biblioteca pública

I a tu, creus que et beneficia la biblioteca pública?

Rosa Togores Martínez
Direcció d'Estudis i Prospectiva. Diputació de Barcelona

Sílvia Rabat Fàbregas
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona


State Library of Queensland (2012). The Library Dividend. SUMMARY Report. A guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. September 2012. <http://www.slq.qld.gov.au/__data/assets/pdf_file/0018/226143/the-library-dividend-summary-report.pdf>. [Consulta: 6 març 2013].

Molt probablement, a dia d'avui, pràcticament ningú gosaria dir que les biblioteques públiques no són part essencial del territori en el que s'ubiquen. Aquestes, al desenvolupar les seves funcions en àmbits tant diversos i fonamentals com són la vida social, econòmica, cultural o educativa d'una comunitat s'han configurat, progressivament, com un dels centres de referència de la vida cultural i social de les societats actuals.
 
Ara bé, en què es concreta la contribució de la biblioteca pública al seu entorn? Què li reporta a la ciutadania la seva presència i acció? És al intentar respondre a aquestes preguntes quan ens trobem amb un problema: com ho mesurem?. I és que determinar en quina mesura les biblioteques públiques generen uns beneficis en el seu entorn es configura, a dia d'avui, com un camp d'investigació escassament desenvolupat però prioritari per encarar els reptes i necessitats d'un context en transformació.
 
D'acord amb aquest repte, fer visible el valor generat per les biblioteques públiques a la societat i els beneficis que aporten tant a nivell individual com comunitari és l'objectiu de l'estudi The library dividend: a guide to the socio-economic value of Queensland's public libraries. En aquest sentit, la investigació encarregada per la Biblioteca Estatal de Queensland (Austràlia) i presentada al setembre de 2012, ha permès demostrar i quantificar el valor que aquestes han generat en la seva comunitat entre els anys 2010 i 2011. Així i com a principal resultat, s'ha quantificat el retorn a la inversió realitzada pel govern estatal i local, fent palès que per cada $ 1 invertit a les biblioteques públiques de Queensland, aquestes han generat un valor de $ 2,30 a la comunitat.

D'Andrew Carnegie a OverDrive, Amazon i… alguna cosa més? Biblioteca pública i préstec de llibres digitals als Estats Units

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació

Universitat de Barcelona


2012 survey of ebook usage in U.S. public libraries: third annual survey. LJ/SLJ Library Research Syndicate (LRS). [New York, N.Y.]: Library Journal, 2012. 108 p. Disponible en línia a: <http://www.thedigitalshift.com/research/ebook-usage-reports/public/> [Consulta: 27 feb. 2013].

Kent Free Library - Fotografia de Cristóbal UrbanoLa necessària perspectiva històrica

El 1883 va obrir la primera biblioteca pública de les milers que va finançar el filantrop i magnat de l'acer de Pennsilvània Andrew Carnegie. El model actual de biblioteca pública que procedent des Estats Units ha estat referent per a tothom deu molt a la seva aportació. A canvi de les donacions que atorgava per a la creació de les biblioteques, principalment als Estats Units i al Regne Unit, Carnegie requeria un compromís de la comunitat local en el seu manteniment i en el compliment d'uns requisits de funcionament: un edifici singular i una bona localització, una digna dotació en fons i instal·lacions, integració en la dinàmica sociocultural de la comunitat local, tot això sota el principi d'accés lliure i gratuït.

L'aparició durant finals del segle XIX de biblioteques públiques gratuïtes –moltes d'elles emfatitzaven aquesta característica amb la paraula "Free" en el seu nom, com la Free Library of Philadelphia– de caràcter popular i vinculades a iniciatives comunitàries, no es pot entendre sense el contrapunt del model de pagament que van representar amb anterioritat des de finals del XVIII les "subscription libraries", com la Library Company of Philadelphia (Pennsilvània) fundada per Benjamin Franklin, un dels signants de la Declaració d'Independència dels Estats Units.

Biblioteques públiques dels EUA: nou indicadors per mesurar el seu acompliment

Marcela Fushimi
Universidad Nacional de La Plata


Swan, D. W., Grimes, J., Owens, T., Vese, Jr., R. D., Miller, K., Arroyo, J., Craig, T., Dorinski, S., Freeman, M., Isaac, N., O'Shea, P., Schilling, P. Scotto, J. (2013). Public Libraries in the United States Survey: Fiscal Year 2010 (IMLS-2013–PLS-01). Institute of Museum and Library Services. Washington, DC. <http://www.imls.gov/research/public_libraries_in_the_us_fy_2010_report.aspx> [Consulta: 20 febrer 2013].

New York Public Library

El passat 22 de gener es va publicar un informe amb els resultats de la revisó realitzada per a l'any fiscal 2010 a les biblioteques públiques dels Estats Units d'Amèrica, que analitza dades de 8.951 biblioteques en els 50 estats i el districte de Colúmbia, amb 17.078 biblioteques menors i mòbils. Segons l'informe, les biblioteques públiques ofereixen serveis a 297,6 milions de persones als Estats Units, el que equival al 96,4% del total de la població del país.

L'enquesta de biblioteques públiques és voluntària i la realitza anualment l'Institut de Serveis per Biblioteques i Museus (Institute of Museum and Library Services, IMLS), que recull les dades des de 2003. El IMLS és la font primària de suport federal a les 123 mil biblioteques i 17.500 museus existents als EUA, i com agència federal, atorga beques i subsidis, dóna suport a la investigació i el desenvolupament de polítiques que promoguin la innovació, per ajudar a que les comunitats i individus tinguin un ampli accés públic al coneixement, al patrimoni cultural i l'aprenentatge al llarg de la vida.

36è Congrés de l'ELAG: Libraries everywhere

Ramon Ros
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya
 

ELAG (European Library Automation Group) (2012). 36th Annual Conference ELAG. 2012 Conference Theme: 'Libraries everywhere' [2012: Palma Mallorca]. <http://www.elag2012.com/>. [Consulta: 29/08/2012 ].

L'edició d'enguany de l'ELAG (European Library Automation Group) va tenir lloc a Palma durant el mes de maig, aquesta vegada organitzada per la Universitat de les Illes Balears i el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya. Va comptar amb l'assistència d'uns 120 participants de 27 països. El tema del congrés era "libraries everywhere", referint-se al fet que les biblioteques, o els seus serveis, ja no estan només en un lloc físic sinó disperses per la xarxa, des de casa o al mòbil de l'usuari, fins al núvol on els editors hi tenen les revistes científiques, passant pels dipòsits de dades, els campus virtuals, etc.

L'ELAG està organitzat en tres parts principals: la preconferència, les presentacions i els workshops. Durant la preconferència s'organitzen tallers "hands on", és a dir, on l'assistent pot provar (i no només escoltar) allò que s'està explicant. Les conferències (aquest any 15) són la part més clàssica i compten sempre amb un convidat especial, aquest any Rick Luce. Finalment, els workshops són una de les parts més importants ja que es allí on els assistents poden intercanviar idees i experiències del que estan fent a la seva institució, aquest any n'hi va haver set, tractant temes com l'accés des de dispositius mòbils, l'accés obert, els repositoris de dades, etc.

Biblioteques públiques que inspiren: el nou pla estratègic de Gal·les

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Welsh Assembly Government (2012). Libraries Inspire: The strategic development framework for Welsh libraries 2012-16 http://wales.gov.uk/docs/drah/publications/111104librariesinspireen.pdf [Consulta: 16/05/2012]

El govern de Gal·les ha publicat recentment un document de planificació estratègica que té intenció de resultar inspirador pel què fa a les propostes i alhora realista en quant a continguts.

El document "Les biblioteques inspiren" s'inicia tècnicament l'abril de 2012 i tindrà vigència fins el març de 2016. Prèviament a aquest pla, podem consultar el ‘Libraries for Life' que va tenir vigència des de l'any 2008 al 2011 i que ja ha estat avaluat.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca pública