biblioteques

Crònica d’un canvi anunciat: el blog de Lorcan Dempsey com a relat del canvi continu a les biblioteques des de principi del segle XXI

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Dempsey, Lorcan (2014). The network reshapes the library : Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks. Chicago: ALA. 295 p. Disponible a: www.oclc.org/content/dam/research/publications/books/dempsey-network-res.... [Consulta: 07/11/16]


L’American Library Association va publicar l’any 2014 (disponible ara en obert) l’obra de Lorcan Dempsey The network reshapes the library: Lorcan Dempsey on libraries, services, and networks editada per Kenneth J. Varnum. L’entrada sobre Lorcan Dempsey a la Viquipèdia ens informa que, després de treballar durant diversos anys en biblioteques públiques, entre 1994 i 2000 és director de la UKOLN (United Kingdom Office for Library and Information Networking), a la University of Bath, amb finançament del JISC (Joint Information Systems Committee) i de la Unió Europea. A partir de 2001 entra com a vicepresident d’Investigació a l’OCLC (Online Computer Library Center), essent, a més, des de 2004 el seu responsable principal d’estratègies. Un currículum, per tant, centrat en la investigació i desenvolupament de sistemes i serveis bibliotecaris basats en les tecnologies de la xarxa, entre les fites més destacades del qual s’inclouen els portals temàtics de la Resource Discovery Nertwork i la seva posterior unificació a Intute i els seus tutorials sota la marca Virtual Training Suite; o els productes i serveis d’OCLC, començant pel WorldCat i la seva contínua incorporació de solucions promogudes per al desenvolupament de les TIC i les noves dinàmiques socials propiciades per la xarxa. Currículum que cobreix pràcticament tots els aspectes de la realitat de les biblioteques, però a partir de les experiències amb els usuaris i de la necessitat de desenvolupar al màxim les possibilitats de descoberta de recursos, la formació dels usuaris per aconseguir-ho i l’adaptació de les col·leccions i dels catàlegs a les noves realitats de la lectura i de l’accés a la informació en els entorns digitals.

Lideratge a biblioteques: radiografia dels programes formatius

Clara Riera Quintero
Directora
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya


Skinner, Katherine; Krabbenhoeft, Nick (2014). Training the 21st Century Library Leader: A Review of Library Leadership Training, 1998-2013. Atlanta, GA: Educopia Institute. 36 p. Disponible a: https://educopia.org/sites/educopia.org/files/publications/Training_the_... [Consulta: 14/10/16]


Es tracta del primer informe del Projecte Nexus de l’Educopia Institute d’Atlanta, una organització educacional sense ànim de lucre que construeix aliances i comunitats col·laboratives per ajudar les institucions culturals, científiques i acadèmiques a aconseguir major impacte.
A l’informe s’analitza l’estat de la qüestió de les formacions en lideratge en el sector bibliotecari, amb l’objectiu d’identificar les competències que els líders necessiten desenvolupar per continuar transformant les biblioteques durant el s. XXI i més enllà. Aquesta anàlisi es va realitzar amb dades de programes formatius realitzats durant el període 1998-2013 als Estats Units. L’informe entén el lideratge no com un conjunt de capacitats innates, sinó com a conjunt de competències que poden ser apreses: com la motivació, la confiança o tenir perspectiva a llarg termini.

Desprogramar l’obsolescència imaginant la rellevància

Fernando Juárez
Responsable de la Biblioteca Municipal de Muskiz (Biscaia)


Bibliotecas 2029: documentos de las Jornadas Bibliotecas 2029 = conference “Libraries 2029”. Papers (2016). [Murcia]: ANABAD Murcia. 156 p. Disponible a: http://eprints.rclis.org/29123/1/Bibliotecas_2029_Documentos.pdf. [Consulta: 24/10/16].


Va succeir una vegada més, quan, entre canapè i canapè, vaig comentar que era bibliotecari: "I ara amb Internet, a què us dedicareu?" Constatar que en l’imaginari hem passat d’estar tranquil·lament llegint mentre passava la jornada al desnonament, d’avorrits a irrellevants, encén les nostres alarmes. Serà cert que el desenvolupament tecnològic convertirà les biblioteques en espais del passat mancants de futur? Ens agradaria creure  que només pensen així el qui no les freqüenten, aquells qui prèviament les consideraven un espai d’emmagatzematge i préstec de llibres, però entre nosaltres comença a sorgir cert neguit. D’acord, pot ser que la tecnologia se’ns resisteixi però, què hi ha de la nostra aposta social, dels nostres esforços per alfabetitzar, per reduir bretxes digitals, per què mai apareixen en escena? i, nosaltres, és que només érem (som) els qui érem al lloc on hi havia els llibres?

La formació continuada del personal: un procés que es consolida

Maite Comalat1
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Consejo de Cooperación Bibliotecaria. Grupo de Trabajo sobre Perfiles Profesionales. (2015). Formación continua en el Sistema Español de Bibliotecas: resultados de una encuesta. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Subdirección General de Documentación y Publicaciones. Disponible a: http://hdl.handle.net/10421/8990. [Consulta: 01/02/2016]


Seguint la línia de treball que inicià el 2013 amb la publicació de les fitxes de caracterització dels perfils professionals, aquest grup de treball acaba de publicar els resultats d’un estudi que han dut a terme per conèixer com s’està desenvolupant la formació contínua a les biblioteques de titularitat pública a l’Estat espanyol.

L’estudi es basa en una enquesta estructurada en cinc grans apartats orientats a aprofundir en els sistemes d’organització, les temàtiques tractades, la valoració, la identificació de bones pràctiques i les necessitats d’infraestructura i suport institucional de la formació del personal. En l’estudi van participar, en un primer grup, el 22,9 % de les 741 biblioteques o serveis del Sistema Español de Bibliotecas (SEB) als quals es va fer arribar l’enquesta entre els mesos de juny i juliol de 2014. En aquest grup s’inclouen les biblioteques regionals i nacionals de les comunitats autònomes, la Biblioteca Nacional, les 53 biblioteques públiques de l’Estat, les xarxes de biblioteques públiques municipals, les biblioteques d’ensenyament superior i les biblioteques especialitzades. En un segon grup s’agrupen les respostes de les biblioteques escolars, les característiques de les quals van fer recomanable una enquesta diferenciada que es va difondre entre setembre i octubre de 2014 i en la qual van participar 539 institucions educatives. En aquest cas, no és possible valorar el percentatge de participació ja que no és possible concretar la dimensió de l’univers. Les respostes rebudes per cadascun d’aquests dos grups són analitzades a l’informe de manera diferenciada i permeten veure algunes variacions significatives entre elles.

Edició acadèmica a les biblioteques, una pausa en el camí?

Jordi Prats
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Iniciativa Digital Politècnica


Okerson, Ann; Holzman, Alex (2015). The Once and Future Publishing Libraries. Washington, DC: Council on Library and Information Resources. http://www.clir.org/pubs/reports/pub166 [Consulta: 13/12/2015]


Els textos sobre el paper de les biblioteques en el futur de l’edició acadèmica són constants en la literatura professional. Com a agents fonamentals que han estat sempre en la cadena de valor de l’edició i la publicació, tradicionalment en l’àmbit de l’accés, la difusió i la conservació, nous escenaris plantegen la possibilitat d’estendre’n les competències i les funcions.

Aquest és el context que ocupa l’informe que tenim entre mans. Basat en un repàs de la literatura publicada, així com en una enquesta a 48 biblioteques d’institucions acadèmiques dels Estats Units d’Amèrica, fa un estat de la qüestió dels projectes d’edició i publicació liderats per les biblioteques i apunta línies de treball futures per al seu desenvolupament. Cal destacar que l’informe incorpora com a annexos tant l’extensa bibliografia consultada com el detall del resultat de l’enquesta.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques