estats units d'amèrica

RDA, un primer pas cap a la visibilitat i usabilitat de les dades bibliogràfiques a la xarxa

Anna Rovira Jarque
CRAI, Universitat de Barcelona
Membre de la Subcomissió per a la implementació de les RDA a Catalunya


Morris, Susan R., Wiggins, Beacher. “Implementing RDA at the Library of Congress”. JLIS.it. Vol. 7, n. 1 (January 2016). Disponible a: http://dx.doi.org/10.4403/jlis.it-11824. [Consulta: 07/12/2016]


L’article que ens ocupa descriu de manera extensa l’esforç que ha suposat, principalment als Estats Units, la implementació de les noves normes (o recomanacions) de catalogació, les RDA (Recursos, Descripció, Accés)1 sota el lideratge de la Library of Congress (LC) en les seves funcions de biblioteca nacional i en l’acompliment d’un dels seus principals objectius: proporcionar instruments de lideratge i servei a la comunitat de la informació en el si de la biblioteca.

Una visió panoràmica de les biblioteques americanes

Margarita Taladriz-Mas

Rosa, Kathy (ed.) (2015). The state of America’s libraries 2015 : a report from the American Library Association. Chicago: American Library Association. 28 p. Disponible a:  http://www.ala.org/news/state-americas-libraries-report-2015 [Consulta: 21/11/2016]


Aquest informe de l’American Libray Association (ALA), publicat l’abril de 2015 i que recull dades i activitats de l’entorn bibliotecari nord-americà relatius a 2014, per bé que inclou referències prèvies relacionades, ha estat coordinat i editat per l’Office for Research and Statistics de l’ALA.

El seu objectiu és el de recopilar l’activitat de les biblioteques públiques, escolars i acadèmiques nord-americanes, de manera una mica informal i bastant didàctica, i posa l’accent en els nous serveis que aquestes biblioteques presten, atenent les noves necessitats que demanen els usuaris i també inclou les principals qüestions i tendències que els bibliotecaris creuen que afecten els seus usuaris, per acabar amb una panoràmica general de les polítiques en l’àmbit nacional, que incideixen en biblioteques i usuaris.

Tres en un, tres informes sobre la gestió de les dades de recerca

Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia
 
Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València

Grupo de Trabajo de "Depósito y Gestión de datos en Acceso Abierto" del proyecto
RECOLECTA (2012). La conservación y reutilización de los datos científicos en España. Informe del
grupo de trabajo de buenas prácticas
. Madrid: Fundación Española para la Ciencia y
la Tecnología, FECYT. <http://www.recolecta.net/buscador/documentos/informe_datos_cientificos_en_esp.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
The Royal Society (2012). Science as an open enterprise: open data for open science. London: The Royal Society. <http://royalsociety.org/uploadedFiles/Royal_Society_Content/policy/projects/sape/2012-06-20-SAOE.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].
 
Tenopir, Carol; Birch, Ben; Allard, Suzie (2012). Academic Libraries and Research Data Services: Current Practices and Plans for the Future. Chicago: Association of College and Research Libraries. <http://www.ala.org/acrl/sites/ala.org.acrl/files/content/publications/whitepapers/Tenopir_Birch_Allard.pdf>. [Consulta: 4 agost 2013].

El fil conductor d'aquests informes és la gestió de les dades derivades de la recerca. Tres treballs recopilatoris, fets des de tres escenaris diferents. Com començava un clàssic acudit, "Va un anglès, un espanyol i un nord-americà...", que abordant un mateix objecte d'estudi, les dades de recerca, són en essència diferents entre si.

Els tres s'aproximen al tema des d'una perspectiva d'escala nacional. Però les dades de recerca, igual que molts altres aspectes de la comunicació científica, tenen una dimensió internacional ineludible. Per aquesta raó, s'observen punts comuns en els tres documents. Com a exemple, veiem que la definició de dades de recerca utilitzada en l'espanyol prové de la Universitat de Melbourne:

Les dades de la investigació són fets, observacions o experiències en què es basa l'argument, la teoria o la prova. Les dades poden ser numèriques, descriptives o visuals. Les dades poden ser en estat brut o analitzat, poden ser experimentals o observacionals. Les dades inclouen: quaderns de laboratori, quaderns de camp, dades de recerca primària (incloses les dades en paper o en suport informàtic), qüestionaris, cintes d'àudio, vídeos, desenvolupament de models, fotografies, pel·lícules, i les comprovacions i les respostes de la prova. Les col·leccions dades per a la investigació poden incloure diapositives; dissenys i mostres. En la informació sobre la procedència de les dades també es podria incloure: el com, quan, on es va recollir i amb què (per exemple, instruments). El codi de programari utilitzat per generar, comentar o analitzar les dades també poden ser considerats dades.

El comportament informatiu dels docents universitaris nord-americans, tres anys després

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Housewright, Ross; Schonfeld, Roger C.; Wulfson, Kate (2013). Ithaka S+R US Faculty Survey 2012. New York: Ithaka S+R, 2013. Disponible a: <http://www.sr.ithaka.org/research-publications/us-faculty-survey-2012>. [Consulta: 17 juny 2013].


Professor J.L. Rhodes of Aerospace Engineering lectures class

Fa tres anys, el juny de 2010, inauguràvem aquest Blok amb la ressenya d'un informe d'Ithaka sobre el comportament informatiu dels professors universitaris nord-americans1. Al marge dels resultats obtinguts, destacàvem com un dels principals valors d'aquell informe seu caràcter periòdic, ja que es tractava de la quarta edició d'un estudi triennal que permetia fer un seguiment longitudinal d'aquest comportament. Fidel a la seva cita, Ithaka acaba de publicar la cinquena edició del mateix informe que ens ofereix dades actualitzades sobre el comportament i les opinions del professorat universitari nord-americà en qüestions relatives a l'accés i ús de la informació acadèmica.

La nova edició presenta algunes novetats metodològiques ―s'ha comptat amb un grup de bibliotecaris, editors i membres de societats científiques que han validat un qüestionari que, per primera vegada, s'ha distribuït per correu electrònic i que ha estat contestat per 5.200 participants― i de contingut ―s'han inclòs noves preguntes per abordar aspectes emergents com els nous mètodes d'investigació o la preservació de dades―, però el seu valor principal continua sent la bateria de preguntes que permet observar l'evolució en l'accés a la informació des de l'any 2000. Com a contrapunt, cal destacar que els hàbits dels investigadors no canvien de manera brusca, de manera que els resultats són similars als d'edicions anteriors i el lector pot trobar les conclusions una mica repetitives.

Despeses derivades de la publicació en accés obert, intermediaris i finançament

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Research Information Network CIC (2012). The Potential Role for Intermediaries in Managing the Payment of Open Access Article Processing Charges (APCs) [en línia]. [London]: UK Open Access Implementation Group. Disponible a: <http://www.researchinfonet.org/wp-content/uploads/2012/11/APC-report-as-published.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].
 
Waugh, Laura (2012). UNT Libraries: Open Access Fund Research Report [en línia]. [Denton, Texas]: University of North Texas Libraries. Disponible a: <http://digital.library.unt.edu/ark:/67531/metadc111007/m2/1/high_res_d/OA%20Fund%20Proposal%20Report.pdf>. [Consulta: 17 abril 2013].

P1130141

La publicació d'articles en accés obert pot comportar despeses1 també als seus autors o a les institucions de les que depenen. Aquestes despeses són les que permeten que les editorials comercials puguin adoptar l'accés obert com a model de negoci2. En la literatura anglosaxona, les despeses derivades de la publicació d'articles s'anomenen Article Processing Charges (APCs). En previsió de l'augment en la publicació mitjançant aquest sistema, i per la complexitat de la seva gestió, els agents implicats han de repensar els processos i, fins i tot, contemplar la possibilitat de l'entrada d'intermediaris per tal de millorar la seva eficàcia i eficiència.

Els dos informes que es ressenyen, encaren aquests nous reptes des de dues perspectives diferents.

El primer, basat en un estudi elaborat per Wellcome Trust i el JISC, va ser encarregat pel UK Open Access Implementation Group, amb la finalitat d'esbrinar si convé o és necessari el concurs d'intermediaris en el procés de pagament de les APCs entre les universitats i les editorials. Aquest informe s'ha d'entendre dins del context de les polítiques i accions de foment de la publicació dels resultats de la investigació en accés obert dutes a terme per part dels consorcis de recerca del Regne Unit3.

Pàgines

Subscriure a RSS - estats units d'amèrica