editorials acadèmiques

Com conduir la transformació digital en les editorials acadèmiques iberoamericanes: una guia de recomanacions

Lluís Agustí
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Giménez Toledo, Elea; Arco Blanco, Ana del (2022). Digitalización de editoriales académicas: políticas científicas e investigación. Granada: Comares. 91 p. Disponible a: <https://www.comares.com/libro/digitalizacion-de-editoriales-academicas_141611/>. [Consulta 30/06/2023].  


El panorama de l’edició acadèmica iberoamericana està format per un conjunt de petites i mitjanes editorials universitàries, d’institucions públiques i privades, que solen publicar llibres impresos en tirades curtes, especialitzats sobretot en ciències socials i humanitats. Aquestes obres acostumen a ser concebudes i produïdes per investigadors de la regió i han estat escrites en castellà o portuguès, llengües considerades secundàries en el món de la comunicació científica. 

Tota aquesta producció serveix, evidentment, per a la transferència de resultats a la regió d’origen, però no tant per al descobriment ni la internacionalització de la ciència que s’hi produeix, ni tampoc per a la validació de la seva qualitat.

Aquest estat de coses no és d’ara i ve de lluny. L’edició acadèmica iberoamericana s’ha trobat confrontada tradicionalment a una sèrie de debilitats i problemes estructurals, com ara el de comptar amb una cadena de valor del llibre en la qual fallen dues de les baules fonamentals: una distribució eficaç i eficient, i una xarxa de punts de venda final suficientment abundant i especialitzada. Tampoc no ha ajudat el fet d’articular-se tot plegat en quasi una vintena de mercats nacionals, en ocasions poc permeables, que determinen espais de distribució insuficientment interconnectats, tal com passa també amb el mercat de les editorials comercials.

Seminari sobre publicació en accés obert

Berta Ollé
Alumna del Grau d'Informació i Documentació
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


Suthersanen, Uma; Esteve Pardo, Asunción; Day, Matthew (2022). QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing. [London]: Queen Mary University of London. Vídeo d’1 h 03 min 14 s . Disponible a: <QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing (26/01/22) - YouTube>. [Consulta: 07/03/2022].


El passat 26 de gener, es va dur a terme el webinar QMIPRI Open Seminar on Open Access to Scientific Publishing, moderat per la professora Uma Suthersanen, directora del Queen Mary Intellectual Property Research Institute, University of London (QMIPRI) amb la participació de Matthew Day (Cambridge University Publishing) i de la professora Asunción Esteve Pardo (UB), que ha finalitzat una estada de recerca al QMIPRI. 

L’accés obert i el moviment en favor de la ciència oberta que l’acompanya donen suport a la necessitat que la producció científica sigui de lliure accés i lliure de drets de copyright. Davant d’aquesta situació, es planteja la qüestió sobre si la protecció de copyright és necessària a les publicacions científiques. 

Mesurar el grau d’accés obert de les editorials acadèmiques

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Björk, Anna; Paavola, Juho-Matti; Ropponen, Teemu; Laakso, Mikael; Lahti, Leo (2018). Opening academic publishing: development and application of systematic evaluation criteria. [S.l.]: Open Science and Research Initiative. 41 p. Disponible a: <https://openscience.fi/opening-academic-publishing>. [Consulta: 02/09/2018].


Fa uns anys Finlàndia es va proposar ser un dels països líders en ciència oberta i accés obert i és per això que el seu Ministeri d'Educació i Cultura va promoure l'Open Science and Research Initiative, un programa d’acció per al període 2014-2017 que incloïa un full de ruta, diverses activitats i també l’elaboració de diversos estudis sobre ciència oberta, com ara el grau d'apertura de les universitats i centres de recerca (2015), els costos globals de l'accés obert a Finlàndia (2016) i també l’informe sobre l’apertura de les editorials (2018) que ara ressenyem.

L’estudi ha estat dut a terme per la consultora finesa Oxford Research Oy, per Open Knowledge Finland (organització sense ànim de lucre que promou la difusió lliure del coneixement) i també ha comptat amb la col·laboració de Mikael Laakso, un prestigiós investigador sobre accés obert a la ciència.

Nous models d’edició i publicació acadèmica. Definint camins de llarg recorregut

Jordi Prats Prat
Universitat Politècnica de Catalunya
Iniciativa Digital Politècnica – Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
jordi.prats@upc.edu
@JordiPrats


Adema, Janneke; Stone, Graham (2018). Changing publishing ecologies: a landscape study of new university presses and academic-led publishing. JISC. 102 p. Disponible a: <http://repository.jisc.ac.uk/6666/1/Changing-publishing-ecologies-report.pdf>. [Consulta: 29/06/2018].


Els darrers anys han aparegut en el context de la publicació científica nous models d’editorials acadèmiques. Es tracta majoritàriament de projectes joves, que sorgeixen impulsats pels canvis que s’estan produint en l’ecosistema de la comunicació acadèmica, com a contrapartida dels grans grups editorials, que actuen sovint amb models monopolístics.

Les editorials acadèmiques i la producció de monografies científiques

Llorenç Arguimbau
Observatori de la Recerca
Institut d’Estudis Catalans


Giménez Toledo, Elea (2017). La edición académica española: indicadores y características. [Madrid]: Federación de Gremios de Editores de España. 190 p. Disponible a: http://ilia.cchs.csic.es/SPI/spi-fgee/docs/EAEV1.pdf. [Consulta: 10/11/2017].


Quin és el panorama de les editorials acadèmiques espanyoles? Quin és el reconeixement dels llibres científics en el sistema d’avaluació? Des de l’any 2008, el Grupo de Investigación sobre el Libro Académico (ILIA) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ha impulsat una línia de recerca per respondre aquestes qüestions. A més de nombroses publicacions científiques i diversos projectes competitius, la investigació del grup ha permès la creació del sistema d’informació Scholarly Publishers Indicators (SPI).

Els objectius del sistema SPI són, en primer lloc, millorar el coneixement del sector editorial de llibres en ciències socials i humanitats i, en segon lloc, obtenir informació objectiva mitjançant metodologies científiques. D’aquesta manera, també s’afavoreix el reconeixement científic dels llibres publicats a l’Estat espanyol. De fet, l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) ja utilitza el sistema SPI com a font d’informació de suport en els processos d’avaluació científica.

Pàgines

Subscriure a RSS - editorials acadèmiques