Estats Units

Les CONTU Guidelines i el préstec interbibliotecari als Estats Units: una mirada legal

Silvia Losa Vidal
Tècnica en propietat intel·lectual - Biblioteca
Tècnica en protecció de dades - Gerència
Universitat Pompeu Fabra (UPF)


Oakley, Meg; Quilter, Laura; Benson, Sara (2020). Modern interlibrary loan practices: moving beyond the CONTU guidelines: an ARL white paper. Washington, DC: Association of Research Libraries. 42 p. Disponible a: <https://doi.org/10.29242/report.contu2020>. [Consulta: 14/02/2021].


L’Association of Research Libraries dels Estats Units (ARL, en endavant) va publicar, l’estiu del 2020, un informe per animar a les biblioteques d’aquell país a deixar d’aplicar les CONTU Guidelines, és a dir, les directrius que segueixen moltes de les biblioteques americanes per a l’enviament i sol·licitud de còpies de documents (no d’originals) a través del servei de préstec interbibliotecari.

La legislació dels Estats Units sobre drets d’autor, a través de la Copyright Act, autoritza el préstec interbibliotecari de documents físics. Això és així perquè el considera dins l’anomenada «doctrina de la primera venda» (és a dir, d’una manera simplificada, un cop l’autor ha autoritzat la primera comercialització de la seva obra, perd el dret de continuar autoritzant les subsegüents vendes, préstecs o altres actes de distribució); pel que fa a l’enviament de còpies, la Copyright Act preveu una excepció específica per realitzar reproduccions de les obres per ser facilitades a través del servei de préstec interbibliotecari, sempre i quan l’enviament agregat d’aquestes no pugui substituir la subscripció o adquisició d’una obra per part de la biblioteca peticionària; i també, inclou una excepció més genèrica, l’excepció probablement més popularment coneguda dels drets d’autor d’aquell país, l’anomenada excepció del fair use que permet legitimar igualment, en molts casos, la realització de còpies per al préstec interbibliotecari.1 

Preparar els bibliotecaris escolars del futur: els nous estàndards d’acreditació de la formació als Estats Units

Mònica Baró
Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Universitat de Barcelona (UB)


ALA/AASL/CAEP School librarian preparation standards (2019) (2019). [Chicago, IL: American Association of School Librarians (AASL)]. 76 p. Disponible a: <http://www.ala.org/aasl/sites/ala.org.aasl/files/content/aasleducation/ALA_AASL_CAEP_School_Librarian_Preparation_Standards_2019_Final.pdf>. [Consulta: 21/04/2020]. 


Els canvis que es produeixen continuadament tant en el món de l’educació com de les biblioteques requereixen que els bibliotecaris escolars actualitzin els seus coneixements i adquireixin noves competències i, per això, es fa necessària una revisió permanent de la formació bàsica i/o continuada que aquests reben per desenvolupar la seva feina. Per assegurar que aquesta formació és l’adequada, en alguns països de tradició anglosaxona les associacions professionals acrediten de titulacions, tant en l’àmbit de màster com de postgrau, en base a uns estàndards que serveixen per avaluar els programes de formació, i que es renoven periòdicament per adaptar-los a les necessitats canviants dels entorns. Uns nous estàndards, doncs, estableixen uns requeriments actualitzats per a aquells que molt aviat seran bibliotecaris escolars, però també serveixen com a indicadors per a aquells professionals que estan en actiu i, evidentment, com a guia per tal que els centres de formació revisin i actualitzin, al seu torn, els plans d’estudi.

A cada tipologia d’universitat, la seva biblioteca

Núria Balagué
Servei de Biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona
Professora del Departament de Biblioteconomia, Documentació i Comunicació Audiovisual. Universitat de Barcelona


Malpas, Constance; Schonfeld, Roger; Stein, Rona; Dempsey, Lorcan; Marcum, Deanna (2018).
University futures, library futures: aligning library strategies with institutional directions.
Dublin, OH: OCLC Research. 118 p. ISBN: 978-1-55653-076-0. Disponible a: <https://doi.org/10.25333/WS5K-DD86>. [Consulta 30/12/2019].


L’informe University futures, library futures és el fruit de la col·laboració entre dues organitzacions amb una àmplia experiència en la realització d’informes prospectius. D’una banda, l’àmbit de recerca d’OCLC, que estudia temes tècnics, tendències bibliotecàries i necessitats i hàbits dels usuaris i, de l’altra, Ithaka S + R, molt activa en recerques en l’àmbit de l’educació superior. Amb l’experiència de les dues organitzacions per abordar des d’una perspectiva sistèmica els canvis que es donen en els seus respectius sectors, van posar en marxa un estudi per identificar com els canvis que s’estan donant en l’educació superior es reflecteixen en els serveis de les biblioteques acadèmiques i en les percepcions del valor de la biblioteca en el si de la universitat.

Adquisicions a biblioteques universitàries nord-americanes: algunes tendències recents

Lluís Agustí
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Daniel, Katherine; Esposito, Joseph; Schonfeld, Roger C. (2019). Library Acquisition Patterns: report. [New York]: Ithaka S+R. 49 p. Disponible a: <https://sr.ithaka.org/wp-content/uploads/2019/01/SR-Report-2018-Library-Acquisition-Patterns-01292019.pdf>. [Consulta: 08/03/2019]. 


Un procés de digitalització de la informació ─universal, accelerat i imparable─ està modificant de manera evident les pràctiques lectores i també els mètodes d'accés a la informació. Aquest fet cultural, històric i transcendent està provocant que les biblioteques estiguin perdent la centralitat en l'accés únic a la informació que fins en un passat ben recent havien tingut. 

Aquesta realitat es veu acompanyada per una desaparició lenta dels fons impresos en els espais bibliotecaris. Els responsables de biblioteques planifiquen sovint en una direcció: esporgar dels fons les obres que, com a tipologia documental o contingut, han perdut l’interès del públic per habilitar en el seu lloc tota mena d’espais: el públic està substituint les prestatgeries.

Tendències per a biblioteques universitàries en un entorn canviant: l’informe 2018 de l’ACRL

José Pablo Gallo León
Biblioteca de Educación
Universidad de Alicante


Palazzolo, Chris; [et al.] (2018). «2018 Top trends in academic libraries: a review of the trends and issues affecting academic libraries in higher education». College & Research Libraries news, vol. 79, no. 6, p. 286-300. Disponible a: <https://crln.acrl.org/index.php/crlnews/article/view/17001/18750>. [Consulta: 18/12/2018].



Com cada dos anys, coincidint amb l’anualitat en què no hi ha congrés de l’Association of College & Research Libraries (ACRL),¹ el seu Research Planning and Review Committee va publicar l’interessant informe de tendències principals de l’educació superior que afecten les biblioteques acadèmiques (Top trends in academic libraries).² Amb aquest prestigiós origen, es converteix de seguida en un punt de referència per a aquells qui vulguin estar al dia sobre el que succeeix, cap a on van o, fins i tot, està de moda en l’entorn d’aquest tipus de centres.  

Recull el punt de vista d’un comitè de 10 bibliotecaris experts. Per bé que no és poc si ho comparem amb d’altres estudis similars, es podria trobar a faltar una major profunditat en l’anàlisi d’antecedents o el suport d’una mostra més àmplia. No obstant, la quantitat potser no millori els resultats, donat que pot proporcionar un conjunt de visions restringides. Tot es basa, per tant, en el fet que els professionals que el redacten siguin de la màxima fiabilitat, cosa que sembla assegurada. 

Pàgines

Subscriure a RSS - Estats Units