educació

La biblioteca de presó com a factor de transformació de la vida dels interns

Andreu Sulé
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona


Krolak, Lisa (2019). Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries. Hamburg: UNESCO Institute for Lifelong Learning. 50 p. ISBN: 978-92-820-1231-4. Disponible a: <https://www.unesco.de/sites/default/files/2019-12/books_beyond_bars_krolak_2019.pdf> [Consulta: 29/03/2020]. 


Les biblioteques de presó han estat, des de fa molts anys, un dels aneguets lleigs en el camp de la Biblioteconomia. Es tracta d’un tipus de biblioteca que ha cridat molt poc l’atenció als investigadors, com ho demostra el fet que fent la cerca «prison librar*» en qualsevol camp de Web of Science es recuperen únicament 109 resultats, des de 1958 fins als nostres dies. És per això que la publicació, l’any passat, de Books beyond bars: the transformative potential of prison libraries és una molt bona notícia per a les biblioteques penitenciàries, i no únicament per sumar un recurs més a la minsa llista d’obres sobre biblioteques de presó, sinó pel prestigi de l’entitat que l’ha feta possible, l’UNESCO Institute for Lifelong Learning (UIL), i de la seva autora, Lisa Krolak, responsable de la biblioteca de l’UIL i especialitzada en el paper de les biblioteques en l’alfabetització (ResearchGate, Academia).

Mindfulness per a la integració global dels open educational resources

Gema Santos
Serveis de Biblioteca per a la Recerca
Universitat Oberta de Catalunya (UOC)


Open educational resources: global report (2017). Burnaby: Commonwealth of Learning. 77 p. Disponible a: <http://oasis.col.org/bitstream/handle/11599/2788/2017_COL_OER-Global-Rep.... [Consulta: 08/04/2018].


Durant els quinze anys d’existència dels open educational resources (OER), des del seu sorgiment formal al fòrum de la UNESCO de 2002 a París, el moviment ha anat guanyant terreny i s’ha expandit de manera notable. El concepte de recursos educatius oberts inclou tots aquells materials d’aprenentatge i recerca en qualsevol suport que siguin de domini públic o es difonguin amb una llicència oberta que hi permeti l’accés gratuït, com també l’ús, l’adaptació i la redistribució per d’altres sense cap restricció o amb restriccions limitades (UNESCO, 2002). El punt culminant del moviment educatiu obert va ser l’aprovació de la Declaració OER de París de 20121, durant el I Congrés Mundial d’OER de la UNESCO, des d’on es va fer una crida als governs del món per donar suport al desenvolupament dels OER (UNESCO, 2012). La següent fita important, representada pel full de ruta col·laboratiu OER strategy development (Allen et al., 2015), va identificar estratègies específiques per aconseguir l’adopció real dels recursos educatius oberts. L’informe que avui ens ocupa, generat amb motiu de la celebració del II Congrés Mundial d'OER (Eslovènia, setembre de 2017), correspondria a un tercer estadi del moviment, que pretén dibuixar l’estat de la qüestió actual dels OER, de manera global i en relació a les bases anteriors.

El futur de la docència i la recerca en BiD

Ernest Abadal
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER). Barcelona: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, 4-5/6/2015. 
http://bd.ub.edu/liser/


Tothom és conscient que el III International Seminar on Library and Information Science Education and Research (LIS-ER) organitzat per la Facultat de Biblioteconomia i Documentació per commemorar els seu centenari s’ha dut a terme en un context de dubtes i d’incerteses sobre el futur de la nostra disciplina. De tota manera, esperem que la sang no arribi al riu i que la llista de necrològiques soferta per Blaise Cronin i recordada a la seva conferència inaugural —ha viscut en pròpia carn el tancament dels departaments de LIS a la Queen’s University, a Strathclyde i, fa dos anys, també a Indiana University— no vagi més enllà.

Els professionals de la informació al 2050

Tony Hernández-Pérez
Departamento de Biblioteconomía y Documentación
Universidad Carlos III de Madrid


Marchionini, G., & Moran, B. B. (Eds.). (2012). Information Professionals 2050: Educational Possibilities and Pathways. June 4-5, 2012 (p. 157). Chapel Hill: School of Information and Library Science. Disponible a: <http://sils.unc.edu/sites/default/files/publications/Information-Professionals-2050.pdf>. [Consulta: 30 gener 2013].

Future Librarian

Per què definim la nostra professió pel lloc on treballem en comptes de per les habilitats que tenim? Què farà el professional de la informació quan els recursos siguin de lliure accés i no estiguin en les prestatgeries del seu centre? Quin paper jugarà la biblioteca en aquest entorn? Google i mitjans socials com Facebook han trencat les regles del joc. Com seran les sales de lectura per aquests nens? Seran sales de lectura? Com seran els perfils d'aquests usuaris? Quines necessitats d'informació tindran? Quins continguts han de començar a ensenyar les Escoles d'Informació i Biblioteconomia (i-school) per estar preparats en el futur?

No, no es tracta d'un exercici de ciència ficció. La idea no era tant endevinar què es pot esperar en la professió el 2050, una tasca que tots van reconèixer impossible donada la magnitud i la rapidesa amb què es produeixen els canvis en la societat, com reflexionar sobre què i com reestructurar la formació dels professionals de la informació en funció de les tendències actuals, que marquen el camí que ens està conduint cap a aquesta data.

La School of Information and Library Science de la Universitat de North Carolina at Chapel Hill (SILS-UNC) va organitzar el juny de 2012 amb motiu del seu 80 aniversari unes jornades de reflexió sobre els professionals de la informació el 2050 en què van intervenir uns vint professionals i acadèmics d'ampli prestigi entre els quals hi havia L. Dempsey, vicepresident d'OCLC, M. Breeding, director de Innovative Technologies and Research, Vanderbilt University Libraries, D. Smith, cofundador d'Ebsco o E. Liddy, de la Universitat de Syracuse. Amb els textos dels ponents i un resum dels panells de discussió van editar aquest llibre que es pot trobar en accés obert.

Subscriure a RSS - educació