enquestes

Asimetries en la transformació digital de la ciència (segons els autors de correspondència) 

Blanca Rodríguez Bravo
Biblioteconomía y Documentación
Universidad de León


Bello, Michela; Galindo-Rueda, Fernando (2020). «Charting the digital transformation of science: findins from the 2018 OECD International Survey of Scientific Authors (ISSA2)». OECD science, technology and industry working papers, no. 03. 94 p. Disponible en: <https://doi.org/10.1787/1b06c47c-en>. [Consulta: 17/06/2020].


Aquest document presenta els principals resultats de la segona enquesta internacional de l’OCDE sobre autors científics (International Survey of Scientific Authors - ISSA2) que es va distribuir el 2018 i els resultats de la qual s’han publicat el març de 2020. L’estudi pretén contribuir al projecte «OECD Going Digital», un esforç per construir una política coherent i integradora d’aproximació al procés de transformació digital de l’economia i la societat.

L’objectiu de l’enquesta, d’abast global, era identificar i mesurar els aspectes clau en la transformació digital de la ciència. El document que ressenyem explora l’impacte potencial de la digitalització mitjançant una combinació de diferents indicadors i les respostes de recerca de 12.000 autors. La població objectiu van ser els autors de correspondència de les publicacions científiques recollides en bases de dades bibliogràfiques. Així, si bé les respostes procedeixen principalment de l’acadèmia, no s’hi limiten.

L’informe s’estructura en tres parts. A la primera, proporciona evidències de l’adopció de les noves pràctiques digitals en la ciència a partir d’una anàlisi descriptiva de les dades obtingudes a l’enquesta. La segona part investiga si perfils diferents d’autors s’associen amb diferents nivells i models de digitalització. A l’última part, l’anàlisi explora les implicacions de la digitalització de la ciència en termes de noves necessitats dels científics (infraestructura i competències), pràctiques i impacte en la recerca. 

Al primer apartat, l’estudi identifica quatre facetes relatives a la digitalització de la recerca científica:

  • L’adopció d’eines digitals per a la col·laboració i la productivitat en tots els estadis del procés científic;
     
  • La difusió i l’accés a dades i codi que permet la digitalització;
     
  • L’ús d’eines digitals avançades de tractament de dades que fan possible investigar preguntes més complexes i adoptar nous mètodes de recerca;
     
  • El desenvolupament de la identitat digital i de la comunicació en línia del treball científic.

A la segona part, es posen en relació les variables estudiades en un intent d’apreciar com correlacionen els indicadors estudiats amb el país, la disciplina, el gènere, l’edat, etc. Finalment, el darrer apartat, després de realitzar el mapatge de les múltiples facetes de la digitalització de la ciència, tracta d’identificar els factors clau que impacten en la digitalització en tres passes: identificant els reptes que han de superar els científics en el seu treball; examinant la connexió entre digitalització i mesures d’impacte científic; i explorant les opinions personals sobre con veuen els autors l’impacte de la digitalització de la ciència.

Els resultats obtinguts sobre el comportament dels científics mostren que encara que l’activitat digital té una penetració generalitzada, la transformació digital experimentada varia segons àrees disciplinàries i sectors, i està molt influenciada per factors com ara normes, experiència, habilitats i disponibilitat de dades.

Destacarem a continuació aquells aspectes que ens han interessat més. En aquesta ressenya no caldria ressaltar tots els resultats d’un informe que té un clar interès en estudis sobre l’actualitat de la transformació digital de la ciència i la comunicació acadèmica.

Els resultats posen de relleu que l’ús d’eines digitals avançades per al tractament de dades es més comú en informàtica, enginyeria, i ciències biològiques. La utilització de big data i de mètodes computacionals incrementen no tan sols el volum sinó també la complexitat i la naturalesa de les dades processades pels científics. Tal com posa de relleu aquest informe, les tècniques i tecnologies d’una ciència de dades intensiva són tan diferents de les tradicionals que s’ha parlat d’un quart paradigma per a l’exploració científica. 

S’aprecia que la col·laboració i les pràctiques de ciència oberta poden reforçar-se mitjançant les pràctiques digitals. Les eines digitals faciliten la reutilització de les dades, generen expectatives d’eficiència i reproductibilitat de la recerca però també suposen un repte. L’ús intensiu de dades i la seva amplitud d’accés han incrementat la preocupació sobre la normalització i integritat de les dades (qualitat), ètica (privacitat), incentius de la recerca, drets de propietat intel·lectual, entre d’altres.

L’enquesta de 2018 aborda el tema de les dades de recerca i els resultats obtinguts mostren que menys del 50 % dels autors dipositen les seves dades o codi en un repositori o ho comparteixen amb l’editor com a informació suplementària al seu article. Es posa de manifest que proporcionar les dades no equival a la seva reutilització. Menys del 30 % dels qui les obren afirmen haver-les ofert amb metadades i complint les normes que permetin la seva integració amb les procedents d’altres fonts. El cost i el temps semblen ser els principals inhibidors d’aquesta pràctica. Les pràctiques de compartir dades són més comunes en les ciències biològiques i menys en arts i humanitats, ciències socials i matemàtiques.

El percentatge de publicacions en accés obert s’hauria incrementat si atenem les respostes dels autors de correspondència enquestats. El 70 % de les publicacions de 2017 estarien disponibles a final de 2018 en accés obert. Així mateix, es constata un marcat compromís per definir la identitat digital i establir vincles amb el propi treball, com també per comunicar la recerca més enllà dels canals convencionals. L’interès detectat és superior en els camps de les arts i humanitats, les ciències socials i la biologia i ciències agrícoles.

Com he apuntat, l’estudi ha trobat evidències de diferències no només entre disciplines sinó també en funció del país, el gènere i l’edat. Respecte del gènere, les dones semblen menys involucrades en l’ús d’eines tecnològiques avançades i en les pràctiques de compartir dades i codi. Al contrari, manifesten un major compromís amb les activitats que contribueixen a construir la identitat digital i a comunicar la recerca.

Els resultats demostren un ús generalitzat de les mètriques tradicionals basades en el prestigi de la revista, el nombre de publicacions revisades per experts i el nombre de cites. No obstant, el 20 % dels enquestats refereixen utilitzar també mètriques d’ús en línia com ara visualitzacions, descàrregues, etc., mètriques que els editors han començat a proporcionar. En aquest apartat, els investigadors dels Estats Units, el Regne Unit i Austràlia manifesten que els indicadors quantitatius s’utilitzen en el seu entorn de treball per prendre decisions sobre la contractació de personal o la seva promoció.

En la darrera part de l’enquesta, es demana als investigadors que es posicionin respecte de dos afirmacions oposades que representen percepcions contradictòries sobre la transformació digital de la ciència, a saber: 

  1. Oportunitats per incrementar l’eficiència i la productivitat del treball versus més càrrega de treball sense retribució; 
     
  2. Possibilitat de resoldre problemes més complexos versus foment d’una recerca de baixa qualitat;
     
  3. Facilitat per a la inclusió i la col·laboració versus promoció de l’exclusió i d’una excessiva competitivitat; 
     
  4. Obertura de la ciència a la societat versus recerca de la celebritat i pressions externes; 
     
  5. Millora d’incentius versus comportament distorsionat o poc ètic.

Els científics donen suport al primer enunciat de manera generalitzada. Són optimistes respecte de la digitalització, especialment els de ciències agrícoles, biològiques i informàtica, les àrees on la transformació digital ha calat més. En tots els camps, els autors esperen que la utilització de les eines digitals comporti una major col·laboració en la recerca –especialment de caràcter internacional–, i major eficiència en el treball. Per bé que segueixen essent positius, es mostren menys segurs quant a l’impacte que pugui tenir la digitalització en l’avaluació i els incentius dels investigadors. Els investigadors joves, que destaquen positivament en totes les dimensions de la transformació digital identificades, són més escèptics que d’altres científics sobre els efectes de la digitalització de la ciència en l’avaluació de la recerca i en els mecanismes de recompensa. 

Certament, no s’han trobat evidències de beneficis tangibles per als investigadors que es comprometen amb la compartició de dades o que utilitzen eines digitals avançades. Els incentius per als científics i la modificació dels criteris d’avaluació són, no obstant, requisits imprescindibles per a una efectiva i completa transformació digital i per a la implementació real del model obert de comunicació científica. 

Com ens veuen els usuaris? La percepció del valor del servei de biblioteca pública a Austràlia i als Estats Units

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


The intrinsic value of libraries as public spaces: technology and digital services reflect the changing role of libraries (2016). [Sydney: Civica Group]. 22 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal. Changing landscapeTM report (2018). [Sydney: Civica Group]. 23 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018 (2018). Dublin, Ohio: OCLC; Chicago: American Library Association. 32 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/awareness-to-funding-2018.html>. [Consulta: 13/07/2018].


La percepció sobre el canvi digital a les biblioteques públiques australianes

Austràlia continua sent un clar referent per a l’àmbit de la biblioteca pública al nostre país –vegeu algunes ressenyes sobre el model australià: Omella i Vilagrosai, Termaii– però convé tenir present que la reflexió a l’entorn del valor i el retorn social de la biblioteca pública s’està treballant des de fa uns anys també al nostre entorn i ha donat lloc a estudis interessants. En aquest sentit, convé destacar alguns que han estat ressenyats al Blok de BiD per Pasadasiii, Hernándeziv, o Bailacv.

Fem referència aquí a l’estudi que l’empresa Civica, una de les líders en solucions digitals del mercat anglosaxó, va dur a terme el 2016 en col·laboració amb l’Institute for Public Policy and Governance (IPPG) de la University of Technology Sydney. Amb el títol The intrinsic value of libraries as public spaces, l’anàlisi se centra en els canvis que afecten les biblioteques públiques i les estratègies per aprofitar al màxim els recursos tecnològics i digitals. L’objectiu principal és el d’identificar els reptes clau que cal afrontar per garantir que la biblioteca, com a espai públic, continuï sent un servei cultural, educatiu i social imprescindible i esdevingui rellevant i una part central de la vida de la comunitat.

Assessment 360

Judit Casals
CRAI Unitat de projectes
Universitat de Barcelona
 

Cowan, Susanna M. (2012). Assessment 360: Mapping Undergraduates and the Library at the University of Connecticut. March 2012. [Washington, DC: Council on Library and Information Resources]. 68 p.
<http://www.clir.org/pubs/resources/Assessment360.pdf/at_download/file>. [Consulta: 18/07/2012].


Aquest informe, liderat per Susanna M. Cowan, ha estat elaborat pel grup "Undergraduate Education Team" de les biblioteques de la Universitat de Connecticut (USA) i publicat pel CLIR (Council on Library on Information Resources).

Recull l'experiència i els resultats d'aquest projecte, dut a terme durant 2010 que, com altres estudis realitzats per universitats americanes durant les dues últimes dècades, avaluen els serveis bibliotecaris per continuar assegurant que els serveis que es dissenyen i s'ofereixen estan orientats a l'usuari i satisfan les seves necessitats.

L'objectiu inicial de l'estudi és dibuixar un mapa de quina és l'experiència dels estudiants de grau (al voltant de 21.000 en aquesta universitat) envers l'ús dels recursos tecnològics i dels espais, inclosa la biblioteca, i els seus hàbits d'estudi i de cerca d'informació. En funció d'aquesta realitat observada i de la posició inicial de la biblioteca en relació a aquests hàbits i usos, l'objectiu principal és determinar quines línies de treball futures caldrà establir per adaptar-se a les necessitats dels estudiants.

Els reptes de la Llarga Cua: quan les notícies sensibles són eternes

Javier Guallar
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

La maduresa del Web després de gairebé dues dècades d'història fa emergir conflictes nous que abans no ens haguéssim imaginat. Les informacions sobre qualsevol ciutadà anònim formen part ara del que s'ha anomenat "llarga cua" dels continguts a internet, fàcilment cercables, permanentment accessibles. N'hi ha prou que s'hagi publicat alguna cosa sobre nosaltres al Web -o que s'hagi digitalitzat i bolcat a la Xarxa un contingut originalment imprès-, que serveis com Google ens ho poden oferir en qüestió de segons.

Aquesta mena de miracle tecnològic que hem assimilat i integrat ràpidament a les nostres vides té el seu revers quan es tracta d'informacions "sensibles" per als implicats en les mateixes. Per exemple difamacions o informacions negatives errònies, però també publicacions que afecten el dret a la intimitat o que, sent certes, formen part d'un passat que es creia oblidat i emergeix inesperadament a la pàgina de resultats d'un cercador. Tots vam quedar ara exposats, ens agradi o no, perquè la llarga cua de la informació abans estava oculta i ara no.

Buscar, consultar i comunicar informació en entorns acadèmics: quin impacte té el format digital?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

En un moment en què els estudis que analitzen l'impacte de la informació digital, sobre la conducta informativa dels acadèmics, són abundants, el lector pot preguntar quina és la raó per dedicar uns minuts al fet recentment per Roger C. Schonfeld i Ross Housewright, publicat per Ithaka. Doncs bé, el mèrit d'aquest treball és que es tracta de la quarta onada d'una enquesta que ens ofereix resultats comparables amb els obtinguts durant els anys 2000, 2003 i 2006. En un entorn tan canviant, on els resultats de diferents investigacions són difícilment comparables a la vista dels seus diferents objectius i variants metodològiques, aquest informe ens permet seguir l'evolució de les actituds i el comportament dels investigadors al llarg d'una dècada, en tres àmbits: el descobriment de recursos i el paper que la biblioteca juga en aquest procés, la transició del paper al suport digital, i l'evolució dels canals de comunicació científica.
 

Subscriure a RSS - enquestes