enquesta

L’impacte de les biblioteques públiques a Dinamarca: un refugi a la nostra comunitat

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


The impact of public libraries in Denmark: a haven in our community (2021). Conducted by Sesmonaut and Roskilde Central Library. [Copenhagen]: Sesmonaut; [Roskilde]: Central Bibliotekerne. 62 p. Disponible a: <roskildebib_folkebibliotekets_betydning_for_borgerne_i_danmark_eng_final_0.pdf>. [Consulta: 15/11/2021]. 


«Per a mi, sembla que la biblioteca és un lloc amb cor, que vol el millor per a mi, i on no soc un producte o client»
Home, 39 anys 

 

Aquest estudi fou iniciat per la Biblioteca Central de Roskilde i realitzat per Seismonaut la tardor de 2020. A més d’aquest informe, s’ha elaborat una guia d’usuari (Impact Compass) per analitzar al detall els resultats, els mètodes usats en la recerca, una anàlisi exhaustiva juntament amb una invitació a d’altres biblioteques per tal que l’utilitzin i consells sobre com es poden posar en pràctica debats de polítiques locals sobre les biblioteques públiques com a marc per desenvolupar i avaluar activitats a les biblioteques mateixes.

Els investigadors francesos i la comunicació científica actual: una enquesta amb resultats esperats?

Anna Rovira
Unitat de Recursos per a la Recerca
Servei de Biblioteques, Publicacions i Arxius
Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)


Rousseau-Hans, Françoise; Ollendorff, Christine; Harnais, Vincent (2020). Les pratiques de publications et d’accès ouvert des chercheurs français en 2019: analyse de l'enquête Couperin 2019. [Paris]: Consortium Couperin. 92 p. (Les rapports Couperin; 1). Disponible a: <https://hal-cea.archives-ouvertes.fr/cea-02450324>. [Consulta: 01.06.2020].


En un moment en què els investigadors coneixen a bastament el moviment de l’accés obert a la comunicació científica i que la transició del «pagar per accedir al pagar per publicar» és ja una realitat en diversos països, el consorci francès Couperin ha volgut conèixer de primera mà la relació dels investigadors amb les editorials científiques i la seva experiència en la publicació en obert en revistes i altres plataformes.

Aquest informe presenta els resultats de l’enquesta realitzada el 2019 en el marc del Plan National pour la Science Ouverte. Recull les pràctiques i l’opinió d’un nombre substancial d’investigadors de totes les disciplines, –més d’11.000–, d’universitats, escoles superiors, centres de recerca i hospitals. Amb 36 preguntes tancades i 8 zones per poder fer aportacions, els informants han aprofitat de forma considerable els espais oberts de l’enquesta: s’han recollit 11.500 comentaris, alguns reproduïts a l’informe. 

Estudi de les biblioteques escolars: el cas australià

Joan Badia
Catedràtic de Llengua i literatura catalana d’ensenyament secundari
 

Softlink (2015). 2014 Australian School Library Survey [disponible a http://www.softlinkint.com/2014-australian-school-library-survey_report_download/


Softlink és una empresa australiana, amb ramificacions arreu del món, que proveeix recursos tecnològics, coneixement i solucions a biblioteques escolars, acadèmiques, públiques i altres. Des de 2010 duu a terme un estudi anual sobre les biblioteques escolars australianes per encàrrec del govern australià. El text que en ressenyem és la publicació d’aquest estudi corresponent a 2014.

El fet de ser el quart any que es fa l’enquesta permet establir comparacions interessants sobre l’evolució dels factors analitzats: pressupost, nombre i titulació del personal, adquisició de recursos electrònics... i correlacionar-los amb els resultats escolars. I això tant per tipologia de centres (segons grandària, segons tipus d’ensenyament i segons titularitat) com per regions o estats. També permet veure les tendències i planificar millor el futur. 

Opinions del sector científic sobre la preservació de la informació

Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
 

European Commission (2012) "Online Survey on Scientific Information in the Digital Age'', Survey report . Luxembourg: Publications Office of the European Union. Disponible a: http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/survey-on-scientific-information-digital-age_en.pdf


La preocupació de la Unió europea per la informació científica i el lliure accés és patent des de 2006, ja que amb una mirada aèria dels debats que s'estaven suscitant ja podíem detectar diversos interessos en joc, de vegades contraposats. Cal assenyalar que en els primers moments quan l'accés obert no estava tan estès, en abordar les qüestions sobre publicació científica era més visible la tensió entre les grans editorials científiques i els partidaris del model d'accés obert.

Europa sempre ha reservat un paper rellevant per a les biblioteques científiques. Les seves tasques clàssiques -conservació i difusió- estan ampliant-se amb el suport de nous agents que s'interessen per la rendibilitat de la informació científica com a motor econòmic de la societat del coneixement. Entre ells, cal citar els nous parcs científics de les universitats i empreses spin off. I així, la tasca de les biblioteques s'assumeix com a element necessari per crear nou coneixement i fer-ho rendible transferint al teixit productiu.

L'evolució del que els investigadors i gestors necessiten està empenyent a un canvi de rols en la nostra professió (llegiu el "bibliotecari integrat" esmentat per Torres Salinas).

Fortalesa i èxit: resultats d'una biblioteca ben dotada

Asunción Trenor
Biblioteca General
Universitat Politècnica de València
 

Tenopir, Carol; Volentine, Rachel; King, Donald W. (2012). UK Scholarly Reading and the Value of Library Resources: Summary Results of the Study Conducted Spring 2011. February 1, 2012. [London]: JISC collections; [Knoxville, TN] : Center for Information and Communication Studies
University of Tennessee, 2012. 138 p.
<http://www.jisc-collections.ac.uk/Documents/Reports/UK%20Scholarly%20Reading%20and%20the%20Value%20of%20Library%20Resources%20Final%20Report.pdf>. [Consulta: 04/07/2012].

Recull els resultats d'un projecte de 6 universitats britàniques que mesura el valor de l'ús de les publicacions acadèmiques. Es demostra que una biblioteca ben dotada té efectes sobre la fortalesa i l'èxit de la institució.

La metodologia emprada es basa en una enquesta que realitza dos tipus de preguntes: les relatives als lectors (edat, gènere, nombre de subscripcions personals, percentatge de temps emprat en diferents activitats...) i les relatives a la lectura (l'última lectura, fonts, temps emprat ...) arribant als següents resultats:

Pàgines

Subscriure a RSS - enquesta