enquestes

Com ens veuen els usuaris? La percepció del valor del servei de biblioteca pública a Austràlia i als Estats Units

Ferran Burguillos
Director de les Biblioteques Municipals de Sabadell
Diputació de Barcelona


The intrinsic value of libraries as public spaces: technology and digital services reflect the changing role of libraries (2016). [Sydney: Civica Group]. 22 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

The intrinsic value of libraries as public spaces: physical-digital, communicating the new normal. Changing landscapeTM report (2018). [Sydney: Civica Group]. 23 p. Disponible a:
<https://www.civica.com/en-au/whitepapers-value-exchange-block-library/wh.... [Consulta: 13/07/2018].

From awareness to funding: voter perceptions and support of public libraries in 2018 (2018). Dublin, Ohio: OCLC; Chicago: American Library Association. 32 p. Disponible a: <https://www.oclc.org/research/awareness-to-funding-2018.html>. [Consulta: 13/07/2018].


La percepció sobre el canvi digital a les biblioteques públiques australianes

Austràlia continua sent un clar referent per a l’àmbit de la biblioteca pública al nostre país –vegeu algunes ressenyes sobre el model australià: Omella i Vilagrosai, Termaii– però convé tenir present que la reflexió a l’entorn del valor i el retorn social de la biblioteca pública s’està treballant des de fa uns anys també al nostre entorn i ha donat lloc a estudis interessants. En aquest sentit, convé destacar alguns que han estat ressenyats al Blok de BiD per Pasadasiii, Hernándeziv, o Bailacv.

Fem referència aquí a l’estudi que l’empresa Civica, una de les líders en solucions digitals del mercat anglosaxó, va dur a terme el 2016 en col·laboració amb l’Institute for Public Policy and Governance (IPPG) de la University of Technology Sydney. Amb el títol The intrinsic value of libraries as public spaces, l’anàlisi se centra en els canvis que afecten les biblioteques públiques i les estratègies per aprofitar al màxim els recursos tecnològics i digitals. L’objectiu principal és el d’identificar els reptes clau que cal afrontar per garantir que la biblioteca, com a espai públic, continuï sent un servei cultural, educatiu i social imprescindible i esdevingui rellevant i una part central de la vida de la comunitat.

Assessment 360

Judit Casals
CRAI Unitat de projectes
Universitat de Barcelona
 

Cowan, Susanna M. (2012). Assessment 360: Mapping Undergraduates and the Library at the University of Connecticut. March 2012. [Washington, DC: Council on Library and Information Resources]. 68 p.
<http://www.clir.org/pubs/resources/Assessment360.pdf/at_download/file>. [Consulta: 18/07/2012].


Aquest informe, liderat per Susanna M. Cowan, ha estat elaborat pel grup "Undergraduate Education Team" de les biblioteques de la Universitat de Connecticut (USA) i publicat pel CLIR (Council on Library on Information Resources).

Recull l'experiència i els resultats d'aquest projecte, dut a terme durant 2010 que, com altres estudis realitzats per universitats americanes durant les dues últimes dècades, avaluen els serveis bibliotecaris per continuar assegurant que els serveis que es dissenyen i s'ofereixen estan orientats a l'usuari i satisfan les seves necessitats.

L'objectiu inicial de l'estudi és dibuixar un mapa de quina és l'experiència dels estudiants de grau (al voltant de 21.000 en aquesta universitat) envers l'ús dels recursos tecnològics i dels espais, inclosa la biblioteca, i els seus hàbits d'estudi i de cerca d'informació. En funció d'aquesta realitat observada i de la posició inicial de la biblioteca en relació a aquests hàbits i usos, l'objectiu principal és determinar quines línies de treball futures caldrà establir per adaptar-se a les necessitats dels estudiants.

Els reptes de la Llarga Cua: quan les notícies sensibles són eternes

Javier Guallar
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

La maduresa del Web després de gairebé dues dècades d'història fa emergir conflictes nous que abans no ens haguéssim imaginat. Les informacions sobre qualsevol ciutadà anònim formen part ara del que s'ha anomenat "llarga cua" dels continguts a internet, fàcilment cercables, permanentment accessibles. N'hi ha prou que s'hagi publicat alguna cosa sobre nosaltres al Web -o que s'hagi digitalitzat i bolcat a la Xarxa un contingut originalment imprès-, que serveis com Google ens ho poden oferir en qüestió de segons.

Aquesta mena de miracle tecnològic que hem assimilat i integrat ràpidament a les nostres vides té el seu revers quan es tracta d'informacions "sensibles" per als implicats en les mateixes. Per exemple difamacions o informacions negatives errònies, però també publicacions que afecten el dret a la intimitat o que, sent certes, formen part d'un passat que es creia oblidat i emergeix inesperadament a la pàgina de resultats d'un cercador. Tots vam quedar ara exposats, ens agradi o no, perquè la llarga cua de la informació abans estava oculta i ara no.

Buscar, consultar i comunicar informació en entorns acadèmics: quin impacte té el format digital?

Ángel Borrego
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona

En un moment en què els estudis que analitzen l'impacte de la informació digital, sobre la conducta informativa dels acadèmics, són abundants, el lector pot preguntar quina és la raó per dedicar uns minuts al fet recentment per Roger C. Schonfeld i Ross Housewright, publicat per Ithaka. Doncs bé, el mèrit d'aquest treball és que es tracta de la quarta onada d'una enquesta que ens ofereix resultats comparables amb els obtinguts durant els anys 2000, 2003 i 2006. En un entorn tan canviant, on els resultats de diferents investigacions són difícilment comparables a la vista dels seus diferents objectius i variants metodològiques, aquest informe ens permet seguir l'evolució de les actituds i el comportament dels investigadors al llarg d'una dècada, en tres àmbits: el descobriment de recursos i el paper que la biblioteca juga en aquest procés, la transició del paper al suport digital, i l'evolució dels canals de comunicació científica.
 

Subscriure a RSS - enquestes