digitalització

One Library Brand: contra la fragmentació, altre cop l’usuari al centre

Lluís Vicente
Cap d’Innovació i iX Team
Quantion


Connolly, Edmund; Fredrickson, Jacob; Millar, Jake; White, Liz (comp.) (2019). Digital transformation for UK public libraries: five approaches to a «single digital presence». [S.l.]: [British Library: Arts Council England: Carnegie UK Trust]. 38 p. Disponible a: <https://www.bl.uk/press-releases/2019/june/britishlibrary/~/media/6f0874bfdfd04e74abd9e113dd74d015.ashx>. [Consulta: 20/12/2019].


La transformació digital és el concepte estrella a qualsevol sector quan es parla d’innovació més enllà de novetats tecnològiques o startups amb propostes de valor que volen trencar el mercat. Més enllà del hype i dels grans gurus que ens parlen de com la transformació digital millorarà les nostres vides (o és un cavall de Troia que substituirà diversos perfils de treball), transformar l’activitat d’una organització amb la digitalització implica aspectes de gran envergadura. Per exemple, l’eficiència dels processos. Tot allò que no aporti valor o sigui repetitiu ha de ser digitalitzat. També trobem maximitzar l’experiència dels usuaris (o clients). Tots aquells punts de contacte o comunicació amb ells cal que es regeixin per una omnicanalitat com més automatitzada millor. Què dir de l’explotació de dades en grans quantitats per prendre decisions i de la reducció de costos a partir de l’optimització d’infraestructures o aplicacions. Vaja… No ens sona a biblioteques o centres de documentació? Certament, no hi ha dubte que el nostre sector sempre ha avançat amb pas ferm en aquest procés de transformació digital. Més enllà de l’aplicació de les .tech, el full de ruta que han seguit les biblioteques globalment ha suposat una millora en molts aspectes. En aquest sentit, ens queda res per fer? Sí, força, el procés de transformació encara parteix d’un model que comença a perdre alè. Hi ha tecnologia disruptiva que encara cal que canviï molt més i molt més ràpid en el nostre sector. 

La preservació del patrimoni cultural digital europeu: estat de la qüestió

Laura Moré
Biblioteca de la Universitat de Girona


European Commission. Directorate-General for Communications Networks, Content and Technology (2019). Implementation of Commission Recommendation on the digitisation and online accessibility of cultural material and digital preservation: consolidated progress report 2015-2017. Luxembourg: European Commission. 69 p. Disponible a: <https://ec.europa.eu/digital-single-market/en/news/european-commission-report-cultural-heritage-digitisation-online-accessibility-and-digital>. [Consulta: 29/09/2019].


La Recomanació de la Comissió Europea sobre digitalització i accessibilitat en línia i preservació digital de material cultural (2011/711/EU) és l’únic instrument europeu que aborda tot el cicle de vida digital del patrimoni cultural des de la planificació, monitoratge i finançament de la digitalització fins a l’accés en línia i la reutilització i la preservació digital. Aquesta recomanació és una invitació als estats membres perquè incrementin els seus esforços, busquin recursos i impliquin el sector privat en la digitalització del patrimoni amb l’objectiu d’augmentar l’accessibilitat en línia del patrimoni cultural europeu, aconseguir la implicació dels ciutadans i el creixement de les indústries creatives. A més, els materials digitalitzats haurien de ser accessibles a través d’Europeana, la plataforma cultural europea que dona accés a continguts digitals provinents de biblioteques, arxius i museus.

Agenda digital i desenvolupament sostenible a Àfrica: un mirall per a la resta del món

Cristóbal Urbano
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Gregson, Jon; Brownlee, John M.; Playforth, Rachel; Bimbe, Nason (2015). The future of knowledge sharing in a digital age: exploring impacts and policy implications for development. Brighton: Institute of Development Studies. 75 p. Disponible a: https://opendocs.ids.ac.uk/opendocs/handle/123456789/5946. [Consulta: 28/03/2016].


En els darrers anys i en tot tipus de fòrums sobre desenvolupament sostenible i cooperació internacional, s’observa amb esperança l’important creixement econòmic del continent africà que entre d’altres resultats es manifesta en una destacable penetració de la telefonia mòbil, com també en el potencial que ofereix l’extensió de la digitalització per afrontar els reptes de futur d’una societat jove demogràficament. Una perspectiva optimista amb llums però amb moltes ombres: segueixen essent nombrosos els països sumits en crisis i conflictes permanents, en d’altres segueixen essent dèbils les estructures culturals i educatives de l’estat o de la societat civil, mentre que en el cas dels països més estables existeixen desequilibris i escenaris de desigualtat importants, contradictoris amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible establerts en l’horitzó de 2030 per les Nacions Unides (http://www.un.org/sustainabledevelopment/es/objetivos-de-desarrollo-sost...) i subjacents com a marc cronològic de referència en el present informe.

Els usos, les necessitats i les eines dels historiadors del segle XXI (documents primaris vs. documents digitals)

Josep M. Turiel
CRAI Biblioteca de Lletres
Universitat de Barcelona


National Endowment for the Humanities; Ithaka S+R (2012). Supporting the Changing Research Practices oh Historians. Roger C. Schonfeld; Jennifer Rutner. Washington DC; Nova York: National Endowment for the Humanities Ithaka S+R: desembre2012. 52 p. [Consulta el 15/10/2013]. <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/supporting-changing-research-practices-historians>.

An Old Book

Escriu Nancy R. John a La ètica del clic: los usuarios y la información digital en la era de Internet que cal no perdre de vista l'objectiu, encara avui, de la nostra feina, la qualitat objectiva de les fonts d'informació i el reconeixement de les necessitats dels investigadors, els usos de la informació en qualsevol suport o les seves mancances. John aclareix: […] Si és així, la propera vegada que utilitzem internet ens demanarem si ho fem perquè és allà o si hi ha una font millor per a aconseguir la informació. Potser no ens ho qüestionem però si ho fem, encara que només sigui per un segon, la revolució contra l'ús d'internet d'una manera mecànica i la creació d'una comunitat d'usuaris formats haurà començat […].

En el petit paràgraf anterior rau l'eix i l'ànima del treball que us parlaré: Supporting the Changing Research Practices of Historians, obra de dos autors de prestigi (Roger C. Schonfeld i Jennifer Rutner ) i, es clar, de les organitzacions que li han donat suport: National Endowment for the Humanities i Ithaka S+R. L'informe presenta, qüestiona , aborda i analitza el resultats d'un treball de camp dut a terme entre els anys 2011-2012 , oferint –molt important- conclusions, bones pràctiques i arguments per a la reflexió en un àmbit sempre dificultós, les humanitats i concretament, la història i la seva relació amb les fonts històriques (arxius). Com a molts estudis d'aquesta mena es basa en un nombre important d'enquestes realitzades a especialment a professionals de la informació i a investigadors de l'entorn acadèmic, tot i que finalment també es van incloure editors i/o proveïdors de serveis.

Col·leccions especials a les biblioteques: Són un actiu?

Lluís Vicente
Director de la Biblioteca i Arxiu històric
Ateneu Barcelonès


Association of Researh Libraries; Ithaka S+R (2013). Appraising our digital investment: sustainability of digitized special collections. Maron, Nancy L.; Pickle, Sarah. Nova York; Washington DC: Association of Research Libraries (ARL); Ithaka S+R: febrer 2013. 49 p. [Consulta el 29/09/2013]. <http://sr.ithaka.org/research-publications/appraising-our-digital-investment>.

Biblioteca

Moltes biblioteques conserven col·leccions especials que tant si s'han format per atzar, com si s'han creat de manera intencionada, tenen un valor que les fa úniques i són un destacable actiu per qualsevol institució. Com bé és sabut, les biblioteques, amb l'objectiu de millorar l'accés i garantir la conservació, han digitalitzat i penjat a la xarxa les seves col·leccions més singulars, generant noves oportunitats, però també problemàtiques sense resoldre. Com s'han de gestionar les col·leccions especials digitalitzades, com s'han de mantenir a la xarxa o com facilitar l'accés i fomentar-ne el consum són algunes preguntes que no tenen una resposta directa, clara i única. En aquest sentit, una lectura altament recomanable, sense cap mena de dubte, és l'estudi Appraising our digital investment: sustainability of digitized special collections.

L'estudi, realizat a partir de l'experiència de les biblioteques de l'Association of Research Libraries (Washington, DC) –en col·laboració amb la Ithaka S+R (New York, NY)– es va fer l'any 2012 a partir de les respostes a tres tipus d'enquestes dirigides a perfils amb tasques i responsabilitats diferents en relació a les col·leccions especials:

Pàgines

Subscriure a RSS - digitalització