biblioteques

Les biblioteques australianes com a element nuclear d’una economia digital integradora

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Australian libraries: the digital economy within everyone’s reach (2017). Canberra: Australian Library and Information Association. 28 p. Disponible a: <https://www.alia.org.au/sites/default/files/Australian%20Libraries%20-%2.... [Consulta: 29/09/18].


Les biblioteques (en totes les seves diferents tipologies) s’han convertit, en l’actualitat, en actors indispensables i crítics de la nova economia digital. I és que cada biblioteca, en el seu àmbit d’actuació i en la seva comunitat corresponent, és ja una avantguarda que integra i acull en igualtat de condicions tothom en aquesta economia que, lluny de ser una novetat, ja és una realitat plenament consolidada. I aquesta integració no es dona només en un àmbit estrictament social, sinó que, i aquesta sí que és la novetat, també hi ha una integració cada cop més evident i necessària en les dinàmiques econòmiques de país i, més concretament, en el sector de l’economia de la informació, tot fent que el pes econòmic de les biblioteques, i dels processos i accions que s’hi desenvolupen, sigui cada cop més important.

Així ho entén també l’ALIA, l’Australian Library and Information Association, en el seu informe Australian libraries: the digital economy within everyone’s reach en què destaca precisament això, que les biblioteques australianes permeten que aquesta economia digital estigui a l’abast de tothom, tot remarcant la necessitat que sigui una acció coordinada, integradora i transversal de tota mena de biblioteques. Així ho expressa ja a la introducció de l’informe: «Tot i que aquest informe és bàsicament sobre les biblioteques públiques i l'economia digital, també és important tenir en compte la part vital que tenen les biblioteques escolars conduint nens i joves en el seu viatge cap al descobriment digital. Les biblioteques estatals i territorials juguen un paper vital a l'hora de preservar i promoure la peculiar història d'Austràlia. A les universitats, les biblioteques han estat el banc de proves d’innovació digital en suport d’estudiants, acadèmics i investigadors, i a la indústria, el govern, la salut i el dret, les biblioteques especialitzades han agafat recursos digitals per oferir informació ràpida als taulells dels seus clients» (p. 5). En efecte: tot i que l’informe se centra en l’impacte econòmic i social de les biblioteques, s’ha de tenir sempre present que totes les biblioteques en tots els àmbits generen també impacte econòmic i social, i que per tant cal establir polítiques conjuntes i integradores per tal de maximitzar encara més aquest impacte.

En aquest sentit, les associacions professionals (a casa nostra el COBDC) juguen un paper destacat, han de ser líders i han de ser capaces d’implicar els governs en forma de lideratges i de polítiques actives en aquesta direcció. A l’informe, per exemple, es destaca l’impacte del sector de la informació a Austràlia: l’ALIA té uns 5.000 associats; hi ha 13.650 biblioteques a tot el país; hi treballen 27.500 persones; totes les biblioteques han registrat 12,9 milions d’usuaris. I la dada estrella: es calcula que les biblioteques i el mercat de la informació a Austràlia representa 2,8 bilions de dòlars australians, que al canvi són uns 1.743 milions d’euros. Desconec si hi ha dades semblants referides a Catalunya i Espanya; en tot cas, seria molt interessant saber-les i poder fer comparacions (que no sempre solen ser odioses...).

L’informe s’estructura al voltant de cinc grans àrees: la inclusió digital a través de l’accés igualitari i per a tothom que proporcionen les biblioteques; l’alfabetització digital i informacional; la neutralitat que representen les biblioteques; el suport a la innovació en la indústria i el govern; i la superació de barreres. En totes elles podem llegir exemples reals pràctics d’experiències desenvolupades arreu d’Austràlia. Veurem breument cada una d’aquestes grans àrees.

Quant a la inclusió digital, es destaquen tres importants fites: d’una banda, les biblioteques són de facto una infraestructura digital nacional, amb 1.630 biblioteques públiques, que reben cada any més de 114 milions de visites, que disposen de més de 13.000 ordinadors amb accés a Internet i en les quals un 70 % disposen d’accés Wi-Fi gratuït. D’una altra banda, i com a conseqüència de la primera fita, les biblioteques serveixen per reduir la divisòria digital. I, per acabar, serveixen de suport per a l’impuls i el suport a les polítiques digitals i d’e-govern. A més, en aquest procés d’inclusió digital les biblioteques potencien i ajuden les persones a explorar totes les oportunitats que l’economia digital proporciona, tot creant maker spaces, o impartint classes de programació o robòtica per a totes les edats.

La segona gran àrea analitza aspectes referents a l’alfabetització digital i informacional, i el paper clau que suposen les biblioteques. Ho fa posant èmfasi en les diferències regionals i geogràfiques a Austràlia, o si es tenen en compte els diferents nivells socioeconòmics; i com les biblioteques ajuden a impulsar l’alfabetització, tot reduint i minimitzant totes aquestes diferències. Entre d’altres accions que impulsen les biblioteques, a l’informe es parla del préstec de llibres digitals: en els últims cinc anys s’ha experimentat un gran augment de títols disponibles, fins arribar als més d’1,1 milions; no obstant, aquest augment no ha anat en paral·lel a un augment del préstec, ja que representen tan sols el 2 % dels préstecs totals anuals. També es destaquen les sessions de formació en tecnologia, aspecte que desenvolupen 2/3 de les biblioteques públiques australianes. Per acabar aquesta secció, es remarca la importància de les biblioteques escolars en la promoció i l’impuls de l’alfabetització digital, com a part integral dels currículums acadèmics.

La tercera àrea de què parla l’informe fa referència a la neutralitat, a la confiança i a l’espai segur que representen les biblioteques i els bibliotecaris i les bibliotecàries que les gestionen. No es tracta d’aplicar tot això tan sols a les destreses pràctiques relacionades amb Internet i l’alfabetització digital, sinó que tot plegat va més enllà: hi entren aspectes ètics, culturals i de bon ús de tot el món digital. I es percep molt clarament que els bibliotecaris hi podem jugar un molt bon paper. En aquest sentit, es parla de dos projectes desenvolupats a Austràlia: l’eSmart Libraries, amb una dotació de vuit milions de dòlars australians i que va implicar més de 1.000 biblioteques públiques d’arreu del país; i de l’eSafe Spaces, un projecte governamental desenvolupat entre 2016 i 2017 a Canberra i Tasmània.

Posteriorment, la quarta àrea parla del suport a la innovació en la indústria i el govern que representen les biblioteques, i ho fa amb uns exemples: el de l’Australian National University Library; l’State Library of Queensland; la LINC Tasmania, Australian Bureau of Statistics; i el Cove Civic Centre, Hallett Cove. Finalment, la informació esmenta com les biblioteques poden ajudar a superar les barreres, i ho exemplifica la reforma de les lleis australianes de copyright, i de com aquesta reforma servirà per impulsar i facilitar encara més la revolució i la transformació digital.

A les conclusions, es destaca la situació privilegiada de les biblioteques, que es troben entre les organitzacions més ben preparades, més equipades, amb més reconeixement social i comunitari i amb més experiències per afrontar amb les màximes garanties d’èxit els reptes d’innovació i adaptació que suposa la nova economia digital. Una situació privilegiada, a més, que es desenvolupa en un entorn que és molt ben valorat i necessari: el de la seguretat, la neutralitat i la confiança que proporcionen les biblioteques i els excel·lents professionals que hi treballen. Amb l’exemple australià, es demostra que les biblioteques poden i han de ser l’element nuclear, l’element crític, de la nova economia digital i de les polítiques per al seu desenvolupament i planificació; i ho han de ser amb una voluntat integradora, garantint que tothom tingui un accés igualitari al món digital, sense que es vegin limitades les seves oportunitats.

La col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua són claus per als experts del patrimoni cultural

Noelia Ramos
Bibliotecària de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
noelia.ramos@icgc.cat
@noraesss


Collective Wisdom: An Exploration of Library, Archives and Museum Cultures (2017). Dublin, Ohio: OCLC Research. [39] p. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/collective-wi.... [Consulta: 15/07/2018].


El 2016, l’Institute of Museum and Library Services i l’OCLC van seleccionar professionals de biblioteques, arxius i museus dels Estats Unit per formar un grup de treball del sector conegut com a LAM (libraries, archives and museums). L’objectiu era explorar pràctiques i interessos comuns i suggerir recomanacions per incrementar la col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua entre els experts del patrimoni cultural.

Al llarg de quatre mesos, els 18 professionals seleccionats van assistir als congressos anuals de les tres principals associacions estatunidenques: American Alliance of Museums (AAM), American Library Association (ALA) i la Society of American Archivists (SAA). A més, van ser convocats a reunions virtuals i a una clausura presencial a Seattle.

Les biblioteques com a institucions que generen confiança: l’estat de les biblioteques als Estats Units el 2018

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Rosa, Kathy S. (ed.) (2018). «The State of America’s libraries 2018: a report from the American Library Association». American libraries, special report April. 25 p. Disponible a: <http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2018>. [Consulta: 05/05/2018].


El número d'abril de 2018 de la revista American libraries, la revista de l’ALA, l'American Library Association, és un número monogràfic dedicat exclusivament a l'estat de les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica el 2018, a fer-ne una fotografia de la situació en què es troben, i a detectar i posar sobre la taula els seus principals problemes i les tendències actuals i futures que s'han detectat. Aquest any, aquest estudi l'ha editat Kathy S. Rosa. El monogràfic es divideix en les següents seccions: en primer lloc, es fa una introducció per, a continuació, analitzar la situació de les biblioteques universitàries, escolars i públiques. Finalment, s'analitzen els problemes i les tendències, tant en l’àmbit professional com nacional dels Estats Units. Una situació social, cultural i econòmica que s'emmarca en un context en què, tal com es fa referència a la presentació de l’informe, segons el Pew Research Center, un percentatge cada cop més elevat de la població creu que els bibliotecaris i les bibliotecàries els poden ajudar a localitzar i gestionar informació de confiança i pertinent, al mateix temps que els proporciona un entorn segur de treball i lleure.

Ets natiu o immigrant digital?

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya


Connaway, Lynn Silipigni; [et al.] (2017). The many faces of digital visitors & residents: facets of online engagement. Dublin, OH: OCLC Research. Disponible a <doi.org/10.25333/C3V63F>. [Consulta: 07/05/2018].


Et consideres un natiu o bé un immigrant digital? Creus que la data de naixement et condiciona a l’hora de respondre la pregunta? Doncs l’informe coordinat per la Lynn Connaway et pot ajudar a sortir de dubtes i entendre, amb profunditat, com els individus fan ús de la tecnologia i del web. La llavor d’aquest projecte va sorgir a partir de l’afirmació de Mark Prensky (2001) que dividia la població en natius i immigrants digitals i la posterior crítica que David White va fer l’any 2008 on concebia el web com un lloc per viure o una col·lecció d’eines útils (de jardí, per exemple).

Austràlia aposta per reforçar el món digital i l’advocacy en la pràctica de la BiD

Daniel Gil Solés
Helena Fàbregas Rebato
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona


ALIA futures: Future of the Library and Information Science profession (2017). [Canberra]: Australian Library and Information Association. Disponible a: <https://www.alia.org.au/futureoftheprofession>. [Consulta: 23/10/2017].


El 2013, l’ALIA, l’Australian Library and Information Association va elaborar per primer cop l’informe Future of the library and information science profession, del qual ja en vam fer una primera ressenya en aquest mateix espai. A partir d’aquest primer informe, l’ALIA va anar rebent opinions i respostes que han anat dibuixant tot un seguit de nous objectius i nous horitzons per a la professió. Així, aquest feedback rebut ha permès identificar nous temes, nous reptes i noves accions que la professió cal que afronti, i que tenen com a resultat una actualització de l’informe original, amb data de maig de 2017; aquest cop, però, en set informes sectorials, molt més concrets i centrats en un àmbit més precís: la professió en general; els professionals; les associacions i entitats del sector; biblioteques públiques; biblioteques especialitzades; biblioteques escolars; i finalment biblioteques universitàries. Tots aquests informes sectorials segueixen la mateixa estructura.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques