biblioteques

Quin mitjà social és més adequat per la meva estratègia? "Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique"

Nieves González
Professora de Biblioteconomia i Documentació
Universidad Pablo de Olavide de Sevilla


Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique. Étude comparative (2014). Benchmark, Mairie de Paris. Disponible en: http://www.youscribe.com/catalogue/tous/ressources-professionnelles/informatique/de-l-usage-des-reseaux-sociaux-dans-les-bibliotheques-2472732 [Consulta: 18/10/2014]

No és difícil trobar documents publicats per institucions vinculades a les biblioteques en els quals es descriguin els mitjans socials que les biblioteques fan servir amb més freqüència, o els que a priori semblen més recomanables per a les finalitats bibliotecàries. No obstant això sí que és difícil trobar-ne un que analitzi en funció de criteris establerts, tot un conjunt de mitjans socials d'utilitat per a les biblioteques, després d'haver testat cadascun d'ells i que a més se'ls hi assignin puntuacions en funció d'aquests criteris.

"Les réseaux sociaux en bibliothèque de lecture publique" és un treball realitzat per l'Ajuntament de París i publicat al juny de 2014, en el qual es realitza un estudi comparatiu d'avaluació de 50 mitjans socials que poden ser d'utilitat per a les biblioteques.

Es tracta d'una obra que podríem considerar "clàssica" de referència, d'aquelles que als bibliotecaris ens agradava (antany) tenir a les prestatgeries pròximes a les nostres taules de treball i que a més es realitza per a ús dels bibliotecaris.

Informe sobre el seminari "Libraries and Museums in an Era of Participatory Culture"

Pilar Blesa
Departament de Gestió Documental i Arxiu
Museu Nacional d'Art de Catalunya


The Institute of Museum and Library Services. (2012). Libraries and Museums in an Era of Participatory Culture. Washington, US. Del 19 al 23 d'octubre de 2011. Salzburg. Austria. <http://www.salzburgglobal.org/mediafiles/MEDIA65142.pdf> [Consulta: 13 febrer 2013].

Biblioteca

"The Institute of The Salzburg Global Seminar"1 és l'única institució internacional que centra la seva activitat en el canvi global. Fundat el 1947, ha treballat amb institucions líders de tot el món i de manera transversal amb diferents sectors de la societat. L'objectiu principal de la institució és ajudar els líders a resoldre, de manera creativa, problemes relacionats amb la globalització. "The Institute of Museum and Library Services"2 és una institució federal dels EUA que actua a 122.000 biblioteques i 17.500 museus. L'objectiu principal de l'Institut és la creació de biblioteques, museus i arxius potents que connectin les persones amb la informació i les idees.

L'informe sobre el seminari "Libraries and Museums in an era of Participatory Culture", aparegut el mes de maig de 2012, detalla les sessions de treball en les que 58 responsables de biblioteques, museus i gestors de patrimoni cultural de 31 països procedents dels cinc continents es van reunir amb l'objectiu de desenvolupar una sèrie de recomanacions per ajudar a biblioteques i museus a assumir els nous reptes que comporten les polítiques de compromís públic i facilitar així els canvis socials i tecnològics, imprescindibles, que les acompanyen.

Els professionals de la informació al 2050

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Radiografia de les TIC a les biblioteques

Georgina Orselli
Biblioteca Marta Mata de Cornellà de Llobregat

Ester Omella
Gerència de Serveis de Biblioteques. Diputació de Barcelona

Es tracta de l'informe d'un estudi realitzat durant el període 2009-2010 sobre el Servei d'accés a Internet i a les Tecnologies (nota: és traducció del nom original "Public access technologies and Internet services").

L'estudi ha estat realitzat per l'Oficina de Recerca i d'Estadístiques de l'ALA  (American Library Association http://www.ala.org/), conjuntament amb la Fundació de Bill i Melinda Gates (http://www.gatesfoundation.org), que van  aportar tot el finançament per la realització d'aquesta anàlisi. Es va dur a terme entre setembre i novembre de 2009 a partir dels resultats de les dades estadístiques de les biblioteques públiques.

Els resultats s'analitzen per 3 tipologies de Biblioteques, en funció de la població, i dels seus habitants:
1.    Les biblioteques urbanes o centrals en les grans ciutats (les més grans, pel que fa a la població).
2.    Les biblioteques suburbanes (les dels diferents barris, o petites ciutats, de menys habitants).
3.    Les biblioteques rurals (biblioteques de ciutats i pobles més petits i allunyats).

En tots els resultats de dades estadístiques s'observa que la majoria de biblioteques van evolucionar respecte el període anterior 2008-2009, pel que fa a l'accés a connexions d'estacions de treball públic o a ordinadors per accedir a Internet, ja que en els darrers anys, molt poques biblioteques tenien accés a Internet.

Què és això de l'e-ciència? Què podem [o hem] d'aportar els professionals de la informació i les biblioteques?

Jordi Serrano
Universitat Politècnica de Catalunya
Servei de Biblioteques i Documentació
 
L'e [nhanced]-Ciència, segons el "Llibre blanc e-CIÈNCIA a Espanya 2004" [1], s'entén com el conjunt d'activitats científiques desenvolupades mitjançant l'ús de recursos distribuïts accessibles a través d'Internet, com càlcul, emmagatzematge i informació entre d'altres, i en paral·lel a l'evolució de les xarxes de comunicacions dedicades a la investigació, així com d'aplicacions de treball col·laboratiu.

L'associació que agrupa les biblioteques de recerca d'EUA i Canadà (ARL: Association of Research Libraries) va publicar el passat mes d'agost, els resultats d'una enquesta i un estudi [2] entre els seus membres on recullen de quina manera les biblioteques contribueixen (o van contribuir) en els processos de l'e-ciència.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques