gestió

En la diferència rau la riquesa. Quatre informes relaten quatre casos de gestió de dades de recerca

Fernanda Peset, Instituto Universitario de Matemática Pura y Aplicada-Universitat Politècnica de València
Tomás Saorín, Universidad de Murcia
José Morales Aznar, Universitat Ramon Lull


Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part one: A tour of the research data management (RDM) service space. Dublin, Ohio: OCLC Research. 17 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3PG8J. [Consulta: 18/12/2017].

Bryant, Rebecca; Lavoie, Brian; Malpas, Constance (2017). The realities of research data management. Part two: Scoping the University RDM service bundle. Dublin, Ohio: OCLC Research. 35 p. (OCLC Research report). Disponible a: doi:10.25333/C3Z039. [Consulta: 18/12/2017].


Seguirem amb el leitmotiv que sembla guiar gran part de les ressenyes per a Blok de BiD, la màgia dels nombres. Si fins ara la xifra clau era el tres, aquest any li’n sumem un i en resulta un quatre. El 2017 han aparegut els dos primers informes1 sobre gestió de dades de recerca d’OCLC Research, d’un total de quatre programats. I el seu nombre de volums coincideix amb el nombre de contextos nacionals diferents que analitza, quatre: Regne Unit, Estats Units, Austràlia i Països Baixos. Correspondran als quatre ordres tradicionals de terra, aigua, aire i foc? En fi, no ho podrem saber, però justament les diferències de model que s’apreciaran en cadascun dels casos són les que atorguen riquesa a l’anàlisi. De fet, una de les seves aportacions és la identificació d’un marc de treball EEC (Educació, Experts, Conservació) que permet comprendre, comparar i perfilar els contorns de l’espai en la gestió de les dades de recerca (en endavant, RDM):

Triple salt mortal de les dades de recerca: sinergies del LEARN toolkit of best practice for research data management

Fernanda Peset, Universitat Politècnica de València
Ana Doñate-Cifuentes, Universidad CEU Cardenal Herrera
Antonia Ferrer-Sapena, Universitat Politècnica de València


LEARN toolkit of best practice for research data management (2017). [S.l.]: UCL [et al.]. Disponible a: http://learn-rdm.eu/wp-content/uploads/RDMToolkit_rev06-17.pdf


“El tot és més que la suma de les seves parts” Aristòtil, Metafísica.

Un cop més el nombre tres protagonitza les nostres ressenyes. Nombre associat a la creativitat, a la sociabilitat, a la comunicació científica… per no parlar de la seva relació amb la natura, la religió o les arts. No volem semblar supersticiosos, però és que novament aquest informe reflecteix aquell tres: s’estructura en tres grans parts i, tal com anotem en el títol i la cita, la seva suma produeix sinergies que van més enllà que la pura suma de les parts.
Passem ara a revisar-lo des de pressupòsits objectius. Aquest informe del projecte LEARN suposa un pas més en els temes sobre la gestió de dades de recerca (RDM) que la LERU va identificar en el seu Full de ruta per a les dades de recerca (2013; Aleixos et al., 2015). Cobreix gran part de les intencions que LEARN va proposar subministrar:

El camí incert de la gestió de dades

Alicia García-García
Universidad Católica de Valencia

Fernanda Peset
Universitat Politècnica de València
 

Council on Library and Information Resources (2013). Research Data Management: Principles, Practices, and Prospects. Washington, D.C.: CLIR. ISBN 978-1-932326-47-5 http://www.clir.org/pubs/reports/pub160/pub160.pdf

L'Informe del Council on Library and Information Resources examina com els organismes d'investigació i els professionals de les biblioteques i de ciències de la informació (LIS) poden respondre als requeriments de les agències de finançament per a la gestió de les dades de recerca (National Science Foundation - NSF i National Institutes of Health - NIH). Recull sis interessants estudis que pivoten sobre el projecte DataRes, que es descriu detalladament en els dos primers treballs (Halbert, 2013 i Keralis, et al., 2013). El tercer (Crabtree, et al., 2013) és la Declaració de Denton, que resumeix els principis i intencions que sorgeixen de DataRes. El quart treball (Deards, 2013) proporciona un nou estat de la qüestió. El cinquè (Jordan et al., 2013) és una revisió d'iniciatives i projectes. L'últim (Jahnke i Asher, 2013) aborda els aspectes ètics des d'una perspectiva quasi filosòfica, el que confereix un interès especial a aquest treball.

Els reptes de la gestió de dades de recerca

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

van der Graaf M, Waaijers L (2011). A surfboard for riding the web: towards a four country action programme on research data. Disponible a:
http://www.knowledge-exchange.info/Admin/Public/DWSDownload.aspx?File=%2fFiles%2fFiler%2fdownloads%2fPrimary+Research+Data%2fSurfboard+for+Riding+the+Wave%2fKE_Surfboard_Riding_the_Wave_Screen.pdf
 
Kotarski R, Reilly S, Schrimpf S, Smit E, Walshe K (2012). Report on best practices for citability of data and on evolving roles in scholarly communication. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-ExecutiveSummary-ReportBestPracticesCitabilityDataEvolvingRolesScholarlyCommunication.pdf

Dallmeier-Tiessen S, Darby R, Gitmans K, Lambert S, Suhonen J, Wilson M (2012). Compilation of results on drivers and barriers and new opportunities. Disponible a:
http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2012/08/ODE-CompilationResultsDriversBarriersNewOpportunities1.pdf
 

Jahnke L, Asher A, Keralis S. (2012). The problem of data. Disponible a: http://www.clir.org/pubs/reports/pub154/pub154.pdf
 

La gestió de dades primàries de recerca és un dels temes d'actualitat en el nostre àmbit professional com es fa palès en la proliferació d'informes que sobre aquesta qüestió s'han publicat durant els darrers mesos.

El novembre de 2010 es ressenyaven en aquest mateix Blok (1) les conclusions d'un estudi encarregat per la Comissió Europea sobre els costos i beneficis de la posada en marxa d'una infraestructura de dades científiques a nivell europeu. En aquell informe els autors proposaven diverses accions per fer realitat aquesta infraestructura l'any 2030. No ha calgut esperar tant per veure els primers resultats i, el novembre de 2011, ja es va publicar un primer treball (2) que presentava la situació de la gestió de dades de recerca a Alemanya, Dinamarca, Països Baixos i Regne Unit amb vistes a encetar iniciatives conjuntes en aquest àmbit. L'informe començava analitzant els incentius que poden motivar els investigadors a compartir dades de recerca: l'obtenció d'un reconeixement similar al que reben per les seves publicacions, l'adopció d'aquesta actitud com a part de la cultura científica, o l'obediència als mandats de les agències de finançament i de les revistes científiques. Un segon aspecte analitzat eren les iniciatives de formació dels professionals –tant científics com bibliotecaris– que hauran de gestionar aquestes dades. Per últim, l'informe abordava les característiques que haurà de tenir la futura infraestructura d'emmagatzematge de les dades científiques a partir de l'anàlisi dels repositoris nacionals ja disponibles als quatre països considerats i les seves necessitats de finançament.
 

Pàgines

Subscriure a RSS - gestió