comunicació científica

Els investigadors francesos i la comunicació científica actual: una enquesta amb resultats esperats?

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Rousseau-Hans, Françoise; Ollendorff, Christine; Harnais, Vincent (2020). Les pratiques de publications et d’accès ouvert des chercheurs français en 2019: analyse de l'enquête Couperin 2019. [Paris]: Consortium Couperin. 92 p. (Les rapports Couperin; 1). Disponible a: <https://hal-cea.archives-ouvertes.fr/cea-02450324>. [Consulta: 01.06.2020].


En un moment en què els investigadors coneixen a bastament el moviment de l’accés obert a la comunicació científica i que la transició del «pagar per accedir al pagar per publicar» és ja una realitat en diversos països, el consorci francès Couperin ha volgut conèixer de primera mà la relació dels investigadors amb les editorials científiques i la seva experiència en la publicació en obert en revistes i altres plataformes.

Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta realitzada el 2019 en el marc del Plan National pour la Science Ouverte. Recull les pràctiques i l’opinió d’un nombre substancial d’investigadors de totes les disciplines, –més d’11.000–, d’universitats, escoles superiors, centres de recerca i hospitals. Amb 36 preguntes tancades i 8 zones per poder fer aportacions, els informants han aprofitat de forma considerable els espais oberts de l’enquesta: s’han recollit 11.500 comentaris, alguns reproduïts a l’informe. 

La monografia ha mort, llarga vida a la monografia!

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu


Researchers’ perspectives on the purpose and value of the monograph: survey results 2019 (2019). [Cambridge]: Cambridge University Press; [Oxford]: Oxford University Press. 40 p. Disponible a: <https://global.oup.com/academic/pdf/perspectives-on-the-value-and-purpose-of-the-monograph>. [Consulta: 21/05/2020].

Adema, Janneke (2019). Towards a roadmap for open access monographs: a Knowledge Exchange report. Bristol: Knowledge Exchange Office. 38 p. Disponible a: <https://doi.org/10.5281/zenodo.3238545>. [Consulta: 21/05/2020].


Molts són els canvis i debats que s’estan produint a l’entorn de la publicació científica: costos i sostenibilitat, qualitat i processos de revisió, disponibilitat en accés obert i un llarg etcètera. No obstant, no sempre es qüestiona la seva forma o validesa com a mitjà de comunicació acadèmica. Per posar un exemple, els articles publicats en revistes científiques, malgrat trobar-se en el centre de molts d’aquests debats, no han modificat substancialment la seva forma, que és acceptada per la comunitat acadèmica.

Sembla, però, que no passa el mateix quan parlem d’altres formats de transmissió de resultats de recerca. En el cas de les monografies científiques, utilitzades per a la comunicació de resultats de recerca per disciplines afins a les ciències socials i les humanitats, apart dels aspectes comuns que es poden trobar en altres formes de publicació, s’hi afegeix el qüestionament sobre la seva validesa quant a mitjà eficaç de comunicació científica.

Per una comunicació científica oberta i equitativa per a un futur més inclusiu

Cristóbal Pasadas Ureña
Biblioteca de la Facultad de Psicología
Universidad de Granada


Maron, Nancy; Kennison, Rebecca; et al. (2019). Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Chicago, Ill.: Association of College and Research Libraries. viii, 139 p. Disponible a: <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/booksanddigitalresources/digital/resec.pdf>. [Consulta: 26/01/2020]. 


1. A mitjan 2019, l’Association of College and Research Libraries (ACRL-ALA) va anunciar la publicació de l’informe Open and equitable scholarly communications: creating a more inclusive future. Es tracta d’una agenda per a la recerca-acció que ajudi les institucions implicades en tasques de comunicació científica, però sobretot el personal de les biblioteques universitàries i de recerca que s’hi dediqui, en part o totalment, en la identificació dels problemes actuals del sector que s’ha de tractar de resoldre i les possibles vies de solució mitjançant una política d’anàlisi i indagació sostinguda.

El paper transformador de les preprints en l’acceleració de la comunicació acadèmica

Remedios Melero
Grup Accés Obert a la Ciència
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Chiarelli, Andrea; Johnson, Rob; Richens, Emma; Pinfield, Stephen (2019). Accelerating scholarly communication: the transformative role of preprints. Bristol: Knowledge Exchange Office. 58 p. Disponible a: <https://repository.jisc.ac.uk/7525/1/Knowledge_Exchange_Accelerating_Scholarly_Communications_Sept_2019.pdf >. DOI: 10.5281/zenodo.3357727. [Consulta: 19/12/2019]. 


Aquest informe forma part de l’activitat duta a terme pel consorci internacional Knowledge Exchange (KE), en relació a l’evolució i el paper que juguen les preprints en el paisatge de la comunicació científica i l’accés obert a la ciència. L’estudi es basa en la informació obtinguda d’una revisió bibliogràfica sobre el tema i de l’anàlisi de les entrevistes fetes a 38 persones, entre les quals, investigadors, representants de centres de recerca i d’entitats finançadores. Els objectius que es plantegen en aquest treball, i és així com s’estructura el text, són els d’analitzar els beneficis i ús de les preprints per part dels investigadors, quines són les polítiques o criteris de les institucions dedicades a la recerca i de les agències investigadores, i quines són les estratègies i valors que proporcionen els servidors de preprints. A l’informe també es fa una anàlisi del creixement dels servidors de preprints des de la dècada de 1990, quan es crea ArXiv i Repec, fins avui dia. En total, comptabilitzen al voltant de 60 servidors/repositoris de preprints temàtics.

Més enllà de l’impacte científic

Llorenç Arguimbau
Consultor en informació i comunicació científica


Besselaar, Peter van den; Flecha, Ramon; Radauer, Alfred (2018). Monitoring the impact of EU framework programmes: expert report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/518781>. [Consulta: 23/05/2019].


Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

Pàgines

Subscriure a RSS - comunicació científica