biblioteques universitàries

França: 13 recomanacions per promoure la ciència oberta a les universitats

Cristina Azorín
Unitat Tècnica i de Projectes
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


Letrouit, Carole; Cachard, Pierre-Yves; Dupuis, Monique; Froment, Bernard (2021). La place des bibliothèques universitaires dans le développement de la science ouverte. [Paris]: Inspection générale de l'Éducation, du Sport et de la Recherche (IGÉSR). 66 p. Disponible a: <https://www.ouvrirlascience.fr/la-place-des-bibliotheques-universitaires-dans-le-developpement-de-la-science-ouverte/>. [Consulta: 04/04/2022].1


El primer Pla Nacional de Ciència Oberta de França 2018-2021 va plantejar dubtes sobre el paper de les biblioteques i els centres de documentació i el full de ruta a seguir per adaptar-lo a la realitat de la recerca. El febrer de 2021, quatre responsables generals en educació, esport i recerca van fer un informe adreçat a la Frédérique Vidal, ministra francesa d’Ensenyament superior, de la Recerca i de la Innovació.2 

La implantació de l’open access a les universitats europees. Cosa de les biblioteques?

Antonio Eleazar Serrano-López
Universidad Carlos III Madrid


Morais, Rita; Berghmans, Stephane; Gaillard, Vinciane (2022). A closer look at Open Access to research publications in European universities: follow-up to the 2020-21 EUA Open Science survey. Brussels: Geneva: European University Association. 20 p. Disponible a: <https://www.eua.eu/resources/publications/1002:a-closer-look-at-open-access-to-research-publications-in-european-universities.html>. [Consulta: 20/04/2022]. 


L'informe A closer look at Open Access to research publications in European universities presenta els resultats de l'enquesta de l'European University Association (EUA) sobre accés obert per a 2020/2021. Aquesta enquesta pretén respondre tres preguntes fonamentals: Com monitoritzen les universitats les activitats d'accés obert? Com pretenen implementar el Pla S? I, quines mesures han adoptat per fomentar la implementació de l'accés obert? La EUA porta des de 2014 tractant de respondre aquestes i altres preguntes relacionades amb l'accés obert a les universitats, que en aquest període han mostrat un interès creixent, per bé que el nombre d'universitats amb polítiques concretes d'accés obert no ha augmentat significativament (actualment un 54 %), tot i que moltes d'elles (un 37 %) assenyalen que les estan desenvolupant.

Biblioteques universitàries i de recerca en temps de pandèmia

Fátima García López
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Facultad de Humanidades, Comunicación y Documentación
Universidad Carlos III


Calvert, Scout (2021). Crest or trough?: how research libraries used emerging technologies to survive the pandemic, so far. Edited by Mary Lee Kennedy and Clifford Lynch. Washington, DC: Association of Research Libraries. 28 p. Disponible a: <https://www.arl.org/wp-content/uploads/2021/09/2021.10.01-crest-or-trough.pdf>. [Consulta: 11/03/2022]. 

Lara Díaz, Isabel; Merino, Àngels; Echeverría, Carmen; Chumillas, Elías; García Reche, Gregorio; Pallarés, Jordi; Manzano, Maribel; Ferreras, Tránsito; Salord, Rosa (2021). Resultados de la encuesta sobre las bibliotecas REBIUN durante el curso 2020/2021. Red de Bibliotecas Universitarias Españolas (REBIUN). 19 p. Disponible a: <http://bibliotecas.csic.es/sites/default/files/Informe%20final.pdf>. [Consulta: 11/03/2022].


A l’època més dura de la pandèmia, tots vam agrair poder accedir a alguns dels serveis als quals estàvem acostumats abans que la COVID-19 arribés a la nostra vida, alguna cosa que ens proporcionés certa aparença de normalitat, necessària davant d’un escenari d’incertesa. Al igual com altres institucions, les biblioteques universitàries i de recerca van poder sobreviure a l’impacte de la pandèmia i mantenir la prestació d’alguns serveis gràcies a les tecnologies. Tenint en compte l’opinió dels seus professionals, aquestes biblioteques han estat a l’altura del desafiament que va suposar la pandèmia gràcies, en gran part, al fet que ja partien d’experiències prèvies en el desenvolupament de col·leccions i serveis digitals orientats a estendre la presència de la biblioteca més enllà dels seus murs. D’aquesta manera, les biblioteques de recerca van mantenir fàcilment l’accés a la majoria dels serveis i recursos de manera virtual, donat que portaven treballant en el desenvolupament d’aquests serveis durant dècades. 

COVID-19 i revolució digital

Juan Carlos Calvo Flores
Tècnic de cultura
Programa d’assessoraments
Oficina d’Estudis i Recursos Culturals
Diputació de Barcelona


Greenhall, Matt (2020). COVID-19 and the digital shift in action. London: Research Libraries UK. 35 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2020/06/Covid19-and-the-digital-shift-in-action-report-FINAL.pdf>. [Consulta: 17/01/2022].


Amb l’arribada de la pandèmia de la COVID-19, els serveis bibliotecaris van haver de redissenyar-se i accelerar la conversió a la modalitat virtual arran del tancament dels equipaments. N’és un bon exemple la resposta de les Biblioteques d’Investigació del Regne Unit (en endavant, RLUK1) que va consistir en una precipitada revolució digital en els serveis, processos i col·leccions que gestionaven fins aleshores i que s'analitzen en el document que ressenyem. 

La contribució de la biblioteca universitària a la recerca humanística

Ángel Borrego
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


The role of academic and research libraries as active participants and leaders in the production of scholarly research: a report on an RLUK scoping study (2021). Evidence Base. [Birmingham]: Birmingham City University; [Stoke-on-Trent]: RLUK; [Swindon]: Arts and Humanities Research Council. 70 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2021/07/RLUK-Scoping-Study-Report.pdf>. [Consulta: 28/10/2021].


En les darreres dècades, la recerca científica s’ha tornat cada cop més interdisciplinària i col·laborativa. Al mateix temps, ha crescut l’interès per determinar el seu impacte institucional i social. Ambdós factors contribueixen a què les biblioteques universitàries participin de forma activa en la realització de projectes de recerca. En aquest context, el present informe, encarregat per Research Libraries UK —l’associació de biblioteques universitàries i de recerca del Regne Unit— i Arts and Humanities Research Council —un organisme públic britànic dedicat al finançament de projectes de recerca en humanitats—, té com a objectiu estudiar el paper de biblioteques, arxius i museus com a col·laboradors, i fins i tot líders, en el desenvolupament de tasques de recerca.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques universitàries