editorials

Explorant horitzons: l’impacte de la intel·ligència artificial en la indústria editorial

Carlos Lopezosa
Investigador postdoctoral
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


People plus machines: the role of artificial intelligence in publishing (2020). [By] Frontier Economics. [London]: Publishers Association. 65 p. Disponible a: <https://www.publishers.org.uk/wp-content/uploads/2020/10/People-plus-machines-The-role-of-Artificial-Intelligence-in-Publishing_FINAL.pdf>. [Consulta: 02/01/2024].


Després de l’auge que ha tingut la intel·ligència artificial (IA) durant el 2023, creiem essencial parlar sobre People plus machines: the role of artificial intelligence in publishing, un informe publicat el 2020 sobre l’impacte de la IA en la indústria editorial, encarregat per l’Associació d’Editors del Regne Unit a Frontier Economics.

Es tracta d’una contribució molt significativa sobre la intel·ligència artificial, que adquireix, avui, més sentit que mai, principalment perquè representa una de les primeres anàlisis sistemàtiques sobre el seu efecte en el sector editorial.

Existeix un paisatge comú del llibre llatinoamericà?

Paula Vázquez
Cofundadora de la llibreria Lata Peinada


Rivera Mir, Sebastián (2021). Edición latinoamericana. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: CLACSO; México DF: Casa Abierta al Tiempo. 99 p. (Palabras clave: lecturas para este siglo). Disponible a: <https://www.clacso.org.ar/libreria-latinoamericana/libro_detalle.php?orden=&id_libro=2332>. [Consulta: 11/06/2021]. ISBN 978-987-722-830-4. 


El camp editorial llatinoamericà té una història rica i diversa que Edición latinoamericana, de Sebastián Rivera Mir, pren com a punt de partida per, des d’allà, traçar una imatge d’amplitud panoràmica. El text obre la col·lecció «Palabras clave: lecturas para este siglo», un treball conjunt de CLACSO i la Universidad Autónoma Metropolitana (UAM) - Unidad de Cuajimalpa, a l’Argentina, nascut per abordar temes clau de les ciències socials des de Llatinoamèrica d’una manera accessible al públic no especialitzat.

L’autor és investigador adscrit al seminari acadèmic d’Història Contemporània. La seva línia de recerca prioritària està centrada en la història de l’educació i la cultura. Aquest treball està estructurat en deu capítols temàtics, en els quals les línies d’estudi es continuen i se superposen, conformant un material més proper a un collage que a un conjunt de peces individuals.

La intel·ligència artificial i el món editorial

Andreu Sulé
Coordinador del màster de Gestió de Continguts Digitals
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial. Por Michael Bhaskar et al. Coord., Fredy Adolfo Forero Villa. Bogotá: Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe (Cerlalc), 2020. 92 p. (Dosier Cerlalc. Derecho de autor). Disponible a: <https://cerlalc.org/publicaciones/dosier-inteligencia-artificial-transformaciones-y-retos-en-el-sector-editorial/>. [Consulta: 14/04/2021].


El Centro Regional para el Fomento del Libro en América Latina y el Caribe, Cerlalc-Unesco ha publicat un informe sobre l’impacte que té i que pot tenir la intel·ligència artificial (IA) en la cadena de producció i difusió del llibre. El treball, titulat Inteligencia artificial: transformaciones y retos en el sector editorial, s’adreça al context llatinoamericà, tot i que bona part de les anàlisis i reflexions que conté són aplicables a d’altres àmbits.

Si bé és cert que el concepte d’IA no és nou, no ho és menys que no ha estat fins a les dues darreres dècades que les seves possibilitats d’aplicació al món comercial s’han fet realitat. L'augment exponencial de la capacitat dels ordinadors d'acumulació de dades (big data) ha fet possible el processament d'informació a través de xarxes neuronals artificials a una escala mai vista. Darrere queden les aplicacions –més mediàtiques que pràctiques– com la de Deep Blue, la computadora d’IBM que el 1996 va guanyar per primer cop un campió del món d’escacs, Garri Kaspàrov. Avui dia ja parlem d’IA aplicada a les empreses en l’automatització de processos, la presa de decisions basada en l’anàlisi de dades, l’atenció al client, etc. 

Monografies digitals en fase embrionària

Candela Ollé
Professora dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Estudio de la especialización y publicación de monografías digitales y de acceso abierto de las editoriales de la UNE: informe 2019 (2019). [Por el Grupo de investigación E-LECTRA, Universidad de Salamanca.] [Madrid: Unión de Editoriales Universitarias Españolas]. 127 p. Disponible a: <http://www.une.es/media/Ou1/Image2/webnoviembre2019/EstudioUNE-Especializacion_digital.pdf>. [Consulta: 19/11/2019].  


El canal de comunicació del coneixement, durant dècades i segles, posava les monografies al centre del sistema científic; però ja fa anys que les revistes acadèmiques van ocupar aquesta posició central. El desenvolupament de les revistes es troba en una fase evolutiva avançada, amb ritmes i camins diferents, en comparació amb les monografies, i en són molts els motius; un dels que té més rellevància és el procés d’acreditació dels acadèmics i el pes que en aquest tenen els articles, en detriment de les monografies o capítols (la casuística en les disciplines de les Humanitats i alguns àmbits de les Ciències Socials no segueix la norma).

Anàlisi de la publicació de revistes i articles en accés obert

Miguel Navas-Fernández
Centre de Documentació
Museu de Ciències Naturals de Barcelona


Crawford, Walt (2018). Gold open access journals 2012-2017: GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 179 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/goaj3.pdf>. [Consulta: 22/10/2018].

Crawford, Walt (2018). Gold open access journals by country 2012-2017: a supplement to GOAJ 3. Livermore (California): Cites & Insights Books. 293 p. Disponible a: <https://waltcrawford.name/cntry1217.pdf>. [ Consulta: 22/10/2018].


Walt Crawford és un bibliotecari retirat amb una activitat incansable. Al seu blog Walt at Random va publicant els seus propis informes sobre revistes científiques i el seu butlletí Cites & Insights: Crawford at large que tracta sobre biblioteques, tecnologia, mitjans de comunicació i comunicació científica. Fa servir la seva pròpia editorial, Cites & Insights Books.

Els seus treballs sobre revistes en accés obert, titulats GOAJ: gold open access journals, són exhaustius i de molta qualitat. Els publica des de 2016 en accés obert amb llicència CC BY i amb el suport i finançament d’SPARC. Crawford recull les revistes incloses al DOAJ i després realitza una descomunal feina manual revista per revista, recollint el preu dels article processing charges o APC  (si n’hi ha) i el nombre d’articles per any.

Pàgines

Subscriure a RSS - editorials