biblioteques

Una professió global

Marga Losantos
Servei d’Accés i Obtenció de Documents. Biblioteca de Catalunya
Presidenta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya


Librarians around the world: articles of 34 librarians from 19 countries (2018). Project coordinated by the New Professionals Section of the Library Association of Latvia. Riga: Library Association of Latvia. 112 p. ISBN 978-9934-19-747-5. Disponible a: <http://dom.lndb.lv/data/obj/file/25057292.pdf>. [Consulta: 07/06/2019].


Què sabem dels professionals i de les biblioteques d’altres llocs del món? S’assemblen a nosaltres i a les nostres biblioteques? Quina formació tenen? Com s’organitzen? Per donar resposta a aquestes preguntes la Secció de Nous Professionals de la Library Association de Letònia va endegar, el 2017, el projecte «Librarians Around the World», demanant a bibliotecaris de tot el món que escrivissin sobre ells mateixos, sobre el sistema bibliotecari del seu país, la legislació, la formació i les associacions professionals. També podien parlar sobre la seva relació amb la professió i explicar algun projecte interessant que estiguessin desenvolupant.

Adaptació dels edificis bibliotecaris a funcions cada vegada més diverses: i ara, què passarà?

Santi Romero
Arquitecte 
Cap de la Unitat d’Arquitectura Bibliotecària
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona


Gil Solés, Daniel (2018). Del templo simbólico a la desmaterialización: un recorrido por la arquitectura bibliotecaria del siglo XX al XXI. [46] p. ISBN 9781718079113. Disponible a: <http://eprints.rclis.org/33979/>. [Consulta: 06/06/2019].


Encara ara, si algú ens demanés que definíssim la biblioteca amb dues paraules, molt probablement diríem que les biblioteques són edificis on hi ha llibres. Per bé que pot ser una descripció molt simple, no per això és inadequada. Una biblioteca està formada per un continent, o sigui, un espai físic, i un contingut, o sigui, informació. Aquests dos conceptes van de bracet i han hagut d’evolucionar en paral·lel, tot i que de vegades hagi estat a velocitats diferents. La biblioteca, en la seva concepció global, ha passat de ser un lloc on es custodiava el coneixement a un espai d’informació, de relació, de cultura i de formació. Així doncs, els edificis bibliotecaris s’han hagut d’adaptar a l’evolució tant del que s’entén per biblioteca com dels sistemes d’informació.

Ciència de dades i biblioteques: encara penses que no té res a veure amb tu?

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Burton, Matt; Lyon, Liz; Erdmann, Chris; Tijerina, Bonnie (2018). Shifting to data savvy: the future of data science in libraries. Pittsburgh, PA: University of Pittsburgh. 24 p. Disponible a: <http://d-scholarship.pitt.edu/33891/1/Shifting%20to%20Data%20Savvy.pdf>. [Consulta: 05/06/2019]. 


El treball que ressenyem és un informe que recull i fa síntesis d’un workshop que va tenir lloc a Pittsburgh el maig del 2017, on diversos membres de la comunitat van participar a través de conferències, grups de discussió i activitats diverses per reflexionar sobre els reptes de la implantació satisfactòria de la ciència de dades a les biblioteques. Els participants provenien d’entitats de finançament, biblioteques públiques i acadèmiques, entitats del tercer sector i empreses.

Anàlisi de tendències i planificació de biblioteques: IFLA trend report (update 2018) i Global Vision Initiative

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


IFLA trend report 2018 update: insights from the IFLA trend report (2018). The Hague: IFLA. 18 p. Disponible a: <https://trends.ifla.org/files/trends/assets/documents/ifla_trend_report_2018.pdf>. [Consulta: 08/04/2019]. 


L’IFLA trend report (update 2018) continua centrant la seva atenció al voltant de les cinc macrotendències (accés a la informació, educació, privacitat, compromís cívic i transformació tecnològica) identificades gràcies a l’exercici de reflexió sobre el futur de les biblioteques iniciat amb el llançament del primer informe de tendències el 2013. Informe continuat amb les subsegüents actualitzacions i desenvolupament d’eines pràctiques per a la gestió de tot tipus de biblioteques atenent les implicacions d’aquelles cinc macrotendències, i acompanyat tot plegat amb la iniciativa de l’IFLA sobre la Visió Global, una experiència innovadora d’implicació de la professió bibliotecària mundial en l’anàlisi sobre els reptes i perspectives en el moment present. A l’actualització de 2018 de l’informe sobre tendències s’inclouen quatre aportacions molt útils sobre la planificació estratègica mitjançant escenaris a biblioteques; sobre com poden contraatacar les biblioteques responent als reptes del digital; sobre les raons per les quals les biblioteques segueixen sent importants a l’era d’Internet; i sobre el paper de les biblioteques en la infraestructura i continguts de les xarxes comunitàries, especialment a les zones rurals.   

Citation Capture: models de citacions per a repositoris d’arxius, biblioteques i museus

Xavier Agenjo Bullón
Director de projectes
Fundación Ignacio Larramendi


Citation Capture: enhancing understanding of the use of unique and distinct collections within academic research and the research outputs produced as a result: final report.  delivered in partnership with Research Libraries UK, The National Archives and Jisc (2018). The Research Base. 54 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2018/11/Citation_Capture_Report_2018.pdf>. [Consulta: 08/04/2019].


A l’hora de redactar una ressenya sobre aquest projecte que porta a terme les RLUK (Research Libraries UK), els TNA (The National Archives) i el JISC (Joint Information Systems Committee) m’envaeix un cert neguit perquè després d’un estudi molt prolix, per bé que no molt extensiu com ja diu l’informe, al final s’advoca per un nou model de citació per a un tipus concret de repositoris,1 els que contenen col·leccions úniques i diferents (UDC). Un tem, per descomptat, que es tracti d’una nova proposta a afegir a la nombrosa llista de formes de citacions, però s’ha de reconèixer que l’Informe final (en endavant l’Informe) del projecte Citation Capture afronta dues qüestions: l’absència d’anàlisi de citacions sobre els materials conservats en arxius, biblioteques i museus i, afegim nosaltres, la baixa presència de citacions sobre els instruments de cerca i descripció de les institucions culturals en publicacions acadèmiques i científiques.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques