biblioteques

La col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua són claus per als experts del patrimoni cultural

Noelia Ramos
Bibliotecària de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
noelia.ramos@icgc.cat
@noraesss


Collective Wisdom: An Exploration of Library, Archives and Museum Cultures (2017). Dublin, Ohio: OCLC Research. [39] p. Disponible a: http://www.oclc.org/content/dam/research/publications/2017/collective-wi.... [Consulta: 15/07/2018].


El 2016, l’Institute of Museum and Library Services i l’OCLC van seleccionar professionals de biblioteques, arxius i museus dels Estats Unit per formar un grup de treball del sector conegut com a LAM (libraries, archives and museums). L’objectiu era explorar pràctiques i interessos comuns i suggerir recomanacions per incrementar la col·laboració multidisciplinària i l’educació contínua entre els experts del patrimoni cultural.

Al llarg de quatre mesos, els 18 professionals seleccionats van assistir als congressos anuals de les tres principals associacions estatunidenques: American Alliance of Museums (AAM), American Library Association (ALA) i la Society of American Archivists (SAA). A més, van ser convocats a reunions virtuals i a una clausura presencial a Seattle.

La participació en aquesta experiència va tenir un impacte important en la carrera de molts dels participants: alguns van ser promocionats o van trobar un treball superior; van realitzar presentacions en fòrums especialitzats sobre la iniciativa; o van implementar canvis fonamentals a les seves organitzacions a partir dels nous coneixements adquirits. En general, tots van trobar inspiració en les pràctiques dels altres i van crear xarxes informals de contactes per mantenir la col·laboració.

L’àrea d’interès inicial era com fomentar l’aprenentatge col·laboratiu i l’educació contínua entre els tres gremis dedicats al patrimoni, però van acabar descobrint d’altres múltiples qüestions convergents, especialment en el tema del desenvolupament professional i la formació.  

Alguns dels principals punts comuns trobats van ser:

  • Biblioteques, arxius i museus comparteixen molts assumptes fonamentals: la preservació,  l’ocupació, la integració social i la sostenibilitat tant ambiental com financera.
     
  • La importància de fer visible la professió i la posada en valor de cara a la societat.
     
  • La innovació i la digitalització han creat una necessitat comuna d’inversió en formació per maximitzar l’impacte de la tecnologia en les col·leccions patrimonials.
     
  • Els bibliotecaris, arxivers i museòlegs assistents als congressos anuals desitjarien formació que fos transversal per al sector LAM.

Per altra banda, també es van ressaltar algunes de les principals divergències entre col·lectius:

  • L’audiència a la qual es deu cada tipus d’organització i la relació que s’estableix entre les institucions i el seus usuaris: els arxius i biblioteques no imposen taxes d’accés als seus serveis mentre que és habitual que els museus cobrin entrada. D’altra banda, els museus solen estar oberts al públic general, mentre que les biblioteques especialitzades i universitàries només atenen investigadors i estudiants.
     
  • La titulació acadèmica dels professionals varia notablement: mentre que a les biblioteques prevalen els estudis en Informació i Documentació (Information Science), és habitual que els museòlegs i arxivers tinguin un primer títol superior en alguna carrera d’humanitats i després un màster en museologia (Museum Studies) o arxivística (Records Management).
     
  • L’argot i les barreres lingüístiques que ens separen: exemplars, ítems, expedients, peces, col·lecció, usuaris, audiència, ciutadans, comunitat, públic…
     
  • Les barreres creades al voltant de cadascun dels sectors i la creixent superespecialització.  

L’informe inclou dos apèndixs on s’especifiquen les recomanacions i accions suggerides per connectar el sector LAM. L’apèndix A mostra algunes idees per millorar, innovar i dirigir el futur de la formació contínua i la transversalitat entre sectors. Aquestes recomanacions es presenten organitzades segons els seus destinataris: individus, organitzacions patrimonials i associacions professionals.

L’apèndix B, per la seva part, és una guia per als assistents i organitzadors de congressos. Destaca la importància que tenen els espais informals de comunicació, com ara els passadissos o els coffee breaks dels congressos, on l’intercanvi d’informació és més fluid. A més, suggereixen als professionals que assisteixin als esdeveniments que no siguin específicament del seu sector per tal d’ampliar horitzons i als organitzadors que ofereixin descomptes específics per a tots els col·lectius.

Com a conclusió van voler ressaltar la importància dels equipaments LAM, com a espais segurs per a la custòdia i la defensa del patrimoni cultural. Al mateix temps, animen tant els tècnics com les empreses on treballen a crear aliances i equips multidisciplinaris, amb l’objectiu d’aprofitar la saviesa col·lectiva i crear sinergies entre unes professions tradicionalment distants.  

Aquest exercici va posar de manifest de quina manera els qui ens dediquem al patrimoni cultural ens enfrontem a desafiaments similars, però amb massa freqüència estem aïllats i molt concentrats en les pràctiques concretes del nostre col·lectiu. Al mateix temps, fa una crida a l’acció, tant individual com sobretot a la dels col·legis i associacions professionals, com a responsables últims de l’enteniment entre arxivers, bibliotecaris i museòlegs.

Les biblioteques com a institucions que generen confiança: l’estat de les biblioteques als Estats Units el 2018

Daniel Gil Solés
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari Conciliar de Barcelona


Rosa, Kathy S. (ed.) (2018). «The State of America’s libraries 2018: a report from the American Library Association». American libraries, special report April. 25 p. Disponible a: <http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2018>. [Consulta: 05/05/2018].


El número d'abril de 2018 de la revista American libraries, la revista de l’ALA, l'American Library Association, és un número monogràfic dedicat exclusivament a l'estat de les biblioteques dels Estats Units d’Amèrica el 2018, a fer-ne una fotografia de la situació en què es troben, i a detectar i posar sobre la taula els seus principals problemes i les tendències actuals i futures que s'han detectat. Aquest any, aquest estudi l'ha editat Kathy S. Rosa. El monogràfic es divideix en les següents seccions: en primer lloc, es fa una introducció per, a continuació, analitzar la situació de les biblioteques universitàries, escolars i públiques. Finalment, s'analitzen els problemes i les tendències, tant en l’àmbit professional com nacional dels Estats Units. Una situació social, cultural i econòmica que s'emmarca en un context en què, tal com es fa referència a la presentació de l’informe, segons el Pew Research Center, un percentatge cada cop més elevat de la població creu que els bibliotecaris i les bibliotecàries els poden ajudar a localitzar i gestionar informació de confiança i pertinent, al mateix temps que els proporciona un entorn segur de treball i lleure.

Ets natiu o immigrant digital?

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya


Connaway, Lynn Silipigni; [et al.] (2017). The many faces of digital visitors & residents: facets of online engagement. Dublin, OH: OCLC Research. Disponible a <doi.org/10.25333/C3V63F>. [Consulta: 07/05/2018].


Et consideres un natiu o bé un immigrant digital? Creus que la data de naixement et condiciona a l’hora de respondre la pregunta? Doncs l’informe coordinat per la Lynn Connaway et pot ajudar a sortir de dubtes i entendre, amb profunditat, com els individus fan ús de la tecnologia i del web. La llavor d’aquest projecte va sorgir a partir de l’afirmació de Mark Prensky (2001) que dividia la població en natius i immigrants digitals i la posterior crítica que David White va fer l’any 2008 on concebia el web com un lloc per viure o una col·lecció d’eines útils (de jardí, per exemple).

Austràlia aposta per reforçar el món digital i l’advocacy en la pràctica de la BiD

Daniel Gil Solés
Helena Fàbregas Rebato
Biblioteca Pública Episcopal del Seminari de Barcelona


ALIA futures: Future of the Library and Information Science profession (2017). [Canberra]: Australian Library and Information Association. Disponible a: <https://www.alia.org.au/futureoftheprofession>. [Consulta: 23/10/2017].


El 2013, l’ALIA, l’Australian Library and Information Association va elaborar per primer cop l’informe Future of the library and information science profession, del qual ja en vam fer una primera ressenya en aquest mateix espai. A partir d’aquest primer informe, l’ALIA va anar rebent opinions i respostes que han anat dibuixant tot un seguit de nous objectius i nous horitzons per a la professió. Així, aquest feedback rebut ha permès identificar nous temes, nous reptes i noves accions que la professió cal que afronti, i que tenen com a resultat una actualització de l’informe original, amb data de maig de 2017; aquest cop, però, en set informes sectorials, molt més concrets i centrats en un àmbit més precís: la professió en general; els professionals; les associacions i entitats del sector; biblioteques públiques; biblioteques especialitzades; biblioteques escolars; i finalment biblioteques universitàries. Tots aquests informes sectorials segueixen la mateixa estructura.

L’Anuari 2016 de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura: sortint de la crisi entre commemoracions

Neus Castellano Tudela
Directora de la Biblioteca Xavier Benguerel
Biblioteques de Barcelona


Agustí, Lluís; Comalat, Maite (eds.) (2016). Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. [Barcelona]: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura. IX, 240 p. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori. [Consulta: 28/04/2017].


L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura ha arribat a la seva quarta edició. Aquesta publicació s’ocupa de la compilació de tot el que s’ha esdevingut a Catalunya durant el bienni 2014-2015 en els àmbits d’interès d’aquest organisme, adscrit a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona: història, llibres i edició, biblioteques i lectura.

Aquests quatre eixos temàtics fonamenten l’estructura d’una publicació que s’ha plantejat com un número «en curs», publicat per parts al llarg de 2016, amb disset articles que han estat encarregats a diferents professionals i investigadors reconeguts en els diferents àmbits que abraça. Tot i tractar-se d’un anuari –una obra de consulta d’impossible lectura seqüencial i ben proveïda de dades i de reculls bibliogràfics a prova de memòries com la de Jakob Mendel, l’entranyable llibreter sense llibreria de Stefan Zweig–, la proximitat temàtica d’algun dels articles i el fet que facin referència a un mateix període de temps i a una àrea geogràfica concreta permeten esbossar un context comú. Vindria definit, a grans trets, pel caràcter marcadament commemoratiu que ha tingut el bienni 2014-2015: centenari de l’obertura al públic de la Biblioteca de Catalunya el 2014, Any de les Biblioteques el 2015 i proclamació de Barcelona com a Ciutat de la Literatura per la UNESCO el desembre del mateix any. Tot plegat ha situat les biblioteques i tot el món del llibre en una situació de major visibilitat social que en períodes anteriors; i en un ambient de celebració que no ha estat obstacle perquè es donin, d’altra banda, publicacions, espais de reflexió i propostes sobre el futur de les biblioteques, de la lectura i del món del llibre i l’edició.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques