biblioteconomia

Austràlia aposta per reforçar el món digital i l’advocacy en la pràctica de la BiD

Daniel Gil Solés
Helena Fàbregas Rebato
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona


ALIA futures: Future of the Library and Information Science profession (2017). [Canberra]: Australian Library and Information Association. Disponible a: <https://www.alia.org.au/futureoftheprofession>. [Consulta: 23/10/2017].


El 2013, l’ALIA, l’Australian Library and Information Association va elaborar per primer cop l’informe Future of the library and information science profession, del qual ja en vam fer una primera ressenya en aquest mateix espai. A partir d’aquest primer informe, l’ALIA va anar rebent opinions i respostes que han anat dibuixant tot un seguit de nous objectius i nous horitzons per a la professió. Així, aquest feedback rebut ha permès identificar nous temes, nous reptes i noves accions que la professió cal que afronti, i que tenen com a resultat una actualització de l’informe original, amb data de maig de 2017; aquest cop, però, en set informes sectorials, molt més concrets i centrats en un àmbit més precís: la professió en general; els professionals; les associacions i entitats del sector; biblioteques públiques; biblioteques especialitzades; biblioteques escolars; i finalment biblioteques universitàries. Tots aquests informes sectorials segueixen la mateixa estructura.

Reflexionant per a la pràctica i practicant la reflexió

Lluís Anglada
Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC)


OCLC Research: 2014 Highlights (2015). Dublin, Ohio: OCLC Research. Disponible a:
www.oclc.org/content/dam/research/publications/2015/oclcresearch-2014-hi....


La biblioteconomia ha estat i és, essencialment, una pràctica, una techne, però no per això els coneixements tècnics són acientífics. Sí que sorgeixen (i tornen) de la pràctica. És per això que la ‘recerca’ en biblioteconomia, en el passat, l’han exercida bàsicament persones que tenien com a feina principal la de fer de bibliotecaris.

Vaig poder ser una mica al III International Seminar on LIS Education and Research, celebrat recentment a Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB) i me’n vaig endur la impressió que la recerca s’havia independitzat en una part important de la praxi bibliotecària. Ens n’hem d’alegrar ja que això significa que els nostres coneixements professionals són útils més enllà de les biblioteques i ens obre nous camins. Però la recerca acadèmica està sotmesa a les seves pressions, i entre les quals no figura la d’orientar els ‘practicants’ de la biblioteconomia.

Identitat i supervivència del professional de la informació: una mica més de llum

Sílvia Argudo
Departament Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Gómez Hernández, José Antonio; Hernández Sánchez, Hilario; Merlo Vega, José Antonio. Prospectiva de una profesión en constante evolución [en línia]: estudio Fesabid sobre los profesionales de la información. Madrid: Fesabid, 2011. 130 p. Disponible també en paper (ISBN 978-84-930335-9-0). <http://www.slideshare.net/fesabid/estudio-fesabid-prospectiva-de-una-pro.... [Consulta: 3 gen. 2012].

Informació en suports físics i tangibles; tipus ben establerts d'objectes d'informació; accions que es poden fer sobre aquests objectes; coneixements i habilitats necessaris per fer-les; espais concrets on es poden dur a terme; usuaris destinataris de les accions i els objectes, delimitats i definits pel propi espai i els tipus d'objectes. Aquests són els elements fonamentals que formaven l'univers de la professió del bibliotecari, documentalista o arxiver, àmbits diferenciats en funció dels mateixos elements esmentats.

Informació digital; Internet; web; xarxes socials, dispositius mòbils; tipologia documental inclassificable; nous coneixements i habilitats necessaris i inabastables; accés a tot, per a tothom i des de tot arreu; camps d'acció i funcions canviants i diversificats; simplificació aparent de la cerca d'informació; indexació a text complet; usuaris desconeguts i barrejats; creadors de continguts; informàtics; treballadors socials; arquitectes d'informació; community managers; gestors d'informació... Són només una petita mostra del conjunt d'elements relacionats actualment amb la professió, elements que constitueixen la desaparició dels límits de l'univers conegut. Uns límits que constituïen en si mateixos la definició de la professió.

Subscriure a RSS - biblioteconomia