biblioteques

Anàlisi de tendències i planificació de biblioteques: IFLA trend report (update 2018) i Global Vision Initiative

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


IFLA trend report 2018 update: insights from the IFLA trend report (2018). The Hague: IFLA. 18 p. Disponible a: <https://trends.ifla.org/files/trends/assets/documents/ifla_trend_report_2018.pdf>. [Consulta: 08/04/2019]. 


L’IFLA trend report (update 2018) continua centrant la seva atenció al voltant de les cinc macrotendències (accés a la informació, educació, privacitat, compromís cívic i transformació tecnològica) identificades gràcies a l’exercici de reflexió sobre el futur de les biblioteques iniciat amb el llançament del primer informe de tendències el 2013. Informe continuat amb les subsegüents actualitzacions i desenvolupament d’eines pràctiques per a la gestió de tot tipus de biblioteques atenent les implicacions d’aquelles cinc macrotendències, i acompanyat tot plegat amb la iniciativa de l’IFLA sobre la Visió Global, una experiència innovadora d’implicació de la professió bibliotecària mundial en l’anàlisi sobre els reptes i perspectives en el moment present. A l’actualització de 2018 de l’informe sobre tendències s’inclouen quatre aportacions molt útils sobre la planificació estratègica mitjançant escenaris a biblioteques; sobre com poden contraatacar les biblioteques responent als reptes del digital; sobre les raons per les quals les biblioteques segueixen sent importants a l’era d’Internet; i sobre el paper de les biblioteques en la infraestructura i continguts de les xarxes comunitàries, especialment a les zones rurals.   

Citation Capture: models de citacions per a repositoris d’arxius, biblioteques i museus

Xavier Agenjo Bullón
Director de projectes
Fundación Ignacio Larramendi


Citation Capture: enhancing understanding of the use of unique and distinct collections within academic research and the research outputs produced as a result: final report.  delivered in partnership with Research Libraries UK, The National Archives and Jisc (2018). The Research Base. 54 p. Disponible a: <https://www.rluk.ac.uk/wp-content/uploads/2018/11/Citation_Capture_Report_2018.pdf>. [Consulta: 08/04/2019].


A l’hora de redactar una ressenya sobre aquest projecte que porta a terme les RLUK (Research Libraries UK), els TNA (The National Archives) i el JISC (Joint Information Systems Committee) m’envaeix un cert neguit perquè després d’un estudi molt prolix, per bé que no molt extensiu com ja diu l’informe, al final s’advoca per un nou model de citació per a un tipus concret de repositoris,1 els que contenen col·leccions úniques i diferents (UDC). Un tem, per descomptat, que es tracti d’una nova proposta a afegir a la nombrosa llista de formes de citacions, però s’ha de reconèixer que l’Informe final (en endavant l’Informe) del projecte Citation Capture afronta dues qüestions: l’absència d’anàlisi de citacions sobre els materials conservats en arxius, biblioteques i museus i, afegim nosaltres, la baixa presència de citacions sobre els instruments de cerca i descripció de les institucions culturals en publicacions acadèmiques i científiques.

Biblioteques i llibreries: els espais de la paraula viscuda

Carme Galve Montore
Directora de la Biblioteca Jaume Fuster
Biblioteques de Barcelona


Chartier, Roger (2018). Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc). 48 p. (Breves). ISBN 978-958-671-217-0. Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/bibliotecas-y-librerias-entre-herencias-y-futuro/>. [Consulta: 09/02/2019]. 


Bibliotecas y librerías: entre herencias y futuro és un breu assaig sobre els desafiaments que els llibreters i els bibliotecaris afronten en la transformació digital de la societat. Tot i el profund canvi, aquests professionals han estat agents clau en la construcció del mercat i el consum editorial i, per tant, les conseqüències de la irrupció dels suports digitals no suposen la primera gran mutació que experimenten. 

Per donar suport a aquesta afirmació, l’autor comença el discurs referint-se a l’etimologia moderna dels termes «llibreter» i «bibliotecari» i relata com han anat variant els seus perfils i les seves funcions professionals des de l’Època Moderna (segle XVI) fins a l’actualitat. En definitiva, una diacronia marcada per dues paradoxes: mentre que els llibreters han de superar el binomi capitalisme-proteccionisme, els bibliotecaris aborden l’equilibri entre la preservació, la selecció i la difusió. 

BOBCATSSS 2019. Librarians also transform lives

Laura Avià
Estudiant de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


27th BOBCATSSS 2019: Osijek, 22-24 January. Disponible a: <http://bobcatsss2019.ffos.hr/>. [Consulta: 22 feb. 2019].


Del 22 al 24 de gener es va celebrar la 27a edició del congrés internacional BOBCATSSS, a Osijek, la quarta ciutat més gran de Croàcia. L’organització ha anat a càrrec dels estudiants de la University of Osijek, la Haia (Països Baixos) i Uppsala (Suècia). La seu del congrés va ser el nou edifici de la Facultat d’Enginyeria Civil (Građevinski fakultet) de la University of Osijek.

El lema d’aquesta 27a edició ha estat «Information and technology transforming lives: connection, interaction, innovation». Es dividia en tres àmbits: «Social roles of information institutions», «Information profession(als) and discipline» i «Innovative technologies». 

Creació sense límits en la ment d’un infant

Candela Ollé
Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Marsh, Jackie; Kumpulainen, Kristiina; Nisha, Bobby; [et al.] (2017) Makerspaces in the early years: a literature review. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 139 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2017/02/Makey_Literature_Revie... >. [Consulta: 11.12.2018].

Lahmar, Jamal; Taylor, Mark; Marsh, Jackie (2017). Makerspaces in the early years: current perceptions and practices of early years practitioners, library and museum educators and makerspace staff. [Sheffield ]: University of Sheffield: MakEY Project. 55 p. Disponible a: <http://makeyproject.eu/wp-content/uploads/2018/01/MakEY_Survey.pdf>. [Consulta: 11.12.2018].


Què són els makerspaces? Una definició planera podria ser: un espai col·laboratiu, un entorn d’aprenentatge i d'experimentació que combina elements de taller, laboratori i estudi d'art per desenvolupar i crear (projectes innovadors, per exemple). A la ciutat de Barcelona trobem dos espais makers de referència, com el Made o el FabLab Barcelona que compta amb Fab Kids i, recentment, s’ha creat a la Universitat de Barcelona (UB), en concret al CRAI Biblioteca del Campus Clínic un nou espai anomenat EspaiCREA. Per a més context, a Madrid, al MediaLab-Prado es va organitzar l’any passat la jornada: Makerspaces en bibliotecas públicas: sesión de trabajo abierta ja que la cultura maker cal que s’incorpori a les biblioteques (ja siguin escolars, públiques o acadèmiques), als museus o qualsevol institució que tingui com a servei la formació i l’aprenentatge.

Pàgines

Subscriure a RSS - biblioteques