ciència oberta

Pinzellades de l’Open Science Fair

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Open Science FAIR. «Charting the course: reimagining open science for next generations». (Madrid, 25-27 september 2023). Disponible a: <https://www.opensciencefair.eu/2023/programme>. [Consulta: 02/10/2023].


Amb l’objectiu de «reimaginar la ciència oberta per a les properes generacions, avançar i reformar l’avaluació de la recerca i la ciència oberta; connexions, barreres i camins per avançar» es va celebrar a Madrid, del 25 al 27 de setembre, la 4a edició de l'Open Science Fair, al Museo Reina Sofía i a l’Ateneo de Madrid. Les sessions es van desenvolupar durant tres jornades, en gran part, amb intervencions simultànies en els diferents auditoris, cosa que complicava escollir què seguir i què perdre’s. Tot i això, el web de l’esdeveniment contenia informació dels plantejaments i resums enviats prèviament pels ponents, per tal d’ajudar a fer la tria.

Organitzat per OpenAire, amb la coorganització de la FECYT, el Ministerio de Ciencia e Innovación i sota la presidència espanyola de la Unió Europea, la fira va reunir més de 400 persones que, al llarg de les tres jornades, van trobar-se per compartir projectes, resultats, experiències i per reflexionar sobre el futur a curt i mitjà termini del moviment de ciència oberta i els reptes pendents.

Accés obert: aprendre de casos d’èxit en universitats

Francisco Martínez-Galindo
RiuNet. Repositori institucional
Biblioteca i Documentació Científica
Universitat Politècnica de València (UPV)
ORCID: 0000-0001-6737-4320
@pacobib


De Castro, Pablo; Rovira, Anna; Rousi, Antti (2022) Successful implementation of open access strategies at universities of science & technology. Leuven: CESAER. 41 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.6410867>. [Consulta: 08/06/2023].


Actualment, l’accés obert és un objectiu indiscutible a assolir per les institucions de recerca. Al promoure l’accés lliure i gratuït a la recerca es facilita l’intercanvi global sense restriccions i es potencia l’acceleració del progrés científic. L’accés obert va néixer dels investigadors mateixos, però ha estat a la darrera dècada quan s’han aconseguit majors avenços gràcies als mandats de les agències finançadores. 

Els rànquings universitaris, no obstant, no han reflectit aquesta evolució de l’accés obert de manera que permeti identificar casos d’èxit a imitar. Aquesta absència, en part, s’entén per la dificultat de mesurar aquest indicador fins a l’aparició d’eines com ara Unpaywall. Des de l’edició de 2019, el rànquing CWTS de Leiden disposa d’una classificació per percentatge de publicacions en accés obert. 

Estratègia Espanyola de Ciència Oberta: menys és més

Ciro Llueca1
Vicegerent de Recerca i Transferència
Director Editorial UOC
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Espanya. Ministeri de Ciència i Innovació (2023). Estrategia Nacional de Ciencia Abierta (ENCA) 2023-2027. Madrid: Ministerio de Ciencia e Innovación. Secretaría General Técnica. 29 p. Disponible a: <https://www.ciencia.gob.es/InfoGeneralPortal/documento/c30b29d7-abac-4b31-9156-809927b5ee49>. [Consulta: 05/05/2023].


Cal reconèixer que Espanya està fent els deures en matèria de ciència oberta. En coherència amb el tsunami internacional i, més concretament, europeu, en els darrers mesos hem assistit a una activitat frenètica en el camp legislatiu i polític. Per no recular excessivament en el temps: hem de recordar que, coincidint amb el vintè aniversari de la Budapest Open Access Initiative, la UNESCO va aprovar a la sessió anual de 2021 la seva Recomanació sobre Ciència Oberta, elevant a rang de dret humà universal el que venia essent un sòlid moviment a favor del bé comú a la ciència i la investigació. A la Unió Europea, els avenços en aquest camí han estat incessables i incansables, i l'element més palpable és la ja habitual condició sine qua non de l'obertura de publicacions i dades en els projectes de recerca finançats amb diners públics. Per part seva, Espanya ha fet el pas de l'accés obert a la ciència oberta mitjançant dos coneguts textos legals: la Llei de la Ciència del 2011, actualitzada el 2022; i el Reial Decret d'Ensenyaments de Doctorat de 2011, encara vigent, juntament amb la recent Llei Orgànica del Sistema Universitari de 2023. En totes aquestes disposicions, així com en altres manifestacions2, s'hi inclou el mantra de l'accés obert a les publicacions científiques de projectes finançats amb diners públics.

La biblioteca acadèmica: un pont per a una ciència ciutadana efectiva

Beatriz Tejada Carrasco
Subdirectora de la Biblioteca de la UNED
Universidad Nacional de Educación a Distancia


Ruttenberg, Judy; Taylor, Shawna; Vandegrift, Micah; Hudson Vitale, Cynthia (2022). Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship. Washington, DC: Association of Research Libraries. 21 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.asirjune2022>. [Consulta: 27/02/2023].


En aquest article es ressenya l’informe Accelerating social impact research: libraries at the intersection of openness and community-engaged scholarship, el primer realitzat dins del programa pilot denominat Accelerating the Social Impact of Research (ASIR). En aquest programa, la durada del qual es va establir en sis mesos, van participar vuit biblioteques membres1 de l’Association of Research Libraries (ARL) interessades a compartir estratègies útils per accelerar l’adopció i implementació de bones pràctiques que promoguin la ciència oberta i la recerca amb impacte social.

La cocreació, pilar de la recerca i la innovació

Bego Aguilera
Directora de Ciència Oberta
Universitat Oberta de Catalunya


De Silva, Muthu; Lavelle, Orlagh; Schmidt, Nikolas; Paunov, Caroline (2022). Co-creation during COVID-19: 30 comparative international case studies. Paris: OECD Publishing. (OECD science, technology and industry policy papers, no. 135). 116 p. Disponible a: <https://doi.org/10.1787/08f79edd-en>. [Consulta: 28/11/2022].


Encara que a vegades ho oblidem, els éssers humans ens caracteritzem, com la resta dels primats, en el fet que som una espècie que col·labora. Ho tenim als gens. El que se’ns dona millor és col·laborar amb els altres. Alfons Cornella, innovador de capçalera, explica en els seus llibres i conferències que la millor manera d’innovar és mitjançant la col·laboració, resoldre la complexitat a través del treball conjunt amb els altres, amb activitats que comparteixen el prefix «co»: col·laborar, cooperar, coordinar, també cocrear.  

Pàgines

Subscriure a RSS - ciència oberta