratuït.

L'aparició durant finals del segle XIX de biblioteques públiques gratuïtes –moltes d'elles emfatitzaven aquesta característica amb la paraula "Free" en el seu nom, com la Free Library of Philadelphia– de caràcter popular i vinculades a iniciatives comunitàries, no es pot entendre sense el contrapunt del model de pagament que van representar amb anterioritat des de finals del XVIII les "subscription libraries", com la Library Company of Philadelphia (Pennsilvània) fundada per Benjamin Franklin, un dels signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Biblioteques públiques dels EUA: nou indicadors per mesurar el seu acompliment

Marcela Fushimi
Universidad Nacional de La Plata


Swan, D. W., Grimes, J., Owens, T., Vese, Jr., R. D., Miller, K., Arroyo, J., Craig, T., Dorinski, S., Freeman, M., Isaac, N., O'Shea, P., Schilling, P. Scotto, J. (2013). Public Libraries in the United States Survey: Fiscal Year 2010 (IMLS-2013–PLS-01). Institute of Museum and Library Services. Washington, DC. <http://www.imls.gov/research/public_libraries_in_the_us_fy_2010_report.aspx> [Consulta: 20 febrer 2013].

New York Public Library

El passat 22 de gener es va publicar un informe amb els resultats de la revisó realitzada per a l'any fiscal 2010 a les biblioteques públiques dels Estats Units d'Amèrica, que analitza dades de 8.951 biblioteques en els 50 estats i el districte de Colúmbia, amb 17.078 biblioteques menors i mòbils. Segons l'informe, les biblioteques públiques ofereixen serveis a 297,6 milions de persones als Estats Units, el que equival al 96,4% del total de la població del país.

L'enquesta de biblioteques públiques és voluntària i la realitza anualment l'Institut de Serveis per Biblioteques i Museus (Institute of Museum and Library Services, IMLS), que recull les dades des de 2003. El IMLS és la font primària de suport federal a les 123 mil biblioteques i 17.500 museus existents als EUA, i com agència federal, atorga beques i subsidis, dóna suport a la investigació i el desenvolupament de polítiques que promoguin la innovació, per ajudar a que les comunitats i individus tinguin un ampli accés públic al coneixement, al patrimoni cultural i l'aprenentatge al llarg de la vida.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca pública