biblioteques

Investigadors en arxius i biblioteques patrimonials: què pensen dels centres i com treballen amb les fonts?

Pedro Rueda Ramírez
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Terra cognita: graduate students in the archives: a retrospective on the CLIR Mellon Fellowships for dissertation research in original sources (2016). Washington: Council on Library and Information Resources. VI, p. Disponible a: https://www.clir.org/pubs/reports/pub170/pub170. [Consulta: 27/11/2016]


Terra cognita és un informe valuós que analitza les opinions i les expectatives d’estudiants de doctorat i investigadors que utilitzen fonts primàries en centres patrimonials i biblioteques de tot el món. El programa del Council on Library and Information Resources ha ofert 210 beques de l’Andrew W. Mellon Foundation a investigacions doctorals. Els informes finals dels becaris entre 2003 i 2015 han estat el nucli de l’avaluació d’aquest informe. La lectura permet detectar alguns èxits del programa en la formació adquirida, la realització de treballs inèdits, el reforç de les comunitats acadèmiques implicades i les estratègies de debat al voltant de les metodologies en l’ús de fonts originals.

Una visió panoràmica de les biblioteques americanes

Margarita Taladriz-Mas

Rosa, Kathy (ed.) (2015). The state of America’s libraries 2015 : a report from the American Library Association. Chicago: American Library Association. 28 p. Disponible a:  http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2015 [Consulta: 21/11/2016]


Aquest informe de l’American Libray Association (ALA), publicat l’abril de 2015 i que recull dades i activitats de l’entorn bibliotecari nord-americà relatius a 2014, per bé que inclou referències prèvies relacionades, ha estat coordinat i editat per l’Office for Research and Statistics de l’ALA.

El seu objectiu és el de recopilar l’activitat de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques nord-americanes, de manera una mica informal i bastant didàctica, i posa l’accent en els nous serveis que aquestes biblioteques presten, atenent les noves necessitats que demanen els usuaris i també inclou les principals qüestions i tendències que els bibliotecaris creuen que afecten els seus usuaris, per acabar amb una panoràmica general de les polítiques en l’àmbit nacional, que incideixen en biblioteques i usuaris.

Crònica d’un canvi anunciat: el blog de Lorcan Dempsey com a relat del canvi continu a les biblioteques des de principi del segle XXI

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Dempsey, Lorcan (2014). The network reshapes the library : Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks. Chicago: ALA. 295 p. Disponible a: www.oclc.org/content/dam/research/publications/books/dempsey-network-res.... [Consulta: 07/11/16]


L’American Library Association va publicar l’any 2014 (disponible ara en obert) l’obra de Lorcan Dempsey The network reshapes the library: Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks editada per Kenneth J. Varnum. L’entrada sobre Lorcan Dempsey a la Viquipèdia ens informa que, després de treballar durant diversos anys en biblioteques públiques, entre 1994 i 2000 és director de la UKOLN (United Kingdom Office for Library and Information Networking), a la University of Bath, amb finançament del JISC (Joint Information Systems Committee) i de la Unió Europea. A partir de 2001 entra com a vicepresident d’Investigació a l’OCLC (Online Computer Library Center), essent, a més, des de 2004 el seu responsable principal d’estratègies. Un currículum, per tant, centrat en la investigació i desenvolupament de sistemes i serveis bibliotecaris basats en les tecnologies de la xarxa, entre les fites més destacades del qual s’inclouen els portals temàtics de la Resource Discovery Nertwork i la seva posterior unificació a Intute i els seus tutorials sota la marca Virtual Training Suite; o els productes i serveis d’OCLC, començant pel WorldCat i la seva contínua incorporació de solucions promogudes per al desenvolupament de les TIC i les noves dinàmiques socials propiciades per la xarxa. Currículum que cobreix pràcticament tots els aspectes de la realitat de les biblioteques, però a partir de les experiències amb els usuaris i de la necessitat de desenvolupar al màxim les possibilitats de descoberta de recursos, la formació dels usuaris per aconseguir-ho i l’adaptació de les col·leccions i dels catàlegs a les noves realitats de la lectura i de l’accés a la informació en els entorns digitals.

Lideratge a biblioteques: radiografia dels programes formatius

Clara Riera Quintero
Directora
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya


Skinner, Katherine; Krabbenhoeft, Nick (2014). Training the 21st Century Library Leader: A Review of Library Leadership Training, 1998-2013. Atlanta, GA: Educopia Institute. 36 p. Disponible a: https://educopia.org/sites/educopia.org/files/publications/Training_the_... [Consulta: 14/10/16]


Es tracta del primer informe del Projecte Nexus de l’Educopia Institute d’Atlanta, una organització educacional sense ànim de lucre que construeix aliances i comunitats col·laboratives per ajudar les institucions culturals, científiques i acadèmiques a aconseguir major impacte.
A l’informe s’analitza l’estat de la qüestió de les formacions en lideratge en el sector bibliotecari, amb l’objectiu d’identificar les competències que els líders necessiten desenvolupar per continuar transformant les biblioteques durant el s. XXI i més enllà. Aquesta anàlisi es va realitzar amb dades de programes formatius realitzats durant el període 1998-2013 als Estats Units. L’informe entén el lideratge no com un conjunt de capacitats innates, sinó com a conjunt de competències que poden ser apreses: com la motivació, la confiança o tenir perspectiva a llarg termini.

Desprogramar l’obsolescència imaginant la rellevància

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)


Bibliotecas 2029: documentos de las Jornadas Bibliotecas 2029 = conference “Libraries 2029”. Papers (2016). [Murcia]: ANABAD Murcia. 156 p. Disponible a: http://eprints.rclis.org/29123/1/Bibliotecas_2029_Documentos.pdf. [Consulta: 24/10/16].


Va succeir una vegada més, quan, entre canapè i canapè, vaig comentar que era bibliotecari: "I ara amb Internet, a què us dedicareu?" Constatar que en l’imaginari hem passat d’estar tranquil·lament llegint mentre passava la jornada al desnonament, d’avorrits a irrellevants, encén les nostres alarmes. Serà cert que el desenvolupament tecnològic convertirà les biblioteques en espais del passat mancants de futur? Ens agradaria creure  que només pensen així el qui no les freqüenten, aquells qui prèviament les consideraven un espai d’emmagatzematge i préstec de llibres, però entre nosaltres comença a sorgir cert neguit. D’acord, pot ser que la tecnologia se’ns resisteixi però, què hi ha de la nostra aposta social, dels nostres esforços per alfabetitzar, per reduir bretxes digitals, per què mai apareixen en escena? i, nosaltres, és que només érem (som) els qui érem al lloc on hi havia els llibres?

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques