consorcis bibliotecaris

Plans de futur a les biblioteques públiques d’Holanda

Carme Fenoll
Cap del Servei de Biblioteques
Generalitat de Catalunya
 

Frank Huysmans; Carlien Hillebrink. The future of the Dutch public library: ten years on. The Hague: Netherlands Institute for Social Research, SCP, 2008 www.scp.nl/english/dsresource?objectid=21996&type=org [consulta 28/05/2012]


El passat mes de maig es va celebrar a Barcelona la Conferència de la secció Metropolitan Libraries 2012 de la IFLA. Entre les participacions destacades, hi havia les pràctiques de les biblioteques de Rotterdam i Amsterdam. No ens és estrany que els Països Baixos siguin un referent en el món bibliotecari. Estudis com el que ens ocupen així ho constaten. Aquest document, disponible també en format llibre, és un extens diagnosi i full de ruta per a les 1100 biblioteques públiques holandeses. La seva lectura resulta de gran utilitat per contextualitzar i observar quines línies de treball s'han desenvolupat a Holanda des de l'inici de l'actual segle XXI.

L'objectiu de l'estudi és preveure com seran les Biblioteques públiques holandeses del període 2015-2020, tenint en compte tots els agents: les biblioteques públiques, el sector bibliotecari, l'Associació professional (VOB, Netherlands Public Library Association) i les administracions implicades.

Europeana en fase Danubi

Xavier Agenjo Bullón
Cos Facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs
Director de Projectes de la Fundació Ignacio Larramendi
 

Ruth Bloomberg, Makx Dekkers, Stefan Gradmann, Mats Lindquist, Carlo Meghini, Julie Verleyen (2010). Functional specification for the Europeana Danube release. Europeana Think Culture. <http://version1.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=42fdf604-8bd7-4fe4-8d3e-36cce6fcad65&groupId=10602> [Consulta: 25/01/2012]

No cal insistir que Europeana és ara un projecte perfectament integrat a l'Agenda Digital Europea (Diario Oficial de la Unión Europea del 26 d'agost de 2010). Aquesta Agenda Digital Europea ja va ser objecte d'una encertada ressenya en aquest mateix "Blok de BiD" a càrrec d'Ernest Abadal. Encara que es va concretar en el segon semestre de 2010, l'Agenda Digital havia estat elaborada durant la presidència espanyola en el primer semestre d'aquest mateix any. Una de les característiques fonamentals del projecte Europeana és que disposa d'un model de dades específic, Europeana Data Model (EDM). Gràcies a aquest model i les especificacions funcionals (30 d'agost de 2010) es va iniciar l'1 de maig de 2011 l'anomenada Fase Danubi en la qual actualment ens trobem.

Contractació cooperativa i consorcis: les diferents maneres de fer-ho

Lluís Anglada

Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya


Carbone, Pierre (2010) Coûts, bénéfices et contraintes de la mutualisation des ressources électroniques: éléments de comparaison internationale et propositions: Rapport à madame la ministre de l'Enseignement supérieur et de la Recherche ([Paris]: Inspection générale des bibliothèques, Octobre 2010). Rapport - n° 2010-012.  http://media.enseignementsup-recherche.gouv.fr/file/2009/69/8/rapport_MRE_diffusion_159698.pdf
 

Propuesta para la creación de la BECYT (Biblioteca Electrónica de Ciencia y Tecnología): desarrollo de un marco de contratación consorciada de recursos de información científica electrónica en España (Madrid: FECYT, 2006) http://www.cbuc.cat/cbuc/content/download/5671/35210/version/3/file/BECyT060703.pdf

Alguns dels resultats més espectaculars de la digitalització de la informació han vingut per una banda inesperada, la dels mecanismes que han trobat editors i biblioteques de fer uns acords comercials totalment nous respecte els que han configurat la realitat bibliotecària de la darrera meitat del Segle XX. Aquesta nova realitat ha rebut diferents noms (‘Big deals', acords consorcials, compres conjuntes, etc.) però han consistit bàsicament en el mateix: en el fet que diferents biblioteques actuïn unitàriament en el procés d'adquisició de determinats materials bibliogràfics.

Aquesta actuació conjunta s'ha fet sota una figura organitzativa que ha rebut el nom de consorci (malgrat molts consorcis no siguin, jurídicament parlant, consorcis) i que ha estimulat la cooperació fins superar els alts nivells que aquesta va tenir en els anys 70. Com ha estat això? Què fan els consorcis? Com s'organitzen? Com contracten la informació? Aquestes i altres preguntes són les que es planteja (i a les que parcialment respon) l'informe francès que citem.

Subscriure a RSS - consorcis bibliotecaris