biblioteca pública

Beneficis socials, educacionals i en darrer terme, econòmics

Margarita Taladriz-Mas
 

Evidence review of the economic contribution of libraries (2014): Final Report. June 2014 /Arts Council England; BOP Consulting, 2014. http://www.artscouncil.org.uk/media/uploads/pdf/Evidence_review_economic... [Consulta: 18/11/2014]

Aquesta revisió del que s'ha publicat fins a finals de 2013, en l'àmbit de la contribució a l'economia per part les biblioteques públiques i els serveis que aquestes presten en els diferents països, ha estat elaborada per la Consultora BOP i afavorida per l'Arts Council England, entitat governamental que finança i dóna suport a Museus Biblioteques i Arxius a Anglaterra.

El seu objectiu és el de revisar i identificar les evidències disponibles, tant al Regne Unit com en altres països, sobre com les biblioteques creen beneficis econòmics. La idea era no només assenyalar evidències de l'impacte econòmic directe que generen les biblioteques d'una manera directa, sinó també de l'impacte indirecte a través dels beneficis socials i educatius que ofereixen.

Biblioteques públiques i escoles: una relació complexa, també a França

Mònica Baró
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Dominique Arot i Thierry Grognet. Les relations des bibliothèques des collectivités territoriales avec les établissements scolaires. Ministère de la Culture et de la Communication, décembre 2013. Disponible a: http://cache.media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2013/62/4/Rapportecoles_definitif_25-02_303624.pdf [Consulta: 21/05/2014]

El document que comentem forma part d'un estudi més ampli encarregat per la Ministre de la Culture et de la Communication i per la Ministre de l'Enseignement Supérieur et de la Recherche del govern francès a la Inspection Générale des Bibliothèques amb l'objectiu d'analitzar el paper de les biblioteques pel que fa a la formació, la recerca, la cultura i la inserció social, especialment dels joves, en un context de modificacions en les estructures territorials i de generalització de la documentació digital.

Aquest informe específic es proposa determinar les relacions entre les biblioteques públiques i els centres educatius, identificar les bones pràctiques i establir unes recomanacions per millorar l'eficàcia de les accions que es duen a terme, tot aprofitant la implantació de noves directives en el món de l'educació que haurien de permetre una millora en l'organització del temps escolar i la revalorització de les activitats artístiques i culturals. Els mals resultats a les proves PISA i les taxes elevades de fracàs escolar (17%), requereixen que els diversos agents involucrats en els aprenentatges dels nens i joves millorin en la coordinació.

Revisió, entorn i pas endavant

Margarita Taladriz Mas
Presidenta de FESABID

 

Grupo de Trabajo de Servicios Bibliotecarios para niños y jóvenes del Consejo De Cooperación Bibliotecaria/ Sánchez Torres, Luís, Coord. (2013). Pautas de servicios bibliotecarios para niños y jóvenes
http://travesia.mcu.es/portalnb/jspui/bitstream/10421/7461/1/7.%20Pautas_servicios_bibliotecarios_nyj.pdf [Consulta: 23/04/2014]

Aquestes pautes són el resultat del treball dut a terme pel Grup de Treball de Serveis Bibliotecaris per a nens i joves dins la dinàmica del Consell de Cooperació Bibliotecària (CCB) i presentat a la sessió del CCB del passat mes de març.

Els resultats d'aquest grup de treball són un pas més enllà en l'anàlisi de les funcions que desenvolupa la biblioteca pública, ja que es dedica en detall a les necessitats d'accés a la informació d'un segment concret de població: els nens i els joves i que a més incorpora una certa prospectiva del que caldria plantejar per poder seguir complint les funcions que li són pròpies, de cara al futur.

França informa d’un benchmarking internacional de préstec digital a biblioteques públiques

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni


IDATE Consulting (2013). Étude sur l'offre commerciale de livres numériques à destination des bibliothèques de lecture publique. París: Ministère de la Culture et de la Communication: març 2013. 79p. [Consulta: 03/10/2013]. Disponible a: <http://www.culturecommunication.gouv.fr/Disciplines-et-secteurs/Livre-et-lecture/Actualites/Etude-IDATE-sur-les-livres-numeriques-en-bibliotheque>.

Libros de texto a formato e-books

Les polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques europees no tenen definida una línia clara i única de funcionament, tal i com parlàvem en una anterior ressenya d'un informe del Departament de Cultura londinenc. Recollim ara un dels estudis que hi citàvem i que s'origina d'una demanda del Ministeri de Cultura francès. El treball ofereix un benchmarking de la situació a diferents països utilitzant els següents cinc apartats: 1) oferta de llibre digital a les biblioteques 2) el mercat per a l'edició comercial 3) models econòmics que presenta el llibre digital a les biblioteques 4) l'estratègia dels actors i 5) una síntesi de la situació al país.

 

El benchmarking s'ocupa dels següents països:

Polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques: el cas d’Anglaterra

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni
William Sieghart. An Independent Review of E-Lending in Public Libraries in England (2013). London: Department for Culture, Media & Sport. Disponible a: <https://www.gov.uk/government/publications/an-independent-review-of-e-lending-in-public-libraries-in-england?utm_source=WhatCountsEmail&utm_medium=OCLC%20Abstracts%20Test%20Group%203&utm_campaign=OCLC%20Abstracts>. [Consulta: 29 abril 2013].

"Perfect."

Com actuen els països del nostre entorn davant del repte de dissenyar polítiques de préstec digital a les biblioteques públiques? En aquest document hi tenim un bon exemple aplicat a Anglaterra.

Es tracta d'un document molt ben pautat on s'expliquen les conclusions d'un grup de treball intersectorial per redactar consells a l'hora d'endegar un servei de préstec digital a les biblioteques públiques.

Es parteix del problema que els editors no acaben de donar llum verda al préstec de llibres electrònics a les biblioteques públiques perquè creuen que aquest desequilibraria el sector i repercutiria disminuint les seves vendes.

Principalment, s'exposa la por per part d'aquest sector de que la facilitat d'accedir al llibre digital faci la compra innecessària (la "manca de fricció" comparant-lo al préstec físic). El desconcert per part dels sectors és evident i Cristóbal Urbano ho explica perfectament al seu post al Blok de BiD1.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca pública