biblioteca universitària

Un llibre singular en el nostre paisatge: les col·leccions a les biblioteques de la UAB

Lluís M. Anglada i de Ferrer

CBUC, @lluisanglada


Farré Fiol, Carme; Gómez Escofet, Joan (2013). Col·leccions singulars a les biblioteques de la UAB. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. 247 p. : il. ; 30 cm. Text en català i anglès. ISBN 9788449028878. <https://ddd.uab.cat/record/107702>. [03/09/2013]. 

UAB

La biblioteconomia és una tècnica amb diverses branques que no han crescut per igual a tots els països. Lògic però no obvi. Al nostre país les aportacions teòriques i pràctiques sobre edificis de biblioteca han aparegut després d'una intensa etapa de construcció de biblioteques (públiques i universitàries). Si busquem bibliografia sobre gestió de col·leccions ens costarà de trobar-ne i aquest és un dèficit important de les nostres biblioteques. A les universitats, les col·leccions bibliogràfiques s'han fet sovint per al·luvió (la descripció és de Dolors Lamarca), és a dir, per acumulació desordenada i no planificada de documents. Sabut és que una de les diferències entre la praxi bibliotecària anglosaxona i l'europea és el menor grau d'intervenció dels bibliotecaris europeus en la tria dels documents que s'integren a la biblioteca.

Col·leccionar (és a dir, construir col·leccions) és una de les funcions bàsiques de les biblioteques. És una característica de les nostres biblioteques el tenir col·leccions patrimonials abundants i haver patit una migradesa de recursos per a adquisicions que no es comença a pal·liar fins finals dels anys 80, principis dels 90 del segle passat. En aquest context, la modernització de la professió va passar per una minimització de la importància del col·leccionar i dels documents obsolets. Alhora vam posar l'accent en l'accés i en els documents ‘moderns'.

INASP: l'hora del protagonisme local en la cooperació al desenvolupament científic i bibliotecari

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


INASP: putting research knowledge at the heart of development. Oxford: INASP. <http://www.inasp.info>. [Consulta: 15 juliol 2013].

La International Network for the Availability of Scientific Publications (INASP) és una ONG de cooperació al desenvolupament, que persegueix la millora de l'accés, producció i ús de la informació científica, de manera que cada país compti amb recursos en aquest àmbit per afrontar els seus propis reptes de desenvolupament. Va sorgir el 1992 per iniciativa de l'ICSU (International Council of Scientific Unions, actualment International Council for Science) i va comptar amb el suport de la UNESCO, TWAS-The Academy of Sciences for the Developing World i AAAS (American Association for the Advancement of Science).

El 2012 l'organització va complir 20 anys de trajectòria i durant aquest últim any ha sotmès a avaluació externa1 al seu programa d'actuació 2008-2013 conegut com a PERii (Programme for the Enhancement of Research Information). La reflexió al voltant de l'avaluació ha estat un important punt de partida per als propers cinc anys en què es treballarà a partir d'abril de 2013 sota un enfocament més sistèmic de creació de capacitats i estructures locals, cosa que es manifesta ja en el canvi de nom del seu programa: Strengthening Research and Knowledge Systems (SRKS).

"Patron-driven acquisitions": la biblioteca proposa i el lector disposa

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Esposito, Joseph J.; Walker, Kizer; Ehling, Terry. PDA and the university press. A report prepared for The Andrew W. Mellon Foundation. [Baltimore, Md]: The Johns Hopkins University Press; [Ithaca, N.Y.]: Cornell University Library, Sept. 26th 2012. 65 p. Document de treball disponible en línea a: <https://jscholarship.library.jhu.edu/handle/1774.2/36210>. [Consulta: 10 de maig de 2013].

wul_eh_e_reader_piece_1

La consolidació de l'e-book en l'entorn universitari està comportant una evolució dels models de negoci editorial i de les polítiques d'adquisició de les biblioteques, que finalment està arribant al segment de les monografies acadèmiques. Es tracta d'un tipus de llibre en què tradicionalment han estat molt actives les editorials universitàries, però amb una gran dependència econòmica de les adquisicions bibliotecàries. Així ho demostren les dades de l'informe que avui ressenyem: les compres de les biblioteques vénen a representar un 25% de les vendes de les editorials universitàries, el que facilita un llindar de rendibilitat mínima per a un tipus de llibre que, en general, té un limitat mercat entre els compradors particulars.

La necessitat de saber com afectaran les vendes d'aquestes editorials les noves modalitats d'adquisició que utilitzen les biblioteques -entre les que destaquen les adquisicions PDA (Patron-Driven Acquisitions) basades en l'ús efectiu realitzat per part dels lectors-, justifica l'informe coordinat per Joseph Esposito, consultor especialitzat en la transició digital de la indústria editorial i participant destacat en el bloc sobre edició acadèmica The Scholarly Kitchen. El text respon a un estil d'informes de prospectiva en el qual es pregunta als actors d'un sector la seva visió sobre un determinat escenari de futur. Al marge d'entevistes personals i diversa documentació, el treball es va basar en les respostes a sengles qüestionaris amb preguntes obertes enviats a una selecció de biblioteques i editorials universitàries dels Estats Units.

Big deals vistos des d'una altra perspectiva

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Acceso abierto a la Ciencia (www.accesoabierto.net)
Odlyzko, Andrew (2013). Open Access, library and publisher competition, and the evolution of general commerce. Disponible a: <http://arxiv.org/abs/1302.1105>. [Consulta 3 maig 2013].

OA cake 1
El treball és una revisió-discussió dels costos de les revistes científiques i de l'efecte de l'accés obert sobre els mateixos, a més dels rols que juguen les biblioteques universitàries i les editorials en aquesta lluita permanent per obtenir un major accés i un major benefici, respectivament. En aquest sentit el treball se centra en analitzar els efectes dels injuriats big deals sobre l'accés a les revistes científiques. Malgrat la seva mala reputació en alguns fòrums, l'argument al seu favor és que han permès l'accés a un major nombre de revistes, d'acord amb l'opinió de l'autor de l'article.
 
Andrew Odlyzko és un matemàtic que treballa actualment a la University of Minnesota, amb un ampli currículum en ciències exactes i a més en aspectes socials d'internet, neutralitat de la xarxa, xarxes socials, usos d'Internet, etc. i amb publicacions en revistes acadèmiques però també en premsa de masses (The Economist, Wall Street Journal, Forbes, etc.). En els seus articles aprofita la seva formació en matemàtiques per analitzar, amb dades quantitatives, les qüestions sobre les que polemitza. En aquest cas, no és una excepció. A continuació anem a resumir les principals idees que s'aporten en l'article.

La necessària confluència de les competències informacionals i la comunicació científica

Nieves González Fernández-Villavicencio
Biblioteca Universidad de Sevilla
Área de Biblioteconomía y Documentación. Universidad P. de Olavide (Sevilla)


Association of College and Research Libraries. Working Group on Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy (2013). Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy: Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment. Chicago, IL: Association of College and Research Libraries. Disponible a: <http://acrl.ala.org/intersections>. [Consulta: 29 abril 2013].

IKBLC Group Study43

Les biblioteques universitàries i de recerca porten diversos anys oferint serveis de suport a la investigació i la comunicació científica. El Scholarly Communications Committee de l'ACRL, considerant que aquest àmbit entrava de ple dins de les competències d'aquest tipus de biblioteques, va desenvolupar un pla formatiu perquè els bibliotecaris, en gran mesura bibliotecaris temàtics, poguessin estar millor preparats per assumir aquesta nova responsabilitat en l'entorn universitari. Alhora, l'Information Literacy Coordinating Committee de l'ACRL, desenvolupava el seu programa formatiu i ampliava el concepte de competències informacionals, per incloure les altres alfabetitzacions (digital, mitjana i visual) i el paper de l'estudiant com a creador de continguts.

Amb el desenvolupament en paral·lel de tots dos programes, es van adonar que existia solapament i que, per diversos motius, no havien de ser aliens entre si. Per mostrar les interseccions existents entre tots dos i fer una sèrie de recomanacions, el grup de treball de l'ACRL dirigit per DeFelice (Dartmouth), acaba de publicar el Llibre Blanc "Intersections of Scholarly Communication and Information Literacy. Creating Strategic Collaborations for a Changing Academic Environment". En aquest document s'aporten una sèrie d'estratègies perquè els bibliotecaris de les dues àrees, col·laborin dins dels seus propis campus universitaris.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteca universitària