estudiants

Algoritmes i alfabetització informacional: sabem el que saben de nosaltres?

Felicidad Campal García
Biblioteca Pública de Salamanca


Head, Alison J.; Fister, Barbara; MacMillan, Margy (2020). Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. [San Francisco]: Project Information Research Institute. 53 p. Disponible a: <https://www.projectinfolit.org/uploads/2/7/5/4/27541717/algoreport.pdf>. [Consulta: 24/05/2020]. 


El passat 15 de gener de 2020 (no fa pas tant i malgrat això tot sembla tan llunyà…) es va publicar un nou informe sobre alfabetització informacional titulat Information literacy in the age of algorithms: student experiences with news and information, and the need for change. Aquest nou informe va comptar amb el suport de la Knight Foundation, la Harvard Graduate School of Education, el ER&L (Electronic Resources & Libraries, un important congrés sobre biblioteques) i l’School of Library and Information Science de la University of South Carolina.

En aquest any d’eleccions presidencials, molts dels votants formats més joves del país s’estan apropant a la carrera electoral profundament escèptics sobre les notícies i la informació que reben a través de gegants d’Internet com ara Google, YouTube, Instagram i Facebook. Aquesta nova generació d’estudiants universitaris, que van arribar a la majoria d’edat amb les xarxes socials, reconeix que les palanques ocultes d’algoritmes recullen informació d’un paisatge atapeït i caòtic amb informació errònia i que si no s’examinen i no es qüestionen, amenacen la democràcia representativa i l’existència de comunitats informades i compromeses.

Aquest és un dels descobriments d’un nou estudi de recerca nacional realitzat pel Project Information Literacy (PIL), un institut de recerca sense ànim de lucre, que porta més d’una dècada examinant els hàbits de recerca dels estudiants universitaris en un món cada cop més digital. En aquest darrer estudi, el PIL va examinar la consciència i les preocupacions dels estudiants universitaris a l’era dels algoritmes. A l’estudi integral, d’un any de durada, comissionat per la Fundació John S. y James L. Knight i la Harvard Graduate School of Education, es va entrevistar 103 estudiants dividits en 16 grups i 37 professors de vuit colleges i universitats de tot el país.

Els investigadors van descobrir que aquests estudiants, que podrien ajudar a dur el país a una nova direcció, estan arribant a la majoria d’edat amb cautela i curiositat sobre les implicacions d’un panorama d’informació que canvia dràsticament on els anuncis dirigits són la norma, i ​​la cobertura objectiva de notícies és cada cop més difícil de distingir de l’opinió. Els observadors polítics segueixen de prop els votants joves en un any en què s’espera que la participació electoral sigui la més alta en més d’un segle.
La recerca que es recull en aquest Informe comissionat per Alison J. Head, Barbara Fister i Margy Macmillan va girar al voltant de tres conjunts de preguntes:

1. Quina és la naturalesa del vostre entorn d’informació actual i de quina manera ha influït en com accedim, avaluem i creem coneixement avui? Què ens diuen els resultats d’una dècada de recerca del PIL sobre les habilitats i hàbits d’informació que els estudiants necessitaran per al futur?

2. Són conscients els estudiants dels algoritmes que filtren i donen forma a les notícies i la informació que es troben cada dia? Quines preocupacions tenen sobre com els sistemes automatitzats de presa de decisions poden influir en nosaltres, dividir-nos i aprofundir en les desigualtats?

3. Què cal que faci l’educació superior per preparar els estudiants per comprendre el nou panorama dels mitjans de manera que puguin participar en l’intercanvi i la creació d’informació de manera responsable en un món canviant?

«Encara que els estudiants no poden explicar com funcionen els algoritmes», diu Alison Head, investigadora principal de l’estudi, «definitivament senten l’impacte de la personalització, donat que es veuen inundats per anuncis, notícies i d’altra informació que apareix a les seves pantalles al llarg del dia». Mentre que alguns estudiants intercanvien privacitat per conveniència per obtenir resultats personalitzats basats ​​en les seves preferències, molts més estan indignats pels llocs web que exploten els seus clics per vendre’ls productes, o el que és pitjor, els persegueixen a través de plataformes i dispositius amb contingut. I, no obstant, els estudiants es resignen al control algorítmic, ja que per a la majoria d’ells l’abandonament de llocs com ara Google, Amazon i Instagram és impensable. Tal com resumeix un estudiant: «És un horrible infern totalitari, però és el millor que podem esperar raonablement».

El Resum executiu, també escrit per Alison J. Head, Barbara Fister y Margy MacMillan, ofereix les següents conclusions i recomanacions de recerca:

  • Segons els estudiants, és necessari llegir a través de diferents productors de contingut per obtenir la història completa i sortir de les bombolles de notícies. I, per bé que això pren molt de temps i esforç, és molt útil per determinar els llocs de confiança. Com ho expressa un estudiant: «S’està obtenint l’opinió de la gent sobre el que va succeir versus el que realment va succeir».
     
  • Els estudiants estan molt més preocupats que preparats per protegir la seva activitat de navegació contra el flux constant d’anuncis no desitjats. Les estratègies pràctiques, com ara executar una xarxa privada virtual per protegir la seva activitat de navegació i protegir la seva privacitat, s’aprenen de familiars i companys, però no a classe.
     
  • Escollir notícies en línia és una perspectiva complicada, per la qual cosa alguns estudiants han descobert com usar les xarxes socials, com ara Twitter i Reddit, com els seus «editors de notícies» per ajudar-los a exercir una mica de control i sortir de les bombolles del filtre.
     
  • En marcat contrast, l’àmbit universitari es limita a un conjunt de fonts d’informació, com The New York times o la NPR (National Public Radio), i confien en el jardí emmurallat d’articles de revistes revisades per experts, evitant les plataformes de xarxes socials per a les notícies.
     
  • Els estudiants senten que la seva educació fa poc o res per ajudar-los a trobar informació fiable en el torrent de notícies i opinions que troben cada dia, i prefereixen dependre de si mateixos per navegar en un panorama d’informació canviant.
     
  • Tant els estudiants com els professors desconeixen en gran mesura que  els sistemes que van emprar en els seus cursos, com ara el Canvas, el popular sistema de gestió de l’aprenentatge, tenien el potencial de recopilar, agregar i vendre informació personal.

Si bé molts estudiants es preocupen per com els anirà a la propera generació en termes de desinformació, privacitat i benestar personal a la pròxima dècada, els resultats d’aquest estudi suggereixen que no entenen del tot com s’estan utilitzant les grans dades i la intel·ligència artificial pels sistemes utilitzats a tota la societat per decidir qui ingressa a la universitat, un préstec o una entrevista de feina. Els professors tenen una visió àmplia i estan alarmats per l’impacte social dels gegants d’Internet. Tal com diu un professor: «El geni s’està deixant sortir de l’ampolla i és un problema en el qual ara hi estem atrapats». No obstant, pocs professors l’aborden en els cursos que imparteixen.

Recomanacions

  1. Utilitzar l’aprenentatge entre iguals per desenvolupar la capacitat personal i avançar en l’aprenentatge universitari.
     
  2. L’experiència de l’estudiant K-201 ha ser interdisciplinària, holística i integrada.
     
  3. Els mitjans de comunicació han d’ampliar la cobertura de l’algoritme, al mateix temps que han de ser transparents sobre les seves pròpies pràctiques.
     
  4. Aprendre sobre com funcionen els algoritmes dona suport a l’educació per a la democràcia.

Aquest estudi, que també inclou comentaris d’experts líders de tot el país, com també àmplies recomanacions per a professionals de l’educació i la indústria de la informació, es va realitzar arran de la cobertura de l’escàndol de Cambridge Analytica sobre algoritmes poderosos que rastregen els perfils de Facebook de 87 milions de persones per influir en els votants durant dues campanyes molt disputades: el suport al Brexit al Regne Unit i l’elecció presidencial de Donald Trump als Estats Units d’Amèrica el 2016. 

«Els algoritmes han entrat clarament en la conversa pública, però els nostres descobriments suggereixen que els sistemes d’informació actuals i les condicions socials i econòmiques que donen forma al seu disseny, rara vegada es discuteixen a l’aula», diu Head. «Això ha de canviar a mesura que la intel·ligència artificial, les big data i l’aprenentatge automàtic s’acostumen a prendre decisions automatitzades que tenen profundes conseqüències a la vida real i reforcen les desigualtats socials».

Aquest és un més dels 11 estudis en els quals el PIL ha investigat com l’escola secundària, els estudiants universitaris i els acabats de graduar utilitzen les competències, habilitats i estratègies d’informació per completar el treball del curs i resoldre problemes d’informació a les seves vides quotidianes.


1 Designació anglosaxona referida al període de 20 anys d’educació, des del parvulari fins els estudis de postgrau. 

“... and legs like PISTONS!”: crònica del BOBCATSSS 2015

Francesc García Grimau
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 
Gerard Vidal Santos
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

BOBCATSSS. 25th International Conference on Information Science. Brno, 28-30 January 2015. <http://www.bobcatsss2015.com/> [Consulta: 10/02/2015]

A finals d'aquest gener la 25a edició del BOBCATSSS, el congrés internacional d'informació i documentació dedicat i organitzat per estudiants i joves professionals del sector, va tenir lloc a Brno, segona ciutat de la República Txeca i un autèntic oasi per a la comunitat acadèmica gràcies a la suma de les onze universitats públiques i privades assentades en aquesta localitat. Enguany, l'equip format pels estudiants de la Masarykova univerzita de Brno en col·laboració amb els de la Tampereen yliopisto (Finlàndia) va decidir articular el programa entorn a tres línies principals: la innovació, la participació i el disseny. I així es va evidenciar en els discursos del tres ponents convidats i en l'ampli ventall de ponències, tallers i pòsters dels estudiants que hi van participar.

BOBCATSSS 2012. Proper, possible, per a tu

Aina Giones-Valls
Documentalista
Compartia
 

BOBCATSSS. 20th International Conference on Information Science, Amsterdam, 23-25 January 2012

Quan pensem en congressos relacionats amb la gestió de la informació a la majoria de nosaltres ens vindran al cap els realitzats anualment o bianualment per les associacions professionals de bibliotecaris i documentalistes de nivell regional, estatal o mundial. Ara bé, potser no tots els professionals i estudiants tenen en ment un congrés, que es fa també anualment, i un dels trets diferencials és que és organitzat per estudiants d'universitats europees. Són ells els que s'encarreguen de muntar els equips de treball, d'elaborar el programa d'actes i el programa de les activitats socials, de buscar els esponsors i les ubicacions on es durà a terme el congrés, etc. En definitiva, els que vetllaran perquè tothom trobi on ha d'anar i que tot surti de la manera més idònia possible. BOBCATSSS és l'acrònim de les ciutats que en l'any 1993 crearen el congrés: Budapest, Oslo, Barcelona, Copenhague, Amsterdam, Tampere, Stuttgart, Szombately i Sheffild. Més tard, s'hi afegiren Boräs, Riga, Kahrkiv, Moscú, Tallin, Torun, Varsòvia, Sofia, Ljubljana, Cracòvia, Bratislava. Aquest és l'esperit del Bobcatsss un congrés proper, possible, per a tu i a l'abast de tots.

Subscriure a RSS - estudiants