dades d'investigació

Reflexions i recomanacions per a una ciència oberta

Remedios Melero
Instituto de Agroquímica y Tecnología de Alimentos (IATA)
Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)


Open Science Policy Platform Recommendations (2018). [Brussels]: European Commision. Disponible a: <https://ec.europa.eu/research/openscience/pdf/integrated_advice_opspp_recommendations.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].

Recomendación (UE) 2018/790 de la Comisión de 25 de abril de 2018 relativa al acceso a la información científica y a su preservación (2018). [Brussels]: Comisión Europea. Disponible a: <https://eur-lex.europa.eu/legal-content/EN/TXT/?uri=CELEX:32018H0790>. [Consulta: 10/09/2018].

Ayris, Paul; San Román, Alea López de; Maes, Katrien; Labastida, Ignasi
(2018). Open science and its role in universities: a roadmap for cultural change.  Leuven: LERU. Diponible a: <https://www.leru.org/files/LERU-AP24-Open-Science-full-paper.pdf>. [Consulta: 10/09/2018].


Aquests tres documents es van publicar entre abril i maig de 2018 i tenen en comú l’enunciat de recomanacions i reflexions pensades per assolir una ciència oberta, transparent, col·laborativa i responsable.

El primer és el publicat per la Comissió Europea (CE) i elaborat per l’Open Science Policy Platform (OSPP). Les recomanacions estan fetes d’acord als vuit punts prioritaris identificats de l’Agenda europea per a l’open science: reconeixement i incentius; nous indicadors de mètriques per a l’avaluació de la investigació, la comunicació científica del futur, l’European Open Science Cloud (EOSC), dades FAIR (findable, accesible, interoperable and reusable), integritat, capacitació i formació, i ciència ciutadana. Seguint aquest ordre les recomanacions han tingut en compte les parts a les quals van adreçades d’acord a la següent classificació: investigació i infraestructures, gestors de la investigació, investigadors, biblioteques universitàries, organitzacions que financen la investigació, societats científiques, universitats i centres d’investigació, editorials i organitzacions de ciutadans implicats amb la ciència.

Ciència oberta: polítiques científiques de pals i pastanagues

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


OECD (2015), “Making Open Science a Reality”, OECD Science, Technology and Industry Policy Papers, No. 25, OECD Publishing, Paris. Disponible a: http://dx.doi.org/10.1787/5jrs2f963zs1-en [Consulta: 15/11/2015].


El terme “ciència oberta” fou encunyat el 2003 per l’economista Paul David per descriure les propietats dels béns científics generats pel sector públic, en oposició a l’extensió de la percepció dels drets de propietat en l’àrea dels béns d’informació. Els economistes consideren el coneixement científic generat per la investigació finançada amb fons públics com un bé públic, la qual cosa significa que qualsevol hauria de poder fer ús d’aquest coneixement sense costos addicionals un cop s’han fet públics, generant així un major benefici social.

Subscriure a RSS - dades d'investigació