biblioteques

Creació sense límits en la ment d’un infant

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Marsh, Jackie; Kumpulainen, Kristiina; Nisha, Bobby; [et al.] (2017) Makerspaces in the early years: a literature review. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 139 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2017/02/Makey_Literature_Revie... >. [Consulta: 11.12.2018].

Lahmar, Jamal; Taylor, Mark; Marsh, Jackie (2017). Makerspaces in the early years: current perceptions and practices of early years practitioners, library and museum educators and makerspace staff. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 55 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2018/01/MakEY_Survey.pdf>. [Consulta: 11.12.2018].


Què són els makerspaces? Una definició planera podria ser: un espai col·laboratiu, un entorn d’aprenentatge i d'experimentació que combina elements de taller, laboratori i estudi d'art per desenvolupar i crear (projectes innovadors, per exemple). A la ciutat de Barcelona trobem dos espais makers de referència, com el Made o el FabLab Barcelona que compta amb Fab Kids i, recentment, s’ha creat a la Universitat de Barcelona (UB), en concret al CRAI Biblioteca del Campus Clínic un nou espai anomenat EspaiCREA. Per a més context, a Madrid, al MediaLab-Prado es va organitzar l’any passat la jornada: Makerspaces en bibliotecas públicas: sesión de trabajo abierta ja que la cultura maker cal que s’incorpori a les biblioteques (ja siguin escolars, públiques o acadèmiques), als museus o qualsevol institució que tingui com a servei la formació i l’aprenentatge.

Els informes que analitzem (que formen part del projecte MakEY i ha rebut finançament del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Unió Europea) ofereixen un bon context per tal de conèixer totes les variables implicades amb el moviment. El primer text (Marsh, Jackie; et al.; 2017) és una àmplia revisió bibliogràfica que analitza la cultura maker i la pràctica educativa; els espais makers dins dels espais d’aprenentatge formals i informals (biblioteques, museus, laboratoris oberts, etc.); les disciplines d’aprenentatge vinculades (Science, Technology, Engineering, Maths –STEM–; art; habilitats digitals; Design thinking, entre d’altres). A més, en el quart apartat, revisa les variables que hi intervenen: el gènere, la família, la classe social, el factor lingüístic i, en el cinquè, presenta les conclusions orientades al futur que sintetizem amb:

  • «el potencial dels espais makers [són cabdals] per desenvolupar els tipus d'habilitats i coneixements necessaris per permetre a Europa competir globalment en futurs mercats d'ocupació [...] on les tecnologies digitals conformaran diversos camins d'ocupació en els propers anys».
     
  • i la importància de la contribució del moviment maker al coneixement.

Per altra banda, el segon informe (Lahmar, Jamal; et al., 2017) és una continuació del primer, ja que després d’una extensa revisió bibliogràfica es volen conèixer les percepcions i punts de vista dels professionals amb una metodologia qualitativa com és l’enquesta. Aquesta ha estat portada a terme a set països de la Unió Europea (Alemanya, Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega, Regne Unit i Romania) i als Estats Units, per tal d’identificar els beneficis i reptes dels espais de treball makers focalitzats en els infants d’edats compreses entre tres i vuit anys, tant en l’entorn formal (com escoles bressol i escoles) i informal (com museus i biblioteques).

Els perfils que han estat enquestats són: professorat d’infantil, personal dels museus i biblioteques, com també personal dels makerspaces. D’un total de 881 respostes obtingudes, 633 han completat satisfactòriament tot el qüestionari i com a punt de partida trobem que el concepte makerspaces no és conegut pel 63 % dels que responen, ja que no hi estan familiaritzats.

Els resultats de l’enquesta han estan agrupats en funció dels tres targets mencionats en el paràgraf anterior; el capítol 2 analitza les respostes dels early years practitioners que tot i no conèixer el moviment veuen que tindria valor incorporar-lo a l’educació infantil; el capítol 3 posa el focus en els resultats procedents del personal de biblioteques i museus i expressen entusiasme amb el potencial que suposaria la incorporació dels espais makers per a les seves institucions i hi identifiquen un ventall de beneficis; el capítol 4 se centra en el personal dels espais makers que tenen un elevat interès a treballar amb infants i desenvolupar-los equipaments.

Algunes de les conclusions globals apunten que hi ha clares diferències en relació a l’experiència dels professionals enquestats i respecte a la procedència geogràfica. Als Estats Units, per exemple, els espais de creació estan fortament promocionats a les biblioteques i als museus. Per altra banda, hi ha divergència d’opinions sobre el valor que aquests espais poden tenir amb els infants. S’ha detectat també una falta de recursos (l’enquesta menciona i demana l’opinió sobre eines com ara: talladores làser; impressores 3D; equipaments per codificar; creació digital amb tauletes, càmeres; eines electròniques per activitats STEM) i la necessitat de formació, com també orientacions en relació al tipus d’activitats i l’avaluació de l’aprenentatge adquirit. Per tant, l’enquesta ha estat d’utilitat per confirmar que la línia i direcció iniciada pel projecte MakEY encaixa amb els objectius, però queda molta feina per fer.

Fent un punt i a part dels informes i en un intent d’apropar-nos a la realitat de casa nostra, on l'adquisició de les competències en l'educació infantil ha fet un gir i cada vegada més les escoles canvien el model tradicional pel learning by doing. Alguns exemples d'aquesta nova realitat: el traç, l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura ja no es delimita al paper i a la taula, si no que és el pati que es transforma en una gran pissarra; les matemàtiques ja no són aquells exercicis repetitius i mecànics a la llibreta, si no que l’ambient del supermercat i la classe de cuina els serveixen per fer els càlculs bàsics tot comprant i calculant els ingredients per fer pastissos, per posar dos exemples que veig a P5.

Més enllà de l’escola, les biblioteques necessiten també incorporar bibliolabs –denominació dels makerspaces a les biblioteques– (mireu el projecte de la Diputació de Barcelona) ja que són una via d’atracció de nous perfils d’usuaris i la biblioteca pot ser entesa també com un espai d’aprenentatge, creació, així com d'accés a la informació. 


Per saber-ne més:

González-Fernández-Villavicencio, Nieves (2013). «El movimiento "Maker" en bibliotecas». Bibliotecarios 2020, enero 01.

Marquina, Julián (2017). «Makerspaces en bibliotecas: el fenómeno Bibliomakers». Julián Marquina, abril 18.

Les biblioteques australianes com a element nuclear d’una economia digital integradora

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Australian libraries: the digital economy within everyone’s reach (2017). Canberra: Australian Library and Information Association. 28 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/Australian%20Libraries%20-%2.... [Consulta: 29/09/18].


Les biblioteques (en totes les seves diferents tipologies) s’han convertit, en l’actualitat, en actors indispensables i crítics de la nova economia digital. I és que cada biblioteca, en el seu àmbit d’actuació i en la seva comunitat corresponent, és ja una avantguarda que integra i acull en igualtat de condicions tothom en aquesta economia que, lluny de ser una novetat, ja és una realitat plenament consolidada. I aquesta integració no es dona només en un àmbit estrictament social, sinó que, i aquesta sí que és la novetat, també hi ha una integració cada cop més evident i necessària en les dinàmiques econòmiques de país i, més concretament, en el sector de l’economia de la informació, tot fent que el pes econòmic de les biblioteques, i dels processos i accions que s’hi desenvolupen, sigui cada cop més important.

La col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua són claus per als experts del patrimoni cultural

Noelia Ramos
Bibliotecària de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
noelia.ramos@icgc.cat
@noraesss


Collective Wisdom: An Exploration of Library, Archives and Museum Cultures (2017). Dublin, Ohio: OCLC Research. [39] p. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/collective-wi.... [Consulta: 15/07/2018].


El 2016, l’Institute of Museum and Library Services i l’OCLC van seleccionar professionals de biblioteques, arxius i museus dels Estats Unit per formar un grup de treball del sector conegut com a LAM (libraries, archives and museums). L’objectiu era explorar pràctiques i interessos comuns i suggerir recomanacions per incrementar la col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua entre els experts del patrimoni cultural.

Al llarg de quatre mesos, els 18 professionals seleccionats van assistir als congressos anuals de les tres principals associacions estatunidenques: American Alliance of Museums (AAM), American Library Association (ALA) i la Society of American Archivists (SAA). A més, van ser convocats a reunions virtuals i a una clausura presencial a Seattle.

Les biblioteques com a institucions que generen confiança: l’estat de les biblioteques als Estats Units el 2018

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Rosa, Kathy S. (ed.) (2018). «The State of America’s libraries 2018: a report from the American Library Association». American libraries, special report April. 25 p. Disponible a: <http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2018>. [Consulta: 05/05/2018].


El número d'abril de 2018 de la revista American libraries, la revista de l’ALA, l'American Library Association, és un número monogràfic dedicat exclusivament a l'estat de les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica el 2018, a fer-ne una fotografia de la situació en què es troben, i a detectar i posar sobre la taula els seus principals problemes i les tendències actuals i futures que s'han detectat. Aquest any, aquest estudi l'ha editat Kathy S. Rosa. El monogràfic es divideix en les següents seccions: en primer lloc, es fa una introducció per, a continuació, analitzar la situació de les biblioteques universitàries, escolars i públiques. Finalment, s'analitzen els problemes i les tendències, tant en l’àmbit professional com nacional dels Estats Units. Una situació social, cultural i econòmica que s'emmarca en un context en què, tal com es fa referència a la presentació de l’informe, segons el Pew Research Center, un percentatge cada cop més elevat de la població creu que els bibliotecaris i les bibliotecàries els poden ajudar a localitzar i gestionar informació de confiança i pertinent, al mateix temps que els proporciona un entorn segur de treball i lleure.

Ets natiu o immigrant digital?

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya


Connaway, Lynn Silipigni; [et al.] (2017). The many faces of digital visitors & residents: facets of online engagement. Dublin, OH: OCLC Research. Disponible a <doi.org/10.25333/C3V63F>. [Consulta: 07/05/2018].


Et consideres un natiu o bé un immigrant digital? Creus que la data de naixement et condiciona a l’hora de respondre la pregunta? Doncs l’informe coordinat per la Lynn Connaway et pot ajudar a sortir de dubtes i entendre, amb profunditat, com els individus fan ús de la tecnologia i del web. La llavor d’aquest projecte va sorgir a partir de l’afirmació de Mark Prensky (2001) que dividia la població en natius i immigrants digitals i la posterior crítica que David White va fer l’any 2008 on concebia el web com un lloc per viure o una col·lecció d’eines útils (de jardí, per exemple).

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques