harmonització

La NISO té el bon costum de no limitar les seves activitats

Jesús Tramullas
Departamento de Ciencias de la Documentación
Universidad de Zaragoza
 

NISO. ERM Data Standards and Best Practices Review Steering Committee (2012). Making good on the promise of erm: a standards and best practices discussion paper. Approved for publication, 31 January 2012. Baltimore: NISO. (NISO white papers). ISBN 978-1-9357522-00-1. 51 p. <http://www.niso.org/apps/group_public/download.php/7946/Making_Good_on_t.... [Consulta: 15/05/2012]

La NISO té el bon costum de no limitar les seves activitats a la redacció i venda d'estàndards (a bon entenedor...). Dins de les seves nombroses activitats, no resulten gens menyspreables els informes que preparen i publiquen diferents comitès i grups de treball. Aquest és el cas que ens ocupa. El NISO ERM Data Standards and Best Practices Review Steering Committee va publicar el passat mes de gener un interessant white paper, intitulat Making Good on the Promise of ERM: A Standards and Best Practices Discussion Paper, en el qual es fa referència a diversos aspectes relacionats amb els estàndards adoptats per a la gestió de recursos electrònics (electronic resources management).

Prenent com a punt de partida els estàndards establerts en els projectes ERMI y ERMI 2 desenvolupats per la Digital Library Federation, que es van recollir en un model de dades i un diccionari, els autors fan una anàlisi de les deficiències identificades en els estàndards recollits en aquells projectes.

Polítiques d'accés obert i de preservació a Europa

Reme Melero
Científica Titular CSIC
Membre del grup Accés obert a la Ciència (www.accesoabierto.net)
 

European Comission. European Research Area (2011). National open access and preservation policies in Europe. Analysis of a questionnaire to the European Research Area Committee <http://ec.europa.eu/research/science-society/document_library/pdf_06/ope... [Consulta: 02/05/2012]

Aquest informe reflecteix els resultats d'una enquesta realitzada als agents implicats en l'accés, difusió i preservació a nivell nacional de cada un dels estats membres de la Unió Europea. El 2009 se'n va fer un de similar i algunes qüestions intenten reflectir els avenços fets des de llavors. La circulació de coneixement no és un assumpte trivial, inclou l'accés, difusió, preservació, l'ús i la reutilització de la informació científica. Els estudis demostren que el lliure accés condueix a una millor visibilitat i major impacte dels resultats de la investigació, tot i això, la seva implementació és un desafiament.

L'informe ofereix una visió general de com l'accés obert s'està desenvolupant en l'Espai Europeu de Recerca (ERA) i el seu suport per un creixent nombre d'universitats, centres de recerca i organismes de finançament d'Europa, i destaca el seu creixement. Subratlla, però, que les iniciatives nacionals encara estan fragmentades i són molt desiguals entre països, el que impedeix a la Unió Europea expressar tot el seu potencial en àmbits de la recerca i innovació. D'altra banda la Comissió Europea s'ha compromès a apostar per l'accés obert, d'acord amb les declaracions fetes en el marc de l'Agenda Digital i la Innovació.

Enriquir les publicacions amb dades empíriques

Ángel Borrego
Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona
 

Reilly, Susan; Schallier, Wouter; Schrimpf, Sabine; Smit, Eekfe; Wilkinson, Max. Report on integration of data and publications. 2011. <http://www.alliancepermanentaccess.org/wp-content/uploads/downloads/2011/11/ODE-ReportOnIntegrationOfDataAndPublications-1_1.pdf>


Les dades empíriques són la base de la investigació científica. Durant els últims anys s'han incrementat extraordinàriament el volum i la rapidesa amb que aquestes dades s'obtenen i es comparteixen gràcies al perfeccionament dels instruments de mesura i a la utilització d'Internet per a la comunicació entre els investigadors. Com a resultat, la cadena de la comunicació científica s'ha ampliat més enllà de la publicació d'articles en revistes científiques i altres tipologies documentals per incorporar la captura, descripció i reutilització de les dades primàries en que es basen aquestes publicacions. El repte al qual ens enfrontem rau en gestionar aquestes dades perquè no es perdi l'enllaç entre les evidències empíriques i les publicacions científiques que se'n deriven.

L'informe que ressenyem aborda les possibilitats d'integració de dades i publicacions, encara que ho fa sense oferir resultats nous, sinó sintetitzant els obtinguts en diversos projectes previs amb la finalitat d'identificar exemples d'aquestes pràctiques. Específicament, els autors analitzen els incentius i les barreres en la pràctica de compartir dades des del punt de vista d'investigadors, editors i biblioteques/centres de dades.

Possibles solucions per a la universitat inclusiva: materials docents accessibles

Mireia Ribera
Departament de Biblioteconomia i Documentació
Universitat de Barcelona


Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities (2011). Report of the Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. December 6, 2011. [Washington DC]: Advisory Commission on Accessible Instructional Materials in Postsecondary Education for Students with Disabilities. 174 p. <http://www2.ed.gov/about/bdscomm/list/aim/meeting/aim-report.pdf>. [Consulta: 16/03/2012].


Aquest informe, fet a Estats Units, vol identificar les barreres existents en l'accés als materials docents per part dels alumnes d'educació superior amb discapacitats de lecto-escriptura, i posar-hi solució. Per fer-lo, una comissió interdisciplinària va treballar des del setembre de 2010 fins a l'octubre de 2011, amb una gran obertura i difusió per a què tothom hi pogués dir la seva. Cal tenir en compte que el treball d'aquesta comissió no parteix de zero, sinó que Estats Units compta ja amb una forta tradició d'atenció als estudiants amb discapacitat.

Entre alguns dels aspectes més rellevants cal citar un context legislatiu que obliga a no discriminar i que ofereix exempcions al copyright en el cas de persones amb discapacitats; una infraestructura de serveis d'atenció a l'estudiant amb discapacitat a totes les universitats, que sovint assumeix funcions d'adaptació de materials docents; diversos serveis/organitzacions que ofereixen l'adaptació de materials o accés a una versió digital del material a través de l'editor; un protocol per qualificar els estudiants com a estudiants amb discapacitat; i una oferta comercial gens menyspreable en materials docents accessibles.

Estratègia d’Europeana per als propers anys

Eugènia Serra
Coordinació general
Biblioteca de Catalunya
 

Europeana (2011). Strategic plan: 2011-2015. 23 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=c4f19464-7504-44db-ac1e-3ddb78c922d7&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].
Europeana (2011). Business plan 2011. 17 p. <http://pro.europeana.eu/c/document_library/get_file?uuid=06a23e5f-e0d2-46c4-8d3a-c0add5c20321&groupId=10602>. [Consultado: 16/11/2011].

Europeana ha presentat aquest any 2011 el seu pla estratègic per als propers cinc anys i el pla de negoci del 2011, documents que concreten l'estratègia, els temes claus i els indicadors que permetran avaluar la seva acció. Tots dos documents estan alineats amb les recomanacions fetes pel Comitè de savis en el seu informe The New Renaissance, ressenyat en aquest mateix bloc.

Les línies estratègiques identificades al pla són quatre:

Agregar contingut per construir una font de patrimoni europeu oberta i fiable, representativa de la diversitat cultural europea; això implica estendre la xarxa d'agregadors, millorar la qualitat de les metadades i millorar la interoperabilitat amb tecnologia de web semàntica gràcies al nou model EDM.

Subscriure a RSS - harmonització