biblioteques de recerca

Fem visible el valor i l’impacte dels arxius i les col·leccions especials de les biblioteques de recerca: una enquesta i quatre recomanacions del consorci RLKU

Núria Jornet
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Kamposiori, Christina; Crossley, Sue (2019). Evidencing the impact and value of special collections. London: RLUK. 38 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2019/03/Evidencing-impact-and-value-of-special-collections.pdf>. Consulta: [29/04/2019].


Fer evident el valor i l’impacte de les col·leccions especials i els arxius que conserven les biblioteques de recerca d’Anglaterra i Irlanda (que formen part del consorci RLUK) és l’objectiu principal d’aquest informe. Quines vies segueixen aquests centres per incrementar el valor i el impacte d’aquest tipus de material i com capturen i evidencien aquest impacte són algunes de les qüestions que han mogut a l’elaboració del treball.

Si bé el cos central de l’informe és la presentació d’una enquesta als membres de l’RLUK i la sistematització d’unes recomanacions a manera de reflexions, el treball no s’entén sense tenir en compte alguns aspectes previs. Per començar, es parteix d’una presa de consciència de la significació de les special collections que custodien les biblioteques de recerca, com a actiu cultural amb un fort potencial de recerca i educatiu, i del seu impacte positiu per a la societat en el seu conjunt (informes de l’RLUK mateix, com ara el de Cullingford, Peach and Mertens, 2014).1 En segon lloc, de la necessitat, ja constatada per d’altres institucions relacionades amb el patrimoni cultural, de trobar mètodes eficients per valorar els serveis i activitats que es desenvolupen al voltant d’aquest tipus de material, i evidenciar-ne l’impacte. L’informe no s’entén, finalment, sense veure’l en el seu context mateix, això és, formant part de la segona fase de l’RLUK Special Collections Programme (2017-2018) i en relació amb els objectius estratègics de l’RLUK (Reshaping Scholarship, 2018-2021).

L’associació de les biblioteques de recerca europees LIBER: la seva estratègia, activitats i el seu posicionament a favor de la Ciència Oberta

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


L’associació: https://libereurope.eu/about-us/  
El pla estratègic de la LIBER: https://libereurope.eu/strategy/
48th LIBER Conference: https://liberconference.eu/
LIBER quarterly: https://www.liberquarterly.eu/
LIBER Open Science Roadmap: https://zenodo.org/record/1303002#.W9yANGj0mUl


Malgrat que al Blok de BiD s’hi ressenyin majoritàriament informes, de tant en tant val la pena parlar també d’associacions o de serveis. És el que farem avui amb la LIBER. Que les sigles desenvolupades siguin Ligue des Bibliothèques Européennes de Recherche indica que es va fundar en aquells temps no tan remots quan l’anglès encara no era el llatí de la comunitat científica, concretament les primeres reunions van ser el 1968 i el primer congrés el 1971. Esko Häkli, que va ser president de la LIBER, ha escrit una història de l’associació1.

El rol de les biblioteques segons l’informe Ithaka S+R US library survey 2016

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

Pep Torn
Director de la Biblioteca de l'European University Institute (EUI)


Wolff, Christine; Schonfeld, Roger C. (2017). Ithaka S+R US library survey 2016. April, 3. 62 p. Disponible a: http://www.sr.ithaka.org/publications/us-library-survey-2016/. [Consulta: 25/01/2018].


A la primavera del 2017 es va publicar la tercera edició de l’informe Ithaka, una fundació no lucrativa nord-americana que treballa amb la comunitat de l’educació superior per potenciar i preservar el coneixement i millorar l’ensenyament i l’aprenentatge a través de l’ús de les tecnologies digitals. En aquest informe, Christine Wolff i Roger Schonfeld fan una anàlisi dels resultats de l’enquesta, i ens proporcionen una visió tant de les preocupacions dels directius de biblioteques com de les oportunitats i reptes que aquests estan afrontant. L’enquesta va ser enviada a directius de biblioteques universitàries i de recerca dels Estats Units el tercer trimestre del 2016 i van obtenir una taxa de resposta global del 49 % (especialment alta en els casos de biblioteques de centres exclusivament de recerca), que representa una mostra de 1.501 institucions. De l’anàlisi es desprèn que les percepcions dels directius davant dels reptes que identifiquen o del rol de les biblioteques com a punt de partida de la recerca varien en funció del tipus d’institució que lideren i del temps que porten en el càrrec.

Les biblioteques i les Humanitats Digitals

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Kamposiori, Christina (2017). The role of research libraries in the creation, archiving, curation, and preservation of tools for the Digital Humanities. [London]: RLUK. 38 p. Disponible a: http://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2017/07/Digital-Humanities-repo.... [Consulta: 10/09/2017].
 
«Digital Humanities: opportunities and risks» (2017). Digital Humanities Satellite Meeting: Berlin: 15-17 August. IFLA. Disponible a: https://www.ifla.org/node/11268. [Consulta: 10/09/2017].


A la recerca que es fa en arts i humanitats que usa ordinadors i tecnologies digitals se l’anomena Humanitats Digitals (Digital Humanities – DH). Aquest tipus nou de recerca (nou en els mètodes, no en les finalitats) suposa un canvi en les necessitats d’investigadors tradicionalment lligats a les biblioteques i als arxius. Canvi en les necessitats dels usuaris que ha de comportar un canvi també en l’enfocament, en la configuració dels serveis i (potser el que més) en la formació i coneixements dels professionals de les biblioteques universitàries, especialitzades i de recerca.

Tenint en compte les incògnites d’aquest canvi, el RLUK (consorci de les principals biblioteques de recerca del Regne Unit i d’Irlanda) ha publicat l’informe que ressenyem, i que té per finalitat «explorar el paper que tenen les biblioteques, o que potencialment poden tenir, en la creació, arxiu, curació i preservació d'eines per a la investigació d’Humanitats Digitals». L’informe s’emmarca en l’objectiu més ampli del RLUK de «comprendre el paper que juguen les biblioteques de recerca en la investigació digital, identificar àrees específiques on les biblioteques puguin afegir valor, com també facilitar la compartició de millors pràctiques».

Com seran les biblioteques acadèmiques i de recerca el 2022?

Clara Riera Quintero
Directora de Serveis per a la Recerca de la Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya
Pep Torn Poch
Director de la Biblioteca de l'European University Institute


Adams Becker, S.; Cummins, M.; Davis, A.; Freeman, A.; Giesinger Hall, C.; Ananthanarayanan, V.; Langley, K.; and Wolfson, N. (2017). NMC horizon report: 2017 library edition. Austin, Texas: The New Media Consortium. 54 p. Disponible a: http://cdn.nmc.org/media/2017-nmc-horizon-report-library-EN.pdf. [Consulta: 19/05/2017].


0. Introducció

El New Media Consortium (NMC) ha publicat la tercera edició de l’informe de tendències i reptes per a les biblioteques acadèmiques i de recerca a curt, mitjà i llarg termini. L’edició de l’Horizon report: 2017 library edition (traduït al català per la Biblioteca de la UOC) ens permet novament mirar cap al futur i provar d’interpretar quins són els reptes i tendències a què ens enfrontem les biblioteques universitàries i acadèmiques d’arreu. Donat que és la tercera edició (vegeu la ressenya de l’edició del 2015), hem volgut no només provar de resumir les principals tendències i reptes del 2017, sinó també fer un breu exercici de seguiment de les anteriors prediccions.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques de recerca