biblioteques universitàries

La biblioteca acadèmica: un pont per a una ciència ciutadana efectiva

Beatriz Tejada Carrasco
Subdirectora de la Biblioteca de la UNED
Universidad Nacional de Educación a Distancia


Ruttenberg, Judy; Taylor, Shawna; Vandegrift, Micah; Hudson Vitale, Cynthia (2022). Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship. Washington, DC: Association of Research Libraries. 21 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.asirjune2022>. [Consulta: 27/02/2023].


En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.

Els hàbits informatius del professorat universitari nord-americà: un panorama estable

Ángel Borrego
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Blankstein, Melissa (2022). Ithaka S+R US Faculty Survey 2021. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316896>. [Consulta: 06/11/2022].


El projecte «Ithaka S+R US Faculty Survey» analitza amb freqüència triennal les pràctiques docents i de recerca del professorat universitari estatunidenc des dels inicis de la transformació digital. En aquest Blok s’han ressenyat els informes del 2009, 2012, 2015 i 2018. La nova edició, amb dades de 2021, està marcada, com no podia ser d’altra manera, pels efectes de la pandèmia.

Com en ocasions anteriors, l’informe arrenca amb la descripció de les pràctiques del professorat per descobrir informació amb finalitats docents i de recerca. Els enquestats continuen combinant la consulta de bases de dades tradicionals (més populars en humanitats) amb Google Scholar (més usat en ciències i ciència socials). Malgrat la pandèmia, el professorat continua valorant molt positivament els congressos per mantenir-se al dia dels avenços en les seves disciplines i dos terços dels enquestats els considera molt importants.

Una ullada a l’entorn per saber cap on tirar

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


2021 Environmental Scan (2021). ACRL Research Planning and Review Committee. (Chicago, IL): Association of College & Research Libraries. [52 p.]. Disponible a: <https://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/EnvironmentalScan2021.pdf>. [Consulta: 20/06/2022].

«Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues» (2022). College & research libraries news, vol. 83, no. 6 (June), p. 243-256. Disponible a: <https://doi.org/10.5860/crln.83.6.243>. [Consulta: 20/06/2022]. 
Hi ha traducció castellana al blog Universo abierto, «ACRL Principales tendencias en las bibliotecas universitarias 2022». Disponible a: <https://universoabierto.org/2022/06/06/acrl-principales-tendencias-en-las-bibliotecas-universitarias-2022/>. [Consulta: 20/06/2022]. 


Confesso sense massa vergonya l’enveja que he tingut dels bibliotecaris nord-americans que, davant qualsevol compromís per parlar d’algun tema professional, sempre poden tirar de veta d’algun dels molts informes que haurà fet algun comitè. Els coneixements professionals a Europa estan lògicament més fragmentats i ni abastem tant ni amb tanta profunditat.

Aquest és el cas de l’informe i l’article que ressenyem, una «anàlisi de l’entorn» en forma d’informe adaptat a article de «tendències dominants», que cada dos anys fa un comitè de l’ACRL. El Research Planning and Review Committee és «responsable de crear i actualitzar una anàlisi ambiental biennal per a l'associació que abasti les tendències en les biblioteques acadèmiques, l’educació superior i l'entorn més ampli, per exemple, econòmic, demogràfic o polític», per a la seva presentació a la conferència de l’ACRL. El Comitè identifica les «10 tendències principals» i les publica en forma d’article cada dos anys, és a dir, els anys en què no hi ha conferències de l’ACRL. En aquest Blok, Llarina González Solar va ressenyar l’anàlisi de l’entorn de l’any 2015 i jo mateix el de l’any 2019.

El rol de la biblioteca en l’estratègia de la universitat

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Cooper, Danielle; Hill, Catharine B.; Schonfeld, Roger C. (2022). Aligning the research library to organizational strategy. 25 p. [Washington, DC]: Association of Research Libraries (ARL); [Ottawa]: Canadian Association of Research Libraires (CARL); [New York, NY]: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.316656>. [Consulta: 14/06/2022].


Recentment, les associacions de biblioteques de recerca dels Estats Units (Association of Research Libraries) i el Canadà (Canadian Association of Research Libraries) van encarregar a la consultora Ithaka S+R la realització d’un estudi per identificar les prioritats dels equips rectorals de les universitats d’aquests països, conèixer les seves expectatives sobre el paper de la biblioteca en la consecució d’aquests objectius i, en definitiva, determinar de quina manera poden contribuir les biblioteques universitàries a assolir les metes de la institució. Amb aquesta finalitat, els autors de l’informe van entrevistar durant el 2021 una seixantena de membres d’equips rectorals i responsables de biblioteques, generalment de forma individual i, en alguns casos, en forma de grup de discussió. La informació obtinguda en aquestes trobades es va completar amb l’anàlisi de diversos documents estratègics.

La primera caixa d’eines sobre ciència ciutadana per a biblioteques

Núria Ferran-Ferrer
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Hansen, Jitka Stilund (ed.) (2021). Citizen science skilling for library staff, researchers, and the public. [The Hague]: LIBER Citizen Science Working Group. 29 p. (Citizen science for research libraries: a guide; section 1). Disponible a: <https://doi.org/10.25815/hf0m-2a57>. [Consulta: 02/05/2022]. 


La ciència ciutadana és un model de recerca participada que involucra el públic com a voluntari en els projectes de recerca científica. D’aquesta manera, la ciència, en concret la ciència oberta, esdevé col·laborativa, transparent i amb més impacte per influir de forma positiva en la societat. La UNESCO, en la seva Recomanació sobre ciència oberta, la relaciona de forma directa amb la democratització del coneixement. 

La participació de la societat en els projectes científics pot donar-se en diferents nivells. De fet, els projectes de recerca en ciència ciutadana poden classificar-se en funció del tipus de participació que fan les persones voluntàries: hi ha els projectes contributius, en què les persones participants recullen dades i, puntualment, ajuden a l’anàlisi i difusió; els projectes col·laboratius, en què la participació també es dona en la fase d’anàlisi de mostres i també pot ajudar en el disseny de l’estudi; i quan la participació entre investigació i públic és més estreta parlem de projectes cocreats, és a dir, que el voluntariat col·labora en totes les etapes del procés de recerca. Els projectes cocreats parteixen d’una perspectiva d’innovació oberta de generació col·lectiva del coneixement. 

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries