comunicació científica

Més enllà de l’impacte científic

Llorenç Arguimbau
Consultor en informació i comunicació científica


Besselaar, Peter van den; Flecha, Ramon; Radauer, Alfred (2018). Monitoring the impact of EU framework programmes: expert report. Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: <https://doi.org/10.2777/518781>. [Consulta: 23/05/2019].


Una nova realitat comporta noves mesures per tractar de comprendre-la. En els darrers anys, les transformacions profundes en el cicle de la comunicació científica han propiciat la necessitat d’anar més enllà de l’impacte científic mesurat a partir d’indicadors bibliomètrics de producció i repercussió. Així, elements disruptius com les noves tecnologies de la informació, la ciència oberta, o la recerca i innovació responsable (Responsible Research and Innovation, RRI) han de rebre una resposta adequada. Els investigadors, els gestors i els responsables polítics necessiten una perspectiva més àmplia per prendre decisions en l’execució, avaluació, gestió i disseny estratègic de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I).

El client sempre té la raó?: les biblioteques universitàries estatunidenques vistes pel seu professorat

Ciro Llueca
Director de Biblioteca i Recursos d’Aprenentatge
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Blankstein, Melissa; Wolff-Eisenberg, Christine (2019). Ithaka S+R US Faculty survey 2018. New York: Ithaka S+R. Disponible a: <https://doi.org/10.18665/sr.311199>. [Consulta: 23/04/2019].


Un dels moments estel·lars del recent congrés de l’Association of College and Research Libraries (ACRL 2019 Recasting the narrative) celebrat a Cleveland (3.000 assistents) fou la presentació del nou informe triennal d’Ithaka, una organització sense ànim de lucre amb quatre serveis ben coneguts per les biblioteques universitàries: ArtStor, JStor, Portico i Ithaka S+R, centrat aquest darrer a donar suport estratègic i de recerca a la comunitat acadèmica. 

Per entendre l’abast de l’informe s’ha de partir de les dades: 10.919 respostes a un qüestionari enviat la tardor de 2018 a 150.941 persones de la comunitat universitària estatunidenca, membres del professorat en un sentit ampli, classificats segons la seva pertinença a Humanitats, Ciències Socials, Ciències o bé Ciències de la Salut. La mida importa, si tenim en compte que estudis similars parteixen d’una mostra menor, per molt que la taxa de resposta pugui superar aquest 7,2 %. Un altre factor contundent és la traçabilitat de les tendències, atès que l’informe es publica periòdicament des de l’any 2000, i l’Ángel Borrego ha ressenyat puntualment els informes precedents1 per al Blok de BiD. És, doncs, un informe que complementa els que habitualment es publiquen basats en l’opinió de grups d’experts mitjançant Delphy.2 

Si el sistema de la comunicació científica no funciona, per què no canviem el sistema?

Lluís Anglada 
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Future of scholarly publishing and scholarly communication: report of the Expert Group to the European Commission (2019). Luxembourg: Publications Office of the European Union. 57 p. ISBN 978-92-79-97238-6. Disponible a: <https://publications.europa.eu/en/publication-detail/-/publication/464477b3-2559-11e9-8d04-01aa75ed71a1>. [Consulta: 03/03/2019].


La saviesa popular és bastant universal a l’afirmar que quan les coses van (o més o menys van), millor no tocar-les o no tocar-les gaire. Si la saviesa popular és tant unànime en aquest precepte, per què el món de la recerca s’entesta a canviar de dalt a baix el sistema de la comunicació científica? Doncs la resposta és simple: perquè les coses no van bé.

I què és el que va malament o el que va pitjor en la comunicació científica? De la lectura de l’informe, jo arribo a la conclusió que bàsicament són dues coses: 

  • el sistema de comunicació científica que no és un bé públic, és a dir, el seu accés (l’accés a «llegir» els seus resultats) està restringit als pocs que han pogut pagar el cost a les revistes
     
  • el sistema de comunicació científica no evoluciona perquè està sustentant una funció que apareix a la segona meitat del segle XX i que és l’avaluació

L'ecosistema de la publicació acadèmica, tot allò que voldries saber i no goses preguntar

Alexandre López-Borrull
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació
Director del Grau d'Informació i Documentació. Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Johnson, Rob; Watkinson, Anthony; Mabe, Michael (2018). The STM report: an overview of scientific and scholarly publishing. 5th ed. The Hague: International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers. 212 p. Disponible a: <https://www.stm-assoc.org/2018_10_04_STM_Report_2018.pdf>. [Consulta: 07/02/2019].


El treball que ressenyem és una revisió molt exhaustiva de tot allò que està esdevenint en la publicació acadèmica. Per fer-ho, dibuixen un estat de la qüestió, així com les principals tendències. Donem-hi un parell de voltes. El primer que hom ha de tenir present és qui ha encarregat i publicat l’estudi. Com a context, STM tal com es defineixen, The International Association of Scientific, Technical and Medical Publishers és «la principal associació comercial global per a editors acadèmics i professionals. Té més de 150 membres de 21 països, que cada any col·lectivament publiquen més del 66 % de tots els articles en revistes i desenes de milers de monografies i obres de referència. Els membres de STM inclouen societats científiques, editorials universitàries, empreses privades, nous actors i actors plenament consolidats». Tot i que correm el risc de considerar l’informe com la visió d’una part, cal ressaltar que des del nostre punt de vista esdevé un document neutre, que s’allunya de certes visions més activistes i que planteja uns fets. A partir d’ells, el lector pot seguir posicionant-se cap a una determinada visió de la comunicació científica. Aquest fet no desmereix per a res la qualitat del treball que s’ha dut a terme, i és per això que en recomanem una lectura o consulta puntual, atesa l’extensió de l’informe.

Joves investigadors: precursors del canvi?

Marina Losada
Biblioteca
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Early career researchers: the harbingers of change : final report from CIBER : year one (2016). Publishing Research Consortium. 70 p. Disponible a: http://ciber-research.eu/download/20161120-ECR_Year_1_final_report_07111.... [Consulta: 14/02/2018].


Aquest és un informe elaborat pel CIBER (grup de cerca interdisciplinari i independent, amb base al Regne Unit) i finançat pel Publishing Research Consortium. Comentarem aquí l’informe corresponent al primer dels tres anys de l’estudi, publicat el 2016. També es troben disponibles els resultats preliminars del segon any (2017).

A diferència d’altres estudis, aquest se centra, únicament, en els investigadors joves, definits com aquells menors de 35 anys sense posició fixa en els seus centres, i vol conèixer les seves actituds envers la publicació científica, i fins a quin punt els seus comportaments són nous.

Pàgines

Subscriure a RSS - comunicació científica