editorials

L’accés obert: passos endavant, passos enrere i conflictes amb editorials

Lluís Anglada
Director de l’Àrea de Ciència Oberta
Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC)


Else, Holly (2018). «Europe’s open-access drive escalates as university stand-offs spread: Sweden is latest country to hold out on journal subscriptions, while negotiators share tactics to broker new deals with publishers». Nature, no. 557, 17 May, p. 479-480. Disponible a: <https://www.nature.com/articles/d41586-018-05191-0>. [Consulta: 03/06/2018].

Morais, Rita; Bauer, Julian; Borrell-Damián, Lidia (2018). EUA big deals survey report: the first mapping of major scientific publishing contracts in Europe. Brussels: European University Association (EUA). 27 p. Disponible a: <http://www.eua.be/Libraries/publications-homepage-list/eua-big-deals-sur.... [Consulta: 03/06/2018].

Pathways to open access (2018). University of California Libraries. 40 p. Disponible a: <https://libraries.universityofcalifornia.edu/groups/files/about/docs/UC-.... [Consulta: 03/06/2018].

Roadmap open access 2018–2020 (2018). Association of Universities in the Netherlands (VSNU). 19 p. Disponible a: <http://www.vsnu.nl/files/documenten/Domeinen/Onderzoek/Open%20access/VSN... >. [Consulta: 03/06/2018].


Un element nou de la situació de l’accés obert (AO) són els conflictes oberts que mantenen alguns països amb algunes editorials. El Nature de 17 de maig d’enguany en reporta quatre. El de les universitats alemanyes amb Elsevier, que és el més antic, i els sorgits el 2018: les universitats holandeses amb la Royal Society of Chemistry Publishing, el del consorci francès Couperin amb Springer i, el darrer, el del consorci suec Bibsam amb Elsevier. Aquests conflictes són un element diferenciador respecte el passat i podrien ajudar a donar un viratge definitiu al sistema de disseminació dels articles científics.

Les principals agències de finançament de la recerca estan adoptant polítiques pro AO que obliguen els receptors dels ajuts econòmics a publicar de forma immediata en obert els resultats de la recerca. Per facilitar-ho, les agències finançadores permeten als investigadors usar els diners dels ajuts per sufragar  els costos de pagar per publicar en obert (APC) en revistes. Es comencen a tenir dades dels efectes de la tendència d’afavorir les revistes híbrides, iniciat amb l’Informe Finch (tal com es pot veure per al cas del Regne Unit a un informe ressenyat recentment aquí) i els aquests es resumeixen fàcilment: hem creat una nova despesa que se suma a la ja existent de les subscripcions.

L'avaluació de les editorials d'humanitats i ciències socials

Amadeu Pons
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Giménez-Toledo, Elea; Tejada-Artigas, Carlos; Mañana Rodríguez, Jorge. SPI: scholarly publishers indicators: books in humanities and social sciences. Beta. [Madrid]: CSIC, CCHS (Centro de Ciencias Humanas y Sociales), [2012]. <http://epuc.cchs.csic.es/SPI>. [Consulta: 12 set. 2014].

Per norma general, per a l'avaluació de la producció científica d'un autor, d'una institució o d'un país es té més en compte el mitjà de difusió on es publiquen els resultats de la recerca que no pas els treballs en si. No es jutja cada article en particular, sinó que es valora la qualitat de les revistes on es publiquen. Es parteix de la base que una revista de qualitat no publicaria un treball que no reunís els requisits necessaris ni els mèrits suficients.

L'avaluació de les revistes científiques té en compte tres aspectes diferents: el compliment d'unes normes d'ISO referides a la presentació formal dels continguts, el seguiment de bones pràctiques en la gestió i els processos editorials i, sobretot, el grau d'impacte de les revistes. Aquest darrer punt de vista és segurament el que pesa més. El que es mesura són les vegades que els articles d'una determinada revista són citats en articles d'altres revistes. D'això se'n diu impacte. Com més impacte tingui una revista (més popularitat) més ben considerada és. Es parteix de la base que ningú no citaria un treball que no hagués servit d'alguna cosa.

Big deals vistos des d'una altra perspectiva

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Acceso abierto a la Ciencia (www.accesoabierto.net)
Odlyzko, Andrew (2013). Open Access, library and publisher competition, and the evolution of general commerce. Disponible a: <http://arxiv.org/abs/1302.1105>. [Consulta 3 maig 2013].

OA cake 1
El treball és una revisió-discussió dels costos de les revistes científiques i de l'efecte de l'accés obert sobre els mateixos, a més dels rols que juguen les biblioteques universitàries i les editorials en aquesta lluita permanent per obtenir un major accés i un major benefici, respectivament. En aquest sentit el treball se centra en analitzar els efectes dels injuriats big deals sobre l'accés a les revistes científiques. Malgrat la seva mala reputació en alguns fòrums, l'argument al seu favor és que han permès l'accés a un major nombre de revistes, d'acord amb l'opinió de l'autor de l'article.
 
Andrew Odlyzko és un matemàtic que treballa actualment a la University of Minnesota, amb un ampli currículum en ciències exactes i a més en aspectes socials d'internet, neutralitat de la xarxa, xarxes socials, usos d'Internet, etc. i amb publicacions en revistes acadèmiques però també en premsa de masses (The Economist, Wall Street Journal, Forbes, etc.). En els seus articles aprofita la seva formació en matemàtiques per analitzar, amb dades quantitatives, les qüestions sobre les que polemitza. En aquest cas, no és una excepció. A continuació anem a resumir les principals idees que s'aporten en l'article.

Estratègies per oferir serveis editorials sostenibles des de les biblioteques universitàries

José-Antonio Gómez-Hernández y Tomás Saorín Pérez
Facultad de Comunicación y Documentación
Universidad de Murcia


Mullins, James L.; Murray-Rust, Catherine; Ogburn, Joyce; Crow, Raym; Ivins, October; Mower, Allyson; Newton, Mark P.; Nesdill, Daureen; Speer, Julie; and Watkinson, Charles, "Library Publishing Services: Strategies for Success Research Report Version 1.0" (2011). Libraries Research Publications. Paper 136. http://docs.lib.purdue.edu/lib_research/136

Autor: Agustin PolancoAquest informe presenta les conclusions d'una investigació qualitativa la finalitat de la qual va ser formular pautes de sostenibilitat dels projectes editorials empresos o amb participació de biblioteques universitàries. Es va finançar amb una beca de l'Institute of Museum and Library Services, principal unitat de suport per a les 123.000 biblioteques i 17.000 museus d'Estats Units. I està publicat per SPARC, la Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition, que és una associació internacional de biblioteques universitàries i d'investigació creada per promoure canvis en l'edició acadèmica, que duguin a ampliar la difusió de la investigació científica i disminuir els costos que suposen per a elles. És notable l'abundància d'informes que aborden els canvis de model en l'edició acadèmica, alguns d'ells recentment ressenyats en aquest mateix Blok, L'oportunitat -o la necessitat- és ben visible, i és tot un repte trobar manera de donar-li resposta amb audàcia i professionalitat. Ara bé, Estan prou madures les iniciatives per tenir un efecte tractor a escala global? La lectura d'aquest informe aporta alguns elements per a un judici realista.

El full de ruta digital: oportunitats i reptes per a la indústria editorial

José Antonio Cordón García
Universidad de Salamanca
Grupo E-Lectra: Edición, Lectura Electrónica, Transferencia y Recuperación Automatizada de la Información
 

Celaya, Javier; Rodeja i Gibert, Teia (2011). Indústria editorial 2.0: tendències, oportunitats i reptes davant la digitalització del llibre. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament d'Empresa i Ocupació. (Les diagnosis de l'Observatori de Prospectiva Industrial; 8). 80 p. ISBN 978-84-393-8766-4. Disponible també en línia a: <http://www20.gencat.cat/docs/empresaiocupacio/19%20-%20Industria%20i%20S.... [Consulta: 02/12/2011]. 

La indústria editorial constitueix un dels sectors productius més importants d'Espanya. No en va ocupa el quart lloc en l'àmbit mundial per importància de producció i facturació. En els tres últims anys ha anat cobrant importància creixent el sector dels continguts digitals, que segons l'últim informe de l'Observatori Nacional de les Telecomunicacions i de la Societat de la Informació, presentat en el fòrum FICOD el 23 de novembre de 2011, ha sobrepassat en importància l'analògic. Les dades mostren un sector en què les xifres augmenten exponencialment i el creixement és, per ara, permanent. Pel que fa els llibres electrònics, enfront dels 12.514 ISBNs concedits el 2009, el 2010 han ascendit a 18.500, produïts per petites i mitjanes editorials que aglutinen el 60% del mercat, i amb un significatiu 8,2% relatiu a l'autoedició, que s'incrementa en gairebé un 30% respecte a l'any 2009.

Pàgines

Subscriure a RSS - editorials