biblioteca recerca

Dissenyant la biblioteca de recerca del futur

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Tancheva, Kornelia et al. (2016). A day in the life of a (serious) researcher: envisioning the future of the research library. Ithaka S+R. Disponible a: http://sr.ithaka.org/?p=277259 [Consulta: 05/04/2016]


Com seria una biblioteca de recerca que poguéssim dissenyar partint de zero? Aquesta és l’ambiciosa pregunta que es van plantejar un grup de bibliotecaris de la Cornell University. Per tal de donar-li resposta van dur a terme, amb l’ajut de la consultora Ithaka S+R, un estudi etnogràfic estructurat en dues parts. En primer lloc, van sol·licitar a 21 usuaris, entre els quals s’incloïen alumnes i professors de diferents disciplines i amb diversos graus d’experiència investigadora, que durant un dia portessin un registre de totes les seves activitats relacionades amb la cerca d’informació. A continuació, van entrevistar individualment cadascun d’ells per comentar la informació recollida.

Les col·leccions especials, la clau del futur de les biblioteques de recerca

Laura Moré
Universitat de Girona
Biblioteca. Procés Tècnic
 

RLUK. (2014). Unique and Distinctive Collections: opportunities for research libraries. Recuperat 12 febrer 2015, a http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2014/12/RLUK-UDC-Report.pdf

Al llarg de la seva història les biblioteques de recerca han anat reunint materials molt diversos que, per la seva raresa o singularitat, han estat anomenats "col·leccions especials". En molts casos, la manca d'estàndards per a la seva descripció, la seva naturalesa complexa i l'escassetat de personal amb la formació necessària per processar-los els ha relegat a la invisibilitat del racó d'un magatzem polsegós.

El fenomen de la digitalització i de la creació de repositoris que permeten de manera fàcil la publicació en línia de continguts, han suposat una nova oportunitat per a aquests materials i els ha tornat a posar d'actualitat. També, dins la conjuntura econòmica actual, en què les institucions públiques han vist els seus pressupostos retallats i han de competir amb molts més competidors per a les cada cop més escasses fonts de finançament externes, les biblioteques volen marcar la diferència amb allò que les fa úniques i especials i és aquí on entren en joc les col·leccions especials.

La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)


Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

IKBLC Group Study43

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.

La gestió de la informació en els projectes de col·laboració universitaris

Rafael Repiso
Biblioteca de l'Escola Superior de Comunicació
Universitat de Granada
 

Jordan, Elizabeth; Hunter, Andrew; Seale, Becky; Thomas, Andrew; Levitt, Ruth (2011). Information handling in collaborative research: an exploration of five case studies: a Research Information Network report. Research Information Network: British Library. [60] p. <http://www.rin.ac.uk/system/files/attachments/Collaborative_research_report.pdf>. [Consulta: 13/02/2012]. 


Les propietats i les característiques dels sistemes d'informació han estat intensivament estudiades, i les seves aplicacions en diverses àrees han portat a l'especialització de molts professionals d'informació, així com l'aparició de nous nínxols de treball. Els principis que han de presidir l'activitat i l'organització d'un sistema d'informació estan ben definits en l'obra de Vickery "Information Science in Theory and Practice". L'aplicació eficient d'aquests conceptes en diferents àrees com ara les empreses, grups de recerca, l'administració pública, etc., han portat a una bibliografia abundant on s'ha posat de manifest la necessitat d'una gestió eficient de la informació per enfortir el sistema i li permet assolir amb menys esforç els objectius marcats.

El present informe titulat "La gestión de la información en investigación colaborativa. El estudio de cinco casos" és l'obra de TNS-BMRB [http://www.tns-bmrb.co.uk/] i Ruth Levitt. Es va elaborar per encàrrec de la Xarxa d'informació científica britànica (Research Information Network, RIN) i la "British Library" per recollir l'evidència empírica dels reptes en la gestió d'informació que s'enfronten els investigadors quan es treballa en projectes de recerca en col·laboració. Sorgeix amb la lògica del temps, fruit de les relacions científiques que es presenten i estan augmentant en el context de les aportacions dels organismes públics d'investigació (especialment universitats) i les empreses privades. Per això s'han estudiat cinc projectes diferents entre centres d'investigació del Regne Unit.

Idees per a una avaluació pràctica, efectiva i sostenible

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona
 

libraryassessment.info: A blog for and by librarians interested in library assessment, evaluation, and improvement supported by the Association of Research Libraries <http://libraryassessment.info/>
2010 Library Assessment Conference: Building Effective, Sustainable, Practical Assessment. Washington: Association of Research Libraries, 2011 <http://libraryassessment.org/bm~doc/proceedings-lac-2010.pdf>

L'Association of Research Libraries (ARL) és una associació de biblioteques de recerca d'Estats Units i del Canadà que té com a missió influir en l'entorn de la comunicació acadèmica i les polítiques públiques que afecten les biblioteques de recerca i les comunitats que serveixen. En el seu Pla estratègic presenta les seves tres línies estratègiques d'actuació: influir en les polítiques públiques, ajudar a desenvolupar models de comunicació científica i promoure l'expansió dels nous rols de les biblioteques en el suport de les transformacions que afecten la recerca. La seva web en mostra el funcionament i la vitalitat de les seves diverses línies d'actuació.

Subscriure a RSS - biblioteca recerca